El Crit és una petita cala que conté en el seu nom una dramàtica llegenda basada en l’època de saquejos pirates que va viure el Mediterrani durant els segles XVI, XVII i XVIII, principalment. Situada a Mont-ras, davant les Illes Formigues, entre Palafrugell i Palamós, forma part del breu fragment costaner que ocupa aquesta localitat.
La història que tots els habitants de la zona coneixen és possible que passi per llegenda, tot i que les dades que s’han donat són tan concretes i la situació tan veraç en el temps en què es van produir aquests fets que, si no podem donar-la per absolutament certa, si mes no podem assegurar que fets semblants s’han produït al llarg de la Costa Brava en aquells segles tan perillosos pels seus habitants.
En aquella època, a causa d’una intensa boira, uns pirates es van haver de refugiar a la Cala Font-Morisca, també a Mont-ras, al costa del Crit, a la cerca de refugi. Amatents sempre de masos on robar o bé de persones a les que segrestar o prendre com esclaus, els pirates sentiren el cant d’un gall, que va delatar la propera presència d’un mas: Cal Gall Peric.
Es van dirigir cap allà i van trobar una família amb les seves dues filles. Un dels pirates va decidir emportar-se la noia perquè li semblava molt bonica, per la qual cosa la va enxampar en contra de la seva voluntat fins a l’embarcació. La noia s’hi va resistir i va mossegar el dit del pirata que l’agafava. Aquest, enrabiat per l’acció, va treure la seva espasa i matar la noia en plena platja. El crit aterrador de la jove va ser tan fort que es va sentir en diversos kilòmetres al voltant. I d’aquest fet prové el nom de la cala. Van prendre la seva família sencera com presoners i van cremar la casa, deixant a la platja el cadàver de la noia.
Avui dia la Cala el Crit és un preciós i gairebé remot racó de la Costa Brava central situat gairebé davant les Illes Formigues. És una cala poc freqüentada i de fàcil accés (amb permís per practicar el nudisme), tot i que per arribar a ella hem de caminar uns centenars de metres des d’on s’aparca el vehicle, a través d’un bon camí que passa per un bosc de pins. La seva sorra és gruixuda i daurada i a la mateixa platja existeixen un parell d’antigues cabanyes de pescadors. La cala en sí és petita, de només 50 metres de llarg per 15 d’ample, i no sol ser gaire freqüentada ni tan sols a l’estiu, probablement per la seva accessibilitat i manca de serveis. Estem parlant d’una cala verge. També es pot arribar des del camí de ronda que comença a Es Castell, Palamós, i passa per Cala Estreta.
Per això Cala Crit no és una cala del tot tancada. Cap al nord trobem un conjunt de roques banyades pel mar, que la fan molt atractiva pel busseig. Cap al sud, després de la cala contigua de Font-Morisca, amb un terra de còdols, el camí de ronda continua fins arribar a Es Castell i Palamós. Tot plegat té un entorn que invita a allargar la seva visita més enllà dels seus límits.
I bé, això era tot el que us volíem contar sobre la Cala del Crit, ja veieu que no és una cala que us pogueu trobar per casualitat, us haureu d’apropar expressament per visitar-la perquè es troba força amagada, tot i que la seva bellesa natural i fins i tot la seva història bé s’ho val.
Trackbacks/Pingbacks
[...] Corbs, Cala Canyers, Cala Estreta, Cala d’en Remendon, Cala Roca Bona, Cala del Cap de Planes, Cala el Crit i, finalment, la platja del Golfet, als peus del Cap Roig. La Cala Estreta, a Palamós, es troba [...]
[...] Cala d’en Remendón, Cala Roca Bona, Cala Cap de les Planes, Cala Font Morisca i finalment Cala del Crit on, ara sí, el camí de ronda perd la costa cap a l’interior per poder arribar a la següent [...]