Es tracta d’un petit nucli situat en una vall profunda del Cap de Creu, al vessant meridional de la Serra de Verdera, i quasi ancorat en l’època medieval en què es va crear. Les vistes d’aquest poble des de la carena de la muntanya, en la seva sol·litud, són impressionants. Avui hem anat a la Vall de la Santa Creu, al Port de la Selva.
La Vall de la Santa Creu, en ple Cap de Creus, Port de la Selva, Girona, Costa Brava
L’origen d’aquesta població es troba lligat al monastir de Sant Pere de Rodes, edifici amb el qual es connecta mitjançant una pista forestal. Efectivament, els monjos cediren aquests terrenys al habitants de la Vall, els quals depenien jurídicament del monastir (recordem que estem parlant de l’època feudal), a canvi d’un canon anual. En 1787, per ordre de Carles III, i en plena decadència del monastir, la Vall de la Santa Creu va passar a formar part del municipi del Port de la Selva.
El Monastir de Sant Pere de Rodes es troba ben a prop de la Vall de la Santa Creu
Baixant des de la falda de la vall sentim un enorme silenci, només trencat pel vent de tramuntana, que avui bufa una miqueta. El poble consta actualment d’una trentena de cases, moltes d’elles restaurades, però que conserven el seu encant medieval. Els carrers són petits i costeruts, de roca viva sovint, igual que en el passat. Tradicionalment aquest poble va viure de l’explotació dels seus horts, vinyes i oliveres, molts dels quals encara continuen plantats als seus camps. En la seva millor època la Vall de la Santa Creu arribà a acollir una població de 200 persones, tot i que avui dia la majoria de vivendes ja són segones residències i és possible que en ple hivern no hi hagi absolutament ningú al poble.
Antic rètol situat a l'entrada de la Vall de la Santa Creu, el Port de la Selva, Girona, Costa Brava
En entrar-hi trobem a la dreta l’església de Sant Fruitós de la Vall, dels segles XVI i XVII, d’una sola nau i amb un campanar de cadireta molt particular. Just davant es troba el cementiri, al costat de la parròquia, la qual es troba tancada. El nucli compta amb tres fonts mig amagades. La més curiosa, la Font d’en Garlapà, es troba en una magnífica plaça amb quatre plataners de troncs gegants que fan una ombra perfecta els dies assolellats, sobre uns bancs de pedra.
Vistes obtingudes de la Vall de la Santa Creu des del Monastir de Sant Pere de Rodes
Per la Vall passa un petit rierol que rep el mateix nom del poble el qual, antigament, era aprofitat per al funcionament de diversos molins, com el d’en Pairet o el de Canavall. A més de la pista forestal que l’uneix amb el monestir de Sant Pere de Rodes, una altre camí més condueix vers Llançà, passant pel Coll Perer. Així doncs la Vall de la Santa Creu serveix de punt de partida i arriba per rutes a peu des d’aquests llocs tan emblemàtics.
A mesura que descendim per la Vall a l'encontre del poble s'observen les seves petites dimensions
Cala Taballera
Santa Helena de Rodes
Sant Pere de Rodes
a La Vall ara mateix si hi viu gent, i en els últims anys, de fet, s’ha incrementat prou el numero de persones, tot i que segueix sent una realitat i una llàstima, que la majoria de les cases son de segona residència. ( o diu una que només i estiueja allí, però que com molts somia poder acabar allí…)
no hi ha cap pista forestal que connecti la Vall amb el monestir, hi ha un camí que comença una mica més amunt de La font de la Vall, i si vols anar per les carenes de les muntanyes una carrerada que l’agafes a la part més alta del poble. Però en cap cas una pista forestal. Hi ha un camí prou ample a la part baixa del poble que puja per la muntanya però que va fins la “font de huet” (mai m’he plantejat com s’escriu) però no fins el monestir. a no ser que en els últims anys els casadors l’hagin obert… que tampoc m’estranyaria tenint en compte que fan prou el que volen
Hola Anna, gràcies per la teva aportació. Recordo que vam seguir aquest recorregut des de la Vall de la Santa Creu fins el monestir: ruta. No sé si és exactament una pista forestal, però arribar-hi arriba. Una abraçada.