Tamariu es un antic nucli habitat per pescadors, dintre del terme de Palafrugell, a orilles d’una platja de sorra gruixa i daurada, d’uns 180 metres de longitud i uns 40 d’amplada. Descrit per l’escriptor ampurdanés Josep Pla com “paradís llunyà” i “quintaessència de la llibertat”, Tamariu conserva encara tot l’encant de l’època i acull els seus visitants en un entorn natural idíl·lic que en temporada baixa acull uns 300 habitants, aproximadament.
El nom de la platja prové dels arbres tamarius que creixen a ambdós costats de la riera i dels que encara se’n conserven alguns exemplars al passeig. El seu origen es molt antic, donat que la seva existència s’esmenta ja a la Crònica reial de Ramon Muntaner, al segle XIII. La platja forma una petita badia i posseeix pràcticament tots els serveis que es poden oferir en una bona platja. A més de dutxes, compta amb bars, restaurants, club de submarinisme (el fons de la cala és molt ric, i acull dues xemeneies), club de vela, de caiacs, etc. En aquest sentit es tracta d’una platja d’aigues clares i transparents molt completa.
La cala conté, al seu torn, a sud i nord, dos petits racons. Un és la Cala dels Lliris, d’uns 45 metres de longitud, en la qual es conserva encara una antiga barraca comunal del s. XIX, on els pescadors hi desaven les seves eines de pesca.
L’altre racó, a la part esquerra de la Cala Tamariu, i sempre mirant el mar, és la Cala Aigua Dolça, de només 25 metres de longitud, i a la qual s’accedeix pel camí de ronda que recorre tot Tamariu. En aquesta petita cala trobem la font del mateix nom. Més enllà es troba Punta Rubia.
A ambdós costats de Tamariu el camí de ronda continua i ens porta a la resta de cales de Palafrugell: Aiguaxelida, Cala Pedrosa, Llafranc, Calella, etc.
El barri mariner de Tamariu celebra la seva festa major el 15 d’agost i inclou actuacions, festa de la escuma, caça aquàtica de síndries i pilota, concerts nocturns i una cantada d’havaneres.