Call Jueu

L’empremta de la comunitat jueva a la zona de l’Empordà va ser molt important durant l’Edat Mitjana. Hem de recordar que la gran història d’aquesta comunitat a Espanya finalitzà pràcticament el 1492, després de l’expulsió dictada pels Reis Catòlics de tots els jueus que es negessin a convertir al cristianisme.

Museo Bonastruc ça Porta, en el antiguo barrio judío de Girona, el Call

Museu Bonastruc ça Porta, a l'antic barri jueu de Girona, el Call

Girona acull el patrimoni arquitectònic i museístic jueu més important de tot Catalunya, i un dels més rics del territori espanyol. El seu call jueu es va començar a crear al segle XII, moment en què algunes famílies jueves que vivien prop de la Catedral de Girona, ja des del segle IX, es traslladaren al carrer de la Força, on s’uniren per formar una comunitat. En el seu màxim apogeu el Call arribà a aplegar 800 persones, i al llarg de la seva història trobem prohibicions semblants a les de la resta de guettos jueus de les capitals europees, com per exemple l’obligació de tancar les finestres que donaven a zones exteriors al propi Call o la de comerciar fora del barri.

Antigua vivienda judía en el Call de Girona

Antiga vivenda jueva al Call de Girona

Tanmateix no sempre foren difícils les relacions entre ambdues comunitats, donat que durant els primers segles de l’Edat Mitjana van ser molts apreciats els coneixements científics d’alguns insignes mestres jueus, com Bonastruc ça Porta, mestre de la Càbala.

En el moment de la seva expusió el 1492 existien a Girona tres sinagogues. Precisament al costat de la darrere d’elles acull la ciutat, en ple barri jueu plagat de petits carrerons laberíntics, el Museu d’Història dels Jueus (carrer de la Força, 10), el millor testimoni cultural que tenim actualment d’aquest esplendorós passat.

Calle con escalera en Girona que nos conduce al centro del barrio judío, el Call

Carrers amb escales a Girona que ens porten al centre del barri jueu, el Call

El carrer principal d’aquest petit nucli continua sent el carrer de la Força, a partir del qual es poden explorar la resta de carrerons annexos on trobarem petites empremtes urbanístiques encara presents, com les frontisses de les reixes que servien per tancar els carrers a les nits. Altres elements importants de l’empremta jueva a Girona són el Tapís de la Creació, a la Catedral de Girona, en què representa els jueus amb vestimenta tradicional al segle XI o l’estrella de David, als Banys Àrabs.

Escalinatas de la Catedral de Girona

Escales de la Catedral de Girona

En aquesta ocasió Blanca i jo vàrem anar amb un grup d'amics i vam tenir la sort de què hi havia prou habitacions per tots nosaltres. Gràcies a Peninsular.
Vols saber més sobre aquest lloc i d'altres propers? Doncs no dubtis a visitar a la nostra Guia de la Costa Brava l'apartat que hem dedicat a Call Girona.

Tags:

Post Author

This post was written by Alex Rigola who has written 103 posts on Blog Costa Brava.

Alex Rigola és editor de Costa Brava's i un apassionat empordanès que gaudeix navegant els caps de setmana amb la seva petita embarcació menorquina per la Costa Brava. Actualment viu a Pals i si freqüentes les rutes cicloturistes d'aquella zona és molt probable que te l'acabis trobant en algun moment. Quan li demanes sobre el seu racó preferit de la Costa Brava no ho dubta pas ni un moment: Cala Montjoi.

No comments yet.

Leave a Reply