Sant Feliu de Guíxols és una preciosa localitat al sud e la Costa Brava que compta entre les seves platges i monuments amb un dels monastirs religiosos benedictins de l’Edat Mitjana més importants de Catalunya.
Situat al centre del poble, prop del passeig marítim, el monastir apareix ja documentat al s. X, quan va ser fundat sota l’advocació del màrtir Sant Feliu l’Africà. Es troba situat a l’interior d’una fortificació mil·lenària, on s’ha trobat restes arqueològiques que es troben exposades al Museu de la Ciutat, també situat al mateix complex.
El monestir que avui veiem va ser construït al s. XI, tot i que l’aspecte actual barroc prové dels treballs realitzats sobre l’antic edifici al s. XVIII. La particularitat de la seva façana, composta de tres arcs amb forma de ferradura, sostinguts per quatre columnes cilíndriques, fa que el conjunt sigui conegut com Porta Ferrada, principal símbol de la ciutat, i que a més dona nom al famós festival de música que se celebra cada estiu a la localitat. A ambdós costats trobem dues torres defensives medievals: la torre del Fum (de planta semicircular i des de la qual el vigilant emetia senyals de fum als voltants per avisar de l’arribada dels enemics, principalment pirates, per mar), i la del Corn (de planta rectangular i des d’on es feia sonar aquest instrument amb el mateix objectiu d’alerta).
L’Arc de Sant Benet (al qual pertanyia l’ordre), de 1747, es troba davant el conjunt i va ser durant molt de temps l’entrada principal al conjunt arquitectònic.
L’interior del recinte acull el Museu d’Història de la Ciutat, l’Arxiu Municipal i la seu de l’Escola Oficial de Turisme de Catalunya. El Museu, molt interessant per visitar donat que permet admirar la resta del patrimoni que acull aquest conjunt monumental, es composa de quatre sales que exhibeixen exposicions permanents.
Gràcies a la iniciativa de la baronessa Thyssen, Carmen Cervera, es preveu que en el futur el monestir pugui acollir part de la Colecció Thyssen-Bornemisza, en concret aquelles obres d’art català corresponents als segles XIX i XX, unes 350 aproximadament. No hem d’oblidar l’estreta relació que manté la baronessa amb Sant Feliu, on té residència. Aquesta notícia, anunciada el 2008, suposarà augmentar el prestigi artístic d’aquest conjunt mil·lenari, la visita del qual és inexcusable per aquells que desitgin conèixer el patrimoni arquitectònic de la Costa Brava.