Les Muralles de Girona estan fetes de pedres davant les quals ha passat durant segles la història de la capital. Elles han estat testimoni del pas dels romans, de la defensa contra els àrabs a l’època carolíngia i d’altres enfrontaments durant l’Edat Mitjana.
Els murs de Girona ofereixen avui dia al visitant un espectacular passeig en altura amb excel·lents vistes panoràmiques sobre la ciutat i un entorn amb edificis de la mateixa època que aquesta important edificació defensiva.
Situades en la seva major part a l’est del centre històric de la ciutat, un dels millors jocs per començar aquest passeig és als Jardins de la Muralla, als seus peus, prop de Plaça Catalunya. Un altre dels trams més significatius del recorregut és el que comença als jardins John Lennon. Des d’aquí s’accedeix al tram del monestir de Sant Pere de Galligants, que proporciona unes magnífiques vistes de la Catedral i el Passeig Arqueològic.
Avui sabem que la muralla més antiga de Girona data del segle I a.C., i és la que aixecaren els romans per fundar la pròpia ciutat de Gerunda, un punt estratègic en el recorregut imperal de la Via Augusta. Encara es conserva part de la muralla d’aquella època a l’anomenada Porta Rufina, a la zona nord de la plaça de Sant Domènec.
Als segles IX-X, durant l’època carolíngia i amb motiu del domini àrab, Girona es trobava a la frontera entre ambdós regnes, el franc i l’àrab. Degut a aquesta situació estratègica els francs efectuaren importantíssimes reformes com el desdoblament de la muralla en alguns trams i l’elevació d’algunes torres.
L’expansió del nucli urbà als segles XIV i XV obligà a construir muralles més enllà de les originals, fins i tot a l’altra banda del riu Onyar, per tal de protegir per exemple la zona del Mercadal. Per això en aquells segles es milloraren les defenses afegint nous baluards com els que trobarem a la plaça del Lleó.
Tanmateix el segle XIX suposà la confirmació urbanística de la pèrdua de funcionalitat de les muralles de Girona (com igualment passava en altres ciutats, com Barcelona), per la qual cosa, amb l’objectiu de permetre’n l’expansió, es començaren a enderrocar alguns trams, fonamentalment els situats a la part oest de la ciutat. En concret l’últim es produí el 1974, que suposà la desaparició del portal al costat de l’església de Sant Pere de Galligants.