Les Illes Medes conformen un arxipèlag de set illes (la més gran de les quals és anomenada Meda Gran) i altres illots, situat davant la localitat de l’Estartit, a la Costa Brava central. La superfície total del conjunt de les illes és d’unes 21,5 ha, i el punt més alt arriba als 75 m.
No és pas casualitat que aquestes illes es trobin davant un massís tan important com el Montgrí. De fet els geòlegs afirmen avui dia que no són més que una extensió d’aquestes muntanyes. L’any 2008 unes investigacions de cartografiat en 3 dimensiones fent servir radars revelaren que, a uns 8 metres de profunditat, un riu submarí d’aigua dolça arriba a les Medes provinent del Montgrí, fet que explica el descens de la temperatura de l’aigua en uns 2ºC que experimenten els submarinistes a tan poca profunditat.
Per aquestes i d’altres investigacions dutes a termen, que continuen en curs, aquest arxipèlag es troba entre els més estudiats del Mediterrani occidental i fou uns dels primers enclavaments a Espanya on es començà a investigar la fauna submarina, als anys setanta.
El pioner d’aquesta recerca fou Jacques Cousteau, qui ja feu exploracions al fons d’aquestes illes el 1954. Justament el dia que es complia el centenari del naixement del genial explorador submarí francès, l’11 de juny del 2011, arribava a les Medes l’embarcació de la seva Fundació Alcyone, amb l’objectiu de dur a terme uns estudis sobre l’estat actual del fons submarí en comparació amb el moment en què Cousteau l’estudià, sobretot pel que fa als grans peixos i al corall vermell.