Vista nocturna del recinto amurallado de la Vila Vella de Tossa de Mar

Amanecer sobre la Vila Vella de Tossa de Mar, Girona, Costa Brava

Els seus murs són actualment l’únic exemple a tota la costa catalana de vila medieval fortificada que ha aconseguit perdurar en el temps. Construïda al segle XII i reconstruïda en part al segle XIV, es troben en excel·lent estat de conservació al costat de les seves quatre torres, tres cilíndriques: la Torre de les Hores, la Torre d’en Joan i la Torre del Codolar.

A l’interior del conjunt trobem, a més de les 24 viviendes de l’època en què el nucli comptava amb més població, una església gòtica avui en ruïnes, l’església de Sant Vicenç, potser l’edifici més fotografiat avui per les meravelloses vistes que ens ofereix sobre la badia de Tossa.

El Far de Tossa, obert el 1917, substituí les antigues fogates com a mitjà de senyalització marítima. Annex al far es troba el Centre d’Interpretació dels Fars de la Mediterrània, un centre d’estudis impulsat pel govern de la Generalitat de Catalunya que investiga i supervisa la conservació dels fars existents sobre la costa catalana del Mediterrani.

Faro de Tossa de Mar, Costa Brava

I això no és pas tot. La Vila Vella alberga igualment el Museu Municipal, que conté vestigis prehistòrics, romans (com un mosaic amb el nom original del poble: Turissa), i pintures d’artistes distingits que han passat part de la seva vida artística aquí, com l’obra “El violinista celest”, 1934, del francès Marc Chagall.

Durant els anys 50 Ava Gardner i James Mason protagonitzaren a Tossa el film “Pandora i l’holandès errant”. Encara avui alguns dels habitants del poble recorden amb nostàlgia aquella visita i la bona impressió que causà a l’actriu nord-americana la bellesa dels paisatges de Tossa. Per això, en agraïment, el poble manté viva la memòria d’aquells dies gràcies al monument que l’esculptora Ció Abellí dedicà a Ava Gardner.

Esculptura de Tossa de Mar a l'actriu Ava Gardner

Recentment Tossa de mar tingué l’honor de rebre el Tour de França, el 9 de juliol del 2009. Fou un esdeveniment certament inoblidable perquè permeté donar a conèixer al mon sencer i especialment als amants del ciclisme, la bellesa d’aquest poble i de la Costa Brava.

Vila Vella de Tossa fou declarada Monument Històric Artístic Nacional pel govern espanyol, una garantia de preservació en el futur d’aquest conjunt tal i com el coneixem avui dia.

Platja de la Mar Menuda, a Tossa de Mar, Girona, Costa Brava

Es tracta d’una platja de sorra de gruix mitjà d’uns 100 metres de longitud. En trobar-se encara al centre urbà de Tossa es pot considerar urbanitzada, motiu pel qual hi podrem accedir en vehicle sense cap problema, sempre que trobem aparcament, cosa gens fàcil en ple estiu.

Des de la Platja de la Mar Menuda es contempla perfectament la Vila Vella de Tossa de Mar

Platja de la Mar Menuda compta amb bandera blava, un distintiu que garanteix la qualitat de les seves aigües i també dels serveis que ofereix, de tot tipus, inclosos dutxes, lavabos, caseta de salvament de la Creu Roja, lloguer de tumbones, lloguer de caiacs, escola subaquàtica, etc. a més de restaurants al voltant.

Posta de sol a la Platja de la Mar Menuda, Tossa de Mar

Un dels actius més importants que posseeix la Mar Menuda són les seves atractives roques a la seva esquerra. Es tracta dels primers promontoris de l’escarpada costa que arriba fins Sant Feliu de Guíxols, on trobarem cales tan espectaculars como Cala Giverola, Cala de Vallpresona, Cala Futadera, Cala del Senyor Raimon, etc.

A l'esquerra de la platja de Tossa de Mar comença la successió de penya-segats que condueix a bona part de les millors cales de la Costa Brava

En concret, entre aquestes roques trobem una petita i recollida cala anomenada Sa Banyera de Ses Dones, un racó encantador i retirat que antigament era utilitzat perquè les dones es poguessin remullar sense el pudor de les mirades masculines. Avui dia continua sent una ensenada d’aigües tranquiles que no arriba a deu metres d’ample i molt adequada pels nens, donada la seva poca profunditat. Davant ella es poden veure els illots de Freu de l’Illa.

L'entorn natural de la Platja de la Mar Menuda és realment incomparable

I just al nord de la Mar Menuda, a les quals s’hi pot arribar nedant els dies d’aigua calmada, es troben Ses Illetes, un arxipèlag de roques al costat de penya-segats que ha esdevingut una sortida clàssica per la immersió, donat l’alt interés natural del seu fons submarí. Tant és així que fa diversos anys les autoritats locals cerquen de declarar aquesta zona, anomenada oficialment Ses Illetes-La Roja, com reserva marina natural, per les seves especials característiques.

El fons marí de Cala Vigatà és molt apreciat pels submarinistes i aficionats a l'esnórquel

Cala Vigatà es troba sota l’ermita de Sant Elm, el privilegiat mirador des del qual el periodista Ferran Agulló encunyà la denominació de Brava a la nostra costa. Des d’aquest lloc és possible baixar fins la cala, per una carretera a través de la urbanització que al final esdevé unes estretes escales per accedir a la cala, amb un pendent força pronunciat.

Un cop hem descendit a Cala Vigatà comprovem les boniques vistes que ofereixen, a dreta i esquerra, ambdós grups d'illes

La cala en si es troba formada per sorra gruixuda i còdols considerables. D’uns 150 metres de longitud per uns 15 metres d’ample, Cala Vigatà es troba al costat d’una paret de roca enorme, que pot comportar perill de despreniments. Sobre ella creixen els pins, que pràcticament arriben a tocar la mar amb les seves copes. Els illots de la dreta, mirant cap al mar, son els esculls de Rocacorb de Llevant, que no arriben als 3 metres d’altura. A l’esquerra, més llunyà, donat que es troba passada la Punta de la Cova, al final de la badia, hi trobem l’illot de Sadolitx, les roques del qual arriben fins gairebé els 10 metres d’altura.

Illot de Sandolitx, a l'esquerra de Cala Vigatà, davant la Punta de la Cova

Tot i no gaudir de cap servei (la font que hi trobem és abandonada) són molts els apassionats per aquesta cala degut al seu fascinant món submarí. Efectivament, una simple observació mitjançant unes ulleres submarines, efectuant esnórquel, permet descobrir ecosistemes de gran valor: sobre els fons rocós es troben algues posidònia i estrelles de mar, a més d’innombrables tipus de peixos, molts d’ells en grups. Existeixen molts pocs fons marins com aquest a la Costa Brava, i menys tan propers al nucli urbà.

Degut a aquesta enorme riquesa natural existeix un projecte per convertir en zona protegida la badia en què es troba Cala Vigatà, fins la Punta de la Cova. D’aquesta manera s’abalisaria la zona i es controlaria l’accés de les embarcacions fins aquest petit racó amb un fons tan especial del que els amants del busseig poden gaudir.

Mosaïc de la Vil·la Romana dels Ametllers, a Tossa de Mar, Girona, Costa Brava

Del resultat dels treballs arqueològics duts a terme en aquest jaciment es desprèn que aquesta vil·la fou ocupada entre els segles II a.C. i IV d.C. La finca ocupa bona part de l’àrea del Turó de Sant Magí, un pujol al nucli urbà de Tossa. Distribuïda en diferents terrasses, la inferior correspon a una zona rústica, formada per magatzems, dipòsits d’oli i una premsa. En les superiors es troba la zona urbana amb unes termes i habitacions pavimentades amb mosaïcs, entre els quals destaca el conegut com Vitalis, del s. IV d.C., nom que probablement correspongui al senyor de la casa.

La Vil·la Romana dels Ametllers, a Tossa de Mar, permet un recorregut pel seu jaciment

Sobre la història d’aquesta gran vil·la sabem que a partir de l’època de l’emperador August patí una gran transformació en què se separa la zona urbana de la rústica. Al segle I d.C. la vil·la s’organitza al voltant de dos grans jardins, en un dels quals es construeix una piscina ornamental. Tot aquest pati s’estructura en funció d’un gran triclinium o menjador, avui desaparegut.

La Vil·la Romana dels Ametllers mostra una estructura d'estances molt ben definides

Així com altre vil·les de l’entorn anaren desapareixent en favor de la construcció de vivendes més petites, sabem que la vil·la romana dels Ametllers només fou abandonada a partir dels segles VII-VIII d.C., moment en què part del terreny fou utilitzat com necròpolis. S’ha de remarcar que, tot i que la major part de les restes trobades són d’origen romà, també es té constància de la presència d’un poblat ibèric.

Els mosaïcs de la Vil·la Romana dels Ametllers són la prova d'un passat gloriós a Tossa de Mar

La major part del valuós patrimoni trobat a la Vil·la Romana Ametllers pot ser visitat al Museu Municipal de Tossa de Mar, lloc que ens permetrà conèixer amb més detall la vida i costums d’aquells antics pobladors que ja gaudiren de la nostra Costa Brava en una època tan remota.

Cala Futadera, Tossa de Mar, Costa Brava

Molts són els que coneixen les meravelloses platges situades al costat de la carretera GI-182 entre aquestes dues localitats (Cala Vallpresona, Cala Canyets, Cala Salionç, Cala del Senyor Ramon, etc.) i tanmateix no s’han adonat de la presència d’aquesta cala orientada a gregal (nordest) situada just després de Cala Giverola, i protegida al sud pel cap des Pentiner.

Cala Futadera és un paradís verge situat entre Tossa de Mar i Sant Feliu de Guíxols

El punt kilomètric en què es troba és el 29. En aquest tram neix una carretera asfaltada en direcció al mar, la qual aviat arribarà a la seva fi, donat que la resta del viatge l’haurem de fer forçosament a peu per unes escales traçades sobre la roca. És important tenir en compte que, no essent un trajecte especialment perillós per les persones, exigeix un mínim de condició física per dur-lo a terme, evitant especialment en aquest cas baixar amb nens o bé amb persones que pateixin vertígen.

Descens entre boscos de pins fins Cala Futadera, a Tossa de Mar

Si us dic que Cala Futadera és coneguda també a la zona com la cala de les 300 escales, podreu imaginar fàcilment el que us faltarà per baixar des de l’inici. La vista de la cala des de dalt és impressionant. Podrem veure el contrast entre el blau turquesa de l’aigua amb el verd dels pins que arriben al nivell del mar, al costat del color rosa pàl·lid que presenten les roques…  i les ombres que el propis pins projecten sobre l’aigua. Una imatge val més que mil paraules i només les fotos poden expressar visualment com és aquest petit paradís de la Costa Brava.

Finalment arribem a la cala Futadera i la seva petita platja

La platja de Cala Futadera és força petita, d’uns 100 metres de llarg per 10 d’ample, i no posseeix cap altra mena de servei. Aquesta cala, en què es pot practicar el nudisme, és freqüentada per embarcacions d’esbarjo, que aprofiten la calma de l’entorn per fondejar.

Cala Futadera és escollida per embarcacions d'esbarjo per ancorar, degut a les seves excel·lents condicions i aïllament

Cala Futadera és una petita joia de la Costa Brava que conté en si totes les característiques essencials d’aquesta zona: cala envoltada de roques, aigües cristalines i boscos de pins vora el mar.

Fer un bon bany a Cala Futadera, Tossa de Mar... difícil de resistir-se un cop hi hem arribat

L'ermita de Sant Grau d'Ardenya, a Tossa de Mar, Girona, Costa Brava

L’ermita es troba en una carretera en bon estat, tot i que amb força corbes que, sortint de la GI-682, pocs metres després de Cala Salionç (sentit Sant Feliu) puja per les muntanyes de l’Ardenya. Es tracta de la carretera de Llagostera, la GIP-6821.

Aquest rètol indicatiu, passada la Cala Salionç, en direcció Sant Feliu, ens indica la ruta vers l'Ermita de Sant Grau d'Ardenya

A uns 5 kms, davant una creu de pedra al costat de la carretera, trobem aquesta ermita amb un aspecte una mica desangelat avui dia. Tanmateix, el orígens, si més no llegendaris, d’aquesta ermita són d’allò més insignes donat que va ser fundada ni més ni menys que per la mare del rei Jaume I el Conqueridor, Maria de Montpellier (Montpellier 1182 – Roma 1213), esposa de Pere II d’Aragó.

Aquesta creu de pedra al costat de la carretera ens indica el punt en què es troba l'ermita de Sant Grau d'Ardenya

De camí de tornada a França pernoctà en aquesta zona, que trobà adient per convertir-la en el santuari de Sant Grau d’Aurillac (també Gerard d’Aurillac), per la qual cosa sol·licità el bisbe del monestir d’Orleans, a França, que portés les relíquies del sant. De fet, segons diu la llegenda, sense fonament històric, Sant Grau passà aquí una temporada a una cabana de Tossa de Mar al segle IX, en què viví. Aquesta cabana seria l’actual monestir, on encara es conserva una relíquia del sant i la gerra on desava l’aigua.
Al llarg dels anys el santuari ha sofert diversos canvis. Així, el 1462, es construeix el mas que l’envolta i que impedeix contemplar amb tota la seva bellesa l’edifici. Durant la Guerra d’Independència pateix una època d’abandonament i el 1882 es reconstrueix en bona part en estil neorromànic, i es restauren bona part de les imatges que durant la guerra s’havien conservat a la parròquia de Tossa. L’interior conserva una pila baptismal del 1666. Des de l’any 2009 l’ermita de Sant Grau pertany a l’Ajuntament de Tossa de Mar, motiu pel qual properament veurem un millor accés públic, que permetrà aprofundir en el seu coneixement.

Nau lateral de l'ermita de Sant Grau d'Ardenya, Tossa de Mar

Cada 13 d’octubre, en commemoració de la festivitat litúrgica de Sant Grau la capella obre, se celebra missa al migdia i es ballen sardanes davant l’ermita: es tracta de l’Aplec de Sant Grau.

Els voltants de l’ermita de Sant Grau compte a més amb un altre gran atractiu. Davant el mas, al costat contrari al de la carretera, trobem un excel·lent mirador cap als peus de les muntanyes de l’Ardenya, que es dirigeixen vers el mar. Sobre a uns 300 metres sobre ell.

Molt a prop de Sant Grau es pot resseguir la ruta megalítica del Puig de Cadiretes amb dos menhirs i un paradolmen, la Pedra Sobre Alta, a uns 300 metres.

Paradolmen megalític Pedra sobre Alta, a unos 300 metres de l'ermita de Sant Grau, a Tossa de Mar

La cala de es Codolar, a Tossa de Mar, Girona, Costa Brava

El nom de “es Codolar” (atenció a l’antic article “es”, típic del dialecte salat, del qual és hereu el mallorquí i que avui pràcticament està desapareixent a la Costa Brava), prové del terme còdol. Efectivament, Cala es Codolar és una barreja de sorra amb alguns còdols en un entorn rural esplèndid, amagat sota la torre del mateix nom de la Vila Vella, una de les tres que coronen aquesta fortificació medieval de gran valor històric.

Per la seva proximitat al centre, es Codolar és una de les cales més familiars i freqüentades de Tossa

Donat que la cala es troba tan a prop del centre de Tossa de Mar (les altres dues platges urbanes són la Platja Gran i la Platja de la Mar Menuda), sol estar força freqüentada durant els mesos d’estiu. S’ha de recordar que es Codolar és una cala petita, d’uns 80 metres de longitud per només uns 60 d’amplada, aproximadament. Les vistes que ens proporciona des de la muralla de la Vila Vella no seran fàcils d’oblidar per l’espectador, donat que es troba a uns 50 metres d’alçada, més o menys, a sobre d’ella.

Las muralles de la Vila Vella de Tossa es troben just sobre la platja es Codolar

Des del centre del poble és molt senzill baixar a es Codolar a través de l’animat carrer del Portal del Socors, ple de petits comerços i restaurants, que constitueix un entretingut passeig de 10 minuts al voltant de la muralla.

Es Codolar es una cala resguardada del vent del nord, la Tramuntana, i només hi arriba el Llevant i el Garbí. Antic port del poble, encara alguns pescadors tenen el seu vaixell ancorat a la cala i és possible veure’n la sortida per la tarda o al capvespre, quan marxen a treballar.

Els carrers que envolten la muralla de la Vila Vella de Tossa de Mar ens porten fins la Platja de es Codolar

En temporada alta Es Codolar posseeix una bona quantitat de serveis pels banyistes, entre ells una guingueta, lloguer de tumbones i de caiacs. L’aigua és molt neta i els fons té una important inclinació que en introduir-nos en l’aigua ens permetrà agafar profunditat ràpidament. Els laterals de la cala, tal i com es pot observar en les fotografies, tenen sortints rocosos: en aquest sentit, especialment a la part dreta del rocam es pot distingir una colònia d’algues i de peixos, molt interessant d’observar pels amants de l’esnòrquel.

També a la part dreta de la cala s’inicia un camí, força ben arreglat, en direcció a Lloret de Mar. Es tracta del camí de ronda que, entre boscos de pins i suredes sobre els penya-segats ens porta, entre d’altres llocs, a l’espectacular mirador que dona nom a aquest començament de la ruta vers la localitat veïna: es Cards.

Panell sobre el camí de ronda de es Cards, que surt des de la Cala es Codolar, en direcció a Lloret de Mar

Cala Salionç, a Tossa de Mar, Girona, Costa Brava

La urbanització, del mateix nom, posseeix de tota mena de serveis, per això, davant la cala, podrem trobar un restaurant, un supermercat, dutxes, papereres, telèfon, etc. Cala Salionç té una platja de sorra gruixuda i daurada. Les seves dimensions no són gaire grans, 80 metres de llargària per uns 50 metres d’amplada, però té l’avantatge que, per la seva posició geogràfica, estigui molt protegida del embats del vent del nord. Al centre de la cala podem distingir un petit rierol que baixa del massís de les Cadiretes, el qual es troba eixut en època estival.

Cala Salionç es una platja de sorra envoltada de pins sobre les roques al costat del mar

A ambdós costats de la platja trobem promontoris rocosos ideals per practicar el submarinisme i gaudir del fons. A més, a l’esquerra de la cala, sempre mirant al mar, trobarem un camí de ronda molt ben arranjat que ens permetrà gaudir d’un agradable passeig.

A la part esquerra de la cala comença un breu però interessant camí de ronda

Així, trobem una petita entrada de mar d’aigües transparents a la roca que pot ser franquejada mitjançant un preciós pont de fusta. En aquesta entrada de mar és molt recomanable prendre un bany, a l’ombra que fan les parets de roca que l’envolten. Continuant per aquest camí de ronda vegem amb curiositat que algunes roques presenten un color verdós, fruit de l’oxidació que pateix el ferro en què són riques. El final del camí de ronda, a tan sols 500 metres, ens porta a contemplar la part nord de la resta de cales fins arribar a Sant Feliu de Guíxols.

Petit i modern pont de fusta que forma part del camí de ronda vers el nord, a Cala Salionç

Cala Salionç és doncs una cala interessant dintre el conjunt de cales que es troben entre Tossa de Mar i Sant Feliu, tot i que té l’inconvenient de què, en estar situada en una urbanització privada que impedeix el pas amb vehicle als no residents, en dificulta la visita. Per això només podrem baixar a peu o en bicicleta per una carretera asfaltada amb pendent, d’uns 2 kms de longitud des de la GI-182 fins la platja.

El final del camí de ronda permet contemplar el perfil de la resta de cales de Costa Brava, fins Sant Feliu de Guíxols, a la part nord

Cala Llevadó, a Tossa de Mar, Girona, Costa Brava

Es troba al costat de la Cala d’en Carles, a només 3 minuts a peu al sud, i compta amb un càmping al qual s’hi pot accedir a peu, fet que explica en bona mesura la seva popularitat, sobretot a l’estiu. Aquesta platja es troba tapissada per una sorra gruixuda i daurada que és molt agradable al tacte. El blau de les seves aigües contrasta amb el verd de la vegetació mediterrània, sobretot els pins que pràcticament arriben arran de mar.

I és que Cala Llevadó és la típica cala de la Costa Brava envoltada de parets rocoses guarnida d’arbres (sobretot de pins i alzines) fins arribar quasi al nivell del mar. La cala té uns 65 metres de longitud per uns 35 metres d’amplada i, com vegeu, no és excessivament ampla.

Cala Llevadó és una cala molt popular i molt familiar

El fons de Cala Llevadó és força pla, sense grans desnivells de profunditat i, almenys en la part central, és de sorra. Tanmateix, en el seu vessant nord, la de l’esquerra mirant al mar, trobarem una tranquil·la zona rocosa excel·lent per contemplar el fons submarí, de gran riquesa i molt apreciat per la seva visió, donat que les aigües de la cala són pràcticament transparents. Realment no s’ha de desaprofitar l’oportunitat de practicar snorkel si es visita Cala Llevadó. Donat que és un bona zona de fondeig, és possible veure algunes petites embarcacions ancorades davant la cala.

Vista aèria de la Cala Llevadó, a Tossa de Mar, al costat de les muntanyes de l'Ardenya

Cala Llevadó, com ja hem esmentat, és una cala petita, que no compta amb grans serveis dedicats als banyistes. Per arribar a ella només cal prendre al GI-682, entre Lloret i Tossa de Mar, i agafar el desviament en el moment en què veiem el rètol corresponent al Camping Llevadó. A la platja es baixa a peu des de la seva entrada.

Las roques de la part nord de la Cala Llevadó ofereixen una magnífica oportunitat per bussejar o practicar snorkel

Cala Giverola, a Tossa de Mar

Cala Giverola és probablement la cala a la qual és més fàcil accedir en cotxe. Situada a uns 5 km al nord de Tossa de Mar, té la particularitat d’acollir un complex vacacional impulsat el 1987 per la cooperativa professional de carters suïssos.

Cala de Giverola, a la Costa Brava Sud, té un ambient molt familiar

La urbanització, anomenada Pola-Giverola, és realment bonica i crida l’atenció l’existència, visible des de la carretera, d’una mena de funicular que baixa des de la muntanya, on es troben les vivendes, fins a gairebé la platja. No hem vist res igual en tota la Costa Brava. Darrere la platja hi ha un complex esportiu i lúdic pels residents. La cala no és en absolut privada, és de domini públic. A més de la urbanització existeix un camping.

Vaixell turístic amb vistes submarines, a Cala Giverola

Cala Giverola és relativament gran, d’uns 175 metres de longitud, de sorra fina i daurada, molt suau. Com totes les cales que l’envolten, el bosc i les roques es troben propers a ella. L’ambient a Cala Giverola sol ser molt familiar i festiu pel motiu abans esmentat En estar freqüentada, ha desenvolupat bons serveis de parking, tumbones, parasols, etc. Fins i tot existeix una petita embarcació que efectua petits recorreguts pel litoral de la zona.

Cala Giverola, des del seu cantó nord

Donat que és molt fàcil arribar a ella en vehicle i aparcar-hi a prop, recomanem la seva visita si passeu per aquesta carretera, la GI-682, que voreja un dels trams més espectaculars del seu paisatge.