El Castell de Sant Joan, a Lloret de Mar, Costa Brava

Qualsevol torre de vígia que vegem al costat del mar a la Costa Brava va tenir els seus inicis com a edifici defensiu contra els atac provinents del mar. I aquest és precisament el cas que ens ocupa amb el Castell de Sant Joan. Document per primer cop l’any 1041, hem de tenir en compte que el que veiem actualment és només la torre restaurada del que en el passat fou un castell amb muralles, torres i fins i tot capella, consagrada a Sant Joan el 1079 per Sicardis, la senyora del castell i del terme de Lloret.

El Castell de Sant Joan es pot visitar durant tot l’any en diferents horaris i el preu de la seva entrada és reduït. En entrar veurem que l’antiga fortificació era de planta triangular. També trobem, al nord i a l’est, dues ales d’habitacions adossades a la part interna de la muralla i obertes a un pati, on veurem la cisterna, perfectament conservada.

La torre de defensa del Castell de Sant Joan, a Lloret de Mar, és un testimoni de la protecció dels seus habitants davant la pirateria

Finalment, a l’oest, en un petit promontori, es troba la Torre de l’Homenatge, reconstruïda fa uns anys seguint fotografies antigues i des de la qual es divisa la totalitat del terme de Lloret. El visitant podrà pujar fins el cim de la torre i contemplar les seves vistes, el millor de la visita.

A través d'aquestes escales accedim al cim de la torre de defensa, des d'on obtenim una preciosa visió panoràmica de Lloret de Mar

I és que el Castell de Sant Joan ha patit al llarg de la seva existència les diverses vicissituds que aquesta mena de construccions de defensa solen tenir per la seva situació estratègica. Malmès per un atac de la flota genovesa el 1356, afectat per un període d’activitat sísmica durant els anys 1427-1428, el cop més dur el rebé el 1805, al marc de la guerra que enfrontà Anglaterra amb França i Espanya, quan diverses canonades angleses destruiren part de la torre i muralla.

Després de la declaració del Castell de Sant Joan com a Bé d’Interés Cultural el 1949, ha vist garantida la seva supervivència davant la depredació urbanística i, després d’una meritòria i laboriosa tasca de restauració duta a terme durant la segona meitat del segle XX, avui es mostra degudament senyalitzat i arreglat per tal que els visitants puguin conèixer aquest enclavament tan important de la història de Lloret de Mar.

Cala Banys, a Lloret de Mar, Girona, Costa Brava

Tanmateix, al darrere aquest ambient tan exòtic, trobem que Cala Banys és una cala acollidora i de fàcil accés a través d’un camí de ronda que vé del nord, molt ben arreglat.

Realment Cala Banys, d’uns 100 metres de longitud, no és tant una cala en què passar el dia prenent el sol (de fet no té sorra) sinó una cala per contemplar i sobretot per relaxar-se. També els pescadors de canya gaudeixen en aquest emplaçament, donada l’abundància de diverses espècies de peix de roca que hi ha a la Costa Brava.

A la pròpia cala trobem el Bar Cala Canys, ja des de finals dels anys 60, un històric bar-restaurant que és en realitat una ampla terrassa sobre la cala amb sofàs i ambient chillout en què podrem acomodar-nos i gaudir de l’entorn tot prenent un refresc.

El bar-restaurant de Cala Banys permet gaudir de les vistes de la cala en un ambient chill-out

El camí de ronda de Cala Banys té força possibilitats. Podrem seure en alguns dels racons habilitats per això, o bé continuar seguint-lo cap al nord fins arribar a la Platja de Lloret, just on es troba el Monument a la Dona Marinera, excel·lent mirador, a menys de 10 minuts a peu.

El Mirador de Llaverías, a la parte dreta de la Cala Banys, Lloret de Mar

Per altra banda, al costat sud de la cala, pujant unes escales, es troba el Mirador Joan Llaverías, una petita i íntima terrasseta dedicada pel poble a aquest pintor enamorat de Lloret de Mar, on passà els seus darrers estius.

Aquesta placa de ceràmica sobre el Mirador de Llaverías recorda el pintor, tan estimat pels lloretencs

Qui vulgui arribar en cotxe a aquest idíl·lic paratge ha de saber que és possible fer-ho donat que just a sobre de la cala hi ha un aparcament. Per fer-ho hem de seguir des del centre de Lloret el mateix camí senyalitzat que porta fins al Castell de Sant Joan, el qual es troba cap al sud, a uns 10 minuts caminant, també per una zona molt natural i no urbanitzada.

Les nits de lluna, des de la terrassa, Cala Banys ofereix una visió molt romàntica

La petita cala de Sa Caleta, a Lloret de Mar, Costa Brava

Per arribar a Sa Caleta, de sorra gruixuda i color daurat, només hem de continuar cap al nord el passeig marítim de la Platja de Lloret, passar al costat de les roques de Sa Cadireta, deixar enrere l’anomenat Mirador de Mallorca (que ningú no esperi veure les Balears des d’aquí), on un parell de plaques commemoratives recorden els emigrants de Lloret que partiren a Cuba i als autors musical de la sarsuela Marina, la lletra de la qual diu:

Costes les de Llevant, platges les de Lloret, feliços els ulls que us tornen a veure

Així doncs el trajecte és tan còmode que ni tan sols hi ha escales a través d’aquest camí de ronda, més aviat passeig marítim, donat que aquestes comencen realment al final de Sa Caleta, a la seva dreta, on se situa la Punta de Calafats.

Sa Caleta, a Lloret en Mar, és una platgeta de sorra

Amb uns 110 metres de longitud aproximada i fins 50 metres d’amplada de mitjana, Sa Caleta ha estat tradicionalment un refugi pels petits vaixells de pescadors, que encara avui podem veure sobre la seva delicada sorra. De fet és l’únic petit port proper al centre del poble, donat que el vertader port esportiu es troba un xic més allunyat, al nord, a la Platja de Canyelles.

L’element arquitectònic per excel·lència de Sa Caleta i, per què no dir-ho, de Lloret de Mar en general, és el Castell d’en Plaja (denominació que prové del cognom del propietari que en va encarregar la construcció), el qual trobem presidint la platja a la seva esquerra, sempre mirant el mar. Construït amb torres de defensa i merlets en la part superior, aquest castell fou realment construït el 1940 en estil neomedieval, motiu pel qual no té cap valor històric. De fet es tracta d’un vivenda privada i no és obert al públic per rebre visites.

El Castell d'en Plaja, a sobre de Sa Caleta i de propietat privada, és ja un emblema de la cala i del propi Lloret de Mar

Un altre dels grans atractius que té Sa Caleta, i que la distingeixen de la Platja Gran de Lloret, són les seves formacions rocoses laterals, que sovint esdevenen en escenari de baptismes de busseig o de simplement improvisats submarinistes amateurs que practiquen l’esnòrquel observant un fons particularment ric en espècies vegetals aquàtiques.

El fons marí de Sa Caleta, sorrenc i també rocós, fa les delícies dels amants del submarinisme o de simplement l'esnòrquel

Donada la seva distància amb l’altra platja del centre de Lloret podem considerar que Sa Caleta compta amb força serveis, entre ells una guingueta a l’estiu, dutxes i papereres. No és d’estranyar que en aquesta època compti amb una alta afluència, donat que és un paratge natural summament preciós, proper al centre i de fàcil accés.

La guingueta de Sa Caleta, a Lloret de Mar, es troba oberta a l'estiu

Imatge del convit que cada 24 de juliol se celebra al costat de l'ermita de Santa Cristina, a Lloret de Mar

De gran tradició marinera, aquesta petita església té al seu darrere una gran història, en sintonia amb els preciós paratge en què es troba. A pesar que el temple actual, d’estil neoclàssic, és de finals del segle XVIII, trobem les primeres notícies d’aquesta ermita i de la seva devoció per la màrtir Santa Cristina ja el 1376.

Altar de l'ermita de Santa Cristina, a Lloret de Mar, Costa Brava

L’interior és realment captivador. El seu ric altar major, fabricat a Itàlia i fet d’un marbre de diversos colors, es complementa amb un seguit de curiosos ex-vots consistents en boniques embarcacions en miniatura, totes de delicada factura i alguna fins i tot reconeguda internacionalment, com la que representa el vaixell “Sebastià Guma”, premiada amb una medalla d’argent a l’illa de Cuba. S’ha de dir que la majoria d’aquestes miniatures són del segle XVIII.

Els petits vaixells en miniatura que pengen de les parets son ex-vots de segles passats, de gran valor històric i artístic

Just al darrere de l’ermita s’estén una preciosa terrassa presidida per un enorme i centenari pi verd, sota el qual se celebra cada 24 de juliol el Dia de Santa Cristina, un convit de pescadors en honor a la santa, en què es menja un estofat típic. Aquest lloc té a més molta història donat que l’agost del 1934, tal i com indica una placa commemorativa, s’hi va celebrar una junta de govern de la Generalitat sota el gran pi. Aquest lloc ofereix unes meravelloses vistes sobre la cala de Santa Cristina, a l’esquerra, i la de Treumal, a la dreta. S’hi pot accedir, a més, a aquesta última, per un caminet que comença aquí mateix.

Placa commemorativa del Consell de Govern que la Generalitat celebrà a l'ermita el 1934

L’ermita de Santa Cristina té al darrere una significativa història d’esforços per part dels seus parroquians. Va ser construïda per sufragi popular i a més també, en el seu temps, s’hi adquiriren per una suma de diners les relíquies de la santa: el crani, la costella i el fémur, de les quals només es conserva la primera en l’actualitat.

Aplec dels Perdons és el nom del pelegrinatge dels devots mariners de Santa Cristina, cada 24 de juliol

L’ermita té dues dates d’especial animació: l’esmentat 24 de juliol, dia de la santa, i també el segon diumenge de Quaresma, quan se celebra “l’aplec dels Perdons”, una caminada que comença a la plaça de la Villa de Lloret fins la pròpia ermita. A més, degut al seu romàntic entorn, són moltíssimes les parelles que s’hi casen.

En aquesta pelegrinatge, també per mar, els mariners reten tribut a la seva verge santa patrona, per tal que els protegeixi de possibles mals durant el seu ofici

Aquest espai natural de gran bellesa té habilitat un pàrquing de pagament pels qui desitgin passar-hi tot el dia, o bé poden aprofitar per aparcar en el espai proper habilitat pel Museu Botànic de Pinya de Rosa, a pocs centenars de metres. En qualsevol cas, no hi ha cap excusa per no visitar aquest memorable i carismàtic racó de la Costa Brava.

El jaciment ibèric de Puig Castellet ofereix unes impressionants vistes sobre Lloret de Mar i la seva costa

Les investigacions i excavacions que s’han dut a terme durant el segle XX en aquest promontori situat sobre la urbanització de Roca Grossa ens permeten assegurar que el Puig Castellet va servir aquest tribu, fonamentalment, com a lloc de vigilància. Les vistes sobre la desembocadura del riu Tordera fins Lloret de Mar son excel·lents, per la qual cosa els seus habitants podien avisar un altre poblat ibèric més gran situat a l’interior, Montbarbat, a uns 6 kms de distància, de l’arribada d’invasors.

Avui sabem que el poblat ibèric de Puig Castellet havia de ser molt semblant al d'aquesta il·lustració

Aquesta petita ciutadella emmurallada va ser habitada durant no gaire temps. Va sorgir davant la inseguretat que les Guerres Púniques entre romans i cartaginesos provocaren a la costa, i per això sabem que va ser ocupada entre el 250 i el 210 a.C.

Va ser habitada per guerrers vigilants i per les seves pròpies famílies. Les restes que ara trobem, extretes del subsòl a mitjans del segle XX (sobretot entre 1977 i 1986), mostren un recinte emmurallat de planta pentagonal i torres de defensa, d’uns 650 m2, que aplega once estances de planta rectangular, en què s’observa en cada una d’elles una zona dedicada a l’àmbit privat i una altra al treball. Cadascuna d’aquestes estances es troba adossada a la muralla per efectuar el màxim aprofitament de l’espai.

El poblat ibèric de Puig Castellet es troba molt ben condicionat perquè sigui ben apreciat pels seus visitants

A més de les vivendes, en la zona central del recinte es distingeixen zones comunals com les fosses practicades en la roca, per recollir l’aigua de la pluja o bé per filtrar les aigües extretes de la capa freàtica del subsòl, fosses d’escombraries, sitges per cereals, forns per la cocció del pa o bé per a l’alfareria.

Els ibers van ser els pobladors pre-romans que ocuparen la península ibérica abans de la romanització, com a mínim des del s.VI a.C. Dividits en diverses tribus, aquella que ocupà el que actualment coneixem com l’Empordà van ser els indiketes els quals, entre altres característiques culturals, encunyaren moneda pròpia i mantingueren llaços comercials amb els pobles grec i fenici.

Restes d'una antiga vivenda i dipòsit de queviures al poblat ibèric de Puig Castellet, a Lloret de Mar

El jaciment de Puig de Castellet forma part de la ruta temàtica local “Ruta dels Ibers”, una de les més interessants que ofereix la Costa Brava.

Vista panoràmica de Cala Canyelles, a Lloret de Mar, Girona, Costa Brava

Cala Canyelles té la particularitat de tenir, en el seu extrem esquerre, cap al sud, l’únic port esportiu de Lloret. Hi trobem embarcacions de petita profunditat, la major part llanxes esportives. Associat a ell es troba el Club Nàutic de Cala Canyelles.

Port esportiu de Cala Canyelles, a Lloret de Mar

La sorra de la cala és gruixuda i daurada. La seva longitud és superior als 400 metres i la seva amplada és d’uns 40 metres, aproximadament. Canyelles és una cala urbanitzada i equipada amb tots els serveis que es poden esperar d’una gran cala. Així, a més de papereres, dutxes amb rentapeus, serveis de neteja de la sorra de la platja, lloguer de parasols, tumbones, restaurant i guingueta, té serveis de vigilància i primers auxilis durant la temporada d’estiu. També disposa d’un petit parc infantil on els nens podran jugar amb tobogans i gronxadors quan els vulguin alternar amb els jocs aquàtics.

La platja de Canyelles compta entre els seus excel·lents serveis amb un parc infantil

A més a més, a Cala Canyelles, arriba la línia d’embarcacions turístiques, moltes d’elles amb vista submarina, que permeten recòrrer el litoral de la Costa Brava des de Blanes fins a Sant Feliu de Guíxols. A la mateixa platja trobareu un punt d’informació i venda d’entrades.

Cala Canyelles es troba dividida per dos grans i atractius rocs poblats de pins

Tal i com es pot observar en les fotografies, Cala Canyelles es troba dividida per un conjunt de dues grans roques en el seu centre. A molts banyistes els encanta estendre la tovallola a l’ombra d’aquests promontoris rocosos que compten amb la particularitat de sostenir pins als seus cims, d’uns 10 metres d’altura. Les roques arriben igualment al mar i els petits, i no tan petits, solen practicar esnòrquel al voltant d’elles. A partir d’aquesta part de la platja, al marge esquerre, on es troba la guingueta, l’afluència sol ser menor, ja que es troba un xic més allunyada de l’entrada principal de la cala, del pàrquing i del port esportiu.

Entre ambdós rocs hi ha un espai perfecte per practicar l'esnòrquel

L’accés a Cala Canyelles és realment fàcil, simplement heu de prendre la carretera de Tossa de Mar i desviar-vos cap a la dreta en el moment en què vegeu l’indicatiu de la cala. Igualment disposa de pàrquing, per la qual cosa és possible trobar lloc fins i tot en temporada alta.

Altres dels excel·lents serveis que ofereix Cala Canyelles és el lloguer de caiacs i patins aquàtics

Així doncs, Cala Canyelles, a Lloret de Mar, guardonada amb tots els mereiximents amb la bandera blava, és una d’aquestes excel·lents cales de la Costa Brava amb una bona quantitat de serveis i perfecta per satisfer les necessitats d’un gran dia de platja en família.

La part esquerra de Cala Canyelles acull una guingueta orientada al mar amb ambient chillout

Cala Treumal, a Lloret de Mar, prop de Blanes

La cala és realment paradisíaca. Després de baixar-hi des del pàrquing públic, per un camí ben arreglat, s’observa la bellesa d’una platja que té uns 200 metres de longitud per uns 25 d’amplada. Crida molt l’atenció el pendent de la sorra, d’un 10%. Això fa que l’onatge pugui ser percebut amb una intensitat més gran, tot i que els dies de mar calmada Cala Treumal invita al bany en unes aigües poc profundes i transparents.

El descens a Cala Treumal es duu sa terme per un caminet ben arreglat

La qualitat d’aquest platja està reforçada per l’obtenció de la bandera blava. Així doncs, Cala Treumal gaudeix d’excel·lents serveis, com el restaurant que rep el nom de la cala, dutxes equipades amb rentapeus, lloguer de tumbones, parasols, patins i fins i tot un lloc de salvament durant els mesos centrals de l’estiu.

Cala Treumal és una platja tranquil·la amb bons serveis pels banyistes

Una formació rocosa separa la cala en dues meitats, donant encara un aspecte més salvatge del que té de per si donada la seva ubicació en plena Costa Brava rocosa. A més, a l’esquerra de la cala, mirant al mar, un gran roc ancorat a la sorra permet perfectament el pas a través d’ell vers la veïna platja de Santa Cristina, també a Lloret de Mar.

A través de les roques que surten de la sorra, a l'esquerra de la cala, podem arribar a la Cala de Santa Cristina

I no tan sols això. La seva proximitat al Jardí Botànic tropical de Pinya de Rosa permet una altra activitat més pels qui desitgin passar el dia en aquest excepcional platja d’ocupació mitjana durant els mesos centrals de l’estiu. Una altre passeig més ens apropa a l’Ermita de Santa Cristina, el santuari dels pescadors de la zona, situada dalt del promontori en ple bosc de pins, i a la qual es pot accedir per un caminet que surt de la pròpia Cala Treumal.

Cala Treumal, a Lloret de Mar, es troba dividida per uns atractius sortints rocallosos

Cala Boadella, a Lloret de Mar, Girona, Costa Brava

Cala Boadella té uns 200 metres de llarg per uns 25 d’ample. Situada entre la cala de Santa Cristina i la punta d’en Sureda, és una llarga platja i estreta en què les roques granítiques que la composen tracen una marcada divisió, formant al seu torn petites cales. Només les més allunyades de l’entrada són nudistes.

Davant la platja també es divisen formacions rocoses i, en submergir-nos en les seves aigües, comprovarem com la mar es fa profunda de seguida. És transparent i neta, donat que la platja és prou oberta com perquè no romangui en la seva àrea cap tipus de cos estrany.

Panoràmica de la Cala Boadella, a Lloret de Mar, al costat dels jardins de Santa Clotilde

Però l’ambient idíl·lic i romàntic que es desprèn d’aquesta cala tan especial de la Costa Brava també és degut en bona part al seu entorn. Es troba envoltada d’un bosc de pins blanc amb formes corbades, molt curioses, amb els troncs estirant-se vers la mar. Per altra banda, els penya-segats al voltant de la platja tenen aquell color vermellós tan particular de la zona.

Cala Boadella és una cala perfecta per passar un dia en família

I, com no, tot visitant de Cala Boadella hauria de tenir en compte que, just sobre la cala, es troba el jardí renaixentista de Santa Clotilde, dissenyat a la italiana el 1919 pel senyor Nicolau Rubió i Tudurí. El jardí pot observar-se una mica des de l’exterior, tot i que es molt recomanable consultar els horaris de visita i deixar-se perdre pel seu interior, observant els delicats detalls de les seves flors.

Cala Boadella és una platja que disposa de tots els serveis que es poden esperar per la seva popularitat: dutxes, WC, bar-restaurant, vigilància, etc.

Les aigües de Cala Sa Boadella són netes i transparents

Per arribar-hi des de Lloret de mar, s’ha de prendre la carretera GI-682 que porta fins Blanes. A un kilòmetre de Lloret hi ha una rotonda (punt A) que senyala la direcció cap a la urbanització Santa Clotilde. Preneu aquesta direcció cap a la muntanya, pujant. En un moment determinat veurem que hi ha un camí peatonal vers l’esquerra, mentre que els vehicles es dirigeixen a la part dreta, on aparquen. Des d’allà fins la platja hi ha un camí d’uns 300 metres ben transitable a peu a través d’un bosc.

En aquest mapa es pot veure la posició de Cala Boadella en el litoral de Lloret de Mar

Platja de Fenals, a Lloret de Mar, Girona, Costa Brava

La Platja de Fenals és molt popular, i l’accés a ella es duu a terme per la GI-682, entre Blanes i la pròpia localitat de Lloret, el nucli de la qual es troba a uns 1,5 kms de la platja. Estem parlant de la segona platja més gran de Lloret, pel darrere de la coneguda com Platja de Lloret, situada més al nord i a la qual s’hi pot accedir mitjançant el camí de ronda. Amb una longitud de 725 mts i una amplada de 45 mts, és una platja de sorra gruixuda i daurada, adaptada a persones amb mobilitat reduïda, a més de posseir tot tipus de serveis: dutxes, lloguer d’hamaques, restaurants, lloguer de para-sols, papereres, telèfons, etc.

Costat nord de la Platja Fenals, on comença el camí de ronda, a Lloret de Mar

Fenals és una platja que, per les seves característiques, és força concorreguda a l’estiu. La platja gaudeix d’un ambient excepcional. El passeig marítim que l’envolta li confereix una animació única. Al llarg del passeig trobem dos ambients ben diferenciats. Per una banda, cap al nord, tenim la part més urbanitzada. Aquí podrem trobar apartaments, bars, restaurants, etc. En aquesta part comença un camí de ronda que, travessant un seguit de cales situades en les conegudes com la Punta de Fenals i la Punta d’en Sureda, on es troba el Castell de Sant Joan, del segle XI, porta fins a la principal platja de Lloret, ja esmentada, a uns 30 minuts a peu.

Castell de Sant Joan, prop de la Platja de Fenals

La part sud de la cala es troba envoltada d’un preciós entorn natural i condueix vers la Cala d’en Serrahima i, un xic més enllà, fins Cala Boadella, just sota els Jardins de Santa Clotilde.

La Platja de Fenals ofereix un extensa catifa de sorra. Vista cap al sud.

Les condicions de bany de Platja Fenals són excel·lents. D’onatge moderat, el fons és sorrenc i, tot i que el pendent és una mica pronunciat, no ofereix cap perill. Tal i com esmentàvem, Platja Fenals és una de les millors opcions pels qui, allotjant-se a Lloret de Mar i els seus voltants, cerquin una platja de grans dimensions, familiar, amb serveis i adaptada a tots els públics… i tot això en un entorn interessant fàcil de recórrer mitjançant els seus camins de ronda.

Cap al nord de la Punta de Fenals comença un bonic camí de ronda que ens duu fins a la Platja de Lloret.

Jardins de Santa Clotilde, a Lloret de Mar, Girona, Costa Brava

Els Jardins de Santa Clotilde uneixen elements molt semblants als de Boboli, Villa Medici o Giusti, a Itàlia. Es tracta d’uns 26.000 m2 de terreny ajardinat amb un disseny sobri i elegant que transmet a més una enorme tranquil·litat i pau interior.

Format per vegetació mediterrània, el jardí conté a més una enorme quantitat d’estàtues de marbre, a més de les famoses set sirenes de bronze de Maria Llimona. Entre altres arbres podem trobar tarongers, cedres o pins, aquests darrers els més característics d’aquesta zona mediterrània.

Una de la set cèlebres estàtues de bronze de Maria Llimona, als Jardins de Santa Clotilde

El jardí es vertebra al voltant d’una majestuosa escalinata central coberta de lianes i flanquejada per altíssims cipresos, al llarg de la qual es van succeint terrasses que progressivament descendeixen d’altitud sobre el penyat-segat fins al final, des d’on es gaudeix d’unes impressionants vistes sobre el mar. En aquest lloc unes tumbones permeten el visitant gaudir amb tranquil·litat de les vistes que hi ha sobre Cala Boadella, una tranquil·la platja que es troba sota els jardins.

Preciosa escalinata envoltada d'heures que condueix vers el penya-segat

Els Jardins de Santa Clotilde presenten principalment varietats vegetals pròpies del mediterrani. Per qui a més estigui interessat en contemplar espècies tropicals no es pot perdre, també a Lloret de Mar, el Jardí Botànic de Mar i Murta, o bé el de Pinya de Rosa.

Petita plaça del Jardí de Santa Clotilde, on acaba l'escala