El Castell de Sant Joan, a Lloret de Mar, Costa Brava

Qualsevol torre de vígia que vegem al costat del mar a la Costa Brava va tenir els seus inicis com a edifici defensiu contra els atac provinents del mar. I aquest és precisament el cas que ens ocupa amb el Castell de Sant Joan. Document per primer cop l’any 1041, hem de tenir en compte que el que veiem actualment és només la torre restaurada del que en el passat fou un castell amb muralles, torres i fins i tot capella, consagrada a Sant Joan el 1079 per Sicardis, la senyora del castell i del terme de Lloret.

El Castell de Sant Joan es pot visitar durant tot l’any en diferents horaris i el preu de la seva entrada és reduït. En entrar veurem que l’antiga fortificació era de planta triangular. També trobem, al nord i a l’est, dues ales d’habitacions adossades a la part interna de la muralla i obertes a un pati, on veurem la cisterna, perfectament conservada.

La torre de defensa del Castell de Sant Joan, a Lloret de Mar, és un testimoni de la protecció dels seus habitants davant la pirateria

Finalment, a l’oest, en un petit promontori, es troba la Torre de l’Homenatge, reconstruïda fa uns anys seguint fotografies antigues i des de la qual es divisa la totalitat del terme de Lloret. El visitant podrà pujar fins el cim de la torre i contemplar les seves vistes, el millor de la visita.

A través d'aquestes escales accedim al cim de la torre de defensa, des d'on obtenim una preciosa visió panoràmica de Lloret de Mar

I és que el Castell de Sant Joan ha patit al llarg de la seva existència les diverses vicissituds que aquesta mena de construccions de defensa solen tenir per la seva situació estratègica. Malmès per un atac de la flota genovesa el 1356, afectat per un període d’activitat sísmica durant els anys 1427-1428, el cop més dur el rebé el 1805, al marc de la guerra que enfrontà Anglaterra amb França i Espanya, quan diverses canonades angleses destruiren part de la torre i muralla.

Després de la declaració del Castell de Sant Joan com a Bé d’Interés Cultural el 1949, ha vist garantida la seva supervivència davant la depredació urbanística i, després d’una meritòria i laboriosa tasca de restauració duta a terme durant la segona meitat del segle XX, avui es mostra degudament senyalitzat i arreglat per tal que els visitants puguin conèixer aquest enclavament tan important de la història de Lloret de Mar.

Vista nocturna del recinto amurallado de la Vila Vella de Tossa de Mar

Amanecer sobre la Vila Vella de Tossa de Mar, Girona, Costa Brava

Els seus murs són actualment l’únic exemple a tota la costa catalana de vila medieval fortificada que ha aconseguit perdurar en el temps. Construïda al segle XII i reconstruïda en part al segle XIV, es troben en excel·lent estat de conservació al costat de les seves quatre torres, tres cilíndriques: la Torre de les Hores, la Torre d’en Joan i la Torre del Codolar.

A l’interior del conjunt trobem, a més de les 24 viviendes de l’època en què el nucli comptava amb més població, una església gòtica avui en ruïnes, l’església de Sant Vicenç, potser l’edifici més fotografiat avui per les meravelloses vistes que ens ofereix sobre la badia de Tossa.

El Far de Tossa, obert el 1917, substituí les antigues fogates com a mitjà de senyalització marítima. Annex al far es troba el Centre d’Interpretació dels Fars de la Mediterrània, un centre d’estudis impulsat pel govern de la Generalitat de Catalunya que investiga i supervisa la conservació dels fars existents sobre la costa catalana del Mediterrani.

Faro de Tossa de Mar, Costa Brava

I això no és pas tot. La Vila Vella alberga igualment el Museu Municipal, que conté vestigis prehistòrics, romans (com un mosaic amb el nom original del poble: Turissa), i pintures d’artistes distingits que han passat part de la seva vida artística aquí, com l’obra “El violinista celest”, 1934, del francès Marc Chagall.

Durant els anys 50 Ava Gardner i James Mason protagonitzaren a Tossa el film “Pandora i l’holandès errant”. Encara avui alguns dels habitants del poble recorden amb nostàlgia aquella visita i la bona impressió que causà a l’actriu nord-americana la bellesa dels paisatges de Tossa. Per això, en agraïment, el poble manté viva la memòria d’aquells dies gràcies al monument que l’esculptora Ció Abellí dedicà a Ava Gardner.

Esculptura de Tossa de Mar a l'actriu Ava Gardner

Recentment Tossa de mar tingué l’honor de rebre el Tour de França, el 9 de juliol del 2009. Fou un esdeveniment certament inoblidable perquè permeté donar a conèixer al mon sencer i especialment als amants del ciclisme, la bellesa d’aquest poble i de la Costa Brava.

Vila Vella de Tossa fou declarada Monument Històric Artístic Nacional pel govern espanyol, una garantia de preservació en el futur d’aquest conjunt tal i com el coneixem avui dia.

Jardín Botànic Pinya de Rosa, a Blanes, Girona, Costa Brava

El jardí, que té un preu d’entrada força mòdic, té a disposició un pàrquing gratuït reservat per als visitants. Es troba molt a prop de l’Ermita de Santa Cristina, per la qual cosa la visita a qualsevol dels dos llocs es pot fer complementàriament.

Entrada al Jardí Botànic Pinya de Rosa, a Blanes, Girona, Costa Brava

Declarat Paratge Natural d’Interés Nacional pel Parlament de Catalunya l’any 2003, els orígens de la conversió d’aquest preciós paratge en jardí botànic, el 1945, es produeix quan l’enginyer industrial Fernando Riviere de Caralt compra els terrenys per començar a plantar espècies originals, no pas hibridacions. La seva feina s’estengué fins el 1992, quan morí, i encarà avui continua una intensa tasca de cura i plantació de noves espècies (unes 1500 annuals) per al gaudi dels visitants.

Font del Jardí Botànic Pinya de Rosa

Aquest racó posseeix un microclima que oscil·la entre els 17ºC i els 29ºC de mitjana, i per això permet el desenvolupament de plantes tropicals com les suculentes, dracenes, palmeres i altres tipus locals de la zona. Alguna d’aquestes col·leccions són vertaderament extraordinàries i rares en el món, com la d’Opunties, que inclou 600 espècies diferents. Igualment són reconegudes les col·leccions d’aloes, iuques i agaves.

El Jardí Botànic Pinya de Rosa cultiva sobretot espècies tropicals

El més remarcable del Jardí Botànic Pinya de Rosa és que ofereix una floració progressiva i esglaonada al llarg de tot l’any, essent els mesos de febrer i octubre els de més gran activitat per les cactàcees.

La seva col·lecció de cactus és de les més importants del món, per la seva rica varietat

Passejar per Pinya de Rosa, tal i com es pot contemplar per les fotografies que adjuntem, és un plaer pels sentits, tant per la vista com per l’olfacte. És un espai de calma i pau en mig d’un frondós paratge de la Costa Brava, del qual en podrem gaudir fins i tot en ple estiu.

El Jardí Botànic Pinya de Rosa es ple de caminets per on passejar i observar la bellesa de les espècies vegetals que aplega

Cala Banys, a Lloret de Mar, Girona, Costa Brava

Tanmateix, al darrere aquest ambient tan exòtic, trobem que Cala Banys és una cala acollidora i de fàcil accés a través d’un camí de ronda que vé del nord, molt ben arreglat.

Realment Cala Banys, d’uns 100 metres de longitud, no és tant una cala en què passar el dia prenent el sol (de fet no té sorra) sinó una cala per contemplar i sobretot per relaxar-se. També els pescadors de canya gaudeixen en aquest emplaçament, donada l’abundància de diverses espècies de peix de roca que hi ha a la Costa Brava.

A la pròpia cala trobem el Bar Cala Canys, ja des de finals dels anys 60, un històric bar-restaurant que és en realitat una ampla terrassa sobre la cala amb sofàs i ambient chillout en què podrem acomodar-nos i gaudir de l’entorn tot prenent un refresc.

El bar-restaurant de Cala Banys permet gaudir de les vistes de la cala en un ambient chill-out

El camí de ronda de Cala Banys té força possibilitats. Podrem seure en alguns dels racons habilitats per això, o bé continuar seguint-lo cap al nord fins arribar a la Platja de Lloret, just on es troba el Monument a la Dona Marinera, excel·lent mirador, a menys de 10 minuts a peu.

El Mirador de Llaverías, a la parte dreta de la Cala Banys, Lloret de Mar

Per altra banda, al costat sud de la cala, pujant unes escales, es troba el Mirador Joan Llaverías, una petita i íntima terrasseta dedicada pel poble a aquest pintor enamorat de Lloret de Mar, on passà els seus darrers estius.

Aquesta placa de ceràmica sobre el Mirador de Llaverías recorda el pintor, tan estimat pels lloretencs

Qui vulgui arribar en cotxe a aquest idíl·lic paratge ha de saber que és possible fer-ho donat que just a sobre de la cala hi ha un aparcament. Per fer-ho hem de seguir des del centre de Lloret el mateix camí senyalitzat que porta fins al Castell de Sant Joan, el qual es troba cap al sud, a uns 10 minuts caminant, també per una zona molt natural i no urbanitzada.

Les nits de lluna, des de la terrassa, Cala Banys ofereix una visió molt romàntica

Platja de la Mar Menuda, a Tossa de Mar, Girona, Costa Brava

Es tracta d’una platja de sorra de gruix mitjà d’uns 100 metres de longitud. En trobar-se encara al centre urbà de Tossa es pot considerar urbanitzada, motiu pel qual hi podrem accedir en vehicle sense cap problema, sempre que trobem aparcament, cosa gens fàcil en ple estiu.

Des de la Platja de la Mar Menuda es contempla perfectament la Vila Vella de Tossa de Mar

Platja de la Mar Menuda compta amb bandera blava, un distintiu que garanteix la qualitat de les seves aigües i també dels serveis que ofereix, de tot tipus, inclosos dutxes, lavabos, caseta de salvament de la Creu Roja, lloguer de tumbones, lloguer de caiacs, escola subaquàtica, etc. a més de restaurants al voltant.

Posta de sol a la Platja de la Mar Menuda, Tossa de Mar

Un dels actius més importants que posseeix la Mar Menuda són les seves atractives roques a la seva esquerra. Es tracta dels primers promontoris de l’escarpada costa que arriba fins Sant Feliu de Guíxols, on trobarem cales tan espectaculars como Cala Giverola, Cala de Vallpresona, Cala Futadera, Cala del Senyor Raimon, etc.

A l'esquerra de la platja de Tossa de Mar comença la successió de penya-segats que condueix a bona part de les millors cales de la Costa Brava

En concret, entre aquestes roques trobem una petita i recollida cala anomenada Sa Banyera de Ses Dones, un racó encantador i retirat que antigament era utilitzat perquè les dones es poguessin remullar sense el pudor de les mirades masculines. Avui dia continua sent una ensenada d’aigües tranquiles que no arriba a deu metres d’ample i molt adequada pels nens, donada la seva poca profunditat. Davant ella es poden veure els illots de Freu de l’Illa.

L'entorn natural de la Platja de la Mar Menuda és realment incomparable

I just al nord de la Mar Menuda, a les quals s’hi pot arribar nedant els dies d’aigua calmada, es troben Ses Illetes, un arxipèlag de roques al costat de penya-segats que ha esdevingut una sortida clàssica per la immersió, donat l’alt interés natural del seu fons submarí. Tant és així que fa diversos anys les autoritats locals cerquen de declarar aquesta zona, anomenada oficialment Ses Illetes-La Roja, com reserva marina natural, per les seves especials característiques.

La petita cala de Sa Caleta, a Lloret de Mar, Costa Brava

Per arribar a Sa Caleta, de sorra gruixuda i color daurat, només hem de continuar cap al nord el passeig marítim de la Platja de Lloret, passar al costat de les roques de Sa Cadireta, deixar enrere l’anomenat Mirador de Mallorca (que ningú no esperi veure les Balears des d’aquí), on un parell de plaques commemoratives recorden els emigrants de Lloret que partiren a Cuba i als autors musical de la sarsuela Marina, la lletra de la qual diu:

Costes les de Llevant, platges les de Lloret, feliços els ulls que us tornen a veure

Així doncs el trajecte és tan còmode que ni tan sols hi ha escales a través d’aquest camí de ronda, més aviat passeig marítim, donat que aquestes comencen realment al final de Sa Caleta, a la seva dreta, on se situa la Punta de Calafats.

Sa Caleta, a Lloret en Mar, és una platgeta de sorra

Amb uns 110 metres de longitud aproximada i fins 50 metres d’amplada de mitjana, Sa Caleta ha estat tradicionalment un refugi pels petits vaixells de pescadors, que encara avui podem veure sobre la seva delicada sorra. De fet és l’únic petit port proper al centre del poble, donat que el vertader port esportiu es troba un xic més allunyat, al nord, a la Platja de Canyelles.

L’element arquitectònic per excel·lència de Sa Caleta i, per què no dir-ho, de Lloret de Mar en general, és el Castell d’en Plaja (denominació que prové del cognom del propietari que en va encarregar la construcció), el qual trobem presidint la platja a la seva esquerra, sempre mirant el mar. Construït amb torres de defensa i merlets en la part superior, aquest castell fou realment construït el 1940 en estil neomedieval, motiu pel qual no té cap valor històric. De fet es tracta d’un vivenda privada i no és obert al públic per rebre visites.

El Castell d'en Plaja, a sobre de Sa Caleta i de propietat privada, és ja un emblema de la cala i del propi Lloret de Mar

Un altre dels grans atractius que té Sa Caleta, i que la distingeixen de la Platja Gran de Lloret, són les seves formacions rocoses laterals, que sovint esdevenen en escenari de baptismes de busseig o de simplement improvisats submarinistes amateurs que practiquen l’esnòrquel observant un fons particularment ric en espècies vegetals aquàtiques.

El fons marí de Sa Caleta, sorrenc i també rocós, fa les delícies dels amants del submarinisme o de simplement l'esnòrquel

Donada la seva distància amb l’altra platja del centre de Lloret podem considerar que Sa Caleta compta amb força serveis, entre ells una guingueta a l’estiu, dutxes i papereres. No és d’estranyar que en aquesta època compti amb una alta afluència, donat que és un paratge natural summament preciós, proper al centre i de fàcil accés.

La guingueta de Sa Caleta, a Lloret de Mar, es troba oberta a l'estiu

Platja de s'Abanell, a Blanes, Girona, Costa Brava

La platja de s’Abanell, d’uns 2 kms de longitud i gairebé 60 metres d’amplada, és un amplíssim sorral flanquejat pel passeig marítim de Blanes. Tot i que alguns no el consideren, estrictament parlant, como una platja de la Costa Brava, (donat que es troba al sud del sortint rocós on acaba, Sa Palomera), la s’Abanell s’ha fet un merescut forat entre les millors platges de la zona per la qualitat dels seus serveis i la versatilitat dels seus usos.

Passeig marítim que recorre la Platja de s'Abanell, a Blanes, Girona, Costa Brava

Així és, s’Abanell, guardonada amb la bandera blava per la seva qualitat, compta amb tots els serveis imaginables d’una excel·lent platja: no tan sols posseeix diverses guinguetes, casetes de la Creu Roja, dutxes, papereres, lloguer d’hamaques i caiacs, etc. sinó que també té al costat del passeig una petita zona esportiva per practicar execici físic (estiraments, abdominals, barra, etc.) i fins i tot guarderia infantil. Tampoc no és estrany veure en ple estiu un servei de biblio-platja.

La Platja de s'Abanell. a Blanes, és de les més amples de la Costa Brava, i ofereix una gran quantitat de serveis

I és que Platja de s’Abanell no és tan sols pels banyistes, sinó també per als amants dels passeigs a la vora de la platja. Molts són els habitants i estiuejants que fan servir aquest extens recorregut per practicar exercici físic i gaudir d’un paisatge variat a mesura que caminem vers el sud. Així, la part més propera al poble és la que mostra un nombre més gran de serveis: restaurants, botigues, una oficina municipal d’informació turística, etc. A continuació trobarem una gran pineda, en mig de la qual hi ha un camping. I finalment arribem a la desembocadura del riu Tordera, de 61’5 km de longitud, que neix a les muntanyes del Montseny les quals fins i tot podem veure nevades des d’aquest delta (d’uns 8 km2 de superfície), si passegem durant l’hivern.

A la part nord de la platja de s’Abanell toparem amb l’egregia figura de Sa Palomera, una roca que s’endinsa dins el mar i que al seu torn forma diverses illes. En realitat Sa Palomera és tan sols el nom de la més gran, aquella on oneja la Senyera. La que la precedeix, de terra a mar, es Sa Pujola, i la posterior Es Portell. Pocs seran els nens que no desitjaran abastar aquestes fites rocalloses, i de fet no és gens complicat fer-ho, donat que hi ha un camí de ronda per tal que els banyistes puguin gaudir d’unes esplèndides vistes sobre el poble de Blanes.

Un estret camí de ronda ens duu cap al cim de Sa Palomera, davant la platja de s'Abanell

El fons marí de Cala Vigatà és molt apreciat pels submarinistes i aficionats a l'esnórquel

Cala Vigatà es troba sota l’ermita de Sant Elm, el privilegiat mirador des del qual el periodista Ferran Agulló encunyà la denominació de Brava a la nostra costa. Des d’aquest lloc és possible baixar fins la cala, per una carretera a través de la urbanització que al final esdevé unes estretes escales per accedir a la cala, amb un pendent força pronunciat.

Un cop hem descendit a Cala Vigatà comprovem les boniques vistes que ofereixen, a dreta i esquerra, ambdós grups d'illes

La cala en si es troba formada per sorra gruixuda i còdols considerables. D’uns 150 metres de longitud per uns 15 metres d’ample, Cala Vigatà es troba al costat d’una paret de roca enorme, que pot comportar perill de despreniments. Sobre ella creixen els pins, que pràcticament arriben a tocar la mar amb les seves copes. Els illots de la dreta, mirant cap al mar, son els esculls de Rocacorb de Llevant, que no arriben als 3 metres d’altura. A l’esquerra, més llunyà, donat que es troba passada la Punta de la Cova, al final de la badia, hi trobem l’illot de Sadolitx, les roques del qual arriben fins gairebé els 10 metres d’altura.

Illot de Sandolitx, a l'esquerra de Cala Vigatà, davant la Punta de la Cova

Tot i no gaudir de cap servei (la font que hi trobem és abandonada) són molts els apassionats per aquesta cala degut al seu fascinant món submarí. Efectivament, una simple observació mitjançant unes ulleres submarines, efectuant esnórquel, permet descobrir ecosistemes de gran valor: sobre els fons rocós es troben algues posidònia i estrelles de mar, a més d’innombrables tipus de peixos, molts d’ells en grups. Existeixen molts pocs fons marins com aquest a la Costa Brava, i menys tan propers al nucli urbà.

Degut a aquesta enorme riquesa natural existeix un projecte per convertir en zona protegida la badia en què es troba Cala Vigatà, fins la Punta de la Cova. D’aquesta manera s’abalisaria la zona i es controlaria l’accés de les embarcacions fins aquest petit racó amb un fons tan especial del que els amants del busseig poden gaudir.

Mosaïc de la Vil·la Romana dels Ametllers, a Tossa de Mar, Girona, Costa Brava

Del resultat dels treballs arqueològics duts a terme en aquest jaciment es desprèn que aquesta vil·la fou ocupada entre els segles II a.C. i IV d.C. La finca ocupa bona part de l’àrea del Turó de Sant Magí, un pujol al nucli urbà de Tossa. Distribuïda en diferents terrasses, la inferior correspon a una zona rústica, formada per magatzems, dipòsits d’oli i una premsa. En les superiors es troba la zona urbana amb unes termes i habitacions pavimentades amb mosaïcs, entre els quals destaca el conegut com Vitalis, del s. IV d.C., nom que probablement correspongui al senyor de la casa.

La Vil·la Romana dels Ametllers, a Tossa de Mar, permet un recorregut pel seu jaciment

Sobre la història d’aquesta gran vil·la sabem que a partir de l’època de l’emperador August patí una gran transformació en què se separa la zona urbana de la rústica. Al segle I d.C. la vil·la s’organitza al voltant de dos grans jardins, en un dels quals es construeix una piscina ornamental. Tot aquest pati s’estructura en funció d’un gran triclinium o menjador, avui desaparegut.

La Vil·la Romana dels Ametllers mostra una estructura d'estances molt ben definides

Així com altre vil·les de l’entorn anaren desapareixent en favor de la construcció de vivendes més petites, sabem que la vil·la romana dels Ametllers només fou abandonada a partir dels segles VII-VIII d.C., moment en què part del terreny fou utilitzat com necròpolis. S’ha de remarcar que, tot i que la major part de les restes trobades són d’origen romà, també es té constància de la presència d’un poblat ibèric.

Els mosaïcs de la Vil·la Romana dels Ametllers són la prova d'un passat gloriós a Tossa de Mar

La major part del valuós patrimoni trobat a la Vil·la Romana Ametllers pot ser visitat al Museu Municipal de Tossa de Mar, lloc que ens permetrà conèixer amb més detall la vida i costums d’aquells antics pobladors que ja gaudiren de la nostra Costa Brava en una època tan remota.

El Jardí Botànic Marimurtra, a Blanes, Costa Brava

La història del que està considerat millor jardí mediterrani d’Europa es remunta al 1920, quan l’empresari alemany Carl Faust (Hadamar 1874 – Blanes 1952) el creà, després d’haver comprat 2 anys abans aquests terrenys de 16 hectàrees. De fet, el 1924, Faust abandonà les seves ocupacions directives i a partir de llavors consagrà plenament la seva vida a la cura d’aquest fantàstic jardí.

La diversitat de flors i plantes al Jardí Botànic de Marimurtra, a Blanes, és sorprenent

Un cop creuem l’entrada, formada per un edifici noucentista obra de Josep Goday, assistim a un microcosmos de vida que representa els cinc continents a través de les més de 4000 espècies que el jardí aplega.

Dividit en tres àmbits: tropical, templat i mediterrani, el recorregut complet es duu a terme en hora i mitja i ens ofereix no tan sols un paisatge vegetal únic, sinó unes vistes espectaculars al mar, a través dels penya-segats cap als quals es troba orientat el jardí.

Un dels punts més interessants de la visita és el templet de Linné, meravellós quiosc mirador que fa de balcó al mar, en concret a la Cala Sa Forcanera. És sens dubte el millor racó del jardí per deixar-se fotografiar.

Mirador i templet de Linné, al Jardí Botànic de Marimurtra, à Blanes

El jardí botànic Marimurtra és ja Bé d’Interés Cultural per la Generalitat de Catalunya, i actualment la seva fundació duu a terme una important tasca educativa concienciant els escolars i visitants sobre la necessitat de conservar la biodiversitat.