Jardín Botànic Pinya de Rosa, a Blanes, Girona, Costa Brava

El jardí, que té un preu d’entrada força mòdic, té a disposició un pàrquing gratuït reservat per als visitants. Es troba molt a prop de l’Ermita de Santa Cristina, per la qual cosa la visita a qualsevol dels dos llocs es pot fer complementàriament.

Entrada al Jardí Botànic Pinya de Rosa, a Blanes, Girona, Costa Brava

Declarat Paratge Natural d’Interés Nacional pel Parlament de Catalunya l’any 2003, els orígens de la conversió d’aquest preciós paratge en jardí botànic, el 1945, es produeix quan l’enginyer industrial Fernando Riviere de Caralt compra els terrenys per començar a plantar espècies originals, no pas hibridacions. La seva feina s’estengué fins el 1992, quan morí, i encarà avui continua una intensa tasca de cura i plantació de noves espècies (unes 1500 annuals) per al gaudi dels visitants.

Font del Jardí Botànic Pinya de Rosa

Aquest racó posseeix un microclima que oscil·la entre els 17ºC i els 29ºC de mitjana, i per això permet el desenvolupament de plantes tropicals com les suculentes, dracenes, palmeres i altres tipus locals de la zona. Alguna d’aquestes col·leccions són vertaderament extraordinàries i rares en el món, com la d’Opunties, que inclou 600 espècies diferents. Igualment són reconegudes les col·leccions d’aloes, iuques i agaves.

El Jardí Botànic Pinya de Rosa cultiva sobretot espècies tropicals

El més remarcable del Jardí Botànic Pinya de Rosa és que ofereix una floració progressiva i esglaonada al llarg de tot l’any, essent els mesos de febrer i octubre els de més gran activitat per les cactàcees.

La seva col·lecció de cactus és de les més importants del món, per la seva rica varietat

Passejar per Pinya de Rosa, tal i com es pot contemplar per les fotografies que adjuntem, és un plaer pels sentits, tant per la vista com per l’olfacte. És un espai de calma i pau en mig d’un frondós paratge de la Costa Brava, del qual en podrem gaudir fins i tot en ple estiu.

El Jardí Botànic Pinya de Rosa es ple de caminets per on passejar i observar la bellesa de les espècies vegetals que aplega

Platja de s'Abanell, a Blanes, Girona, Costa Brava

La platja de s’Abanell, d’uns 2 kms de longitud i gairebé 60 metres d’amplada, és un amplíssim sorral flanquejat pel passeig marítim de Blanes. Tot i que alguns no el consideren, estrictament parlant, como una platja de la Costa Brava, (donat que es troba al sud del sortint rocós on acaba, Sa Palomera), la s’Abanell s’ha fet un merescut forat entre les millors platges de la zona per la qualitat dels seus serveis i la versatilitat dels seus usos.

Passeig marítim que recorre la Platja de s'Abanell, a Blanes, Girona, Costa Brava

Així és, s’Abanell, guardonada amb la bandera blava per la seva qualitat, compta amb tots els serveis imaginables d’una excel·lent platja: no tan sols posseeix diverses guinguetes, casetes de la Creu Roja, dutxes, papereres, lloguer d’hamaques i caiacs, etc. sinó que també té al costat del passeig una petita zona esportiva per practicar execici físic (estiraments, abdominals, barra, etc.) i fins i tot guarderia infantil. Tampoc no és estrany veure en ple estiu un servei de biblio-platja.

La Platja de s'Abanell. a Blanes, és de les més amples de la Costa Brava, i ofereix una gran quantitat de serveis

I és que Platja de s’Abanell no és tan sols pels banyistes, sinó també per als amants dels passeigs a la vora de la platja. Molts són els habitants i estiuejants que fan servir aquest extens recorregut per practicar exercici físic i gaudir d’un paisatge variat a mesura que caminem vers el sud. Així, la part més propera al poble és la que mostra un nombre més gran de serveis: restaurants, botigues, una oficina municipal d’informació turística, etc. A continuació trobarem una gran pineda, en mig de la qual hi ha un camping. I finalment arribem a la desembocadura del riu Tordera, de 61’5 km de longitud, que neix a les muntanyes del Montseny les quals fins i tot podem veure nevades des d’aquest delta (d’uns 8 km2 de superfície), si passegem durant l’hivern.

A la part nord de la platja de s’Abanell toparem amb l’egregia figura de Sa Palomera, una roca que s’endinsa dins el mar i que al seu torn forma diverses illes. En realitat Sa Palomera és tan sols el nom de la més gran, aquella on oneja la Senyera. La que la precedeix, de terra a mar, es Sa Pujola, i la posterior Es Portell. Pocs seran els nens que no desitjaran abastar aquestes fites rocalloses, i de fet no és gens complicat fer-ho, donat que hi ha un camí de ronda per tal que els banyistes puguin gaudir d’unes esplèndides vistes sobre el poble de Blanes.

Un estret camí de ronda ens duu cap al cim de Sa Palomera, davant la platja de s'Abanell

El Jardí Botànic Marimurtra, a Blanes, Costa Brava

La història del que està considerat millor jardí mediterrani d’Europa es remunta al 1920, quan l’empresari alemany Carl Faust (Hadamar 1874 – Blanes 1952) el creà, després d’haver comprat 2 anys abans aquests terrenys de 16 hectàrees. De fet, el 1924, Faust abandonà les seves ocupacions directives i a partir de llavors consagrà plenament la seva vida a la cura d’aquest fantàstic jardí.

La diversitat de flors i plantes al Jardí Botànic de Marimurtra, a Blanes, és sorprenent

Un cop creuem l’entrada, formada per un edifici noucentista obra de Josep Goday, assistim a un microcosmos de vida que representa els cinc continents a través de les més de 4000 espècies que el jardí aplega.

Dividit en tres àmbits: tropical, templat i mediterrani, el recorregut complet es duu a terme en hora i mitja i ens ofereix no tan sols un paisatge vegetal únic, sinó unes vistes espectaculars al mar, a través dels penya-segats cap als quals es troba orientat el jardí.

Un dels punts més interessants de la visita és el templet de Linné, meravellós quiosc mirador que fa de balcó al mar, en concret a la Cala Sa Forcanera. És sens dubte el millor racó del jardí per deixar-se fotografiar.

Mirador i templet de Linné, al Jardí Botànic de Marimurtra, à Blanes

El jardí botànic Marimurtra és ja Bé d’Interés Cultural per la Generalitat de Catalunya, i actualment la seva fundació duu a terme una important tasca educativa concienciant els escolars i visitants sobre la necessitat de conservar la biodiversitat.

Cala Sant Francesc, a Blanes, Girona, Costa Brava

Cala Sant Francesc té una longitud de 200 metres i una amplada de 35, per la qual cosa es pot considerar de dimensions mitjanes. La seva superfície és de sorra fina i daurada, i està dotada d’excel·lents equipaments ja que en ella podrem trobar dutxes, lloguer de patins i hamaques, caseta de salvament de la Creu Roja i una guingueta.

Cala Sant Francesc és una cala molt familiar, que sol entusiasmar els nens per les seves possibilitats de joc entre la sorra i les roques

De fet es tracta d’una cala de tipus semi-urbà, envoltada d’un bosc de pins, però també de vivendes i apartaments que formen la urbanització del mateix nom. Per aquest motiu Cala Sant Francesc es troba ben comunicada amb el centre de Blanes, tant mitjançant el bus urbà com pel trenet turístic que recorre els carrers i les cales de la localitat. També és probable que hi trobis actiu un servei de creuer turístic que et permeti apropar-te a altres cales properes a Lloret de Mar.

L'entorn natural en què se situa Cala Sant Francesc, entre un bosc de pins i una urbanització és molt natural

La cala disposa a més d’un aparcament gratuït, tot i que en els mesos plenament estivals corre el risc d’omplir-se. En aquest cas hi ha un altre de subterrani al costat de la cala, de pagament.

Capvespre d'estiu a la Cala de Sant Francesc

El paisatge de la Cala Sant Francesc és certament interessant. Tal i com es pot apreciar en les fotografies la platja presenta un seguit de grups rocosos a la seva vora que permeten la pràctica de l’esnòrquel a poca profunditat, amb una variada fauna i flores sota les aigües transparents. A la part sud del litoral, i situats mar endins, a uns 120 metres, trobem els esculls rocosos anomenats Niells de Cala Sant Francesc. Un camí de ronda s’inicia a la cala i permet arribar a la cala de Sa Llapissada, de difícil accés, ja en direcció a la punta de s’Agulla.

Cala Sant Francesc ofereix racons molt especials on el blau de les seves aigües contrasta amb la vida vegetal de la seva vora

Tal i com comentàvem la Cala Sant Francesc i l’ermita del s.XVII que la corona, dalt del promontori, cap a la qual ens podem dirigir a través d’un altre corriol que surt de la cala, són les protagonistes cada 28 de juliol, al final de les festes locals de Blanes, de l’anomenat Aplec de l’Amor, on es duen a terme concerts, activitats lúdiques i altres events de caràcter familiar.

L'Aplec de l'Amor és una de les festes més populars i estimades pels blanencs

El Castell de Sant Joan, sobre el puig, sempre domina Blanes

Simplement per aquestes precioses vistes, de 360º, val la pena de pujar al castell, de fàcil accés donat que es troba asfaltat pels vehicles. De l’antic castell original, document ni més ni menys ja a l’any 1002, es conserva la torre de defensa, d’uns 15 metres d’alçada per 8 metres de diàmetre exterior, i un fragment de la muralla.

Vistes de Blanes des de la Torre de Sant Joan, amb la punta de Sa Palomera a la platja

Com molts altres castell de la costa en aquella època, el Castell de Sant Joan va ser construït com a edifici de defensa, especialment davant atacs provinents del mar, duts a terme per pirates. Ja en el segle XIV va formar part del conjunt de castells i fortificacions que, amb l’objectiu de defensar Barcelona pel nord, es podien comunicar en línia (mitjançant senyals sonors o fum) fins arribar a la ciutat comtal. A aquest grup de castells se’ls va anomenar línia de la Tordera (en referència al riu que els creua).

La Torre de Sant Joan, a Blanes, testimoni de la antiga defensa costera contra la pirateria

La torre ha sofert diversos avatars al llarg de la seva història. Abans de ser rehabilitada el 1958, havia servit com a estació de telegrafia òptica militar durant part del segle XIX i fins i tot com a refugi durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Avui, tanmateix, el conjunt es mostra amb la tota la seva esplendor al visitant.

Vistes des d'un dels finestrals del Castell de Sant Joan

La torre és visible pràcticament des de qualsevol punt de Blanes i el seu accés per carretera permet a més contemplar unes precioses vistes de la villa, de les seves platges i del mar, als nostres peus. A la mateixa muntanya es troba també l’Ermita de Sant Joan, que per manca d’espai es va edificar fora del recinte fortificat, probablement al s. XIII.

L'ermita de Sant Joan, originària del s. XIII, va ser construïda fora del recinte per manca d'espai