Platja Canyelles Petites, a Roses, Girona, Costa Brava

Canyelles Petites és un nucli allunyat del centre de Roses. Per arribar-hi podem fer-ho a peu des del còmode camí de ronda que comença al costat del Far de Roses, als peus del Castell de la Trinitat. El camí voreja tota la Punta de la Bateria i de la Murtra, sota la muntanya del Puig-Rom, arribant a Canyelles Petites tranquil·lament en uns 20 minuts, donat que es troba a uns 800 metres i el passeig no presenta cap gran desnivell.

Platja Canyelles Petites es troba protegida per ambdós costats. A la seva dreta, sorgeix la imponent figura del Puig-Rom, a l’esquerra el Cap de Creus continua el seu perfil rocallós per una zona encara urbanitzada abans d’arribar a la Platja de l’Almadrava, també coneguda com la seva germana gran: Canyelles Grosses.

La Platja de Canyelles Petites, a Roses, es troba envoltada per la muntanya de Puig-Rom

Dèiem que Canyelles Petites es troba molt animada a l’estiu perquè allotja un important nombre d’estiuejants molt fidels a la platja, la qual, per altra banda, ofereix serveis d’alt nivell com lloc de salvament, vigilant, dutxes, xiringuito, restaurants, etc. La platja es troba envoltada per un passeig marítim en alçada on trobarem bancs, ideals per poder contemplar a la part inferior les famílies gaudint de la platja sobre la sorra.

La platja de Canyelles Petites és certament una platja molt animada i familiar

Al costat esquerre de Canyelles Petites, avançant pel camí de ronda, trobem un racó amb roques que li dona un aire encara més exòtic a aquesta part sud del Cap de Creus: es tracta de la Platja del Bonifaci. També trobem arena, i les roques que també són aquí proporcionaran un plaer especial als amants de l’esnòrquel. Sol ser menys ocupada que Canyelles Petites i és una altre racó que recomanem per posar la tovallola.

A uns 200 metres al nord de Canyelles Petites, avançant pel camí de ronda, trobem la preciosa Platja del Bonifaci, que combina sorra i roques

Donat que té un bón camí de ronda, invitem els banyistes més actius a explorar els voltants d’aquesta bonica platja, sobretot la seva zona nord, on la vegetació tropical s’uneix amb els pins i amb altres elements interessants com un embarcador d’esbarjo i un restaurant al seu costat, amb romàntiques vistes al mar.

Continuant pel camí de ronda cap al nord de Canyelles Petites trobem encara més sorpreses, como aquest petit embarcador davant un restaurant davant el mar

Cala Rustella, Roses, Girona, Costa Brava

Cala Rustella és sota la carretera que uneix Roses amb Cala Montjoi, poc després de Cala Murtra, amb la que comparteix diverses característiques, com el seu accés a peu.

Aquest rètol al costat de la carretera ens indica l'inici del descens a la Cala Rustella

Per accedir a la cala haurem de deixar el vehicle al costat del rètol indicatiu situat a la carretera. Un corriol pedregós de baixada ens duu vers aquesta preciosa cala d’aigües netes. En total cobreix un desnivell d’uns 90 metres i el trajecte a peu pot trigar uns 15 minuts, depenent del ritme. La pujada serà un xic més feixuga i és per això que per efectuar aquest trajecte recomanem un calçat esportiu.

El descens vers Cala Rustella no és especialment perillós, tot i que es recomana dur un calçat adequat (eviteu sandàlies)

A mesura que baixem a la cala podrem contemplar la seva majestuositat, protegida per la una badia del vent de tramuntana i orientada vers el sudest. A la cala desemboca un rierol que es forma a la zona, el rec de Rustella, tot i que a l’estiu es troba sempre sec.

El paisatge que ens ofereix Cala Rustella és absolutament verge i natural

La cala és de molt baixa ocupació, fonamentalment per la seva llunyania al nucli de població més proper (Roses, a uns 7 kms) i també, tot s’ha de dir, pel seu tipus d’accés. La superfície de la platja es troba composta de còdols petits i arrodonits i l’aigua adquireix un color blau turquesa enfosquit només per l’ombra dels pins que creixen fins i tot en les zones més baixes dels penya-segats, de manera que les seves copes arriben a acaronar la mar.

A Cala Rustella els pins creixen pràcticament a nivell del mar i les seves copes arriben a acaronar les aigües netes i transparents de la cala

A la part esquerra, a la sortida de la badia, distingim una illa rocosa que arriba fins als 7 metres, i a l’esquerra un preciós i exhuberant pi corona aquest marge de la badia. Realment és un paisatge preciós, i transmet una gran calma.

El fons submarí de Cala Rustella serà apreciat pels submarinistes, molts dels quals aprofiten també per visitar la veïna Cala Murtra, la següent cap al sud, i també la famosa Cala Montjoi, al nord.

El fons submarí de Cala Rostella és especialment apreciat pels amants de l'esnòrquel

Platja del Salatar, a Roses, ens permet gaudir d'una bella vista del poble i de la muntanya del Puig-Rom, a l'extrem sud del Cap de Creus

Som a una zona planera i costanera de la Costa Brava. És la que forma la badia de Roses, un terreny encara marcat pel condicionant de ser a prop de la plana formada pels Aiguamolls de l’Empordà. Tanmateix la Platja del Salatar, situada entre altres dues platges de sorra, la de Santa Margarida, al sud, i la del Rastell, cap a Roses, és ja una zona pràcticament urbanitzada, amb apartaments, hotels i botigues a primera línia de mar, i vertebrada per un excel·lent passeig marítim que ens permet comprovar com és de familiar aquesta platja de sorra fina, sense cap mena de roca.

Platja del Salatar, a Roses, Girona, Costa Brava, és una platja urbanitzada amb molts serveis

Així, Platja del Salatar és plena de famílies, moltes de les quals s’hostatgen davant el propi passeig, i que gaudeixen animadament d’un entorn amb serveis com papereres, dutxes, lloc de salvament, rentapeus, àrees de joc per voleiplatja, piràmides de cordes escalables per nens, caseta de la Creu Roja, a més de les botigues esmentades anteriorment que recorren el passeig marítim.

Passejar des del Salatar cap al sud, en direcció Platja Santa Margarida, al costat de Port Marina, el riu Gran i el far, on es troba la bocana de sortida de les embarcacions d’esbarjo, és sempre un espectacle bonic que grans i petits gaudiran. Igualment, restaran gratament sorpresos en comprovar la presència de petites avionetes que de tant en tant passen sobre la costa: provenen de l’aeròdrom d’Empuriabrava on també hi trobem paracaigudistes i avions ultralleugers.

Caminant cap al sud arribarem fins Santa Margarida i Port Marina, un petit port des d'on surten petites embarcacions de lleure des dels canals d'Empuriabrava

Platja del Salatar té gairebé 700 metres de longitud per 40 metres d’amplada i es troba adaptada completament per persones amb cadira de rodes, gaudint d’un grau d’ocupació alt, especialment en ple estiu. No permet l’accés a mascotes, però passada Platja de Santa Margarida, al uns 800 metres al nord, es troba Platja Rubina, que sí el permet.

Panell informatiu amb els serveis que ofereix als seus banyistes la Platja del Salatar

Castell de la Trinitat, a Roses, Costa Brava

El topònim Trinitat (tot i que el castell també és conegut popularment com Castell de la Poncella o Botó de Roses) prové de l’ermita antigament situada al vessant sud del promontori del Puig Rom, a 60 metres sobre el nivell del mar, juntament amb una torre de defensa, abans de ser edificat aquest castell. Aquella ermita fou construïda el 1508, tot i que la seva vida va ser efímera donat que el 1544, abans fins i tot de la construcció de la Ciutadella, Carles V n’ordenà la destrucció per erigir el castell. L’autor del projecte fou l’enginyer castellà Luis de Pizarro. Set anys després l’obra era finalitzada.

El Castell de la Trinitat es troba sobre la muntanya de Puig Rom, al costat del Far de Roses

El castell, relativament petit en mida, té una planta irregular en forma d’estrella de cinc puntes desiguals, amb les arestes sobresortints. En el seu moment el Castell de la Trinitat fou ideat per acollir una guarnició de 350 homes, disposant de dues cisternes i magatzems de reserves que podien contenir viandes per llargs períodes de temps.

Se sap que el 1564 defensà el poble de Roses de dos vaixells pirates que acabaren fugint, i que en 1645 fou pres per primer cop per la rendició a un exèrcit francès comandat pel Comte de Duplesis.

La vista panoràmica que obtenim de la badia de Roses sobre el Castell de la Trinidad és d'una gran bellesa

Estava clar que un castell en una zona fronterera i en una posició tan estratègica com la seva havia de patir els avatars propis de les guerres i conflictes que s’han produït a l’Empordà al llarg de la història. I, efectivament, en el cas del Castell de la Trinitat també ha estat així. Durant la Guerra del Francès, el 1814, el castell fou víctima de les voladures dutes a termes per tropes angleses i espanyoles per evitar que el castell fou pres per les tropes franceses invasores, i el deixaren en un estat semi-ruïnós en què ha romàs durant gairebé 200 anys.

Vista panoràmica del port i la badia de Roses des del Castell de la Trinitat

Finalment el Castell de la Trinitat fou restaurat durant els anys 2002 i 2010, d’una forma un xic polèmica, donat que l’estructura resultant no ha respectat l’original històric. Avui dia serveix com a escenari de diversos actes lúdics de la localitat així como de concerts de música, i és possible dur a terme visites al seu interior a preu reduït per tal de poder reconèixer el valor històric d’aquesta important fortificació renaixentista.

Avui dia ja és possible visitar l'interior del Castell de la Trinitat, a Roses

Cala la Pelosa, a Roses, Cap de Creus, Costa Brava

Tal i com es pot veure en el mapa, Cala Pelosa es troba un cop passades les cales de Montjoi i Calitjàs. Donat que es troba protegida pel cap de Norfeu, un llarg braç de mar d’uns 2 kms, es troba arrecerada del fort vent de la tramuntana. Això explica el gran nombre de barquetes que hi podem trobar.

A la Cala Pelosa gairebé sempre trobem petites barquetes d'esbarjo

Antigament Cala Pelosa era refugi de pescadors. La seva centenària caseta (que conté al seu interior dues xemeneies) delata aquest origen. Una altra igual trobem a la Cala Jòncols, i actualment l’Ajuntament de la localitat està treballant per a la conservació i recuperació d’aquesta mena de patrimoni històric de les cales del Cap de Creus.

Una barraca de pescadores similar aquesta, a Cala Jòncols, és la que trobem a Cala Pelosa

La sorra de la Cala Pelosa és negra i gruixuda. La platja té una longitud una mica més gran de 100 metres i una amplada d’uns 15 metres, aproximadament. El fons marí, força irregular, adquireix un desnivell considerable a mesura que ens hi introduïm a l’aigua.

Platja Pelosa és relativamente ampla i permet el bany tranquil en les seves aigües transparents

Un dels atractiu més importants que té Cala Pelosa és la seva guingueta restaurant. Es tracta d’un establiment de caràcter familiar que ofereix plats locals com peix, arròs caldós, o bé paelles i fideuàs.

Platja Pelosa té alguns seveis, com l’esmentada guingueta i papereres, tot i que no dutxes ni lloguers de tumbones. És una platja de fàcil accés tot i que poc turística, per la qual cosa no hi trobarem una excessiva afluència ni tan sols en temporada alta. Des de l’any 2009 gaudeix del certificat ambiental europeu EMAS i de l’internacional ISO 14.0001, que garanteix l’excel·lent estat de neteja de la seva sorra i de l’aigua d’aquest preciós enclau natural.

Imatge panoràmica de la Cala Pelosa presa des de l'inici, al sud, de la Cala Calitjàs, tambe a Roses

Vista aèria de Punta Falconera, a Roses, Girona, Costa Brava

Punta Falconera deu l’origen del seu nom a l’ancestral presència de falcons a la zona. Aquesta punta (la forma de la qual a més alguns reconeixen com el cap d’un falcó) és la zona més meridional de tot el Cap de Creus. Realment es troba just després de Cala Almadrava (o Canyelles Grosses), la qual es distingeix perfectament des del sortint.

A la carretera cap a Cala Montjoi, que surt de Roses, aquest panell ens indica el punt on aturar-nos per arribar a Punta Falconera

Aquesta excepcional situació geogràfica provocà que entre el 1944 i el 1993 la Punta Falconera esdevingués zona militaritzada, i que s’hi crées una bateria de costa amb 5 búnquers. Va formar part de l’anomenada Línia P o Línia Gutiérrez, una franja creada pel govern franquista (1939-1975) davant possibles atacs aliats durant la Segona Guerra Mundial. De fet, si fins avui dia Punta Falconera no ha estat urbanitzada ha estat en bona part gràcies a aquesta ocupació militar. Quan l’exèrcit abandona la zona el Cap de Creus ja gaudia de la protecció derivada del seu estatus com a parc natural.

Antic búnquer militar a Punta Falconera, Roses, Costa Brava

Aquests búnquers són encara visibles. Formats per una galeria de 30 metres, d’1,5 metres d’amplada per 2 d’alçada, en ells s’emmagatzemaven armament i s’acondicionaren per a la instal·lació de canons. Aquest complex mai complí la seva funció bèl·lica per a la qual havia estat preparat, donat que Espanya no fou afectada per cap atac durant la Segona Guerra Mundial.

Punta Falconera ens ofereix avui dia un interessant conjunt de camins que ens permet de recòrrer-la. Al fons, Cala Almadrava

Punta Falconera té un interesantíssim tramat de camins, uns 29 en total, sobretot en la seva part sud, que serveixen d’excel·lent guia per observar la vegetació, formada sobretot per pins i matolls, amb molt bones vistes. Els darrers anys l’ajuntament de Roses ha adquirit els terrenys de Punta Falconera i actualment s’hi organitza, durant la primera setmana de juny, l’Aplec de la Falconera, una festa anual de caràcter local i familiar en què se celebra la recuperació d’aquest preciós paratge per al gaudi de tots els ciutadans.

La recuperació, per al gaudi dels seus ciutadans, de la Punta Falconera és celebrada any rere any pels habitants de Roses

Cala Murtra, al costat de la carretera que porta a Cala Montjoi, a Roses, Girona, Costa Brava

Cala Murtra és una de les cales més verges de tota la Costa Brava. La seva situació geogràfica ha condicionat aquesta realitat, tot i que no hi ha cap dubte que, per als amants de les aigües tranquiles, solitàries i transparents aquesta és una oportunitat que no s’ha de perdre.

Aquest rètol indicatiu al costat dret de la carretera ens indica el descens a la cala

La cala es troba a uns 7 kms del centre de Roses, prenent la Carretera de Cala Montjoi, completament asfaltada. A aquesta altura hem d’estar amatents, al marge dret de la via, al rétol que indica la baixada a peu vers la cala. Haurem d’aparcar en aquest punt, en un espai sense asfaltar al marge, i començar la baixada per un camí no ben acondicionat ni ben assenyalat, tot sigui dit, malgrat que sense gaire pendent ni perill, i que en uns 15 o 20 minuts ens endurà cap a la cala, de la qual ja tindrem una referència visual a mesura que anem descendent, quan comencem a albirar el blau brillant de les seves aigües sota el blau clar del cel, més enllà del verd dels pins que envolten tot aquest entorn natural del Parc Natural del Cap de Creus.

Inici del descens a Cala Murtra, amb la referència de la cala sempre present

Un cop arribats a la cala sorprèn la seva bellesa i exotisme. Cala Murtra no té cap atisbe d’influència humana en sí, cap construcció al voltant i ni tan sols té serveis dedicats als banyistes (en no tenir papereres, es prega que totes les deixalles que pugueu generar us les endugueu vosaltres cap amunt). Cala Murtra és només això: una cala… fins i tot en plena època estival la presència sol ser petitíssima.

En plena baixada cap a la cala, des de la carretera, descobrim aquestes restes d'una antiga masia

La cala no és de sorra, sinó de còdols. És certament una platja en què costarà de caminar a peu nu. El fons de l’aigua, blau turquesa i gairebé transparent, combina sorra i còdols a la vegada, mostrant al submarinista una visió plena de vida. Per altra banda, Cala Murtra es troba envoltada de penya-segats i està orientada lleugerament al nord (on s’observa el Cap Norfeu), per la qual cosa en dies de tramuntana no ofereix gaire recer. A un costat es troba el Cap Trencat, fàcil de distingir pels seus tons ocres, i a l’altre el Cap Blanc que, com el seu nom indica, ofereix colors més clars. Prop d’ella trobem dues cales espectaculars més: Cala Lledó, al sud, i Cala Rustella, la següent cala al nord de la Murtra. En qualsevol cas, la bellesa del paisatge de la cala, envoltada pertot de boscs de pins, és arrebatadora.

La bellesa verge i exhuberant de la cala es manifesta en tota la seva magnitud un cop finalitzem la baixada.

En total Cala Murtra, amb forma de ferradura, té uns 150 metres de longitud i uns 10 metres d’amplada. És possible que davant la cala, en què es permet la pràctica del nudisme, es trobin fondejades algunes embarcacions: és certament una de les cales predilectes per la seva facilitat pel fondeig. Tanmateix les boies assenyalen clarament la zona de banyistes i és totalment prohibit pels vaixells depassar-les.

Des de l’any 2009 la cala posseeix el certificat ambiental europeu EMAS i de l’internacional ISO 14.0001 de gestió mediambiental, fet que corrobora la qualitat de les seves aigües i de l’entorn pel gaudi dels visitants.

Dolmen Creu d'en Cobertella, a Roses, Girona, Costa Brava

El dolmen de la Creu d’en Cobertella és un sepulcre construït amb lloses de granit entre els anys 3.000 i 2.700 abans de la nostra era, en el Neolític. Es tracta doncs d’un recinte funerari en què, a través d’un corredor que ara ja no existeix (però les marques del qual sobre la base rocosa en mostren la seva existència en el passat) s’inhumaven els cossos en el seu interior.

Els primers testimonis escrits de la presència d’aquest monument ens arriben del segle XIII, quan llavors era conegut com ‘petra coperta’ (pedra coberta). Ignorants de la importància d’aquest testimoni arqueològic, va tenir usos tan peculiars com corral de cabres a la masia adjunta que s’hi va construir, avui pràcticament en runes.

El Dolmen de la Creu d'en Cobertella es troba a l'inici de la ruta megalítica de Roses, Costa Brava

Tot i que els estudis d’aquest monument començaren ja a principis del segle XX, no és fins mitjans del segle passat quan s’iniciaren les primeres excavacions en què es van descobrir, a més de les esmentades marques del corredor avui desaparegut, restes d’ossos, ceràmica, monedes de l’època romana i d’altres estris funeraris.

Les dimensions del dolmen són impressionants, sobretot tenint en compte la falta de mitjans amb la qual els habitants d’aquesta terra hagueren de patir per elevar volums de pedra tan grans. En total es troba compost per set lloses de gneis granític. La pedra usada com a sostre fa 5,7 metres per 4,15. El seu gruix és de 40 centímetres. La part més alta del recinte arriba als 2,45 metres i la planta és de 3,90 per 3,15 metres. En l’interior del monument, al qual no s’hi és permés d’accedir directament, es pot observar que les parets interiors contenen petits fragments reservats en què es colocaven els recipients que es feien servir als rituals funeraris.

Entrada al dolmen Creu d'en Cobertella, a Roses, al Cap de Creus

Arribar fins al dolmen de la Creu d’en Cobertella és relativament fàcil. Tot sortint del centre de Roses prenem la carretera de Montjoi, que ens comença a introduir en els extraordinaris paratges del Cap de Creus. En una de les corbes, a només 1,5 Km del punt de partida, al marge esquerre, trobarem un senyal que ens indica el camí a peu cap al dolmen, a més de ser una ruta que ens portarà cap a altres dolmens com el de la Casa Cremada, el Llit de la Generala o el Turó de l’Home. Aquest camí, en part ben arreglat, hem de pujar-lo durant uns 500 metres abans d’arribar a la Creu d’en Cobertella. En el seu decurs, quan trobeu una bifurcació abans d’arribar-hi, preneu el desviament de la dreta.

Cala Jóncols, a Roses, Girona, Costa Brava

A pesar de no ser la platja més cómoda de totes per banyar-se o summergir-se en les seves aigües, degut a la seva superfície rocosa, Cala Jóncols, d’uns 200 metres de longitud i uns 50 d’amplada, és el racó perfecte pels amants de les cales verges i tranquil·les, com per exemple els que van gaudir de la visita a la de Vallpresona, a Tossa de Mar. El seu fons rocós es encara una autèntica joia per als amants del submarinisme o del simple snorkel.

Cala Jóncols posseeix un interessant fons submarí

Cala Jóncols, la darrera cala del terme municipal de Roses, és poc freqüentada, per la qual cosa és ideal pels qui cerquen cales tranquil·les i allunyades dels ambients sorollosos. Una de les raons d’aquest aïllament la té el seu accés, no especialment fàcil. Per accedir a Cala Jóncols des de Cala Montjoi el camí no es troba asfaltat.

Excel·lent panoràmica de Cala Jóncols, amb tota la seva bellesa paisatgística

Donades les excel·lents condicions per al submarinisme de què gaudeix, trobarem a la cala un centre de submarinisme, el qual organitza diàriament sortides en grup. Un altre element característic del paisatge d’aquest racó és una antiga barraca de pescadors, que en el seu temps va servir com a refugi quan el temps desaconsellava la navegació per la zona.

Vista aéria de Cala Jóncols, que mostra els contrastos de colors del seu paisatge

És possible arribar des de Cala Montjoi fins Cala Jóncols pel camí de ronda. Pels qui siguin a Roses i prefereixin no agafar el cotxe és interessant saber que existeix un transport conegut com el Roses Express, un tren turístic amb rodes que, des del centre del poble, recorre cales de la zona com Montjoi o la mateixa Jóncols, entre d’altres.

En ple estiu és habitual trobar embarcacions de lleure ancorades a Cala Jóncols

A pesar de la tranquil·litat i relativa poca afluència, la cala posseeix serveis com dutxes, lloguer d’hamaques i lavabos. Des de l’any 2009 compta a més amb el certificat ambiental europeu EMAS i de l’internacional ISO 14.001.

Cala Jóncols compta amb tots els serveis que es poden esperar d'una bona platja

La Platja de Canyelles Grosses és una de les més familiars del nord de la Costa Brava

El nom de Cala Almadrava prové d’una antiga tècnica de captura de la tonyina que es va fer servir a Roses ja des del s. XVI fins la primera meitat del s.XX. Consistia en una pesca basada en xarxes. Cala Almadrava també és coneguda com Canyelles Grosses, més gran en comparació amb una altra cala germana seva i veïna, Canyelles Petites.

Vista aèria de Cala Almadrava, a Roses, Girona

Les aigües de la platja són molt tranquil·les i agradables. La cala es troba protegida del vent de la tramuntana, que prové del nord. Les seves aigües a la vora són de poca profunditat, per la qual cosa no notarem grans canvis de nivell a mesura que avancem vers ella. La sorra de la superfície és de tipus fi i d’un color daurat torrat.

Cala Almadrava és una platja ampla i amb excel·lents serveis

Tal i com comentàvem, Cala Almadrava té tot tipus de serveis propis d’una gran cala de tipus familiar. Excel·lentment comunicada amb el centre de Roses, des d’on és possible arribar en bus, a la seva platja podrem a més trobar dutxes, lavabos, gandules, guingueta i fins i tots camps de volei platja i lloguer de caiacs. És molt important remarcar que a més es troba adaptada a persones amb mobilitat reduïda.

Posta de sol a Cala Almadrava, Roses, Costa Brava

Des de Cala Almadrava, cap al nord, surt un camí de ronda que arriba fins Cala Montjoi, on es troba la Fundació el Bulli, del genial cuiner Ferran Adrià.