“]

La Platja Gran de Portbou és una platja molt familiar que pot presumir de comptar amb la Bandera Blava, per la qualitat de les seves aigües i l'excel·lència dels seus serveis

Aquesta platja roman força tranquil·la durant tot l’any, fins i tot al juliol i l’agost. Allunyada dels principals centres turístics de la Costa Brava, la Platja Gran, i en general Portbou, ens inviten a gaudir dels paisatges de la zona amb un cert recolliment.

La tranquilitat de la Platja Gran de Portbou és una de les característiques més apreciades pels seus banyistes

Tanmateix la Platja Gran de Portbou es troba sobradament preparada per poder gaudir-hi un excel·lent dia de platja en família. Al seu passeig trobarem bars, restaurants i botigues. A la part dreta de la riba, mirant cap al mar, es troba un petit port esportiu, just sota el pujol on hi ha el cementiri, on fonamentalment trobarem embarcacions de pesca tradicionals.

La Platja Gran de Portbou compta amb completíssims serveis, com aquest parc infantil en ple passeig marítim

El 1941, l’escriptora i filòsofa Hannah Arendt viatja a Portbou per intentar trobar les restes del seu amic Walter Benjamin. Sobre la situació geogràfica en què es troba el cementiri escriu:

Dona a una caleta, directament al Mediterrani, desmuntat a la roca, descendeix directament en esglaons en forma de terrasses, sobre els murs de pedra de les quals es troben incrustats els nínxols. És segurament un dels llocs més extraordinaris i preciosos que he vist a la meva vida.

La platja té uns 270 metres de longitud, aproximadament, i uns 15 d’amplada, essent composta de sorra gruixuda. Té dutxes, lavabos, papereres i aparcament urbà proper a la pròpia platja.

Badia de Portbou, Girona, Costa Brava

Des de la Platja Gran podem prendre el camí de ronda cap al nord i efectuar un breu recorregut fins arribar a la Cala de les Tres Platgetes, a pocs metres, i finalment a la Platja del Pi, gairebé en l’anomenat Cap de Portbou, que és el que es contempla des de la platja. És un deliciós i senzill recorregut de poc més d’un kilòmetre pel perfil d’un paisatge agrest i captivador, caracteritzat per una roca de color negre i gris.

Monument a Walter Benjamin, a Portbou, Girona, Costa Brava

El monument, anomenat Passatges, fa referència a la darrera obra, inconclusa, de Benjamin: Passagen Werk, iniciada el 1927 i que recopila cites i fragments que mostraban diferents tipus de trànsit encaminats a despertar l’ésser humà del seu ensimismament.

El poble de Portbou recorda gràcies a una placa el lloc on va morir Benjamin, a l'antic Hostal França

El monument consta d’un túnel format per planxes d’acer que tenen un aspecte vermellós i rovellat, el qual s’adapta a l’entorn que envolta Portbou, un paisatge rocallós i agrest, modelat per la Tramuntana, el vent del nord que bufa amb tanta intensitat. L’aspecte metal·lífer i abrumadorament desolador que pot arribar a tenir quan aquest vent fa acte de presència amb tota la seva força es fon amb el monument, d’enorme emotivitat.

El monument a Walter Benjamin es troba al costat del cementiri de Portbou

A mesura que el visitant descendeix pel túnel sentirà progressivament l’efecte de la soledat de les seves passes fins al moment que percep la llum final, un mirador asombrós cap a la badia de Portbou i el seu mar tan sovint enfurit.

A l’interior del cementiri, a escassos metres del túnel, és possible visitar la que va ser tomba de Walter Benjamin des del moment que va morir fins el 1945, quan les seves restes mortals van ser traslladades a una fossa comuna.

Walter Benjamin (Berlin 1892 - Portbou 1940)

Benjamin volia escapar cap als Estats Units i per això, després de passar per Lourdes, es dirigeix a Marsella, on arriba el setembre i on reuneix amb els seus amics Hannah Arendt, Arthur Koestler i Hans Fittko. Ja no era possible embarcar des de Marsella cap a Amèrica, per la qual cosa Hans li va donar l’adreça de la seva germana a Portvendres, al sud de França. El pla seria arribar al nou continent sortint en vaixell des de Portugal. Benjamin acceptà el consell i es dirigí en tren, acompanyat de la fotògrafa Henny Gurland (qui anys després, als Estats Units, esdevindria la dona d’Erich Fromm), i el fill d’aquesta, Joseph.

Panoràmica de la badia en què es troba Portbou, a Girona, Costa Brava

El contacte a Portvendres, Lisa Fittko, s’encarrega de conduir-los des de Banyuls fins a Portbou per un camí difícil, molt costerut i ple de pedres que Benjamin, malalt del cor, només pot transitar després de descansos de 10 minuts. Finalment arriben al cim de la darrera muntanya, des d’on divisen Portbou. Segons Fittko:

Per fi havíem arribat a dalt. Jo m’havia avançat i em vaig aturar a mirar. El que vaig veure em va semblar fruit d’una mena d’al·lucinació: d’una manera inesperada tornava a veure el mar, d’un blau fosc. I allà baix hi havia Portbou.

A partir d’aquí tot serà baixada. Fittko els deixa i retorna al punt de partida, des d’on en anys posteriors seguirà acompanyant altres exiliats. Benjamin i els seus dos companys es personen a la comissaria de Portbou, un poble fronterer amb signes encara massa evidents dels bombardejos d’una Guerra Civil que havia finalitat només l’any anterior. Tanmateix, la policia espanyola li denega l’entrada al territori espanyol i els anuncien que seran lliurats a les autoritats franceses.

Tomba memorial de Walter Benjamin, al cementiri de Portbou

Custodiats, s’hostatjen a l’Hostal França, avui tancat. Benjamin passa la nit a l’habitació número 3. Després d’efectuar un seguit de trucades telefòniques, pren una forta dosi de morfina (que havia aconseguit a Marsella) i al matí següent troben el seu cadàver sobre el llit. Tenia 48 anys.

Walter Benjamin va passar poc més de 12 hores de la seva vida a la localitat de Portbou, però l’empremta que hi va deixar és encara inesborrable. Al nostre proper article descobrirem de quina manera.

Memorial Walter Benjamin, de Karavan, a Portbou, davant els penya-segats de la badia