Museu de l'Anxova i la Sal de l'Escala, Girona, Costa Brava

El museu es troba situat a l’antic escorxador, de l’any 1913, un dels edificis més emblemàtics del poble. Una exposició permanent ens mostra l’evolució de l’activitat pesquera a la zona, principalment des del segle XVI fins l’actualitat, fent especial émfasi en la salaó d’anxoves, un procés que ha fet coneguda l’Escala internacionalment.

L'anxova és el peix típic de l'Escala i sol menjar-se amb pa torrat, tomàquet i oli d'oliva, i fins i tot amb pebre. Mediterrani 100%.

Abans de començar el recorregut, un vídeo de 12 minuts de durada (en català, castellà, francès, anglès i alemany) ens explica la importància de la pesca i la salaó en aquest poble, mostrant imatges des del 1926 fins l’actualitat provinents de diversos fons, com la Filmoteca de Catalunya.

Taula de d'elaboració d'anxoves al Museu de l'Anxova de l'Escala

L’exposició permanent (també es duen a terme d’altres temporals) conté objectes relacionats amb l’activitat de la pesca: xarxes, hams, vaixells, eines, imatges històriques… tot exhibit d’una manera molt didàctica per tal que el visitant es pugui fer una bona idea del treball i la indústria relacionats amb l’anxova.

El Museu de l'Anxova, a l'Escala, presenta diversos útils que històricament han fet servir pescadors i manufacturers de l'anxova

El Museu de l’Anxova de l’Escala és a més un centre cultural que organitza diferents visites culturals al poble, com la ruta literària Víctor Català o la marinera en vaixell. A més participa activament a la festivitat més important de la localitat, la Festa de la Sal, que se celebra cada mes de setembre i que organitza actes culturals, lúdics i gastronòmics al voltant de la tradició de l’anxova i la sal.

Cartell corresponent a la Festa de la Sala celebrada el setembre de 2011

A destacar, a més, que el museu es troba al costat de la font i els antics rentador públics, la font i el safareig del Pedró, un conjunt construït el 1796 amb l’objectiu de poder aprofitar l’aigua de la pluja, donat que la del subsòl de l’escala compta amb un alt grau de salinitat. Des del 1916, quan les vivendes comencen a disposar d’aigua corrent, van anar caient en desús.

Cala Ferriol, a l'Escala, Costa Brava

Des del maig del 2010 Cala Ferriol i el seu entorn pertanyen al declarat Parc Natural del Montgrí, un sistema muntanyós de gran valor ecològic que comprèn les Illes Medes i la desembocadura del riu Ter.

Per visitar Cala Ferriol a peu hem de tenir en compte que aquesta part del litoral està formada per les darreres roques del Montgrí sobre el Mediterrani, on forma precioses cales, a més d’aquesta, com la Cala Pedrosa, la Cala Montgó, etc., i espectaculars formacions rocoses sobre el mar com la cèlebre Roca Foradada. Per això no es troba urbanitzada i ni tan sols és possible el seu accés en vehicle.

Roca Foradada, gran roca amb túnel navegable, es troba prop de Cala Ferriola, a l'Escala

Per arribar a Cala Ferriol podem sortir de Cala Montgó, a l’extrem nord de la zona, o bé, com en el nostre cas, des de l’Estartit, per un camí forestal amb pujades i baixades de dificultat moderada, endinsant-nos en l’interior del parc i gaudint dels seus paisatges, la vegetació i fauna autòctones. La ruta té una durada de entre 60 i 90 minuts, depenent del nostre ritme.

EL trajecte a peu cap a Cala Ferriol trascorre pel mig del Parc Natural de les Muntanyes del Montgrí

El premi final és una cala d’aigües cristal·lines, verge, formada per còdols, no per sorra, i d’uns 150 metres de longitud. Es troba situada en una badia orientada a llevant. En ella, a més, desemboca un petit rierol que baixa de dalt de les muntanyes a la primavera i tardor, èpoques humides en què transporta un cabal d’aigües netes. Davant d’ella es poden veure uns petits illots, anomenats Illots de Cala Ferriol. Davant tanta roca i riquesa submarina, formada per un ecosistema similar al que trobem a les properes Illes Medes, és freqüent veure visitants practicant esnòrquel per tot el perímetre que forma la cala.

Finalment arribem a Cala Ferriol, absolutament verge i d'aigües transparents

Tal i com es pot apreciar Cala Ferriol no té serveis i, a pesar de la seva llunyania de qualsevol centre urbà, sobretot a l’estiu, sol ser visitada, sovint per embarcacions que hi fondegen. Des de l’Estartit alguns vaixells turístics (amb visió submarina) permeten visitar-la a l’estiu, per la qual cosa es tracta d’una alternativa més per contemplar aquest preciós paisatge, si no tenim l’oportunitat de poder fer la travessa a peu.

Platja de les Muscleres, a l'Escala, Girona Costa Brava

Així és, el 13 de juny d’aquell any aquesta platja i els seus voltants esdevingueren el centre d’atenció mundial arran del desembarcament d’un llaüt amb aquella flama, just davant de la ciutat que fundaren els grec cap al 580 a.C.

El Museu Arqueològic d’Empúries i les seves interessants ruïnes poden ser directament visitades des de la platja a través de l’accés de Porta Marina, que a l’estiu roman obert.

Vista panoràmica de la Platja de les Muscleres, a l'Escala, Costa Brava

El nom de Muscleres li ve pels dos sortints rocallosos que delimiten la platja. Així, al nord es troben les Muscleres Grosses i al sud les roques de les Muscleres Petites. Aquests sortints augmenten la bellesa paisatgística de la platja, conferint-li aquest toc característic que tenen les platges de la Costa Brava, allunyat dels extensos sorrals.

Platja de les Muscleres es troba en un entorn natural, allunyat de construccions

L’entorn de les Muscleres, també coneguda com Platja del Convent, és molt natural. Les ruïnes d’Empúries queden darrere una filera de pins que travessa el camí forestal, o Passeig de les Dunes, un llarg i molt ben arreglat passeig marítim que ens endurà fins més al nord, on hi ha la propera Platja del Moll Grec: aquí trobarem ni més ni menys que el moll hel·lènic que protegia l’antic port.

A l'esquerra de les Muscleres encara trobem restes de l'antic moll grec

La Platja de les Muscleres és de sorra fina i té uns 400 metres de longitud aproximadament per 15 d’amplada, oferint bons serveis com dutxes o caseta de salvament a l’estiu.

Platja de les Muscleres és una platja molt familiar amb força serveis lúdics durant l'estiu

Sol ser una platja molt freqüentada per les famílies amb nens pel seu escàs pendent d’entrada al mar, i també perquè permet l’oportunitat d’observar i explicar els nanos in situ l’existència de civilitzacions anteriors al nostre territori i tot el que hem heredat d’ells.

Cala Montgó, a l'Escala, Costa Brava

La sorra de la platja és molt fina a la riba del mar, i passa a ser més gruixuda a mesura que ens anem desplaçant a altres llocs de la platja. Aquests materials provenen de l’erosió de les muntanyes del Montgrí, que es troben a tocar de la cala. Un llarg passeig per Cala Montgó ens ofereix un paisatge de cafeteries i restaurants on prendre un cafè mentre admirem el paisatge.

Imatge de la Cala Montgó, presa des del sud. Es distingeix la torre Montgó dalt de la muntanya.

En ambdós extrems de la cala és possible començar passeigs a peu. Així, en l’extrem sud podem arribar, a través del bosc de pins, fins Torroella de Montgrí. Trigarem poc més de mitja hora en arribar a Punta Ventosa, també a l’Estartit, un excel·lent mirador al sud de la platja, al Parc Natural del Montgrí.

Les aigües de Cala Montgó són ben conegudes per la seva netedat i transparència

A l’extrem nord de la platja, al cim del promontori, trobem una antiga torre de defensa, en excel·lent estat de conservació: es tracta de la Torre de Montgó. Va ser creada gràcies al permís concedit pel rei Felip II, en 1598, i sufragada per la població de la zona a la qual oferia el servei de defensa contra els atacs pirates (fonamentalment provinents del nord d’Àfrica i Turquia), que aleshores saquejaven les localitats properes a les costes del Mediterrani.

Torre de defensa de la Cala Montgó

La torre i el promontori on es troba són un gran mirador, orientat al nordoest, que ofereix magnífiques vistes de l’Escala i del seu port, Sant Martí d’Empúries, el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, la muntanya del Pertús, Empuriabrava, Roses i el Cap Norfeu, pràcticament fins a França.

La Torre de Montgó ha estat declarada bé d’interés cultural per la Generalitat de Catalunya.

Platja del Moll Grec, l'Escala, Girona, Costa Brava

I és així perquè, tal i como el nom de la platja indica, al costat dret d’aquest lloc trobem, encara visible, part del moll hel·lènic del segle I a.C., un fenomenal mur de pedres construït pels antics habitants d’aquesta costa per protegir les embarcacions que fondejaven a la platja i contra els cops de la marea, sovint empesa fortament pel vent de la tramuntana. Aquesta paret és completament accessible i els visitants podran passejar al seu costat i fins i tot tocar-la. El conjunt és realment encantador, donat que forma part del camí peatonal marítim que travessa les cales de l’Escala, al costat d’un bosc de pins situats darrere la platja, i les típiques formacions de dunes que es formen de manera natural en aquesta zona.

Antic moll hel·lènic de la Platja del Moll Grec, a l'Escala, Girona, Costa Brava

La Platja del Moll Grec té uns 400 metres de longitud, uns 40 metres d’amplada i és composta de sorra fina. Al costat de la cala també sobresurten illots de petita mida al quals es pot arribar nedant, donada la petita distància existent entre la vora y aquests promontoris rocosos. És freqüent que molts pescadors aprofitin aquesta excel·lent ubicació i la del moll per dur a terme la pesca amb canya.

Els petits sortints de la Platja del Moll Grec ofereixen moltes possibilitats de jocs

Aquesta platja, a pesar del seu caràcter verge, ofereix tot tipus de serveis que pugui esperar un banyista, començant pel prestigi que suposa posseir la bandera blava de qualitat. Efectivament, la Platja del Moll Grec compta entre les seves infrastructures amb dutxes, paperes, guingueta, lloguer de patins aquàtics, quiosc, lloguer de tumbones i un equip de salvament i vigilància durant els mesos d’estiu.

La Platja del Moll Grec compta amb uns excel·lents serveis dedicats als banyistes

Tal i com esmentàvem, la platja es troba davant el nucli de Sant Martí d’Empúries que es troba a uns 200 metres cap al nord, i que va ser el primer nucli de població hel·lena, provinent de l’antiga Focea, fins i tot anterior al que van ocupar els habitants de les ruïnes d’Empúries (que es troben a tan sols pocs metres de la nostra platja, en direcció sud). Sant Martí d’Empúries és avui dia un poble encantador d’aspecte medieval que acull excel·lents restaurants, perfectes per complementar amb un gran dia de platja i que es troben a no gaire distància per anar-hi a peu.

Vista panoràmica del poble medieval de Sant Martí d'Empúries, a pocs metres de la Platja del Moll Grec

I també al sud del Moll Grec trobem platges tan boniques com les del Portitxol, que es troba a tan sols 400 metres, un cop passada la Platja de les Muscleres.

Idíl·lica imatge nocturna de la Platja del Moll Grec, amb el perfil del moll i, al fons, l'Escala

Per tot això la Platja del Moll Grec és una excel·lent oportunitat per passar-ho bé en un dia de platja en família, amb l’atractiu de gaudir no tan sols d’una costa amb aigües transparents de gran qualitat sinó també en un entorn cultural i natural de gran importància en la història de l’Empordà.

Cementiri marí de l'Escala, Girona, Costa Brava

L’Escala és una localitat de sobres coneguda a la Costa Brava per la seva producció d’anxoves, d’excel·lent qualitat. El 1835 es va fundar aquest cementiri per acollir els habitants del poble. El 1970 es va deixar de fer servir per la prohibició de dur a terme sepelis als nuclis urbans.

Els nínxols del cementiri marí de l'Escala són d'un blanc enlluernador sota la llum del sol

Tanmateix, la vida d’aquesta joia neoclàssica no va fer més que començar com a monument donat que, també per evitar que l’especulació urbanística acabés amb ella, el moviment veïnal va pressionar les autoritats per tal que fos declarat monument històrico-artístic, com efectivament va esdevenir el 1974.

El cementiri està format per un atri a l’entrada, una zona majoritària de nínxols rematats per timpans recoberts de cal, la qual li confereix un color blanc enlluernador, típic de molts paisatges mediterranis, i a més 4 panteons. La capella correspon al panteó de la família Maranges.

Làpida de la tomba del fotògraf Josep Esquirol, al cementiri de l'Escala

El cementiri marí de l’Escala acull les restes de dues gran figures catalanes. La primera és Caterina Albert, oriünda de la localitat, qui, sota el pseudònim de Víctor Català, escriví grans obres de la literatura catalana, la més important de les quals fou Solitud. També hi trobarem la tomba de Josep Esquirol, el fotògraf de l’Escala que va prendre les primeres fotografies del jaciment arqueològic d’Empúries, i de qui es conserva el seu fons fotogràfic a la vila.

Nínxol corresponent a l'escriptora catalana universal de l'Escala, Caterina Alberta (Victor Català)

La Platja del Portitxol, a l'Escala, Girona, Costa Brava

L’accés al Portitxol es duu a terme des del Passeig de les Dunes, un camí peatonal molt ben arreglat d’uns 2,5 km que transcorre des de l’Escala fins al poble veí de Sant Martí d’Empúries, cap al nord. Al llarg d’aquesta ruta trobarem una interessant successió de cales, entre elles el Portitxol, a més de dunes costaneres que conformen el paisatge de diverses platges de la Costa Brava i que contribueixen a més a mantenir la fauna i flora típiques de la zona.

Vista panoràmica de la Platja del Portitxol, a l'Escala

A la dreta de la platja, mirant al mar, trobem un seguit de sortints rocosos escarpats que formen l’anomenat Pedrigolet i les Coves, més enllà dels quals es troba la Platja del Rec. El Pedrigolet, al darrere del qual es troba el bosc homònim, ofereix, per la seva peculiar morfologia de roques i poca profunditat, una gran oportunitat per explorar el fons submarí d’aquestes aigües cristal·lines practicant l’esnórquel.

La part dreta de la Platja del Portitxol ofereix als banyistes sortints rocosos de gran bellesa

A l’esquerra de la platja, a més de la incomparable vista que ens ofereix el paisatge del Cap de Creus i la badia de Roses, trobem els sortints rocosos de les Muscleres Petites, pertanyents ja a la platja de les Muscleres, una altra de les precioses platja que es troben al llarg del Passeig de les Dunes esmentat abans, i que ja es troba davant les ruïnes d’Empúries.

Vista aèria de la Platja del Portitxol, que mostra la seva posició al costat de les ruïnes arqueològiques d'Empúries. Al fons, el Cap de Creus

Davant la platja crida l’atenció l’edifici històric corresponent a l’actual Hostal Empúries. De façana neta i blanca, va ser construït el 1908 per la família Paradís, de l’Escala, com a residència per a l’equip d’arqueòlegs que, sota les ordres de Puig i Cadafalch, van treballar en les excavacions de les restes. La construcció va romandre aquí, mirant sempre cap a la platja del Portitxol, durant tot el segle XX, fins que, l’any 2003, va ser remodelat i avui constitueix un hotel spa de gran interés ecològic, afegint un nou atractiu a l’entorn.

Capvespre davant la façana de l'Hostal Empúries, a la Platja del Portitxol

Les excavacions d’aquest enclavament van començar el 1908 i encara avui dia s’hi continua treballant, donada la importància de les troballes que s’han anat desvetllant al llarg d’aquests anys (es calcula que fins el moment actual, només s’ha posat a la llum el 25% de la seva extensió).

Porta Sud de la muralla de la Neápolis

Sabem que des del segle VI abans de Crist els grecs colonitzaren la zona, entrant en contacte directe amb la civilització dels ibers, de la que se’n conserven restes de poblats en bona part de l’Empordà. Va ser cap al 218 a.C. quan els romans començaren la seva penetració a la península ibèrica i ho van fer, precisament, pel golf de Roses, on es troba aquest meravellós lloc natural.

Ruines d'Empúries, domus romana

Les ruïnes es troben a uns 2 km de l’Escala, localitat situada al sud, i a uns 500 metres de Sant Martí d’Empúries, al nord. Un interessant passeig marítim, inaugurat el 1992, uneix ambdues localitats.

La visita es pot dur a terme en una hora i quart, aproximadament, i es recomana no anar-hi en hores centrals del dia durant l’estiu, donat l’excessiu calor i la poca ombra que la zona exterior ofereix.

Les ruïnes ofereixen restes de les construccions romanes i gregues. Per exemple, s’ha conservat en un excel·lent estat de conservació l’estàtua d’Asklepios, deu de la medecina, situada dintre el temple dedicat al mateix deu.

Asclepi, deu de la medicina

Per la seva riquesa arqueològica, Empúries constitueix un nucli privilegiat per entendre l’evolució de l’urbanisme grec occidental en el Mediterrani i el romà del període final de la República.