L'església de Santa María de Cadaqués es troba al punt més alt d'aquest poble de la Costa Brava i del Cap de Creus, tan vinculat a la vida i obra de Salvador Dalí

Tot i que l’església fou originalment construïda al segle XIII, el saqueig sofert pels pirates sarracens el 1543 (en concret pel pirata turc Barbaroja) obligà a reconstruir-la en anys posteriors, motiu pel qual l’actual edifici, d’estil gòtic, es conserva des del segle XVI.

Per accedir a l’església i al seu meravellós mirador haurem de pujar pels costeruts carrerons blancs de Cadaqués. És possible que en algun moment haguem de demanar a un local sobre la direcció correcta, donat que en el laberint de carrers no sempre hi trobarem indicacions.

El perfil de l'església de Santa Maria de Cadaqués és molt fàcil de reconèixer des del mar

L’església de Santa Maria de Cadaqués és l’edifici religiós més emblemàtic. Està format per una nau única amb capelles laterals, absis poligonal de set cares i un campanar de torre de base quadrada amb el cos superior octogonal. Crida l’atenció que tot l’exterior de l’església sigui blanc, quelcom típic de les localitats eminentment marineres com Cadaqués.

Retaule barroc profusament decorat de l'església de Santa Maria de Cadaqués, a la Costa Brava

El retaule de l’altar major, que destaca davant la sobrietat exterior, està dedicat a la Verge de l’Esperança, és d’estil barroc i fou realitzat per Pau Costa. Està compost de fusta daurada i mostra una viva iconografia, com per exemple la de la representació dels propis mariners que sufragaren l’obra. L’església conté 9 retaules més també elaborats amb fusta daurada, de mida inferior.

Detall d'un pescador al retaule barroc de l'església de Santa Maria de Cadaqués

L’església de Santa Maria es troba normalment tancada, i només obre durant els oficis religiosos. També ens podem dirigir a l’Oficina de Turisme de Cadaqués per comprovar si hi ha programades visites guiades durant la temporada alta. Des de l’exterior és possible veure el retaule de l’altar gran. En qualsevol cas la pujada a aquest edifici tan singular del perfil de Cadaqués ens permetrà gaudir de les meravelloses vistes que, cap al sud, permeten veure el Far de Cala Nans i l’illa propera de Es Cucurucuc de Sa Sabolla.

La plaça que es troba al costat de l'església de Santa Maria de Cadaqués és un excel·lent mirador vers la costa del Cap de Creus

Platja Canyelles Petites, a Roses, Girona, Costa Brava

Canyelles Petites és un nucli allunyat del centre de Roses. Per arribar-hi podem fer-ho a peu des del còmode camí de ronda que comença al costat del Far de Roses, als peus del Castell de la Trinitat. El camí voreja tota la Punta de la Bateria i de la Murtra, sota la muntanya del Puig-Rom, arribant a Canyelles Petites tranquil·lament en uns 20 minuts, donat que es troba a uns 800 metres i el passeig no presenta cap gran desnivell.

Platja Canyelles Petites es troba protegida per ambdós costats. A la seva dreta, sorgeix la imponent figura del Puig-Rom, a l’esquerra el Cap de Creus continua el seu perfil rocallós per una zona encara urbanitzada abans d’arribar a la Platja de l’Almadrava, també coneguda com la seva germana gran: Canyelles Grosses.

La Platja de Canyelles Petites, a Roses, es troba envoltada per la muntanya de Puig-Rom

Dèiem que Canyelles Petites es troba molt animada a l’estiu perquè allotja un important nombre d’estiuejants molt fidels a la platja, la qual, per altra banda, ofereix serveis d’alt nivell com lloc de salvament, vigilant, dutxes, xiringuito, restaurants, etc. La platja es troba envoltada per un passeig marítim en alçada on trobarem bancs, ideals per poder contemplar a la part inferior les famílies gaudint de la platja sobre la sorra.

La platja de Canyelles Petites és certament una platja molt animada i familiar

Al costat esquerre de Canyelles Petites, avançant pel camí de ronda, trobem un racó amb roques que li dona un aire encara més exòtic a aquesta part sud del Cap de Creus: es tracta de la Platja del Bonifaci. També trobem arena, i les roques que també són aquí proporcionaran un plaer especial als amants de l’esnòrquel. Sol ser menys ocupada que Canyelles Petites i és una altre racó que recomanem per posar la tovallola.

A uns 200 metres al nord de Canyelles Petites, avançant pel camí de ronda, trobem la preciosa Platja del Bonifaci, que combina sorra i roques

Donat que té un bón camí de ronda, invitem els banyistes més actius a explorar els voltants d’aquesta bonica platja, sobretot la seva zona nord, on la vegetació tropical s’uneix amb els pins i amb altres elements interessants com un embarcador d’esbarjo i un restaurant al seu costat, amb romàntiques vistes al mar.

Continuant pel camí de ronda cap al nord de Canyelles Petites trobem encara més sorpreses, como aquest petit embarcador davant un restaurant davant el mar

Museu de l'Anxova i la Sal de l'Escala, Girona, Costa Brava

El museu es troba situat a l’antic escorxador, de l’any 1913, un dels edificis més emblemàtics del poble. Una exposició permanent ens mostra l’evolució de l’activitat pesquera a la zona, principalment des del segle XVI fins l’actualitat, fent especial émfasi en la salaó d’anxoves, un procés que ha fet coneguda l’Escala internacionalment.

L'anxova és el peix típic de l'Escala i sol menjar-se amb pa torrat, tomàquet i oli d'oliva, i fins i tot amb pebre. Mediterrani 100%.

Abans de començar el recorregut, un vídeo de 12 minuts de durada (en català, castellà, francès, anglès i alemany) ens explica la importància de la pesca i la salaó en aquest poble, mostrant imatges des del 1926 fins l’actualitat provinents de diversos fons, com la Filmoteca de Catalunya.

Taula de d'elaboració d'anxoves al Museu de l'Anxova de l'Escala

L’exposició permanent (també es duen a terme d’altres temporals) conté objectes relacionats amb l’activitat de la pesca: xarxes, hams, vaixells, eines, imatges històriques… tot exhibit d’una manera molt didàctica per tal que el visitant es pugui fer una bona idea del treball i la indústria relacionats amb l’anxova.

El Museu de l'Anxova, a l'Escala, presenta diversos útils que històricament han fet servir pescadors i manufacturers de l'anxova

El Museu de l’Anxova de l’Escala és a més un centre cultural que organitza diferents visites culturals al poble, com la ruta literària Víctor Català o la marinera en vaixell. A més participa activament a la festivitat més important de la localitat, la Festa de la Sal, que se celebra cada mes de setembre i que organitza actes culturals, lúdics i gastronòmics al voltant de la tradició de l’anxova i la sal.

Cartell corresponent a la Festa de la Sala celebrada el setembre de 2011

A destacar, a més, que el museu es troba al costat de la font i els antics rentador públics, la font i el safareig del Pedró, un conjunt construït el 1796 amb l’objectiu de poder aprofitar l’aigua de la pluja, donat que la del subsòl de l’escala compta amb un alt grau de salinitat. Des del 1916, quan les vivendes comencen a disposar d’aigua corrent, van anar caient en desús.

El Museu Memorial de l'Exili (MUME) es troba a la Jonquera, Girona, Costa Brava

Espanya 1939. Mentre a Europa es gesta l’inici de la Segona Guerra Mundial les tropes de Franco ocupen victoriosament Barcelona i són milions les persones que han de deixar el país a través de l’Empordà per fugir del terror feixista que amenaçava les seves vides. Ho fan per la Jonquera i aquest excel·lent museu recorda aquest dramàtic capítol de la història d’Espanya que tingué la Costa Brava com a testimoni.

Entrem al Museu Memorial de l'Exili, a la localitat de la Jonquera, frontera amb França, per tal de descobrir un capítol fonamental de la història de la Costa Brava, de Catalunya, d'Espanya i també d'Europa.

En total es tracta de més de 1600 metres quadrats que es distribueixen en cinc àmbits temàtics: una consideració general sobre l’exili, l’exili del 1939, la diàspora, la vivència de l’exili i el seu llegat.

Al museu trobarem fotografies, documents (alguns d’ells inèdits), cartes, postals i un llistat d’exiliats que s’exhibeix per mostrar l’abast del drama que suposà la marxa de tantes persones del seu propi país. Entre les fotografies originals més rellevants es troben algunes del fons gràfic de l’Agència i d’altres de fotògrafs com Frank Capa, Francesc Boix (reporter gràfic barcelonès, testimoni al judici de Nuremberg, en haver pres fotografies de l’interior dels camps de concentració), Robin Townsend, Pilar Aymerich, Francesc Abad o Nicole Bergé.

Aquesta llista és un homenatge a aquells que hagueren de creuar aquesta frontera exiliats per la Guerra Civil Espanyola.

Alguns dels documents més curiosos que hi trobem és una guia d’instruccions de l’època sobre l’ús d’explosius, o materials que mostren l’activitat cultural i política que els exiliats tingueren fora d’un país al qual molts mai no tornaren, després d’haver mort anteriorment al final de la dictadura feixista.

El museu és una excel·lent oportunitat per explorar la història d'Europa d'entreguerres. A la foto, Hitler i Franco.

El MUME és una excel·lent oportunitat de recordar la història més dramàtica del segle XX a Espanya i Europa en el context d’un museu modern, que ofereix materials museístics i pedagògics de primer ordre. El museu obre tot l’any i la seva entrada té un preu reduït, essent gratuïta pels més grans de 65 anys i pels menors de 7.

Tot el material exposat al MUME ha estat seleccionat amb cura i demostra l'esperit pedagògic que té aquest museu

El Monestir de Santa Maria de Vilabertran es troba a aquesta darrera localitat, al costat de Figueres, a Girona, Costa Brava

Les primeres referències a un edifici religiós al mateix lloc on es troba l’església les trobem a un document del rei Lotari, a finals del s.X, on es parla d’un petit edifici amb església dedicat a Santa Maria.

Tanmateix, aquesta joia del romànic, tal i com la coneixem avui dia, nos es construí fins a un segle després, quan un dels seus cuidadors, Pere Rigall (el cos del qual es conserva enterrat a l’interior) aconseguí atraure donacions i més clergues per tal de construir l’edifici romànic que fou consagrat el 1100.

El Claustre de Santa Maria de Vilabertran pot ser visitat, així com la resta de les seves dependències

A partir d’aleshores la influència i el poder de la Canònica de Santa Maria foren augmentant progressivament i, com a exemple d’això, cal pensar que aquí se celebrà el 29 d’octubre de 1295 el matrimoni reial entre Jaume II i Blanca d’Anjou, una unió dinàstica pactada entre cases reials quan la núvia tenia 15 anys d’edat.

En aquesta imatge s'aprecia la bellesa del claustre de Santa Maria de Vilabertran

El conjunt arquitectònic conté diversos elements que poden ser visitats. Així, trobem l’església de la planta basilical, formada per tres naus rematades amb tres absis i un creuer.

Creu sobre l'altar del Monestir de Santa Maria de Vilabertran

Un altre dels elements més interessants del conjunt és el claustre, de forma trapezoidal i format per arcs senzills i capitells que recorden l’estil corinti, tot i que amb elements decoratius més simples. També es visita la sala capitular, l’antiga sagristia, el dormitori gòtic i el refectori, tots ells llocs on es desenvolupava la vida dels monjos durant el temps en què la Canònica estigué habitada.

Nau central de l'església de Santa Maria de Vilabertran, a l'Alt Empordà

Un dels tresors que conserva aquesta església és una creu de plata del segle XIV, la creu processional d’orfebreria gòtica més gran de Catalunya, amb 1,60 metres d’altura i 1 metre d’amplada, recoberta de fines làmines de plata daurada.

Aquesta preciosa creu gòtica és una de las joies més importants que acull el Monestir de Santa Maria de Vilabertran, al poble de Vilabertran

La Canònica de Santa Maria de Vilabertran, que també acull exposicions, es troba oberta durant tot l’any en diferents horaris, que poden ser consultats a l’oficina de turisme, i el preu de l’entrada és d’uns 3€, comptant a més amb una de reduïda per estudiants i persones més grans de 65 anys.

Cala Rustella, Roses, Girona, Costa Brava

Cala Rustella és sota la carretera que uneix Roses amb Cala Montjoi, poc després de Cala Murtra, amb la que comparteix diverses característiques, com el seu accés a peu.

Aquest rètol al costat de la carretera ens indica l'inici del descens a la Cala Rustella

Per accedir a la cala haurem de deixar el vehicle al costat del rètol indicatiu situat a la carretera. Un corriol pedregós de baixada ens duu vers aquesta preciosa cala d’aigües netes. En total cobreix un desnivell d’uns 90 metres i el trajecte a peu pot trigar uns 15 minuts, depenent del ritme. La pujada serà un xic més feixuga i és per això que per efectuar aquest trajecte recomanem un calçat esportiu.

El descens vers Cala Rustella no és especialment perillós, tot i que es recomana dur un calçat adequat (eviteu sandàlies)

A mesura que baixem a la cala podrem contemplar la seva majestuositat, protegida per la una badia del vent de tramuntana i orientada vers el sudest. A la cala desemboca un rierol que es forma a la zona, el rec de Rustella, tot i que a l’estiu es troba sempre sec.

El paisatge que ens ofereix Cala Rustella és absolutament verge i natural

La cala és de molt baixa ocupació, fonamentalment per la seva llunyania al nucli de població més proper (Roses, a uns 7 kms) i també, tot s’ha de dir, pel seu tipus d’accés. La superfície de la platja es troba composta de còdols petits i arrodonits i l’aigua adquireix un color blau turquesa enfosquit només per l’ombra dels pins que creixen fins i tot en les zones més baixes dels penya-segats, de manera que les seves copes arriben a acaronar la mar.

A Cala Rustella els pins creixen pràcticament a nivell del mar i les seves copes arriben a acaronar les aigües netes i transparents de la cala

A la part esquerra, a la sortida de la badia, distingim una illa rocosa que arriba fins als 7 metres, i a l’esquerra un preciós i exhuberant pi corona aquest marge de la badia. Realment és un paisatge preciós, i transmet una gran calma.

El fons submarí de Cala Rustella serà apreciat pels submarinistes, molts dels quals aprofiten també per visitar la veïna Cala Murtra, la següent cap al sud, i també la famosa Cala Montjoi, al nord.

El fons submarí de Cala Rostella és especialment apreciat pels amants de l'esnòrquel

Museu Cúria i Presó de Castelló d'Empúries, Girona, Costa Brava

La Cúria-Presó de Castelló d’Empúries fou un complex judicial i penal a l’Edat Mitjana que avui obre les portes a tots els visitants per tal que es puguin submergir en el coneixement del mode de vida en aquella època.

Situat al centre del poble, l’edifici fou construït el 1336 en estil gòtic. La Cúria, al sud, era l’espai on s’impartia justícia i a la Presó els condemnats ingressaven des de l’interior del primer cos edificat. De la primera s’en conserven importants mènsules de talla i destaca la façana sobre la plaça de Sant Jaume, amb els finestrals gòtics restaurats. Per altra banda la Presó té un portal dovellat i les seves cel·les es distribueixen al voltant d’un pati.

Entrada al palau on es troba el Museu Cúria-Presó de Castelló d'Empúries

La presó de Castelló d’Empúries, que ja funcionava al segle XIV i que disposava d’un botxí, és un model singular de presó a l’Antic Règim, estructurada al voltant de l’esmentat pati amb cel·les petites, malsanes i fosques, on només hi entrava un petit punt de llum a través de les finestres petites enreixades.

Els presoners hi deixaren, entre els segles XVII i XIX la petjada dels seus estats anímics, les seves inquietuds i pensaments en abundants graffittis carregats de plasticitat i simbolisme.

El museu compta a més amb una exposició sobre els objectes trobats a l’edifici i un video que ens instrueix sobre la història de Castelló d’Empúries i el paper que hi tingué la Cúria Presó.

La visita a les cel·les de la Curia-Presó es complementa amb una exposició de pintures

L’entrada al Museo Cúria Presó de Castelló d’Empúries costa només 1€ i és una magnífica oportunitat per conèixer com s’esdevenia la vida medieval en un recinte com aquest, i de pas visitar el centre històric del poble, d’incalculable valor.

Es tracta d’una visita que es pot efectuar en família, ja que els nens solen quedar fascinats per les reproduccions dels carcellers que es troben en el recorregut.

El pont medieval de Besalú, a Girona, Costa Brava

Aquest pont romànic, originari del segle XI, apareix majestuós a l’entrada del poble. De 125 metres de longitud aproximada per 5 metres d’amplada, el pont dona la benvinguda als visitants i és l’element arquitectònic més fotografiat, amb diferència, de tot el conjunt d’edificis històrics, d’origen medieval, que acull Besalú.

La bellesa d'aquest pont fa que sigui de llarg l'element arquitectònic més fotografiat de Besalú

Bastit amb 7 arcs de mig punt, assentats estratègicament sobre unes grans roques que sobresurten del riu Fluvià, aquest punt ha estat tradicionalment la via d’accés principal a Besalú.

Tot i que el pont original és del segle XI, les dues torres fortificades que es poden observar es construiren durant el segle XIV, al regnat de Pere IV, per tal de poder tenir una vigilància constant del pas de persones i mercaderies, i al mateix temps obligar a pagar un peatge a tot aquell que hi circulés.

Torre situada a un dels extrems del pont medieval de Besalú, Girona

El pont ha passat per diverses vicissituds al llarg de la seva història, donat que desde sempre ha estat un element estratègic per la defensa de Besalú. Així, fou parcialment malmès durant la Guerra Civil espanyola, tot i que les reformes dutes a terme durant els anys 60, de gran valor històric i artístic donat que es basaren en l’original, permeteren gaudir d’aquest gran patrimoni tal i com el coneixem finalment avui dia.

Platja del Salatar, a Roses, ens permet gaudir d'una bella vista del poble i de la muntanya del Puig-Rom, a l'extrem sud del Cap de Creus

Som a una zona planera i costanera de la Costa Brava. És la que forma la badia de Roses, un terreny encara marcat pel condicionant de ser a prop de la plana formada pels Aiguamolls de l’Empordà. Tanmateix la Platja del Salatar, situada entre altres dues platges de sorra, la de Santa Margarida, al sud, i la del Rastell, cap a Roses, és ja una zona pràcticament urbanitzada, amb apartaments, hotels i botigues a primera línia de mar, i vertebrada per un excel·lent passeig marítim que ens permet comprovar com és de familiar aquesta platja de sorra fina, sense cap mena de roca.

Platja del Salatar, a Roses, Girona, Costa Brava, és una platja urbanitzada amb molts serveis

Així, Platja del Salatar és plena de famílies, moltes de les quals s’hostatgen davant el propi passeig, i que gaudeixen animadament d’un entorn amb serveis com papereres, dutxes, lloc de salvament, rentapeus, àrees de joc per voleiplatja, piràmides de cordes escalables per nens, caseta de la Creu Roja, a més de les botigues esmentades anteriorment que recorren el passeig marítim.

Passejar des del Salatar cap al sud, en direcció Platja Santa Margarida, al costat de Port Marina, el riu Gran i el far, on es troba la bocana de sortida de les embarcacions d’esbarjo, és sempre un espectacle bonic que grans i petits gaudiran. Igualment, restaran gratament sorpresos en comprovar la presència de petites avionetes que de tant en tant passen sobre la costa: provenen de l’aeròdrom d’Empuriabrava on també hi trobem paracaigudistes i avions ultralleugers.

Caminant cap al sud arribarem fins Santa Margarida i Port Marina, un petit port des d'on surten petites embarcacions de lleure des dels canals d'Empuriabrava

Platja del Salatar té gairebé 700 metres de longitud per 40 metres d’amplada i es troba adaptada completament per persones amb cadira de rodes, gaudint d’un grau d’ocupació alt, especialment en ple estiu. No permet l’accés a mascotes, però passada Platja de Santa Margarida, al uns 800 metres al nord, es troba Platja Rubina, que sí el permet.

Panell informatiu amb els serveis que ofereix als seus banyistes la Platja del Salatar

Cala Ferriol, a l'Escala, Costa Brava

Des del maig del 2010 Cala Ferriol i el seu entorn pertanyen al declarat Parc Natural del Montgrí, un sistema muntanyós de gran valor ecològic que comprèn les Illes Medes i la desembocadura del riu Ter.

Per visitar Cala Ferriol a peu hem de tenir en compte que aquesta part del litoral està formada per les darreres roques del Montgrí sobre el Mediterrani, on forma precioses cales, a més d’aquesta, com la Cala Pedrosa, la Cala Montgó, etc., i espectaculars formacions rocoses sobre el mar com la cèlebre Roca Foradada. Per això no es troba urbanitzada i ni tan sols és possible el seu accés en vehicle.

Roca Foradada, gran roca amb túnel navegable, es troba prop de Cala Ferriola, a l'Escala

Per arribar a Cala Ferriol podem sortir de Cala Montgó, a l’extrem nord de la zona, o bé, com en el nostre cas, des de l’Estartit, per un camí forestal amb pujades i baixades de dificultat moderada, endinsant-nos en l’interior del parc i gaudint dels seus paisatges, la vegetació i fauna autòctones. La ruta té una durada de entre 60 i 90 minuts, depenent del nostre ritme.

EL trajecte a peu cap a Cala Ferriol trascorre pel mig del Parc Natural de les Muntanyes del Montgrí

El premi final és una cala d’aigües cristal·lines, verge, formada per còdols, no per sorra, i d’uns 150 metres de longitud. Es troba situada en una badia orientada a llevant. En ella, a més, desemboca un petit rierol que baixa de dalt de les muntanyes a la primavera i tardor, èpoques humides en què transporta un cabal d’aigües netes. Davant d’ella es poden veure uns petits illots, anomenats Illots de Cala Ferriol. Davant tanta roca i riquesa submarina, formada per un ecosistema similar al que trobem a les properes Illes Medes, és freqüent veure visitants practicant esnòrquel per tot el perímetre que forma la cala.

Finalment arribem a Cala Ferriol, absolutament verge i d'aigües transparents

Tal i com es pot apreciar Cala Ferriol no té serveis i, a pesar de la seva llunyania de qualsevol centre urbà, sobretot a l’estiu, sol ser visitada, sovint per embarcacions que hi fondegen. Des de l’Estartit alguns vaixells turístics (amb visió submarina) permeten visitar-la a l’estiu, per la qual cosa es tracta d’una alternativa més per contemplar aquest preciós paisatge, si no tenim l’oportunitat de poder fer la travessa a peu.