Cala Tavallera, al mig del Cap de Creus, Port de la Selva, Girona, Costa Brava

La GR11 és una mítica ruta de gran recorregut que surt del Cap Higuer, al Cantàbric, i finalitza al Cap de Creus. Uneix per tant l’Oceà Atlàntic amb el Mar Mediterrani, i ho fa al llarg d’uns 788 kms de recorregut. El camí necessari que us proposem per conèixer aquesta platja no és tan llarg, no os preocupeu.

Per arribar a Cala Tavallera haurem d'anar a peu

Per arribar a aquest racó tan verge com fabulós, Cala Tavallera, hem de sortir del Port de la Selva resseguint aquest GR11. Per tant, hem d’oblidar d’arribar-hi en vehicle, a no ser que aquest sigui un tot-terreny preparat per desplaçar-se sobre zones amb pedres. Cap al final del port de la localitat es troben les balisses que indiquin el camí. Per aquesta zona trobarem una cruïlla que indica ‘Cala Tavarella’ i ‘Sant Baldiri’. Ambdues rutes porten a la cala tot i que recomanem seguir la darrera ja que permet contemplar a més les ruïnes d’aquest interessant edifici romànic mil·lenari.

Ermita de Sant Baldiri, prop de Cala Tavallera, al Port de la Selva

En total son gairebé 2 hores de trajecte (uns 2 kms) per un camí no massa complicat. La recompensa final és una cala verge, d’aigües poc profundes i inserta a una badia cap al nord que ofereix una agradable sensació de perspectiva al banyista.

Imatge panoràmica de Cala Tavallera, al Port de la Selva, Cap de Creus, Costa Brava

D’uns 135 metres de longitud aproximada i 15 metres d’amplada, Cala Tavallera no té cap mena de serveis i la seva superfície està formada prinicipalment per còdols i quelcom de sorra. És la típica cala del Cap de Creus caracteritzada per aquests colors negres i grisos de tota la roca que l’envolta. Donada la seva dificultat d’accés la cala és nudista i molt poc freqüentada durant tot l’any. Un lloc meravellós, just premi per al caminant qe vol descobrir paratges verges poc trepitjats.

La qualitat de l'aigua a Cala Tavallera és excel·lent

L'església de Santa Helena de Rodes, al cap de Creus, al Port de la Selva

Tot i que tradicionalment s’ha donat com a data inicial d’aquesta antiga església el segle X, unes excavacions efectuades l’any 2007 ha revelat l’existència d’un cementiri entre els segles VIII i IX.

S'ha revelat l'existència d'un cementiri sota l'església de Santa Helena de Rodes

L’església ha sofert al llarg dels segles un important nombre de modificacions. Originalment, als segles IX-X, estava formada per una única nau. Posteriorment foren afegides les naus laterals, a l’igual que el característic campanar sobre la façana.

Nau interior de l'església de de Santa Helena de Rodes, Girona, Costa Brava

L’església de Santa Helena de Rodes també és coneguda pel seu nombre original, Santa Creu de Rodes, degut a la petita localitat en què es trobava. Encara avui és possible veure les restes, en forma d’arcs i murs de cases, d’aquell antic nucli històric que fou abandonat durant l’Edat Mitjana, sembla ser que per fundar el barri de la Santa Creu, a Mallorca, tot i que quedà molt delmat demogràficament arran de la pesta negra del 1345. En qualsevol cas l’església perd la seva condició parroquial el 1572, fet que dóna compte del nivell de despoblació que devia tenir el llogarret ja en aquella època. El 1880 fou definitivament clausurat.

Restes de la porta de tramuntana de l'antiga vila de Santa Creu de Rodes, al costat de l'església

L’església que, a l’igual que el veí Monestir de Sant Pere de Rodes, ha estat objecte d’expoli en diverses ocasions es troba actualment en estat de restauració. Avui és un racó d’espiritualitat per al viatger amb unes impressionants vistes al mar, al monestir veí i a l’imponent Castell de Sant Salvador, un excel·lent mirador de tota la comarca.

L'església de Santa Helena de Rodes es troba prop del Monestir de Sant Pere de Rodes, el qual fins i tot es pot observar en aquesta imatge, a la part dreta central

Monestir de Sant Pere de Rodes, al Port de la Selva, Girona, Costa Brava

Les primeres notícies en forma de document que tenim del Monestir també anomenat Sant Pere de Roda, provenen del s. IX. En aquell moment encara havia de ser una cel·la monàstica (quelcom semblant a una petita ermita), tot i que és cert que en la base de l’edifici s’han trobat fonaments encara més antics, probablement de l’època romana o paleo-cristiana.

Nau central del monestir de Sant Pere de Rodes

Aquesta cel·la va ser dependent de Sant Esteve de Banyoles fins que finalment va obtenir-ne la independència l’any 947, essent el seu primer abat Hildesind, fill d’un noble anomenat Tasi. El 1022 va ser consagrada com basílica. La part arquitectònica més meritòria del monestir va ser construïda a partir del 1100. Es va erigir la portalada, el claustre, la galilea i posteriorment una altra portalada, aquesta del Mestre de Cabestany, algunes peces de la qual es conserven al Museu de Peralada i al Museu Marés de Barcelona.

Capitell d'una de les columnes de Sant Pere de Rodes, conservat al Museu de Peralada

En qualsevol cas la vida religiosa en el monestir va ser molt activa fins a finals del segle XIV. La pesta negra (que es va cobrar la vida de 24 monjos), la falta de donacions i la por a la pirateria (que va obligar a fortificar el recinte) dugueren la comunitat a una decadència agreujada per ser objecte de diferents espolis degut sobretot a enfrontaments bèl·lics. Així, el 1693, els francesos espolien la Bíblia de Rodes, que es manté a la Biblioteca Nacional de París.

El monestir està format per tres naus, les laterals força estretes, amb tres absis i un creuer.

Interior del campanar del Monestir de Sant Pere de Rodes

El conjunt va ser declarat Monument Històric Nacional el 1930 i actualment es troba obert al públic en horari regular per tal que pugui ser visitat per tots aquells interessats en un edifici fonamental en la història de l’Empordà.

Claustre del Monestir de Sant Pere de Rodes, en ple Cap de Creus, Costa Brava

La Vall de la Santa Creu, en ple Cap de Creus, Port de la Selva, Girona, Costa Brava

L’origen d’aquesta població es troba lligat al monastir de Sant Pere de Rodes, edifici amb el qual es connecta mitjançant una pista forestal. Efectivament, els monjos cediren aquests terrenys al habitants de la Vall, els quals depenien jurídicament del monastir (recordem que estem parlant de l’època feudal), a canvi d’un canon anual. En 1787, per ordre de Carles III, i en plena decadència del monastir, la Vall de la Santa Creu va passar a formar part del municipi del Port de la Selva.

El Monastir de Sant Pere de Rodes es troba ben a prop de la Vall de la Santa Creu

Baixant des de la falda de la vall sentim un enorme silenci, només trencat pel vent de tramuntana, que avui bufa una miqueta. El poble consta actualment d’una trentena de cases, moltes d’elles restaurades, però que conserven el seu encant medieval. Els carrers són petits i costeruts, de roca viva sovint, igual que en el passat. Tradicionalment aquest poble va viure de l’explotació dels seus horts, vinyes i oliveres, molts dels quals encara continuen plantats als seus camps. En la seva millor època la Vall de la Santa Creu arribà a acollir una població de 200 persones, tot i que avui dia la majoria de vivendes ja són segones residències i és possible que en ple hivern no hi hagi absolutament ningú al poble.

Antic rètol situat a l'entrada de la Vall de la Santa Creu, el Port de la Selva, Girona, Costa Brava

En entrar-hi trobem a la dreta l’església de Sant Fruitós de la Vall, dels segles XVI i XVII, d’una sola nau i amb un campanar de cadireta molt particular. Just davant es troba el cementiri, al costat de la parròquia, la qual es troba tancada. El nucli compta amb tres fonts mig amagades. La més curiosa, la Font d’en Garlapà, es troba en una magnífica plaça amb quatre plataners de troncs gegants que fan una ombra perfecta els dies assolellats, sobre uns bancs de pedra.

Vistes obtingudes de la Vall de la Santa Creu des del Monastir de Sant Pere de Rodes

Per la Vall passa un petit rierol que rep el mateix nom del poble el qual, antigament, era aprofitat per al funcionament de diversos molins, com el d’en Pairet o el de Canavall. A més de la pista forestal que l’uneix amb el monestir de Sant Pere de Rodes, una altre camí més condueix vers Llançà, passant pel Coll Perer. Així doncs la Vall de la Santa Creu serveix de punt de partida i arriba per rutes a peu des d’aquests llocs tan emblemàtics.

A mesura que descendim per la Vall a l'encontre del poble s'observen les seves petites dimensions