L'església de Santa María de Cadaqués es troba al punt més alt d'aquest poble de la Costa Brava i del Cap de Creus, tan vinculat a la vida i obra de Salvador Dalí

Tot i que l’església fou originalment construïda al segle XIII, el saqueig sofert pels pirates sarracens el 1543 (en concret pel pirata turc Barbaroja) obligà a reconstruir-la en anys posteriors, motiu pel qual l’actual edifici, d’estil gòtic, es conserva des del segle XVI.

Per accedir a l’església i al seu meravellós mirador haurem de pujar pels costeruts carrerons blancs de Cadaqués. És possible que en algun moment haguem de demanar a un local sobre la direcció correcta, donat que en el laberint de carrers no sempre hi trobarem indicacions.

El perfil de l'església de Santa Maria de Cadaqués és molt fàcil de reconèixer des del mar

L’església de Santa Maria de Cadaqués és l’edifici religiós més emblemàtic. Està format per una nau única amb capelles laterals, absis poligonal de set cares i un campanar de torre de base quadrada amb el cos superior octogonal. Crida l’atenció que tot l’exterior de l’església sigui blanc, quelcom típic de les localitats eminentment marineres com Cadaqués.

Retaule barroc profusament decorat de l'església de Santa Maria de Cadaqués, a la Costa Brava

El retaule de l’altar major, que destaca davant la sobrietat exterior, està dedicat a la Verge de l’Esperança, és d’estil barroc i fou realitzat per Pau Costa. Està compost de fusta daurada i mostra una viva iconografia, com per exemple la de la representació dels propis mariners que sufragaren l’obra. L’església conté 9 retaules més també elaborats amb fusta daurada, de mida inferior.

Detall d'un pescador al retaule barroc de l'església de Santa Maria de Cadaqués

L’església de Santa Maria es troba normalment tancada, i només obre durant els oficis religiosos. També ens podem dirigir a l’Oficina de Turisme de Cadaqués per comprovar si hi ha programades visites guiades durant la temporada alta. Des de l’exterior és possible veure el retaule de l’altar gran. En qualsevol cas la pujada a aquest edifici tan singular del perfil de Cadaqués ens permetrà gaudir de les meravelloses vistes que, cap al sud, permeten veure el Far de Cala Nans i l’illa propera de Es Cucurucuc de Sa Sabolla.

La plaça que es troba al costat de l'església de Santa Maria de Cadaqués és un excel·lent mirador vers la costa del Cap de Creus

Cala Jugadora, a Cadaqués, Girona, Costa Brava

Cap de Creus és un llibre obert que ens parla detalladament de la seva història, de més de 300 milions d’anys d’antiguitat. Amb unes característiques excepcionals, aquest marc geològic i paisatgístic de gran valor atrau científics i estudiants de tot el món fascinats per un litoral repetidament erosionat pel vent i l’aigua.

Cala Jugadora, como Cala Culip, prop d’ella, es troba a la zona més oriental del Cap de Creus, en un extrem meridional que la protegeix del fort vent del nord, la Tramuntana, que tan sovint bufa a l’Empordà.

La geologia de Cala Jugadora és realment extraordinària

Per arribar-hi simplement hem de prendre la carretera que, des de la rotonda d’entrada a Cadaqués, ens porta cap al Far el Cap de Creus, que també es troba a prop de Cala Jugadora. Des del far es baixa cap al fons de la riera i, abans d’arribar a la riba, cap a la dreta, serem en uns 10 minuts a Cala Jugadora. Una miqueta més al sud, també en el mateix recorregut, podrem aprofitar per visitar la Cala Ielles i la Cala Bona.

Un cop arribem el visitant es veurà sorprès per la bellesa d’una cala que es troba protegida per un braç de mar. En aquest espai trobarem alguns illots de roca, essent els més importants els de les illes d’en Forcat, que es troben al costat nord i al final del braç, el qual, un cop rodejat, ens porta fins Cala Fredosa.

Els voltants de Cala Jugadora permeten continuar la marxa a peu

El fons submarí de Cala Jugadora és totalment transparent. Es tracta d’una autèntica joia sota les aigües, molt apreciada pels submarinistes, donat que en ella habita una important colònia de posidònies en forma de bosc. La simple pràctica de l’esnòrquel proporcionarà grans moments de gaudi al visitant, per la qual cosa és recomanable porta-hi ulleres i tub quan visiteu aquest preciós racó.

Les aigües de Cala Jugadora són senzillament transparents i inviten a explorar su fondo

Evidentment, aquesta cala verge no ofereix cap servei als banyistes, donat el seu allunyament de qualsevol centre urbà, i es permet la pràctica del nudisme. Cala Jugadora és un dels millors patrimonis naturals del Cap de Creus, i preguem tots els visitants que respectin l’entorn i el mantinguin net pel bé de tots.

La Casa-Museo Dalí, a la riba de la badia de Portlligat, a Cadaqués, Costa Brava

No és pas difícil identificar en molts dels seus quadres el paisatge que envolta aquesta casa. El seu color verd i gris, les oliveres, la costa rocosa i les aigües cristal·lines i transparents, són elements que es troben en moltes de les pintures de Dalí, com per exemple el Crist de Sant Joan de la Creu.

El Crist de San Juan de la Cruz mostra la influència de Portlligat a la pintura de Dalí

Casa seva a Portlligat va ser l’única vivenda estable del pintor, si més no fins el 1982, després de la mort de Gala, quan es refugià al Castell de Púbol. Segons Dalí, les diferents ampliacions que es dugueren a terme del nucli original van ser realitzades de manera vital i simbòlica tal i com esmenta l’artista:

Portlligat és el lloc de les realitzacions. És el lloc perfecte per a la meva feina. Tot es conjura perquè sigui així: el temps trascorre més lentament i cada hora té la seva justa dimensió. Hi ha una tranquil·litat geològica: és una cas planetari únic.

Cambra de Gala i Dalí, a la Casa-Museo Dalí, a Portlligat, Cadaqués

Visitar la vivenda de Portlligat ens permet introduir-nos en un seguit de cambres laberíntiques les quals, a partir d’una inicial, l’anomenada Vestíbul de l’Ós, es dispersen formant un seguit d’estances de singular decoració, basades en el món simbòlic i surrealista de Dalí: tapissos, catifes, mobles antics, etc. Totes i cada una d’elles tenen una finestra exterior dirigida cap a la preciosa badia del Cap de Creus.

Vista general de la badia de Portlligat i de la Casa-Museu Dalí, al Cap de Creus

Al costat de les cambres, és possible visitar l’anomenada Torre de les Olles, un altre espai artístic creat per Dalí, formada per una torre que utilitzà com a taller creatiu en què dur a terme esculptures i altres accions artístiques, per les quals va arribar a utilitzar un piano que trobem exhibit.

Torre de les Olles, a la Casa-Museu Dalí, a Portlligat, Cadaqués, Costa Brava

Després de la mort del pintor el 1989, es van preparar durant 2 anys les cambres per convertir-les en museu. Els múltiples espais que hi trobem són de tres tipus: uns clarament privats, aquells on es desenvolupava la vida diària dels Dalí: menjador, biblioteca, rebedor, sales d’estar. A continuació trobem un altre grup d’estances on es desenvolupava el seu treball: taller, sala de models, etc. Finalment un altre grup més inclou estances per recepcions públiques com el pati, la piscina o el menjador d’estiu.

Badia de Portlligat des del sostre de la Casa Museu Dalí, a Cadaqués

Portlligat (que també trobarem escrita com a Port Lligat) acull a més la Casa Museu de Dalí. Va ser la vivenda del genial escriptor des que la va comprar als anys 30 del segle XX, quan va tornar de Nova York. De fet, adquirí un seguit de vivendes de pescadors que, amb l’ajut d’arquitectes, va aconseguir connectar mitjançant noves parets i passadissos. Una visita a aquest museu dóna compte de la configuració tan especial que té l’espai. Abans d’esdevenir museu, mentre Dalí i la seva esposa Gala ocuparen la vivenda, van passar per aquí personatges com Federico García Lorca, Picasso o Walt Disney. El genial artista va estimar molt aquest paisatge, tant que és així que en moltes ocasions declarà que el considerava com “el lloc més bonic del món”.

Portlligat, en ple Cap de Creus, es troba envoltada de boscos i vegetació

L’illa de Portlligat té aproximadament mig kilòmetre de longitud i és un element molt característic del paisatge de la badia. L’illa a tingut per als pescadors de la zona una gran importància com a protecció i refugi. Actualment només hi trobem vegetació i algun arbre, tot i que sabem que amb anterioritat, a l’igual que en el propi nucli de Portlligat, acollí algunes casetes amb habitants, entre elles la del carter del municipi, motiu pel qual també va ser coneguda com l’illa del Correu.

Fascinant muntatge panoràmic de Portlligat, efectuat des de la seva banda nord

Qui vulgui anar nedant des del nucli de la població fins a l’illa probablement trobi que la distància és massa llarga tot i que, si sortim des del sud de la badia, a la qual accedim a través del passatge de Ses Boquelles i la petita platja d’en Ton, la distància s’acurta fins a només 60 metres.

Platja de Portlligat, Cadaqués

El nucli de Portlligat es troba adscrit al municipi de Cadaqués. Està format per unes senzilles cases blanques d’antics moradors (avui dia segones residències, la majoria d’elles) i escassament mitja dotzena de carrers empedrats, algunes amb escales. Crida l’atenció la disposició espacial d’aquestes casetes i sobretot les xemeneies coronades per unes piràmides, una vella tècnica per impedir que el vent del nord, la Tramuntana, apagués els focs de les llars.

La platja de Portlligat es troba sovint ocupada per embarcacions de pescadors

La platja de Portlligat, per altra banda, té uns 80 metres de longitud i escassament 10 metres d’amplada. Donat que la cala és tan petita i n’hi ha tantes barques, la veritat és que la cala no és de les més atractives per passar un dia de platja, en comparació amb altres platges de Cadaqués que fins i tot tenen bandera blava. Així la cala posseeix papereres, tot i que no dutxes. Ara bé, l’accés per minusvàlids està totalment instal·lat, sobre tot pensant en aquelles persones que desitgin visitar el museu.

Entrada a la Casa Museu Dalí, situada a la dreta de la badia de Portlligat

Un altre punt d’interés de la zona és l’església de Sant Baldiri, del 1702, que es troba en la part superior de la cala, al costat del cementiri.

La Cala Culip, en ple Cap de Creus, prop de Cadaqués, Costa Brava

La recuperació d’aquest meravellós paisatge natural ha costat anys d’enderrocament dels més de 400 apartaments construïts durant l’època franquista, quan el Cap de Creus encara no tenia l’estatus de parc natural protegit de què gaudeix actualment. La seva remodelació ha estat el projecte d’enderrocament més important dut a terme en el litoral mediterrani. Finalment és possible visitar aquest espai reobert de 4,5 hectàrees i gaudir de les cales d’espectacular bellesa.

Un dels llocs més interessants recuperats ha estat la Cala Culip, a la qual, fins a la marxa del Club Med, per increïble que pugui semblar, només es permetia l’entrada mitjançant un “passi de visitant” expedit pel club. A pocs kilòmetres del far del Cap de Creus, és una de les poques cales on és possible fondejar en tota la seva zona. En l’antiguitat molts intentaren fer-ho, i es van acabar enfonsant quan el vent de la tramuntana era tan fort que els empenyia vers les roques.

Las formes geològiques que observem al Pla de Tudela són realment sorprenents

Per això Cala Culip és un conegut fons de restes d’embarcacions de l’antiga Roma i Grècia, moltes de les quals ja han estat investigades. El paisatge geològic d’aquesta cala és vertaderament sublim i les fotos mostren les capricioses formes que l’erosió del vent i de l’aigua han donat a les roques.

Un altre exemple més de l'efecte que el vent i l'aigua han tingut sobre les roques del Pla de Tudela

Davant la cala s’alça, imponent, l’illa de Culleró, de formes geològiques tan originals i sorprenents com les que envolten la pròpia cala, de tonalitats blaus i aigües transparents.

Les aigües de Cala Culip son netes, blaves, quasi transparents

El Pla de Tudela i la Cala Culip són dos dels llocs més desconeguts i recòndits de la Costa Brava. La bellesa natural d’aquests llocs farà de la seva visita una experiència inoblidable.

La cala Culip poseeix una petita platja de sorra gruixuda on es pot prendre el sol

Far del Cap de Creus

El cap és tan extens que comprèn les localitats de Cadaqués, Vilajuïga, Palau-saverdera, El Port de la Selva, Llançà, Pau, Roses i la Selva de Mar.

Paisatge agrest típic del Cap de Creus, a la Costa Brava

El paisatge del Cap de Creus és difícil d’oblidar. Castigat gran part de l’any pel vent del nord (tramuntana), la contaminació ambiental és practicament nul·la degut a la seva baixa ocupació humana. L’erosió provocada per aquest vent i per la sal marina han configurat un paisatge de roques de formes arrodonides que constitueix la seva particular fesomia.

La costa rocallosa, composta principalment de pissarra, s’extén al llarg de tot el cap, conformant petites badies o cales, algunes molt petites, i que únicament permeten el seu accés per mar. En l’imaginari de la població algunes de les roques que són a la costa s’associen a formes animals, com l’àliga de Tudela, el lleó de Cap Gros o la roca de l’illa de Culleró, que probablement inspirà Dalí en l’elaboració de la seva gran obra El gran Masturbador.

Una de les múltiples badies que es troben situades al Cap de Creus

Les aigües són blaves i cristal·lines, i els seus fons contenen una gran riquesa d’espècies submarines, fins a 300. Destaca entre elles la tortuga babaua o la tortuga llaüt, de grans dimensions.

Far del Cap de Creus, ancorat enmig del paisatge rocós

El parc conté un interessant patrimoni arquitectònic, compost sobretot pel Monestir de Sant Pere de Rodes. Menció apart mereix el Far del Cap de Creus : encès per primer cop el 1853, té un abast de 15 milles. Encara avui dia conserva la seva funcionalitat, i l’esplanada en què es troba situat constitueix un excel·lent mirador on molts visitants finalitzen les seves excursions pel Parc Natural, contemplant els penya-segats sobre el que es troba situat i, al nord, la costa francesa.