Platja de Sant Pol, a Sant Feliu de Guíxols, Girona, Costa Brava

Els banyistes que hagin tastat les aigües de les platges de la Costa Brava sabran que la de Sant Pol té un tret distintiu: la poca profunditat del seu fons als primers metres. Aquesta platja ens regala uns 870 metres de longitud de sorra per uns 25 metres d’amplada.

Vista panoràmica de la Platja de Sant Pol, a Sant Feliu de Guíxols, Costa Brava

Platja de Sant Pol, guardonada amb la bandera blava, posseeix tots els serveis que es puguin esperar d’un paratge natural tan proper al nucli urbà de Sant Feliu i, per tant, de tanta afluència. Així, a l’estiu, compta amb un lloc de salvament de la Creu Roja, lloguer de tumbones i caiacs, dutxes, lavabos, papereres, etc. La platja és de molt fàcil accés i fins i tot es troba adaptada per a minusvàlids.

La platja compta amb un agradable passeig marítim en què fins i tot trobarem un camí fet de taulons de fusta, molt ben conservat. Al llarg d’ell podrem observar l’edifici més característic de la platja: la Casa Estrada, popularment conegut com el “Xalet de les Puntes”. Construït entre finals del segle XIX i principis del XX es troba format per nou torres acabades en punta i amb una teulada de ceràmiques. Aquesta casa i la de Domènech-Girbau, just al costat, ambdues d’estil senyorial, constitueixen un excel·lent exemple d’evolució d’estil arquitectònic de modernista a noucentista.

Platja Sant Pol i, al fons, la Casa de les Punxes, a Sant Feliu de Guíxols

Des del punt de vista natural Platja de Sant Pol ens ofereix en molt bon estat de conservació una zona de dunes protegida, amb el seu propi ecosistema adaptat a aquest medi.

El camí de ronda que travessa la Platja de Sant Pol ens permet observar de prop les seves dunes

Qui desitgi explorar més enllà de la badia de Sant Pol pot seguir, cap al nord, un cop passat l’Hostal de la Gavina, per començar el preciós camí de ronda de s’Agaró, probablement el més elegant de la Costa Brava, que voreja l’exclusiva urbanització dissenyada als anys vint per Josep Ensesa, un discípul de Gaudí.

El camí de ronda al llarg de la Platja de Sant Pol és el GR-92, que travessa la Costa Brava

Façana del Monestir de Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols, Girona, Costa Brava

Situat al centre del poble, prop del passeig marítim, el monastir apareix ja documentat al s. X, quan va ser fundat sota l’advocació del màrtir Sant Feliu l’Africà. Es troba situat a l’interior d’una fortificació mil·lenària, on s’ha trobat restes arqueològiques que es troben exposades al Museu de la Ciutat, també situat al mateix complex.

Vista de les torres del conjunt arquitectònic de Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols

El monestir que avui veiem va ser construït al s. XI, tot i que l’aspecte actual barroc prové dels treballs realitzats sobre l’antic edifici al s. XVIII. La particularitat de la seva façana, composta de tres arcs amb forma de ferradura, sostinguts per quatre columnes cilíndriques, fa que el conjunt sigui conegut com Porta Ferrada, principal símbol de la ciutat, i que a més dona nom al famós festival de música que se celebra cada estiu a la localitat. A ambdós costats trobem dues torres defensives medievals: la torre del Fum (de planta semicircular i des de la qual el vigilant emetia senyals de fum als voltants per avisar de l’arribada dels enemics, principalment pirates, per mar), i la del Corn (de planta rectangular i des d’on es feia sonar aquest instrument amb el mateix objectiu d’alerta).

Torre del Fum del Monestir de Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols

L’Arc de Sant Benet (al qual pertanyia l’ordre), de 1747, es troba davant el conjunt i va ser durant molt de temps l’entrada principal al conjunt arquitectònic.

Arc de Sant Benet, antiga entrada al conjunt monumental de Porta Ferrada

L’interior del recinte acull el Museu d’Història de la Ciutat, l’Arxiu Municipal i la seu de l’Escola Oficial de Turisme de Catalunya. El Museu, molt interessant per visitar donat que permet admirar la resta del patrimoni que acull aquest conjunt monumental, es composa de quatre sales que exhibeixen exposicions permanents.

Gràcies a la iniciativa de la baronessa Thyssen, Carmen Cervera, es preveu que en el futur el monestir pugui acollir part de la Colecció Thyssen-Bornemisza, en concret aquelles obres d’art català corresponents als segles XIX i XX, unes 350 aproximadament. No hem d’oblidar l’estreta relació que manté la baronessa amb Sant Feliu, on té residència. Aquesta notícia, anunciada el 2008, suposarà augmentar el prestigi artístic d’aquest conjunt mil·lenari, la visita del qual és inexcusable per aquells que desitgin conèixer el patrimoni arquitectònic de la Costa Brava.

Ermita i mirador de Sant Elm

Efectivament, el 1908 el periodista català Ferran Agulló (1863-1933), en una visita a aquest lloc, va pronunciar les paraules ‘costa brava’ per referir-se a aquests paisatges rocosos i a d’altres similars de la costa de Girona. El va deixar escrit a més en un article el 12 de setembre d’aquell any, publicat al diari La Veu de Catalunya. Un monolit a l’esplanada del mirador ens recorda aquest origen.

L’ermita i el mirador es troben sobre una fortificació. Potser per això l’exèrcit francès la va destruir el 1696. La construcció actual data de la seva restauració, el 1723, quan es va dedicar a la nostra senyora del Bon Viatge, tot i que després de la Guerra Civil Espanyola també va tornar a ser restaurada.

Monòlit conmemoratiu del baptisme de la Costa Brava, el 1928

Les vistes que proporciona aquest mirador són realment extraordinàries. Al nord, una perspectiva que cobreix des de Tossa de Mar fins Palamós. Al sud, la platja de Sant Feliu de Guíxols.

La vista del mirador de Sant Elm vers el sud de la Costa Brava és espectacular

L’ermita només obre al públic durant la festivitat de la Verge del Bon Viatge, i també amb ocasió de les visites guiades que Turisme de Sant Feliu pugui organitzar.