Cala Margarida, a Palamós, Girona, Costa Brava

El Cap Gros és una muntanya de gran interés natural per la vegetació que conserva. Per arribar-hi ho podem fer des del centre del poble, a peu, passant per l’extrem nord de Port Marina (a 5 minuts) o bé, si ho fem des de la Platja de la Fosca (a uns 25 minuts), prenent un preciós camí de ronda que es troba a la dreta de la platja, en direcció sud. En el darrer cas apreciarem encara millor la bellesa del Cap Gros i fins i tot les seves excel·lents vistes de Palamós.

Al nord de Cala Margarida, a Palamós, es troba la muntanya i el bosc de Cap Gros

La cala no és pas gran. Orientada a sudest i amb a penes 100 metres de longitud per 7 d’amplada, amb una superfície de grava i còdols, alguns de grans dimensions, disposa de serveis com papereres i dutxes. Resulta però tan acollidora i íntima que la seva visita us valdrà molt la pena. Les casetes blanques que baixen pel pendent són totes d’origen humil i algunes d’elles es troben decorades amb un regust mariner del passat. També acull petites embarcaciones de pescadors. Sol ser una cala amb poca afluència, tot i que en ple estiu passa a ser de mitjana, pel lògic interés que desperta en els visitants que hi arriben a Palamós, tot i que no tots arriben a saber de l’existència d’aquest petit racó, no visible des del poble.

L'ambient a Cala Margarida és tradicional, a més de ser una cala poc coneguda pels turistes estrangers

Cala Margarida és doncs com un petit nucli agregat a Palamós, tot i que amb una identitat pròpia. A l’Edat Mitjana sabem que aquest racó es feia servir per les autoritats per deixar reposar els viatgers en quarentena, de manera que poguessin comprovar si realment portaven o no cap infecció que pogués iniciar una epidèmia a la vila.

Un altres dels encants fascinants de Cala Margarida és el seu increible fons submarí, molt reputat entre els submarinistes, on trobem algues de gran valor ecològic, estrelles de mar, diverses espècies de peixos como morenes i fons abruptes de fins gairebé 25 metres de profunditat. Tot un espectacle per als amants de la immersió amb ampolla.

Els fons marins de Cala Margarida són molt preuats pels submarinistes... aquí veiem una bella flabellina affinis

Cala Canyers, a Palamós, Girona, Costa Brava

Situada entre la Cala Senià, al sud, i la Cala dels Corbs i Cala Estreta, al nord, Cala Canyers rivalitza molt seriosament amb elles en bellesa paisatgística. Es tracta d’una caleta de només 60 metres de longitud per 25 metres d’amplada composta de grava i situada totalment en un entorn natural, exceptuant dues petites casetes de pescadors tradicionals que històricament ha fet servir els treballadors del mar per desar-hi els seus utensilis.

A Cala Canyers trobem dues antigues casetes de pescadors

El fons submarí d’aquesta cala es troba format de sorra i roques, distribuïdes de manera força irregular, tant que les embarcacions de lleure que vulguin fondejar a prop hauran de tenir poc calat i fer-ho amb cura. El paisatge davant el mar amb es trobarà el banyista és preciós, donat que les formacions rocoses puntiagudes sobresurten de l’aigua, sorprenent per l’originalitat de les seves formes.

Davant Cala Canyers sobresurten atractives i sorprenents formacions rocoses

Per arribar a aquesta meravellosa cala, a la qual només es pot accedir a peu, ens hem de dirigir cap a la Platja del Castell i prendre la pista forestal interior que, passant pel costat de la Barraca d’en Dalí, posteriorment gira vers la dreta per arriba a Cala Canyers.

Un aspecte molt interessant a tenir en compte és que justament aquí comença un camí de ronda que, per tota aquesta part del litoral, en direcció nord, ens permetrà recòrrer una successió de cales tan interessants com Cala Corbs, Cala Estreta, Cala d’en Remendón, Cala Roca Bona, Cala Cap de les Planes, Cala Font Morisca i finalment Cala del Crit on, ara sí, el camí de ronda perd la costa cap a l’interior per poder arribar a la següent platja: el Golfet. Per tant, Cala Canyers és un excel·lent punt de partida per iniciar un gran trajecte per aquest tram tan maco del GR-92, el camí litoral que recorre la Costa Brava.

El camí de ronda que recorre les cales prop de Cala dels Canyers ens mostra la indescriptible bellesa paisatgística d'aquest entorn natural

El Castell de Sant Esteve de la Fosca es troba a tocar de la Platja de la Fosca

En aquest moment que escrivim el Castell de Sant Esteve es troba immers en un procés de restauració que ha de permetre als visitants veure el seu interior i observar amb un major deteniment la bellesa i singularitat d’aquesta defensa creada al segle XII sobre un promontori rocós de gran importància estratègica, ja que des d’aquí es controla la badia de la Fosca.

L’origen d’aquest castell es troba estretament lligat al desenvolupament de Palamós com a centre portuari. El 1276, després del matrimoni de Pere el Gran amb la princesa Constanza de Sicília, el rei decideix desplaçar el port més important de la zona des de Torroella de Montgrí fins Palamós, establint allà la seva flota de guerra. Per a això compra la fortificació al bisbat de Girona, juntament amb tot el territori que l’envolta. De fet, el centre defensiu ja existia llavors, motiu pel qual es pensa que aquest mateix punt exercí una tasca defensiva en l’època romana i fins i tots en l’època dels ibers. Només futures excavacions que es duguin a terme al seu subsòl podran confirmar aquest extrem.

Al costat del Castell de Sant Esteve de la Fosca passa el còmode camí de ronda que ens duu de Platja Es Castell (i més enllà) fins la Platja Fosca

A pesar de l’estat en què es troba actualment aquest castell, ha estat protagonista d’alguns episodis històrics importants. El més famós d’ells és la Batalla de les Illes Formigues, que va tenir lloc als illots que es poden divisar des del castell, en direcció nordest. En aquella ocasió el rei catalano-aragonès Pere el Gran utilitzà aquesta fortalesa com a base de l’atac que la seva esquadra de Sicília, comandada per Roger de Llúria, llançà contra els francesos, que en sortiren derrotats.

Al segle XVI es construí un mas al costat del castell i, amb el pas dels segles, el conjunt s’ha anat deteriorant. Tanmateix, a pesar del seu estat ruïnós, és fàcil distingir les dues plantes de l’edifici, i el gran talús que el soporta. Originalment s’hi trobava la Capella de Sant Esteve, reconstruïda al segle XIX a certa distància del castell.

El Castell de Sant Esteve de la Fosca, a Palamós, es troba assentat sobre un penya-segat, a una altitud aproximada de 20 metres

Qui visiti la Platja de la Fosca no s’hauria de perdre una visita a aquesta castell, donat que es troba a pocs centenars de metres de la platja i permet, passejant pel camí de ronda, obtenir una panoràmica de tota la badia de la Fosca, amb la seva gran Roca Fosca de color negre al centre, la muntanya del Cap Gros (en direcció sud) i la Cala s’Alguer i Cala es Castell (al nord).

El Castell de Sant Esteve de la Fosca, una nit d'estiu, il·luminat per la lluna plena

Platja Fosca, a Palamós, Girona, Costa Brava

Arribar a Platja Fosca és senzill. Es tracta d’un veïnat força ben comunicat i senyalitzat amb el centre, motiu pel qual només hem de prendre la carretera comarcal cap al nord o fins i tot passar pels carrers del centre urbà, opció aquesta més lenta. La Fosca es troba just al darrere de la muntanya que forma el Cap Gros.

El primer que crida l’atenció d’aquesta ampla platja d’uns 500 metres de longitud per 40 metres d’amplada és la gran roca negra semisumergida que es troba aproximadament a la seva meitat, i a on es pot accedir des de la pròpia platja. Es tracta de la Roca Fosca, un promontori que supera els 7 metres al seu cim i que pràcticament tots els visitants de la platja volen visitar. Val a dir que Platja Fosca és un racó força familiar i concorregut.

Les aigües transparents de Platja Fosca contrasten amb les seves negres roques

La platja es troba urbanitzada, tot i que no de manera excessivament invasiva, raó per la qual conserva encara aquell encant que les famílies de la zona ja gaudien dècades enrere, donat que aquest ha estat un lloc de bany comú per molts habitants de la zona des de temps remots.

Un altre dels motius pels quals Platja Fosca gaudeix d’un gran ambient familiar, amb molta canalla, és el seu pendent poc pronunciat d’entrada a l’aigua, que el fa ideal per parelles amb nens petits. El fons és sorrenc i si hi trobem roques és de manera disseminada i localitzades fonamentalment al voltant de l’espai que ocupa la Roca Fosca. La platja gaudeix de tot tipus de serveis com dutxes, aparcaments, lloguer de caiacs, etc. essent a més adaptada per minusvàlids.

Platja de la Fosca, a Palamós, es troba urbanitzada amb un molt bon gust.

Qualsevol visitant d’aquesta emblemàtica cala no hauria de deixar d’apropar-se al Castell de Sant Esteve, visible a l’esquerra de la platja, a pocs centenars de metres. Un preciós camí de ronda, que ens permetrà a més obtenir en altura una meravellosa panoràmica de la badia de la Fosca, ens hi duu i, en la mateixa direcció, podrem continuar caminant per arribar en 30 minuts a Cala Es Castell, tot passant per la preciosa Cala S’Alguer.

A l'esquerra de Platja Fosca comença un preciós camí de ronda que ens duu cap al Castell de Sant Esteve, a la imatge, Cala S'Alguer i Cala Es Castell

L’origen de Platja Fosca i de la característica roca negra que la presideix té a més una història de llegenda.

I a l'esquerra un altre camí ens porta cap a la muntanya i el bosc de pins del Cap Gros, un altre meravellós paratge natural

Cala Estreta, Palamós, Girona, Costa Brava

Per poder gaudir d’aquesta cala serà necessari caminar des de la Platja de es Castell aproximadament uns 20 minuts. Es tracta d’un passeig important però preciós: ja se sap que a la Costa Brava les cales més boniques es troben sovint amagades i no són de fàcil accés (si no, probablement, no serien tan verges). En aquest sentit Cala Estreta no és cap excepció, tot i que el recorregut sigui força pla i no transcorri per cap paret de roca.

Des de es Castell prenem el camí de ronda cap al nord. Es tracta d’un camí que passa per una de les millors successions de cales que podem trobar a la zona: Cala Sània, Cala els Corbs, Cala Canyers, Cala Estreta, Cala d’en Remendon, Cala Roca Bona, Cala del Cap de Planes, Cala el Crit i, finalment, la platja del Golfet, als peus del Cap Roig.

La Cala Estreta, a Palamós, es troba inserida en un marc natural incomparable

Des de es Castell prenem en primer lloc el camí de terra per l’interior del bosc (compte, no cal prendre el camí que porta al Poblat Ibèric de es Castell) que, després de 20 minuts, ens duu cap a una pineda que permet, ara sí, caminar directament en direcció al mar.

Cala Estreta es troba en un entorn absolutament natural. No hi cap construcció ni traça de presència humana. La cala es, efectivament, estreta, de poc més de 100 metres, i es troba dividida en dos per un sortint de roca força espectacular anomenat la Roja.

La morfologia rocosa de Cala Estreta, a Palamós, ens ofereix figures sorprenents, i algunes zoomòrfiques, com la del Drac

Mirant al mar, a l’esquerra, trobem un altre sortint rocós a través del qual podrem passar a la Cala d’en Remendon, una altra de les precioses platges que conformen aquest privilegiat fragment de costa de Palamós, amb unes aigües esplèndides que inviten a practicar l’esnòrquel per les seves interessants roques. En aquesta part esquerra de la cala es poden entrellucar uns illots a pocs metres amb una morfologia molt particular, tant que un d’ells s’anomena des de temps immemorables “el drac adormit”. Per altra banda les illes que veiem davant la cala a 1 km de distància són les Formigues, d’enorme bellesa i protagonistes a més d’un important episodi bèl·lic naval de la història del Catalunya, al segle XIII.

Cala Estreta és una platja sense serveis en què, per les seves especials característiques de baixa afluència i difícil accés (més per la distància a peu a recórrer que per l’orografia del recorregut), es permet la pràctica del nudisme.

Dalí, sota el llindar de la Barraca d'en Dalí. En primer pla Alberto Puig Palau.

Per entendre l’origen de la Barraca d’en Dalí hem de pensar que es troba relacionada amb una gran finca anomenada Mas Juny, també amb una apassionant història, tal i com veurem a continuació. Tant el Mas Juny com la Barraca d’en Dalí es troben exactament localitzades en el mapa que acompanya aquest article.

Originàriament coneguda com a Mas Crispí, el Mas Juny, que té una torre de defensa circular, va agafar molta volada quan el famós pintor Josep Maria Sert (autor, entre d’altres obres internacionals, del mural de la Gran Sala de la Societat de les Nacions, a Ginebra), adquirí la finca als anys vint del segle passat.

El pintor Josep Maria Sert, Gala i Dalí, al Mas Juny, Palamós, als anys 30.

Llavors aquest lloc comença a atraure diversos personatges de renom internacional que creuaren el seu llindar i es Castell, com Marlene Dietrich, Visconti, Coco Chanel, Francesc Macià, Francesc Cambó i un jove Dalí, també amic de Sert. La majoria d’aquestes amistats eren el fruit de les relacions que havia fet Sert durant la seva feina de prestigi internacional. Estem parlant de l’època d’entreguerres, aquells feliços anys vint que van donar pas a la segona meitat de la dècada dels 30, època en que va tenir lloc tant la Guerra Civil Espanyola com l’inici de la Segona Guerra Mundial.

El Mas Juny avui dia, a Es Castell, Palamós, Costa Brava

El 1935 una tragèdia va tenir lloc en l’entorn familiar de Sert. El germà de l’aleshores la seva dona, el príncep Alexis Mdivani, va morir en accident de trànsit a la localitat empordanesa d’Albons, a bord del seu Rolls-Royce, mentre conduïa cap a França des del Mas Juny, en companyia d’una baronessa de la família Thyssen-Bornesmiza. Va ser tan gran el dolor de la dona de Sert, Russie, per la pèrdua del seu estimat germà, que va voler abandonar el lloc que li portava tan mals records, motiu pel qual es van mudar d’es Castell.

Estat del Rolls-Royce accidentat del príncep georgià Alexis Mdivani, cunyat de Sert, a Albons.

Tanmateix, el prestigi del glamurós Mas Juny no es perdria pas. El 1940 (Sert moriria cinc anys després) ven la casa al segon gran personatge d’aquesta història: Alberto Puig Palau (1908-1986). Aquest jove ben plantat i amb fama de vividor, cinquè fill d’un multimilionari, organitzava festes per a l’alta societat al centre de Barcelona i també ho acabarà fent al mas que acabava de comprar. Sempre al costat dels vencedors de la Guerra Civil, Puig Palau gaudia del favor del règim.

El 1945 edifica a la finca una torre i, per inaugurar-la, munta una festa en què s’organitza una corrida de toros i un tablao amb Pastora Imperio. Amb una clara vocació de mecenes, Puig Palau organitza successius events on invita grans personatges de l’art i la cultura del moment. En plena posguerra espanyola hi passaren per aquell racó de es Castell Manolete, Carmen Amaya (qui encara no havia adquirit el Mas Pinc de Begur), una jove Lola Flores, la seva parella artística Manolo Caracol, així com l’escriptor Josep Pla. Certament, Puig Palau tenia una especial predilecció pels gitanos i el flamenc.

La pel·lícula “L’holandès errant”, protagonitzada per Ava Gardner i James Mason va ser rodada a la Costa Brava gràcies a la seva influència i en aquest sentit va organitzar una actuació musical amb el guitarrista Pescaílla (futur marit de Lola Flores) en exclusiva per a l’actriu americana.

Salvador Dalí, ja ho hem esmentat, era també molt amic de Puig Palau i participava de les seves festes. En un gest de cordialitat, Alberto fa construir un taller-estudi de pintura a Dalí per tal que hi treballi: aquesta és l’anomenada Barraca d’en Dalí, a la qual donà un toc original i surrealista afegint-hi una porta inclinada.

Dalí rebé amb agraïment aquest detall, fins i tot sabem que va ser al seu interior. Tanmateix, el racó de treball del genial pintor era ja Portlligat, per la qual cosa és molt improbable que en cap moment el fes servir. No tenim constància que Dalí pintés cap obra en el seu interior.

Salvador Dalí fotografiat amb una amiga a la porta de la Barraca d'en Dalí

A mesura que anà transcorreguent el franquisme la glòria, i també la fortuna, d’Alberto Puig Palau anaren disminuint. Joan Manuel Serrat va tenir també l’oportunitat de conèixer-lo, i la seva admiració per la figura d’aquest burgès tan proper als cercles intel·lectuals va ser tal que li va dedicar una cançó amb el títol del seu apel·latiu: “Tío Alberto”. Al següent vídeo Serrat canta aquest tema i a més ens el presenta parlant del Tío Alberto amb total agraïment i estima, recordant la sort que va tenir quan al final dels seus dies es casà amb una jove 40 anys menor.

Joaquín Ruiz Giménez, Isabel (jove esposa d'Alberto) i Alberto Puig Palau als anys 60, a Palamós, Costa Brava

La Barraca d’en Dalí es pot visitar exteriorment en l’actualitat tal i com era llavors. La porta permet veure una mica l’interior, el qual roman pràcticament buit. Dalí va ser allà, tenim fotos que ho testimonien, la barraca es va fer en el seu honor i en el de la seva obra, tot i que tenim la plena certesa que al seu interior no sorgí la font inspiradora del pintor en forma d’obra.

La Barraca d'en Dalí avui dia, a es Castell, Palamós, Girona, Costa Brava

Cala S'Alguer, a Palamós, Girona, Costa Brava

I precisament aquesta puresa tan característica fa de Cala s’Alguer una de les més verges de tota la Costa Brava. Per això és molt tranquil·la, no sol estar molt massificada, ni tan sols a l’estiu. Bona part de la culpa la deu tenir el fet que no és possible accedir a ella completament mitjançant vehicle. Des de l’aparcament fins la pròpia cala s’ha de travessar un petit bosc d’uns 200 metres aproximadament. A Cala s’Alguer, como en molts altres llocs de la Costa Brava, tant el bosc de pi blanc com la roca granítica arriben al mateix nivell del mar, formant un quadre d’incomparable bellesa.

Cala S'Alguer es troba a pocs centenars de metres d'una altra famosa cala de Palamós: la Fosca

La sorra de Cala s’Alguer és semi-gruixuda. Les casetes al costat de la platja delaten el passat d’aquesta cala com antic nucli d’habitants pescadors. Avui dia es troben alegrement adornades i donen a l’ambient un toc encara més pintoresc en el conjunt de la cala. Aquest barri tradicional té el seu orígen en l’any 1521, i la seva arquitectura, respectada al llarg dels segles, s’integra perfectament amb l’entorn natural de què forma part.

Les pintoresques casetes de pescadors de Cala S'Alguer són un testimoni del seu passat mariner

El fons marí de la cala és tan transparent i net que fins i tot és possible contemplar espècies ja rares a la Costa Brava, com els coralls.

El paisatge i fons marí de s'Alguer són d'una gran bellesa i interés natural

La longitud total de la cala és d’uns 60 metres i la seva amplada d’uns 8 metres. No disposa dels serveis propis d’altres gran platges, com dutxes o hamaques, tot i que en un paisatge tan especial i verge com s’Alguer això no es troba a faltar.

Cala Alguer es troba ben comunicada mitjançant camins de ronda, cap a es Castell i cap a la Fosca

L’any 2004 Cala s’Alguer va ser declarada per la Generalitat de Catalunya com a Bé Cultural d’Interés Nacional, donat el seu excel·lent estat de conservació i l’elevat valor paisatgístic.

Una roca negra davant la platja domina Cala la Fosca

Van recórrer tota la costa de nord a sud a la cerca d’aquell racó on establir-se. Passaren pel golf de Roses, que consideraren massa ample pel petit refugi que cercava, se li va acudir establir-se a la cala d’Aiguablava, a Begur, tot i que les muntanyes que l’envoltaven li recordaven massa la seva antiga casa.

Cala Fosca, a Palamós, Girona, Costa Brava

Les cales de Calella i Llafranc la temptaren en un principi, tanmateix no es va decidir fins que una avaria a la seva nau la va obligar a aturar-se passades les Illes Formigues, al costat del Cap Gros on, en descendir del vaixell va restar sorpresa de la finíssima sorra de la platja i de la seva suavitat.

Allà, al costat de les carícies de les onades de la mar, va sol·licitar el seu seguici que fos erigit el seu castell. I es va fer d’aquesta manera, se li va construir un petit paradís a la seva imatge i semblança amb horts i jardins. Els pescadors de la zona van quedar corpresos tant de la bellesa com de l’alegria de la princesa, a qui van obsequiar amb el millor peix. Ella, en agraïment, els retornava amb la seva simpatia i cançons.

Cala Fosca, a Palamós, d'aigües transparents

El senyor feudal, que tenia un altre castell anant cap a la veïna cala d’es Castell, va quedar tan enamorat de la jove que envià ambaixades per demanar la seva mà. Tanmateix Pirene tenia el cor robat per qui la va salvar de l’incendi de les muntanyes, per la qual cosa va haver de rebutjar la petició d’aquell senyor. Aquest, desairat i rabiós pel rebuig de la jove princesa, i després de diverses amenaces, va cremar una nit el castell de la jove i el seu seguici, reduint-lo a cendres.

Del palau de la princesa no en resta més que un conjunt de ruïnes, les quals es van anar empassant les onades del mar amb el pas dels anys. Només una roca negra, la que sobresurt avui dia al mig de la platja, ha pogut romandre al llarg dels segles.

Cala Fosca és una de les cales més freqüentades de Palamós durant l'estiu

Del castell d’aquell malvat senyor encara es conserven les restes dalt del promontori a ponent de la Cala Fosca, amb les seves torres i muralles mig derruïdes, així com el fossar defensiu de l’entrada, precisament per dificultar-ne la invasió.

Les Illes Formigues, davant la costa de Palamós i Calella de Palafrugell

Són roques nues, pràcticament sense vegetació, i quan la mar es troba brava sol cobrir-les. Tanmateix posseeix un far de senyalització marítima de 6 milles d’abast a la denominada Formiga Gran. Aquests illots serveixen de refugi a aus marines com gavines i corbs.

Balissa indicadora de les Illes Formigues, entre Calella de Palafrugell, Mont-ras i Palamós, Costa Brava

Les Illes Formigues van ser l’escenari d’un important capítol de la història de la Catalunya medieval. Davant elles va tenir lloc, el dia 28 d’agost de 1285, durant el regnat de Pere II el Gran, una batalla naval contra l’armada de Felip III de França.

L’exèrcit francès invadí Catalunya arran del conflicte amb la Corona d’Aragó pel Regne de Sicília. Aquesta invasió va tenir a més la consideració de croada per part del Papa de Roma. L’exèrcit invasor de terra va tenir en tot moment el suport naval de la flota francesa que li subministrava queviures. Per això el rei Pere III decidí atacar directament la flota francesa per detenir la invasió. Va portar els seus vaixells ancorats a Palerm, Sicília i, comandats per l’almirall Roger de Llúria atacà els francesos a l’altura de les Illes Formigues. Una placa a l’extrem de l’illot ens recorda l’esdeveniment.

Placa conmemorativa de la Batalla de les Islas Formigues

La derrota naval va ser completa i aquesta, juntament a les següents de Roses els dies 3 i 4 de setembre, provocà la retirada francesa també des de terra. El rei francès Felip III va morir malalt aquell mateix any a Perpinyà i va ser enterrat a la Basílica de Saint Denis.

Una de les millors maneres de visitar les Formigues, a més de en vaixell, és directament en caiac o en patins de mar, des de qualsevol de les cales properes a ella, com és la Cala Es Castell, per exemple.

Espectaculars formacions rocoses sobre les Illes Formigues

La platja verge es Castell, a Palamós, Costa Brava

Sin lugar a dudas, y más allá de su extrema belleza natural, la playa de Es Castell, en Palamós, tiene una indudable importancia en el devenir de la Costa Brava. Hablar de Es Castell es referirse a un auténtico reducto contra la especulación inmobiliaria.

A pocs metres de Es Castell, un cop passat el jaciment arqueològic, es troba la Cala de Sa Foradada

El 12 de juny de 1994 la població de Palamós va ser consultada en un referèndum sobre la construcció d’un camp de golf al paratge natural i verge conegut com Es Castell. Més del 70% dels participants es van oposar al projecte i, per aquest motiu, la platja continua sent avui un paratge de singular bellesa.

Poblat ibèric de Es Castell, Palamós, Costa Brava

Es Castell posseeix diverses particularitats que fan d’aquesta platja un reducte únic. Es tracta d’una extensió considerable situada en un continu de camps i boscos, sense cap tipus d’urbanització als seus marges. Però és que a més Es Castell té un seguit de vestigis històrics de gran vàlua. Així trobem el Poblat Ibèric de Sa Cobertera en un dels extrems de la cala, sobre un assentament del s. VI a.C., el qual sabem que va ser habitat per aquesta civilització activament fins el segle I d.C.

Altres atractius importants de la platja són el molí hidràulic, uns quants masos catalans d’època, l’anomenat estudi de pintura de Salvador Dalí o la casa de l’internacioalment conegut com Josep Maria Sert (Mas Juny).

Per tot això, i per la seva fàcil accessibilitat en vehicle, la platja Es Castell mereix un lloc d’honor en el conjunt de paisatges empordanesos, i qualsevol visitant que es trobi per la zona hauria de poder comprovar amb el seus propis ulls com era aquesta part de la nostra costa abans de l’arribada del turisme i la especulació immobiliària.