Cala Pedrosa, a l'Estartit, Torroella de Montgrí, Costa Brava

El Massís del Montgrí és un fragment de crosta terrestre que, durant la formació dels Pirineus, fa 40 milions d’anys, es desprengué del seu nucli per lliscar uns 30 kms cap al sud. El resultat és un sistema de muntanyes situat entre la plana empordanesa i el mar.
A la banda de llevant, davant el mar, el Montgrí forma impressionants penya-segats de roca calcària, dels més importants a tota la Costa Brava juntament amb els del Massís de Begur i el Cap de Creus.
Per arribar a Cala Pedrosa, un espai de pau en ple Parc Natural, haurem d’arribar a peu des del camí local senyalitzat que comença al Camping Estartit, al centre del poble (si us desplaceu en vehicle és possible avançar encara més perquè part del camí es troba asfaltat). El sender d’anada és de descens i la ruta en si, que es pot efectuar entre 30 i 45 minuts, és ja tota una experiència que ens permet recòrrer aquest Parc Natural protegit ple de pins i d’una vegetació adaptada al mitjà rocós i castigat pel fort vent de la Tramuntana.

El camí que porta cap a Cala Pedrosa és pedregós i travessa el Parc Natural del Montgrí

Un cop a Cala Pedrosa observem la seva peculiar fesomia. El seu nom prové del llit de còdols arrodonits que conformen la seva superfície. L’aigua és totalment transparent, tot i que la impregnació d’algunes algues al fons rocós li confereix per moments una tonalitat verdosa natural.

Cala Pedrosa, a l'Estartit, és una cala tranquil·la que també fan servir algunes embarcacions de lleure per fondejar

Davant la cala s’alça l’illa de la Pedrosa, a la qual s’hi pot arribar nedant perfectament, donat que es troba a 100 metres. Des d’aquesta illa, que té una altitud màxima de 30 metres, al nord, després del Golf de la Morisca, divisem un dels accidents geogràfics més sobresortints de la Costa Brava: la Roca Foradada, un túnel natural navegable en plena roca viva que es troba en el Cap Castell.

De camí a Cala Pedrosa les vistas que s'obtenen de les Illes Medes són excel·lents

Desprem de gaudir banyant-nos a la poc freqüentada Cala Pedrosa podrem tornar a l’Estartit o encara continuar pel camí local de forta pujada fins la Cala Ferriol, podent gaudir d’unes vistes més properes a la Roca Foradada, i d’altres impressionants penya-segats sobre el mar, com el Salt del Pastor. Per aquesta excursió es recomana dur calçat de muntanya, donat que el terreny és pedregós, tal i com podem veure en les fotografies.

Les Illes Medes, davant la platja de l'Estartit, Girona, Costa Brava

No és pas casualitat que aquestes illes es trobin davant un massís tan important com el Montgrí. De fet els geòlegs afirmen avui dia que no són més que una extensió d’aquestes muntanyes. L’any 2008 unes investigacions de cartografiat en 3 dimensiones fent servir radars revelaren que, a uns 8 metres de profunditat, un riu submarí d’aigua dolça arriba a les Medes provinent del Montgrí, fet que explica el descens de la temperatura de l’aigua en uns 2ºC que experimenten els submarinistes a tan poca profunditat.

Il·lustració que mostra l'orografía submarina de les Illes Medes, l'Estartit

Per aquestes i d’altres investigacions dutes a termen, que continuen en curs, aquest arxipèlag es troba entre els més estudiats del Mediterrani occidental i fou uns dels primers enclavaments a Espanya on es començà a investigar la fauna submarina, als anys setanta.

Fotografia antiga que ens mostra el Far de les Illes Medes, a la Costa Brava

El pioner d’aquesta recerca fou Jacques Cousteau, qui ja feu exploracions al fons d’aquestes illes el 1954. Justament el dia que es complia el centenari del naixement del genial explorador submarí francès, l’11 de juny del 2011, arribava a les Medes l’embarcació de la seva Fundació Alcyone, amb l’objectiu de dur a terme uns estudis sobre l’estat actual del fons submarí en comparació amb el moment en què Cousteau l’estudià, sobretot pel que fa als grans peixos i al corall vermell.