Museu de Cinema, a Girona, Costa Brava

Qui ha visitat el museu destaca com es troba de ben estructurada la seva exposició permanent. Comença amb un breu documental, en diferents idiomes, que situa en context el visitant sobre l’evolució històrica que ha experimentat el cinema.

Imatge nocturna de l'original façana de l'edifici que acull el Museu de Cinema de Girona

A continuació el visitant recorre, a través de les quatre plantes en què es troba dividida aquesta exposició, les diferents formes de manifestacions cinematogràfiques produïdes al llarg de la història com la llanterna màgica, la cambra fosca, la fotografia, el zoòtrops (aparells que simulen animals en moviment)… fins l’arribada del cinema més o menys tal i com el coneixem avui dia amb els germans Lumière i les produccions de Georges Méliès.

Entrada al Museu del Cinema de Girona, que acull a més una botiga de souvenirs

En total el Museu del Cinema acull un nombre aproximat de 20.000 peces (entre objectes, aparells, accessoris, fotografies originals, etc.), una tasca ingent a partir de la passió del senyor Mallol, que ha cedit a l’Ajuntament de Girona aquesta excel·lent col·lecció perquè locals i visitants la puguin visitar.

Rere l'aparador i objectes del Museu de Girona hi ha una ingent tasca de catalogació, duta a terme per tal que el visitant pugui fer-se una idea completa de l'evolució d'aquest art.

El museu es troba en un edifici específicament creat per ell, al centre de Girona. Es tracta d’una visita molt recomanada per tota la família, especialment pels nens, donat que el museu ofereix un important nombre d’objectes interactius que els més petits podran manipular per comprendre millor el mecanisme de la llum i les imatges en moviment.

Entre el nombrós conjunt de fotografies originals signades trobem la de la inoblidable Princesa de Mònaco: Grace Kelly

Muralles de Girona, una meravellosa talaia de la ciutat

Els murs de Girona ofereixen avui dia al visitant un espectacular passeig en altura amb excel·lents vistes panoràmiques sobre la ciutat i un entorn amb edificis de la mateixa època que aquesta important edificació defensiva.

Situades en la seva major part a l’est del centre històric de la ciutat, un dels millors jocs per començar aquest passeig és als Jardins de la Muralla, als seus peus, prop de Plaça Catalunya. Un altre dels trams més significatius del recorregut és el que comença als jardins John Lennon. Des d’aquí s’accedeix al tram del monestir de Sant Pere de Galligants, que proporciona unes magnífiques vistes de la Catedral i el Passeig Arqueològic.

Als voltants de les Muralles de Girona trobem també diversos jardins d'abundant vegetació, sobretot a la primavera

Avui sabem que la muralla més antiga de Girona data del segle I a.C., i és la que aixecaren els romans per fundar la pròpia ciutat de Gerunda, un punt estratègic en el recorregut imperal de la Via Augusta. Encara es conserva part de la muralla d’aquella època a l’anomenada Porta Rufina, a la zona nord de la plaça de Sant Domènec.

Els passeigs per les Muralles de Girona, que ofereixen interessants vistes panoràmiques, és una de les activitats preferides pels visitants

Als segles IX-X, durant l’època carolíngia i amb motiu del domini àrab, Girona es trobava a la frontera entre ambdós regnes, el franc i l’àrab. Degut a aquesta situació estratègica els francs efectuaren importantíssimes reformes com el desdoblament de la muralla en alguns trams i l’elevació d’algunes torres.

Al llarg de les Muralles de Girona trobem diverses torres de defensa, corresponents a diferents èpoques de la seva història

L’expansió del nucli urbà als segles XIV i XV obligà a construir muralles més enllà de les originals, fins i tot a l’altra banda del riu Onyar, per tal de protegir per exemple la zona del Mercadal. Per això en aquells segles es milloraren les defenses afegint nous baluards com els que trobarem a la plaça del Lleó.

Tanmateix el segle XIX suposà la confirmació urbanística de la pèrdua de funcionalitat de les muralles de Girona (com igualment passava en altres ciutats, com Barcelona), per la qual cosa, amb l’objectiu de permetre’n l’expansió, es començaren a enderrocar alguns trams, fonamentalment els situats a la part oest de la ciutat. En concret l’últim es produí el 1974, que suposà la desaparició del portal al costat de l’església de Sant Pere de Galligants.

Parc de la Devesa, a Girona, Costa Brava

Situat al costat oest del nucli històric de la ciutat, el parc es troba en una localització inmillorable, envoltat per tres rius: el Ter, l’Onyar i el Güell. Des del 1850 s’hi han conreat 2.500 plàtans, en el seu moment per defensar la ciutat de les crescudes dels rius en època de pluges. Alguns d’aquests arbres arriben ja gairebé als 60 metres, configurant un paisatge d’arbres esfilagarssats i plantats uns a prop dels altres molt peculiar.

Els arbres del Parc de la Devesa, a Girona, es troben plantats els uns al costat dels altres

Amb aquestes característiques és normal que el Parc de la Devesa sigui el pulmó de Girona, un lloc de gran extensió per tota la família on els nens juguen al costat de les fonts que acullen ànec coll-verds, els esportistes corren i la resta simplement passegen i gaudeixen del seu aire net, de la diversitat vegetal i del bellíssim paisatge que presenta una gran varietat de matisos i colors.

A l’interior del parc es distingeixen diverses avingudes arbrades com el Camp de Mar o el Passeig de la Sardana. A l’entrada, al costat de la font i la gàbia dels galls d’indi, s’hi pot trobar informació sobre rutes i excursions al parc.

L'entrada al Parc de la Devesa és sovint l'inici d'un romàntic passeig

A més el Parc de la Devesa de Girona és un centre d’activitats molt important a la ciutat. Aquí tenen lloc bona part de les celebracions corresponents a la Festa Major de Sant Narcís, a finals d’octubre, i acull el mercat a l’aire lliure dimarts i dissabtes al matí. A l’estiu amb les carpes nocturnes es gaudeix de la nit a la fresca i el conjunt compta a més amb importants infraestructures com l’Auditori-Palau de Congressos, la piscina municipal, etc. El conjunt fou declarat Parc Artístic Nacional el 1943.

El Parc de la Devesa es troba envoltat de diversos rius, fet que fa encara més interessant el seu entorn

Per tot plegat, si visiteu Girona en qualsevol època de l’any, no us hauríeu de perdre aquest gran parc natural i central de la capital.

La diversitat de flors al Parc de la Devesa és notable. Un exemple en són aquestes precioses tulipes.

Baños Árabes de Girona, Costa Brava

El primer que hem de tenir en compte és que, tot i l’antiguitat d’aquests banys, que es remunten ni més ni menys que a l’any 1194, no es tracta d’una construcció feta per habitants àrabs, sinó que es va bastir en una època en qué la ciutat ja no era ocupada per invasors africans (de fet Girona ho estigué durant un breu període de temps, en comparació amb d’altres llocs de Catalunya, i de fet ja feia segles que no hi eren).

Els banys àrabs, com els romans, eren un costum molt arraigat a l’època i per això es decidí construir-ne, amb permís del rei, uns al centre de la ciutat. Un lamentable enfrontament medieval, conegut com el Setge de Girona en què xocaren interessos polítics i religiosos entre el 1283 i el 1285,  al marc d’una creuada papal, suposà la destrucció original d’aquests banys per part de qui es feia càrrec de la defensa de la ciutat, Ramon Folc de Cardona, que enderrocà totes les edificacions extramurs que poguessin ser susceptibles de ser utilitzades per l’enemic francès.

La llum natural raja a través de la cúpula sobre la piscina octogonal dels Banys Àrabs

Tanmateix aviat foren reconstruïts, de manera que el 1294 l’edifici ja estava de nou disponible com a banys fins que al segle XIV fou clausurat, passant a mans privades.

El 1617 l’edifici viu un nou i curiós capítol, en instal·lar-se en ell una comunitat de monges caputxines, adaptant-lo a les seves necessitats i creant una cuina, bugaderia i un rebost. I així continuà fins el 1929, quan finalment els Banys Àrabs de Girona passaren a la titularitat pública per ser rehabilitats, conscients del gran valor històric que la construcció té.

La millor manera d’accedir a aquests preciosos Banys Àrabs és a peu, i a poder ser que siguin complementats amb una visita als Jardins de Mart, just al costat. La planta dels banys és rectangular i en ella es pot apreciar clarament les diferentes estànces de què era format: l’Apodyterium (Vestidors), el Frigidarium (Sala Freda), Tepidarium (Sala Templada), el Caldarium (Sala Calenta) y el Furnus (Forn i Caldera).

Columnes al voltant de la piscina dels Banys Àrabs, a Girona, Costa Brava

La parte que més crida l’atenció és la piscina octogonal, sobre la qual es situa la cúpula (visible des de l’exterior) que deixa passar la llum natural. Igualment són interessants els capitells d’aquesta piscina, que mostren motius geomètrics, animals (per exemples unes àligues) i vegetals.

Vista exterior de la cúpula de l'Apodyterium dels Banys Àrabs, Girona

Els Banys Àrabs de Girona es troben oberts tots els dies, excepte les grans festivitats, i el preu de l’entrada és reduït.

Nit d'estiu sobre el teulat dels Banys Àrabs de Girona. A l'esquerra la torre de l'església de Sant Feliu

Museu Bonastruc ça Porta, a l'antic barri jueu de Girona, el Call

Girona acull el patrimoni arquitectònic i museístic jueu més important de tot Catalunya, i un dels més rics del territori espanyol. El seu call jueu es va començar a crear al segle XII, moment en què algunes famílies jueves que vivien prop de la Catedral de Girona, ja des del segle IX, es traslladaren al carrer de la Força, on s’uniren per formar una comunitat. En el seu màxim apogeu el Call arribà a aplegar 800 persones, i al llarg de la seva història trobem prohibicions semblants a les de la resta de guettos jueus de les capitals europees, com per exemple l’obligació de tancar les finestres que donaven a zones exteriors al propi Call o la de comerciar fora del barri.

Antiga vivenda jueva al Call de Girona

Tanmateix no sempre foren difícils les relacions entre ambdues comunitats, donat que durant els primers segles de l’Edat Mitjana van ser molts apreciats els coneixements científics d’alguns insignes mestres jueus, com Bonastruc ça Porta, mestre de la Càbala.

En el moment de la seva expusió el 1492 existien a Girona tres sinagogues. Precisament al costat de la darrere d’elles acull la ciutat, en ple barri jueu plagat de petits carrerons laberíntics, el Museu d’Història dels Jueus (carrer de la Força, 10), el millor testimoni cultural que tenim actualment d’aquest esplendorós passat.

Carrers amb escales a Girona que ens porten al centre del barri jueu, el Call

El carrer principal d’aquest petit nucli continua sent el carrer de la Força, a partir del qual es poden explorar la resta de carrerons annexos on trobarem petites empremtes urbanístiques encara presents, com les frontisses de les reixes que servien per tancar els carrers a les nits. Altres elements importants de l’empremta jueva a Girona són el Tapís de la Creació, a la Catedral de Girona, en què representa els jueus amb vestimenta tradicional al segle XI o l’estrella de David, als Banys Àrabs.

Escales de la Catedral de Girona

Catedral de Girona, Costa Brava

Si arribem a peu des de la plaça de la Catedral, a ponent, la vista de l’edifici és impressionant.  En aquest punt es troba la també anomenada Seu, iniciada el s. XI, de forma vertical i massissa. L’ampla escalinata, del segle XVII, està composta de noranta esglaons i tres replans, amb 6 terrasses laterals, i es troba engalanada amb esferes decoratives d’estil barroc. És una de les escalinates més grans d’aquest estil mai construïdes.

Escales de la Catedral de Girona, des de la plaça de la Catedral

La façana d’aquesta impressionant catedral, també barroca, té l’estructura d’un retaule simètric, amb les típiques columnes i frontons. Què podem distingir en aquest retaule? A ambdós costats de la porta tenim Sant Pere, fàcilment reconeixible per les claus, i Sant Pau, amb l’espasa. En el nivell superior hi ha, en el centre, la Verge Maria. A ambdós costats d’ella hi són Sant Josep, amb la vara florida, i Sant Jaume, vestit de pelegrí. I finalment, en el nivell superior de la façana, tenim a Sant Joan Evangelista, amb l’àliga com emblema, i a Sant Narcís, patró de la ciutat i de la diòcesi.

Impressionant façana de la Catedral de Gerona

El campanar de la Catedral de Girona va ser projectat per Joan Balcells el 1580, tot i que la seva construcció no va començar fins el 1751. La torre, de 67 metres d’alçada, sobresurt de la cornisa que corona la façana i sosté a la seva cúpula un àngel de bronze. Conté 6 campanes, entre elles la coneguda com la Beneta (també anomenada el Bombo, de 1574), la qual toca les hores.

En l’interior tenim obres d’enorme valor artístic. El retaule de l’altar major és platejat, amb esmalts i pedreria, una autèntica joia de l’orfebreria. Els capitells del claustre representen escenes del Nou i Antic Testament. En l’interior es conserva un manuscrit del Beat de Liébana i el Tapís de la Creació, una altra importantíssima peça romànica.

Claustre de la Catedral de Girona

L’edifici conté a més el Museu Capitular, que té el Tresor de la Catedral, entre el que es troba l’arqueta àrab d’Hixem II, del s. X, la Creu dels Esmalts, del s.XIV, etc.