Museu de Cinema, a Girona, Costa Brava

Qui ha visitat el museu destaca com es troba de ben estructurada la seva exposició permanent. Comença amb un breu documental, en diferents idiomes, que situa en context el visitant sobre l’evolució històrica que ha experimentat el cinema.

Imatge nocturna de l'original façana de l'edifici que acull el Museu de Cinema de Girona

A continuació el visitant recorre, a través de les quatre plantes en què es troba dividida aquesta exposició, les diferents formes de manifestacions cinematogràfiques produïdes al llarg de la història com la llanterna màgica, la cambra fosca, la fotografia, el zoòtrops (aparells que simulen animals en moviment)… fins l’arribada del cinema més o menys tal i com el coneixem avui dia amb els germans Lumière i les produccions de Georges Méliès.

Entrada al Museu del Cinema de Girona, que acull a més una botiga de souvenirs

En total el Museu del Cinema acull un nombre aproximat de 20.000 peces (entre objectes, aparells, accessoris, fotografies originals, etc.), una tasca ingent a partir de la passió del senyor Mallol, que ha cedit a l’Ajuntament de Girona aquesta excel·lent col·lecció perquè locals i visitants la puguin visitar.

Rere l'aparador i objectes del Museu de Girona hi ha una ingent tasca de catalogació, duta a terme per tal que el visitant pugui fer-se una idea completa de l'evolució d'aquest art.

El museu es troba en un edifici específicament creat per ell, al centre de Girona. Es tracta d’una visita molt recomanada per tota la família, especialment pels nens, donat que el museu ofereix un important nombre d’objectes interactius que els més petits podran manipular per comprendre millor el mecanisme de la llum i les imatges en moviment.

Entre el nombrós conjunt de fotografies originals signades trobem la de la inoblidable Princesa de Mònaco: Grace Kelly

Cala del Forn, a Calonge, Girona, Costa Brava

El nom de la cala prové d’un antic forn romà existent en aquest lloc, avui desaparegut. A Cala del Forn arribem a peu tot i que, en ser tan a prop de la Platja Can Cristus, a la qual sí que hi podem arribar en vehicle, el recorregut a peu pel camí de ronda que hem d’emprendre i que es troba a la dreta, davant el mar, cap al nord, és fa breu: de fet Cala del Forn és la següent després de Can Cristus.

Cala del Forn, a Calonge, és una platja molt familiar i animada, sobretot a l'estiu

Cala del Forn té uns 25 metres de longitud per uns 10 d’amplada. Estem parlant d’una platja petita que no compta amb serveis importants, tot i que hi trobarem una paperera i els serveis municipals s’encarreguen de mantenir-la neta, motiu pel qual no és una platja en absolut descuidada. A l’estiu el seu grau d’ocupació sol ser mitjà, i sobretot hi acudeixen estiuejants d’un animat camping proper, el Camping Treumal.

Cala del Forn es troba en un entorn molt natural, i envoltada de roques, fet que li doni un gran atractiu visual

A Cala del Forn trobem a més una curiosa vegetació de canyissars, a més de la zona boscosa que l’envolta. Aquestes canyes són un reducte dels antics aiguamolls que existien en aquest lloc, aiguamolls que s’alimentaven d’algun rierol que les urbanitzacions han acabat extingint, motiu pel qual avui dia és una zona pràcticament eixuta.

Es per això curiós observar com en aquesta platja coexisteixen quatre paisatges diferents: el del mar, el de les roques, els canyissars i el pròpiament boscós.

Capvespre a la Cala del Forn, Calonge, Girona, Costa Brava

Per aquells a qui els agradi caminar han de saber que tant cap al nord com cap al sud de Cala del Forn continua el camí de ronda amb precioses vistes sobre el mar, el qual porta a Platja d’Aro (sud) i a Platja Valentina (nord, a unos 30 minuts), pràcticament a les portes de la badia de Palamós.

La Dansa de la Mort, durant la Setmana Santa, a Verges, Girona, Costa Brava

Durant la Baixa Edat Mitjana aquest espectacle, que tenia per objectiu recordar la figura de la mort davant la vida, tenia lloc de manera generalitzada. Tanmateix, a mesura que passaren els segles ha anat desapareixent  de molts llocs. A l’Empordà, a part de Verges, que l’ha mantingut  intacta al llarg del temps, tenim constància que la darrera representació es dugué a terme a Rupià el 1935.

El poble de Verges acull cada Dijous Sant els visitants que s’hi apropen per tornar a recordar-los de manera tenebrosa, tot i que un xic satírica, la finitud dels plaers terrenals i l’inevitable final de les nostres vides.

La Dansa de la Mort es una cel·lebració molt arrelada a Verges, on la major part de les famílies de la localitat formen part d'ella

L’espectacle es divideix en dues parts. A la primera, que es representa a la Plaça Major i per la qual és necessari adquirir entrada, s’escenifica el Misteri de la Passió de manera teatralitzada, la vida pública de Jesús, especialment els seus darrers dies. Tot això integrat en un entorn medieval envoltat de muralles i torres medievals que envolten aquesta plaça de Verges. Un cop finalitzada la funció els actors es dirigeixen a la plaça de l’Església, on comença la processó pròpiament dita i on els carrers del poble esdevenen l’escenari del calvari de Crist.

Durant la processó de Verges, es representa el calvari de Jesús, que recorre els carrers amb la creu a sobre

Entre els protagonistes d’aquesta curiosa processó destaquen els romans i sobretot els tètrics esquelets que van saltant en una espectacular dansa acompanyada de dalles, cendres i rellotges: aquesta és la Dansa de la Mort. Una simbologia que, al ritme de tambors, ens anuncia l’hora final, aquest indefugible destí que iguala tots els éssers humans, independentment de la seva condició social i econòmica.

La impressionant legió de soldats romans, excel·lentment ataviats, també ocupa el seu lloc en la processó de la Setmana Santa de Verges, Girona, Costa Brava

La Dansa de la Mort de Verges ha estat declarada Festa Tradicional d’Interés Nacional i és una cita ineluble per tots aquells visitants de la Costa Brava durant les vacances de Setmana Santa, que són molts.

El Mirador de la Creu, en Begur, Girona, Costa Brava

A més de les excel·lents vistes que ofereix, el Mirador de la Creu és interessant pel seu doble accés. D’una banda permet arribar a ell a través d’una pista forestal que surt del Mas Pinc, la masia on passà els seus darrers anys de vida i morí la bailaora Carmen Amaya. Per arribar al Mirador de la Creu des d’aquest punt no s’ha de prendre la mateixa pista forestal que porta fins Aiguafreda a través el paratge de Es Quinze, sinó que s’ha de prendre la carretera, que després esdevé camí no asfaltat, i que es troba a l’esquerra de l’entrada principal al pàrquing de la casa.

Per altra banda, donat que la pujada al mirador es troba totalment asfaltada, és possible pujar a ella en cotxe o a peu des de Aiguafreda, Sa Riera o Sa Tuna, les cales més properes. Simplement hem de prendre la carretera de Puig Rodó, que és el nom que rep aquest montícul en què es troba situat el mirador.

Pals y las Montañas del Montgrí son perfectamente visibles desde la cima del Puig Rodó, donde se encuentra el Mirador de la Creu

La vista que ens espera des d’aquest Mirador de la Creu és de 360º. Al nord observem en primer terme, després de les darreres muntanyes del Massís de Begur, la Platja de Pals, extensa, que arriba, després de la desembocadura dels rius Daró i Ter, fins l’Estartit, situat just davant les Illes Medes, que es veuen perfectament. Les muntanyes del Montgrí, amb la seva característica figura que ens recorda el perfil d’un bisbe ajagut, tot i que d’altres hi prefereixen veure una figura femenina. A més, en la mateixa direcció nord, és possible veure les cases de Roses i el perfil de la costa que arriba fins el Cap de Norfeu.

El Mirador de la Creu, en Begur, también nos ofrece unas bellas vistas de las Islas Medas

En aquesta banda est en direcció al mar veiem en primer terme la muntanya que es troba al costat del Cap Sa Sal.

En aquest costat oest contemplem en tota la seva extensió les muntanyes de Begur, i fins i tot el Castell de Begur i algunes vivendes del poble. Al sud distingim perfectament Cala Aiguafreda i el llarg braç de roca, la Punta d’es Plom, que es troba davant Cala Sa Tuna.

Desde el Mirador de la Creu, hacia el sur, avistamos la Cala Aiguafreda y la Punta d'es Plom, el brazo de roca que se extiende frente a la Cala Sa Tuna

El Mirador de la Creu té dos punts de contemplació. Un en què finalitza el tram asfaltat, perfecte per visualitzar la zona nord, la de la Platja de Pals. Tanmateix, per obtenir les millors vistes, aconsellem pujar al promontori que es troba al costat a través d’un corriol que fa pujada i ple de vegetació, des d’on obtindrem una visió més completa dels voltants.

Cala Pedrosa, a l'Estartit, Torroella de Montgrí, Costa Brava

El Massís del Montgrí és un fragment de crosta terrestre que, durant la formació dels Pirineus, fa 40 milions d’anys, es desprengué del seu nucli per lliscar uns 30 kms cap al sud. El resultat és un sistema de muntanyes situat entre la plana empordanesa i el mar.
A la banda de llevant, davant el mar, el Montgrí forma impressionants penya-segats de roca calcària, dels més importants a tota la Costa Brava juntament amb els del Massís de Begur i el Cap de Creus.
Per arribar a Cala Pedrosa, un espai de pau en ple Parc Natural, haurem d’arribar a peu des del camí local senyalitzat que comença al Camping Estartit, al centre del poble (si us desplaceu en vehicle és possible avançar encara més perquè part del camí es troba asfaltat). El sender d’anada és de descens i la ruta en si, que es pot efectuar entre 30 i 45 minuts, és ja tota una experiència que ens permet recòrrer aquest Parc Natural protegit ple de pins i d’una vegetació adaptada al mitjà rocós i castigat pel fort vent de la Tramuntana.

El camí que porta cap a Cala Pedrosa és pedregós i travessa el Parc Natural del Montgrí

Un cop a Cala Pedrosa observem la seva peculiar fesomia. El seu nom prové del llit de còdols arrodonits que conformen la seva superfície. L’aigua és totalment transparent, tot i que la impregnació d’algunes algues al fons rocós li confereix per moments una tonalitat verdosa natural.

Cala Pedrosa, a l'Estartit, és una cala tranquil·la que també fan servir algunes embarcacions de lleure per fondejar

Davant la cala s’alça l’illa de la Pedrosa, a la qual s’hi pot arribar nedant perfectament, donat que es troba a 100 metres. Des d’aquesta illa, que té una altitud màxima de 30 metres, al nord, després del Golf de la Morisca, divisem un dels accidents geogràfics més sobresortints de la Costa Brava: la Roca Foradada, un túnel natural navegable en plena roca viva que es troba en el Cap Castell.

De camí a Cala Pedrosa les vistas que s'obtenen de les Illes Medes són excel·lents

Desprem de gaudir banyant-nos a la poc freqüentada Cala Pedrosa podrem tornar a l’Estartit o encara continuar pel camí local de forta pujada fins la Cala Ferriol, podent gaudir d’unes vistes més properes a la Roca Foradada, i d’altres impressionants penya-segats sobre el mar, com el Salt del Pastor. Per aquesta excursió es recomana dur calçat de muntanya, donat que el terreny és pedregós, tal i com podem veure en les fotografies.

Muralles de Girona, una meravellosa talaia de la ciutat

Els murs de Girona ofereixen avui dia al visitant un espectacular passeig en altura amb excel·lents vistes panoràmiques sobre la ciutat i un entorn amb edificis de la mateixa època que aquesta important edificació defensiva.

Situades en la seva major part a l’est del centre històric de la ciutat, un dels millors jocs per començar aquest passeig és als Jardins de la Muralla, als seus peus, prop de Plaça Catalunya. Un altre dels trams més significatius del recorregut és el que comença als jardins John Lennon. Des d’aquí s’accedeix al tram del monestir de Sant Pere de Galligants, que proporciona unes magnífiques vistes de la Catedral i el Passeig Arqueològic.

Als voltants de les Muralles de Girona trobem també diversos jardins d'abundant vegetació, sobretot a la primavera

Avui sabem que la muralla més antiga de Girona data del segle I a.C., i és la que aixecaren els romans per fundar la pròpia ciutat de Gerunda, un punt estratègic en el recorregut imperal de la Via Augusta. Encara es conserva part de la muralla d’aquella època a l’anomenada Porta Rufina, a la zona nord de la plaça de Sant Domènec.

Els passeigs per les Muralles de Girona, que ofereixen interessants vistes panoràmiques, és una de les activitats preferides pels visitants

Als segles IX-X, durant l’època carolíngia i amb motiu del domini àrab, Girona es trobava a la frontera entre ambdós regnes, el franc i l’àrab. Degut a aquesta situació estratègica els francs efectuaren importantíssimes reformes com el desdoblament de la muralla en alguns trams i l’elevació d’algunes torres.

Al llarg de les Muralles de Girona trobem diverses torres de defensa, corresponents a diferents èpoques de la seva història

L’expansió del nucli urbà als segles XIV i XV obligà a construir muralles més enllà de les originals, fins i tot a l’altra banda del riu Onyar, per tal de protegir per exemple la zona del Mercadal. Per això en aquells segles es milloraren les defenses afegint nous baluards com els que trobarem a la plaça del Lleó.

Tanmateix el segle XIX suposà la confirmació urbanística de la pèrdua de funcionalitat de les muralles de Girona (com igualment passava en altres ciutats, com Barcelona), per la qual cosa, amb l’objectiu de permetre’n l’expansió, es començaren a enderrocar alguns trams, fonamentalment els situats a la part oest de la ciutat. En concret l’últim es produí el 1974, que suposà la desaparició del portal al costat de l’església de Sant Pere de Galligants.

Cala Margarida, a Palamós, Girona, Costa Brava

El Cap Gros és una muntanya de gran interés natural per la vegetació que conserva. Per arribar-hi ho podem fer des del centre del poble, a peu, passant per l’extrem nord de Port Marina (a 5 minuts) o bé, si ho fem des de la Platja de la Fosca (a uns 25 minuts), prenent un preciós camí de ronda que es troba a la dreta de la platja, en direcció sud. En el darrer cas apreciarem encara millor la bellesa del Cap Gros i fins i tot les seves excel·lents vistes de Palamós.

Al nord de Cala Margarida, a Palamós, es troba la muntanya i el bosc de Cap Gros

La cala no és pas gran. Orientada a sudest i amb a penes 100 metres de longitud per 7 d’amplada, amb una superfície de grava i còdols, alguns de grans dimensions, disposa de serveis com papereres i dutxes. Resulta però tan acollidora i íntima que la seva visita us valdrà molt la pena. Les casetes blanques que baixen pel pendent són totes d’origen humil i algunes d’elles es troben decorades amb un regust mariner del passat. També acull petites embarcaciones de pescadors. Sol ser una cala amb poca afluència, tot i que en ple estiu passa a ser de mitjana, pel lògic interés que desperta en els visitants que hi arriben a Palamós, tot i que no tots arriben a saber de l’existència d’aquest petit racó, no visible des del poble.

L'ambient a Cala Margarida és tradicional, a més de ser una cala poc coneguda pels turistes estrangers

Cala Margarida és doncs com un petit nucli agregat a Palamós, tot i que amb una identitat pròpia. A l’Edat Mitjana sabem que aquest racó es feia servir per les autoritats per deixar reposar els viatgers en quarentena, de manera que poguessin comprovar si realment portaven o no cap infecció que pogués iniciar una epidèmia a la vila.

Un altres dels encants fascinants de Cala Margarida és el seu increible fons submarí, molt reputat entre els submarinistes, on trobem algues de gran valor ecològic, estrelles de mar, diverses espècies de peixos como morenes i fons abruptes de fins gairebé 25 metres de profunditat. Tot un espectacle per als amants de la immersió amb ampolla.

Els fons marins de Cala Margarida són molt preuats pels submarinistes... aquí veiem una bella flabellina affinis

Clots de Sant Julià, a Vulpellac, Girona, Costa Brava

Un clot és una cavitat feta sobre el terreny, en forma de receptacle. L’aspecte que avui ofereix aquest conjunt de roques antigament explotades és certament sorprenent, perquè algunes són zoomòrfiques. Sabem que aquesta cantera és anterior a la nostra era, i el conjunt arqueològic està format per uns 20 forats que ocupen una extensió aproximada d’1 km quadrat, alguns de fins a 10 metres de profunditat, per la qual cosa hauríem de tener una certa precaució sobre on trepitgem.

Algunes de les roques que formen els Clots de Sant Julià mostren figures zoomòrfiques, com aquesta balena

Aquesta cantera es troba enllaçada per vies de connexió entre la roca que donen un aspecte força misteriós al conjunt megalític. Fou explotada durant moltíssims secles, fins i tot per diverses civilitzacions, ja que es creu que fou en el segle VI. a.C. quan es començaren a efectuar les primeres extraccions, fins pràcticament el segle XVIII. Per això s’han localitzat pedres provinents d’aquesta cantera al proper poblat ibèric d’Ullastret, a l’església prerromànica de Sant Esteve de Canapost o a la romànica de Sant Esteve de Peratallada.

Els diferents estrats que formen els murs dels Clots de Sant Julià són testimonis de la llarga història d'explotació que s'ha dut a terme sobre aquesta pedrera

Sobre els Clots de Sant Julià circulen diverses llegendes. Una d’elles ens indica que fou un dels primers llocs on foren martiritzats els cristians de la zona. Així s’explica que un dels punts més característics del conjunt, l’anomenat Tron de la Reina o Sitial (també Pont de la Bruixa), un aflorament de roca natural amb les parets llises, contingui una creu a la seva cara interior. També es baralla la possibilitat que fos una capella paleocristiana on es practiqués l’eremitisme.

El Tron de la Reina és una altra de les conegudes roques que formen els Clots de Sant Julià, a Vulpellac, prop de Peratallada

Per arribar a aquest racó poc conegut però amb un fascinant conjunt megalític (declarat Bé d’Interés Nacional el 2013), de molt fàcil accés a peu, podem partir des del nucli medieval de Vulpellac, en ple Empordà, i caminar per la GR-92.1 que ens duu fins Canapost i, posteriorment Peratallada, travessant el bosc. Els Clots es troben a només 1,3 kms de Vulpellac, abans d’arribar a Canapost i el camí no ofereix cap tipus remarcable de pendent ni dificultat. És una sortida apta per tota la família que encantarà sobretot els amants de la natura i dels conjunts megalítics.

La pista forestal GR-92.1, que transita entre Vulpellac i Canapost, en duu cap als Clots de Sant Julià

Cala Canyers, a Palamós, Girona, Costa Brava

Situada entre la Cala Senià, al sud, i la Cala dels Corbs i Cala Estreta, al nord, Cala Canyers rivalitza molt seriosament amb elles en bellesa paisatgística. Es tracta d’una caleta de només 60 metres de longitud per 25 metres d’amplada composta de grava i situada totalment en un entorn natural, exceptuant dues petites casetes de pescadors tradicionals que històricament ha fet servir els treballadors del mar per desar-hi els seus utensilis.

A Cala Canyers trobem dues antigues casetes de pescadors

El fons submarí d’aquesta cala es troba format de sorra i roques, distribuïdes de manera força irregular, tant que les embarcacions de lleure que vulguin fondejar a prop hauran de tenir poc calat i fer-ho amb cura. El paisatge davant el mar amb es trobarà el banyista és preciós, donat que les formacions rocoses puntiagudes sobresurten de l’aigua, sorprenent per l’originalitat de les seves formes.

Davant Cala Canyers sobresurten atractives i sorprenents formacions rocoses

Per arribar a aquesta meravellosa cala, a la qual només es pot accedir a peu, ens hem de dirigir cap a la Platja del Castell i prendre la pista forestal interior que, passant pel costat de la Barraca d’en Dalí, posteriorment gira vers la dreta per arriba a Cala Canyers.

Un aspecte molt interessant a tenir en compte és que justament aquí comença un camí de ronda que, per tota aquesta part del litoral, en direcció nord, ens permetrà recòrrer una successió de cales tan interessants com Cala Corbs, Cala Estreta, Cala d’en Remendón, Cala Roca Bona, Cala Cap de les Planes, Cala Font Morisca i finalment Cala del Crit on, ara sí, el camí de ronda perd la costa cap a l’interior per poder arribar a la següent platja: el Golfet. Per tant, Cala Canyers és un excel·lent punt de partida per iniciar un gran trajecte per aquest tram tan maco del GR-92, el camí litoral que recorre la Costa Brava.

El camí de ronda que recorre les cales prop de Cala dels Canyers ens mostra la indescriptible bellesa paisatgística d'aquest entorn natural

El Carnaval de Platja d'Aro és una de les principals festivitats de l'any en tota la Costa Brava

A molts llocs del món el Carnaval és una festivitat pública que se celebra just abans de la quaresma cristiana. És un període que s’estèn de manera variable entre finals de gener i principis de març, i que es caracteritza per la permissivitat i quelcom de descontrol, tot sota el mantell d’un disfraç, l’element que permet mantenir amagada la identitat.

Desfilada del Carnaval de Platja d'Aro, que se celebra al voltant del mes de febrer

Platja d’Aro, una de les localitats més cosmopolites de la Costa Brava, recuperà amb força aquesta tradició el 1978. Any rere any s’ha anat consolidant com l’event carnavalesc més important de la zona donada la participació de més de 4.000 figurants, pertanyents a 70 grups diferents, que desfilen sota l’atenta mirada dels ciutadans i visitants, al ritme de bandes musicals provinents de la resta de Catalunya i fins i tot d’Europa.

Un dels cartells més originals del Carnaval de Platja d'Aro es publicà el 2009

Cada any l’Ajuntament de Platja d’Aro publica el programa amb les activitats associades a aquesta festa. Destaca el gran pregó del Rei Carnestoltes, des del balcó de la Plaça de l’Ajuntament, la Gran Rua de Carrosses i Comparses, acte central i pròpiament carnavalesc, tot i que al llarg dels 10 o 11 dies que sol durar la celebració es duen a terme diferents activitats de tipus gastronòmic (arrossades populars, xocolatades, tastets de botifarra, sardinades col·lectives el darrer dia de la festa, coincidint amb l’Enterrament de la Sardina, etc.) activitats lúdiques dirigides especialment als nens i fins i tot activitats turístiques populars com la caminada que es dugué a terme el 2012 recorrent la Ruta de les Fonts de Castell d’Aro.

La festa del Carnaval de Platja d’Aro és per tot això la més destacada de la Costa Brava i ha esdevingut un acte molt esperat pels seus habitants i pels turistes d’aquesta interessantíssima localitat empordanesa que sap conjugar d’una manera divertida i intel·ligent tradicions i festeig amb la modernitat.

Cartell del Carnaval 2012 de Platja d'Aro, Girona, Costa Brava