El Mirador de la Creu, en Begur, Girona, Costa Brava

A més de les excel·lents vistes que ofereix, el Mirador de la Creu és interessant pel seu doble accés. D’una banda permet arribar a ell a través d’una pista forestal que surt del Mas Pinc, la masia on passà els seus darrers anys de vida i morí la bailaora Carmen Amaya. Per arribar al Mirador de la Creu des d’aquest punt no s’ha de prendre la mateixa pista forestal que porta fins Aiguafreda a través el paratge de Es Quinze, sinó que s’ha de prendre la carretera, que després esdevé camí no asfaltat, i que es troba a l’esquerra de l’entrada principal al pàrquing de la casa.

Per altra banda, donat que la pujada al mirador es troba totalment asfaltada, és possible pujar a ella en cotxe o a peu des de Aiguafreda, Sa Riera o Sa Tuna, les cales més properes. Simplement hem de prendre la carretera de Puig Rodó, que és el nom que rep aquest montícul en què es troba situat el mirador.

Pals y las Montañas del Montgrí son perfectamente visibles desde la cima del Puig Rodó, donde se encuentra el Mirador de la Creu

La vista que ens espera des d’aquest Mirador de la Creu és de 360º. Al nord observem en primer terme, després de les darreres muntanyes del Massís de Begur, la Platja de Pals, extensa, que arriba, després de la desembocadura dels rius Daró i Ter, fins l’Estartit, situat just davant les Illes Medes, que es veuen perfectament. Les muntanyes del Montgrí, amb la seva característica figura que ens recorda el perfil d’un bisbe ajagut, tot i que d’altres hi prefereixen veure una figura femenina. A més, en la mateixa direcció nord, és possible veure les cases de Roses i el perfil de la costa que arriba fins el Cap de Norfeu.

El Mirador de la Creu, en Begur, también nos ofrece unas bellas vistas de las Islas Medas

En aquesta banda est en direcció al mar veiem en primer terme la muntanya que es troba al costat del Cap Sa Sal.

En aquest costat oest contemplem en tota la seva extensió les muntanyes de Begur, i fins i tot el Castell de Begur i algunes vivendes del poble. Al sud distingim perfectament Cala Aiguafreda i el llarg braç de roca, la Punta d’es Plom, que es troba davant Cala Sa Tuna.

Desde el Mirador de la Creu, hacia el sur, avistamos la Cala Aiguafreda y la Punta d'es Plom, el brazo de roca que se extiende frente a la Cala Sa Tuna

El Mirador de la Creu té dos punts de contemplació. Un en què finalitza el tram asfaltat, perfecte per visualitzar la zona nord, la de la Platja de Pals. Tanmateix, per obtenir les millors vistes, aconsellem pujar al promontori que es troba al costat a través d’un corriol que fa pujada i ple de vegetació, des d’on obtindrem una visió més completa dels voltants.

El camí que porta vers les Coves de Ses Falugues ofereix unes vistes indescriptibles sobre Cala Aiguablava, a Begur

L’accés a les coves de Ses Falugues s’ha de fer a peu, a través d’un corriol que passa entre les roques granítiques que conformen aquest paratge de Begur. El recorregut no és ni molt menys perillós (els nens més grans de 10 anys el podran fer sense dificultat), però sí que es requereix en certs moments superar alguna roca que potser les persones més grans trobin complicada.

La zona de Ses Falugues, a Begur, és un espai natural protegit que hem de respectar

Sens dubte aquest peculiar accés ha propiciat el desconeixement general del que ha estat considerat l’element més enigmàtic dels que composen el panorama arqueològic de Begur. Des que foren descobertes i se’n començà a parlar, els estudiosos Pella i Forgas i Salvador Raurich les consideraren artificials, motiu pel qual es generaren diverses conjectures sobre les diferents intencionalitats amb que foren creades.

Por aquest corriol ens dirigim cap a les Coves de Ses Falugues, a Begur, Girona, Costa Brava

Entre aquestes hipòtesis llençades sobre el seu significat es postulà que eren monuments dedicats a la fertilitat (per la seva forma vaginal), monuments funeraris (per la situació) o bé sitges on es desaven provisions (quelcom menys plausible tenint en compte que la seva inclinació fa difícil l’emmagatzemament segur).

Tanmateix, i de manera sorprenent, un estudi dut a terme de manera conjunta per les universitats de Girona i Barcelona, que es publicà a finals del 2011, determinà que les Coves de Ses Falugues (com algunes altres del mateix tipus a la Costa Brava) eren naturals.

Les misterioses Coves de Ses Falugues, a Begur, Girona, Costa Brava.

D’aquesta manera els departaments de Geologia i Cartografia d’aquestes universitats afirmen que aquestes cavitats són tafonis, cavernes arrodonides que poden arribar fins als 3 metres i que són relativament habituals arreu del món.

Un altre dels arguments esgrimits per descartar la creació humana en aquestes roques és que, durant el tercer mil·leni abans de Crist, quan se’n suposava la seva excavació, la civilització existent no disposava encara dels materials necessaris per foradar una roca granítica tan dura com aquesta.

A la tornada donem un darrer cop d'ull al paisatge. A la dreta, el Parador d'Aiguablava.

Sigui com sigui, les Coves de Ses Falugues i el paratge natural que les envolta, continuen essent avui dia una destinació excursionista molt recomanable a Begur que permet gaudir d’una jornada en un mitjà natural i d’excel·lents vistes sobre Aiguablava i els seus voltants.

Des del Mirador de San Ramón, a Begur, Girona, Costa Brava

Podem arribar fins l’Ermita de Sant Ramon des del centre mateix del poble, on es troba l’Església de Sant Pere i l’Ajuntament de Begur. Prenem el carrer que puja cap al Castell (es veuen clarament els seus murs, dalt, des del seu inici), i anirem seguint el seu recorregut que ens porta cap a l’esquerra on trobem ja la Torre de Sant Ramon, una de les poques torres de defensa originals que es conserven encara. Aquí comença, pujant per escales, el carrer de Sant Ramon, que ens durà vers l’ermita. Al davant es troba el mirador.

Un carrer en pendent, amb escales i amb força vegetació decorativa, ens duu versel Mirador de Sant Ramon i el Castell de Begur

Donat que les primeres referències a l’Ermita de Sant Ramon daten del 1627, sabem que fou originàriament construïda a principis del segle XVII. El sant devot a qui es dedicà, Sant Ramon Nounat (1204-1240), consagrà bona part de la seva vida al rescat de captius de les zones costaneres de l’Empordà, presos per pirates del nord d’Àfrica. En diverses ocasions viatjà a aquella zona per gestionar-ne alliberaments i oferir-se com hostatge a canvi. Allà també diu la tradició que fou martiritzat per predicar el cristianisme entre els infidels. Una figura com aquesta va tenir molta importància a Begur, donat que ja per aquells temps era molt castigada per les ràtzies pirates que robaven, assassinaven i segrestaven els seus habitants.

Per cert, el cognom Nounat té el seu origen al seu naixement per “cesària”… bé, si es pot anomenar així al fer que el viscomte Ramon Folc I de Cardona, obrís amb una espasa el ventre de la seva mare, ja morta abans de néixer, per extraure el bebé. Per això, a més, és el patró de les embarrassades.

L’Ermita de Sant Ramon fou lamentablement destruïda durante la Guerra Civil el 1936, tot i que el 1951 la donació particular de Maria Lladó, una important vídua rica del poble, en permetés la reconstrucció.

Davant el Mirador de Sant Ramon trobem la capella del mateix nom, dedicada a la devoció d'aquest sant dels captius i les dones embarassades

El Mirador de Sant Ramon, juntament amb l’ermita, ofereix al visitant un dels millors paisatges de la Costa Brava central. Permet vistes del Massís de Begur, de la Platja de Sa Riera, la Platja de Pals i les Illes Medes, amb l’ombra del Cap Norfeu al fons. A l’hivern veurem fàcilment els cims nevats del Pirineus, igual que podem fer des del cim del Castell, on, per la seva importància, cal proseguir el nostre recorregut si és que no l’hem visitat anteriorment, i al qual s’arriba en 10-15 minuts de pujada.

Cada 31 d'agost se celebra a la Capella de Sant Ramon , a Begur, el día del sant

L’Ermita es troba habitualment tancada i només obre les portes en dos ocasions de l’any_ el 31 d’agost, dia de Sant Ramon, i el Diumenge de Rams, dia de la benedicció de les palmes.

Preciosa cala d'Aiguagelida, a Begur, Costa Brava

Aiguagelida és una cala petita i de sorra. Es troba a la urbanització del mateix nom, entre Palafrugell i Begur, a una zona no gaire cèntrica a què es pot arribar tanmateix sense cap problema en vehicle per, posteriorment, baixar a peu cap a ella a través d’unes escales.

En arribar-hi des de dalt ens sorprèn la seva bellesa paisatgística, la qual s’aprecia perfectament en les fotografies. És una cala estreta i pregona a mesura que avancem mar endins cap a les roques que la flanquegen. Aquestes roques formen un llarg passadís a través del qual la vista submarina és preciosa, donada la quantitat de peixos que trobem aquí.

Vista panoràmica de la Cala Aiguaxelida, a Begur, Costa Brava

Cala Aiguagelida fou important en la vida i obra de l’escriptor cronista català Josep Pla, nascut a Palafrugell. L’autor deixà escrit com durant la primera meitat del segle XX, en una caseta com la que encara es troba en el costat esquerre de la cala, vivia el pescador Sebastià Puig, alias Hermós, bon amic seu, amb qui intentà arribar a França el 1918, des d’allà i en barca, de manera infructuosa. Aquest periple es troba relatat en el segon volum de la seva obra Aigua de mar.

Hermes i l'escriptor empurdanès Josep Pla, a Aiguaxelida, Begur

Per tot això Aiguagelida és una cala d’una excepcional bellesa que hauria de ser d’obligada visita pels qui es trobin en aquest lloc, donades les excel·lents condicions naturals que posseeix.

La Platja del Racó, entre Begur i Pals, Girona, Costa Brava

Al Racó, la Costa Brava deixa de ser brava durant uns kilòmetres abans d’arribar a l’Estartit on, de nou, comença una successió de cales rocoses.

Tanmateix, i precisament per la seva amplitud i per la seva càlida sorra, aquesta platja coneguda habitualment com la Platja de Pals, tot i que en realitat encara pertany al terme municipal de Begur, és molt visitada a l’estiu, sobretot pels habitants de la pròpia zona, que prefereixen gaudir d’una platja ampla i espaiosa abans que tornar a les cales, potser d’una bellesa paisatgística més gran, tot i que de menor comoditat pel poc espai per compartir que hi ha en temporada alta.

Sigui com sigui la platja del Racó té diversos atractius. Encarada cap a les Illes Medes, al fons, és un punt de referència que mai no es perd. A més permet interessants passeigs: al sud, en direcció al massís de Begur, travessant la platja nudista d’Illa Roja ens porta fins la cala de Sa Riera. Al nord, resseguint la platja, ens duu fins a la desembocadura del riu Daró i, encara més lluny, a la del Ter.

Cap al sud, des de la platja del Racó, podem visitar la preciosa cala de l'Illa Roja, nudista

Una altra de les característiques naturals pròpies d’aquesta preciosa platja són les seves dunes, autèntics ecosistemes que es desenvolupen en acumulacions de sorra transportada pel vent. En aquestes comarques són conseqüència de la forta Tramuntana, que porta grans quantitats de sorra des de la badia de Roses fins just abans les muntanyes de Begur.

Les dunes de Pals són ecosistemes protegits creats per l'acció de la tramuntana sobre la sorra de la platja

La platja del Racó té uns 400 metres de longitud per uns 40 metres d’amplada, tot i que es un continuum de diversos kilòmetres de platja que arriba fins a l’Estartit. En ella sempre hi ha espai per tothom, fins i tot a l’estiu, motiu pel qual és l’opció perfecta pels visitants de les petites cales de Begur que algun dia vulguin prendre el sol en una gran extensió de sorra. A més té dutxes, diverses guinguetes, lloguer de patins aquàtics, així com bars i restaurants molt propers a la platja. Diversos centres esportius de vela ofereixen l’oportunitat perfecta per iniciar-se en esports com la vela o el windsurf, aprofitant les excel·lents condicions de vent que ofereix el Racó.

La platja del Racó és una amplia extensió de sorra de mida mitjana que permet la pràctica de moltes activitats

Val a dir que el Racó és una platja urbanitzada tot i que la seva amplitud fa que l’impacte en el seu entorn no sigui gaire elevat, sobretot des del moment en que van ser enderrocades les célebres antenes Liberty, un altíssim complex de telecomunicacions instal·lat pel govern nordamericà durant la postguerra per tal d’emetre canals de ràdio als països de l’est. Avui tot això ja és història i el seu enderrocament ha suposat un clar avantatge per l’entorn, sobretot tenint en compte que les autoritats local s’ha compromés a no edificar en aquest gran terreny que es troba actualment enreixat.

Cala d'Aiguablava, a Begur, Girona, Costa Brava

La cala es troba excel·lentment ubicada, i el seu accés és fàcil, donat que compta amb un gran pàrquing que li dona accés. Per arribar-hi hem de prendre la carretera que voreja la costa i que baixa des del centre de Begur.

La platja d'Aiguablava sol ser concorreguda durant l'estiu, en gaudir d'excel·lents serveis, com ara dutxes, restaurant i un ampli pàrquing

La platja té 75 metres de longitud i uns 25 metres d’amplada. Compta amb serveis de dutxa, restaurant, lloguer d’hamaques i de caiacs. És una cala envoltada de vegetació i amb una posició geogràfica força privilegiada, donat que permet contemplar de lluny, imponent, el Cap de Begur, així com el conjunt de muntanyes que envolten el nucli de Begur per l’est.

El fons blau i pràcticament semitransparent de la Cala Aiguablava és d'una bellesa espectacular

A la dreta de la cala, abans de baixar la rampa d’accés, al costat del pàrquing, comença un preciós camí de ronda que, protegit per l’ombra dels pins i una veranda de fusta, i oferint-nos unes precioses vistes sobre l’aigua (des d’on millor es contempla aquest color blau), ens porta cap a un altre element molt característic d’aquest paratge, situat sobre la Punta d’es Mut. Estem parlant del Parador Nacional d’Aiguablava, l’únic de l’estat espanyol a la província de Girona. Va ser inaugurat el 1966 pel general Franco i la seva creació obeeix a l’objectiu del règim d’impulsar el turisme de la zona. El Parador obre durant tot l’any i eixampla així l’oferta als turistes que desitgen visitar Begur a l’hivern.

Al nord d'Aiguablava es troben el Port de Fornells i Platja Fonda, però les millors vistes del Cap de Begur s'obtenen des d'aquí

Des d’Aiguablava solen sortir molts caiacs i petites embarcacions cap a la zona sud de la costa, on es troben algunes de les coves marines més atractives de tot el litoral català, entre elles la més famosa, la Cova d’en Gispert, que permet tranquil·lament el pas d’una canoa fins al final del seu recorregut roca endins, d’uns 150 metres aproximadament.

La Cala de Sa Riera, a Begur. Al fons, l'impressionant perfil de les Illes Medes

Des del centre del poble s’hi pot accedir mitjançant un desviament ben senyalitzat de la carretera de circumval·lació, un cop passem el Mas de Carmen Amaya. El descens per la carretera, d’uns 5 minuts, ofereix unes meravelloses vistes de les Illes Medes al fons, les quals també es troben presents en el paisatge de la cala. El recorregut de la carretera creua la peculiaritat geogràfica que dóna nom a la cala: una riera que baixa des de la muntanya de Begur fins al mar. A l’entrada, aquest antic mosaic ens dóna la benvinguda.

Mosaic que dona la benvinguda als visitants de la Cala de Sa Riera, Begur

Un dels motius pel qual Sa Riera és tan popular, a més de per la seva gran amplada, és per l’enorme quantitat de serveis que ofereix als visitants. És una cala molt familiar i en ella tant els petits com els més grans s’hi podran sentir còmodes. Així, la cala compta amb bancs sobre el seu passeig marítim on poder seure i contemplar la meravellosa vista que ofereix el seu conjunt. A més és possible gaudir també d’un refresc sobre les seves múltiples terrasses, restaurants o bars, on gaudir tranquil·lament a l’ombra.

La Cala de Sa Riera és ampla, de sorra fina i dorada, i molt familiar, amb bons serveis

Sa Riera compta amb serveis de dutxa i fins i tot una passarel·la de fusta que ens apropa fins la sorra, ideal per les persones que hi vagin amb cadira de rodes.

Aquesta platja ha estat tradicionalment un nucli de pescadors, i per això encara es conserven en primera línia de mar algunes d’aquestes casetes, testimonis vius d’un passat en contacte directe amb la natura. Si ens hi fixem, la seva estructura típica és la d’una planta baixa en que s’introduïa sovint l’embarcació per protegir-la del temporal, i a sobre una planta primera que feia pròpiament de vivenda. Aquesta passat mariner encara perviu a Sa Riera en forma de port nàutic, gràcies a quà a la seva part sud hi trobem petites embarcaciones de lleure.

Des de Sa Riera comencen, a cada un dels seus costats, camins de ronda. Cap al sud, un cop passada la petita cala del Port del Pi, ens condueix fins a un llarg tram de costa verge que forma la Reserva Natural de Ses Negres.

A la part dreta de la Cala de Sa Riera comença una camí de ronda que es prolonga per bona part de la Reserva Natural de Ses Negres, a Begur, Costa Brava

Cap al nord, un cop passada la cala del Rei, amb el seu excel·lent mirador, un camí de ronda ens porta per sobre de la meravellosa cala de l’Illa Roja i, més endavant, la platja de Pals.

Imatge de la Cala de Sa Riera un cop passada la Cala del Rei, en direcció a la Cala Illa Roja pel camí de ronda.

La cala de Platja Fonda, a Begur, Costa Brava

Per accedir a Platja Fonda des del centre de Begur hem de prendre la mateixa carretera que ens porta a Aiguablava o Fornells. Abans d’arribar a la segona trobarem un desviament a l’esquerra que ens permet travessar una urbanització i deixar el nostre vehicle en un pàrquing a partir del qual podrem continuar a peu cap a la nostra destinació.

Panoràmica de Platja Fonda, a Begur, on s'aprecia l'impressionant penya-segat que el domina

Platja Fonda es troba envoltada d’una gran paret que la protegeix. De fet, per accedir a ella, haurem de baixar un seguit d’escales, en bon estat, que ens permetran veure la cala en alçada. El seu accés es sens dubte un dels motius pels quals aquesta cala ha aconseguit romandre tan verge i salvatge amb els pas dels anys.

Les aigües de Platja Fonda són d'un blau transparent, de gran riquesa animal submarina, sobretot amb mitjà sorrenc

Té uns 130 metres de longitud i uns 35 d’amplada. Presenta tonalitats fosques, degut al color de la seva sorra, com també per l’ombra que la gran paret de roca del darrere pot projectar sobre les seves aigües a certes hores del dia. A l’estiu tenim un servei de guingueta.

Imatge que s'obté de la Platja Fonda des del final de les escales que hi baixen

La gran casa que es troba a la dreta, mirant al mar sobre el Cap de Rubí, és l’anomenada casa del Dr. Arruga, insigne oftalmòleg català, fill adoptiu de Begur que hi va viure. Per aquest costat transcorre el camí de ronda que porta vers el Port de Fornells.

Sol i ombra al capvespre a Platja Fonda, Begur

I a la part esquerra de la platja, cap al nord, trobem la imponent roca que forma el Cap de Begur. Des del costat dret de Plata Fonda és possible fins i tot veure la silueta de l’edifici històric del Semàfor, situat en l’extrem més oriental del cap.

La Reserva Marina de Ses Negres, a Begur, Girona, Costa Brava

La primera Reserva Marina natural creada a l’Empordà va ser la de les Illes Medes, situada a 5 milles al nordest de Ses Negres, el 1983. 10 anys després es va crear la que tractem avui, que ocupa una extensió de 80 ha i l’interés natural de la qual es basa en diversos trets. És una zona de grans penya-segats que a més posseeix fons submarins que arriben abruptament als 23,5 metres.

La zona de Ses Negres compta amb grans penya-segats que a més arriben a importants fondàries

Orientada al NNE queda exposada als vents del nord (tramuntana) i de l’est (llevant), la força dels quals, juntament amb la de l’aigua ha anat moldejant la seva fesomia rocosa. A Ses Negres no es pot dur a terme cap tipus de pesca, ni tampoc no es pot navegar per la seva ribera amb vaixells motoritzats. La zona es troba balisada i vigilada des de la costa, i en diverses ocasions els seus infractors han estat denunciats. La zona de traspàs allunyada de la ribera es troba limitada per un canal balisat i de velocitat limitada.

Tanmateix, és possible practicar l’snorkel en aquest fragment de costa, donat que és una activitat respectuosa amb el medi ambient. Igualment està permès recòrrer al llarg de la costa mitjançant caiac. El fons submarí de Ses Negres, després de 20 anys de protecció, ha permès una important recuperació ecològica. Així, trobem boscos de posidònia i de corall.

Després de 20 anys de protecció el fondo marí de Ses Negres es mostra esplèndid al visitant

Un altre aspecte important que forma part de l’ecosistema de Ses Negres és la desembocadura del riu Ter, a unes 3.5 milles al nord. Durant l’època de pluges, a la primavera i a la tardor, els materials que ha arrossegat el riu vers la desembocadura són al seu torn transportats pels corrents submarins en direcció sud cap a Ses Negres, contribuint aquests aliments al desenvolupament de les espècies autòctones.

La zona de Ses Negres pot ser visitada a peu des de diversos punts. Des de Cala Sa Riera, cap a la dreta, mirant al mar, comença un camí de ronda que recorre bona part d’aquest litoral. Un altre punt menys conegut per accedir a aquesta costa és Sa Nau Perduda, una petita urbanització gairebé a l’inici nord d’aquesta franja costera, propera a Aiguafreda, i amb unes meravelloses vistes a les Illes Medes.

Zona del litoral de Begur propera a Ses Negres. La pesca a la Reserva, fins i tot amb canya, està penada per la llei

Aquesta impressionant roca domina el centre de la Cala de la Illa Roja, a Begur, Costa Brava

La cala de la Illa Roja de Begur, que en realitat es un extens arenal, es troba situada al nord d’aquest municipi, a tocar de Pals. De fet forma part del paisatge pel qual discorre el camí de ronda entre Sa Riera, a Begur, i la Platja del Racó, ja a tocar de la platja Pals.

La Platja de l'Illa Roja és molt tranquil·la i es permet la pràctica del nudisme

La seva longitud és d’uns 120 metres i la seva amplada de 20, essent flanquejada en la seva part posterior per una enorme paret de roca sobre la qual es troba el camí de ronda. Illa Roja és una platja en què és permès practicar el nudisme.

La riquesa cromàtica del paisatge de penya-segats de la Cala Illa Roja és molt interessant

Degut a la seva situació privilegiada no és possible arribar directament a la cala si no és passant per aquest camí (exceptuant les embarcacions, evidentment). Tanmateix, aquells que ho facin gaudiran d’una cala de fina sorra daurada, així com d’aigües transparents, força extensa i amb poca aglomeració, sense dutxes però amb una guingueta a l’estiu.

Imatge de l'Illa Roja presa des del camí de ronda entre les platges de Pals i Sa Riera

L’accés pel camí de ronda des de Platja del Racó, a Pals, es fa força pla. Fer-lo des del costat de Begur, per Sa Riera, té més desnivell. En ambdós casos, tot i que especialment en aquest darrer, les vistes en altura de la cala i de la seva gran mole de pedra vermellosa són impressionants. Un dels atractius de la cala és l’exploració submarina de les espècies animals i vegetals que conviuen en aquesta extensa superfície de roca.