Peratallada és probablement la vila medieval més famosa de tot el Baix Empordà. Declarada Conjunt Històrico-Artístic per l’enorme riquesa arquitectònica que conserva, passegem avui pels seus carrers empedrats i sentim que, aquí, com per encant, el temps s’aturà a l’època medieval.
Només arribar a la vila medieval, ens sorprèn l’enorme fossar que l’envolta, excavat sota roca viva… i és que Peratallada fou un dels nuclis medievals més inexpugnables de l’època, degut al seu robust sistema defensiu, basat en el recinte emmurallat que encara avui podem observar.
El castell, al qual accedim per un pont llevadís, es troba al seu torn assentat sobre la roca, d’uns 5 metres d’altura. Fou el nucli inicial en què la població va anar creixent i tot i que sabem que el castell fou construït el 1065, romanen restes d’una fortificació anterior, que demostren l’emplaçament estratègic que tingué aquesta roca ja des de temps remots. De fet el nom de Peratallada prové del llatí “petra scissa” o “petra tallada”.
Potser l’element més característic de tota la fortificació sigui la Torre de l’Homenatge, de planta rectangular i d’aproximadament 8 metres d’altura, que es troba rematada per merlets. El seu accés es troba restringit de la resta del castell mitjançant un pont llevadís, fet que ens fa pensar que aquest element fou concebut com torre de defensa i darrer refugi en cas d’entrada al castell dels enemics.
Per la porta principal del castell, de façana gòtica, s’accedeix al Pati d’Armes. A la dreta tenim l’Aula Major, una sala romànica de grans dimensions en què el senyor feudal impartia justícia. Altres portes del Pati ens duen fins la nau anomenada el Parlador, formada per set arcs transversals de mig punt, on la població solia aplegar-se per discutir qüestions públiques.
Una altra part de la façana del castell és la formada pel seu palau que, orientat a llevant, dona a la Plaça del Castell del poble, en què destaquen quatre finestrals formats per columnes gòtiques de mida petita. I és que aquest Castell té una història ja mil·lenària que li ha permès d’incloure diversos estils en la seva estructura, bàsicament romànica, però també amb elements gòtics i fins i tot barrocs.