Situada en un enclavament privilegiat, als peus de la muralla de la Vila Vella, en el nucli històric de Tossa de Mar, aquesta petita platja continua sent el lloc de partida de pescadors i lloc de pas per caminants del camí de ronda.
El nom de “es Codolar” (atenció a l’antic article “es”, típic del dialecte salat, del qual és hereu el mallorquí i que avui pràcticament està desapareixent a la Costa Brava), prové del terme còdol. Efectivament, Cala es Codolar és una barreja de sorra amb alguns còdols en un entorn rural esplèndid, amagat sota la torre del mateix nom de la Vila Vella, una de les tres que coronen aquesta fortificació medieval de gran valor històric.
Donat que la cala es troba tan a prop del centre de Tossa de Mar (les altres dues platges urbanes són la Platja Gran i la Platja de la Mar Menuda), sol estar força freqüentada durant els mesos d’estiu. S’ha de recordar que es Codolar és una cala petita, d’uns 80 metres de longitud per només uns 60 d’amplada, aproximadament. Les vistes que ens proporciona des de la muralla de la Vila Vella no seran fàcils d’oblidar per l’espectador, donat que es troba a uns 50 metres d’alçada, més o menys, a sobre d’ella.
Des del centre del poble és molt senzill baixar a es Codolar a través de l’animat carrer del Portal del Socors, ple de petits comerços i restaurants, que constitueix un entretingut passeig de 10 minuts al voltant de la muralla.
Es Codolar es una cala resguardada del vent del nord, la Tramuntana, i només hi arriba el Llevant i el Garbí. Antic port del poble, encara alguns pescadors tenen el seu vaixell ancorat a la cala i és possible veure’n la sortida per la tarda o al capvespre, quan marxen a treballar.
En temporada alta Es Codolar posseeix una bona quantitat de serveis pels banyistes, entre ells una guingueta, lloguer de tumbones i de caiacs. L’aigua és molt neta i els fons té una important inclinació que en introduir-nos en l’aigua ens permetrà agafar profunditat ràpidament. Els laterals de la cala, tal i com es pot observar en les fotografies, tenen sortints rocosos: en aquest sentit, especialment a la part dreta del rocam es pot distingir una colònia d’algues i de peixos, molt interessant d’observar pels amants de l’esnòrquel.
També a la part dreta de la cala s’inicia un camí, força ben arreglat, en direcció a Lloret de Mar. Es tracta del camí de ronda que, entre boscos de pins i suredes sobre els penya-segats ens porta, entre d’altres llocs, a l’espectacular mirador que dona nom a aquest començament de la ruta vers la localitat veïna: es Cards.