Situada al voltant de la Platja d’es Castell, a Palamós, l’anomenada barraca d’en Dalí és una petita cabana de pedra, avui buida, que té al darrere seu una curiosa història relacionada amb el genial pintor.
Per entendre l’origen de la Barraca d’en Dalí hem de pensar que es troba relacionada amb una gran finca anomenada Mas Juny, també amb una apassionant història, tal i com veurem a continuació. Tant el Mas Juny com la Barraca d’en Dalí es troben exactament localitzades en el mapa que acompanya aquest article.
Originàriament coneguda com a Mas Crispí, el Mas Juny, que té una torre de defensa circular, va agafar molta volada quan el famós pintor Josep Maria Sert (autor, entre d’altres obres internacionals, del mural de la Gran Sala de la Societat de les Nacions, a Ginebra), adquirí la finca als anys vint del segle passat.
Llavors aquest lloc comença a atraure diversos personatges de renom internacional que creuaren el seu llindar i es Castell, com Marlene Dietrich, Visconti, Coco Chanel, Francesc Macià, Francesc Cambó i un jove Dalí, també amic de Sert. La majoria d’aquestes amistats eren el fruit de les relacions que havia fet Sert durant la seva feina de prestigi internacional. Estem parlant de l’època d’entreguerres, aquells feliços anys vint que van donar pas a la segona meitat de la dècada dels 30, època en que va tenir lloc tant la Guerra Civil Espanyola com l’inici de la Segona Guerra Mundial.
El 1935 una tragèdia va tenir lloc en l’entorn familiar de Sert. El germà de l’aleshores la seva dona, el príncep Alexis Mdivani, va morir en accident de trànsit a la localitat empordanesa d’Albons, a bord del seu Rolls-Royce, mentre conduïa cap a França des del Mas Juny, en companyia d’una baronessa de la família Thyssen-Bornesmiza. Va ser tan gran el dolor de la dona de Sert, Russie, per la pèrdua del seu estimat germà, que va voler abandonar el lloc que li portava tan mals records, motiu pel qual es van mudar d’es Castell.
Tanmateix, el prestigi del glamurós Mas Juny no es perdria pas. El 1940 (Sert moriria cinc anys després) ven la casa al segon gran personatge d’aquesta història: Alberto Puig Palau (1908-1986). Aquest jove ben plantat i amb fama de vividor, cinquè fill d’un multimilionari, organitzava festes per a l’alta societat al centre de Barcelona i també ho acabarà fent al mas que acabava de comprar. Sempre al costat dels vencedors de la Guerra Civil, Puig Palau gaudia del favor del règim.
El 1945 edifica a la finca una torre i, per inaugurar-la, munta una festa en què s’organitza una corrida de toros i un tablao amb Pastora Imperio. Amb una clara vocació de mecenes, Puig Palau organitza successius events on invita grans personatges de l’art i la cultura del moment. En plena posguerra espanyola hi passaren per aquell racó de es Castell Manolete, Carmen Amaya (qui encara no havia adquirit el Mas Pinc de Begur), una jove Lola Flores, la seva parella artística Manolo Caracol, així com l’escriptor Josep Pla. Certament, Puig Palau tenia una especial predilecció pels gitanos i el flamenc.
La pel·lícula “L’holandès errant”, protagonitzada per Ava Gardner i James Mason va ser rodada a la Costa Brava gràcies a la seva influència i en aquest sentit va organitzar una actuació musical amb el guitarrista Pescaílla (futur marit de Lola Flores) en exclusiva per a l’actriu americana.
Salvador Dalí, ja ho hem esmentat, era també molt amic de Puig Palau i participava de les seves festes. En un gest de cordialitat, Alberto fa construir un taller-estudi de pintura a Dalí per tal que hi treballi: aquesta és l’anomenada Barraca d’en Dalí, a la qual donà un toc original i surrealista afegint-hi una porta inclinada.
Dalí rebé amb agraïment aquest detall, fins i tot sabem que va ser al seu interior. Tanmateix, el racó de treball del genial pintor era ja Portlligat, per la qual cosa és molt improbable que en cap moment el fes servir. No tenim constància que Dalí pintés cap obra en el seu interior.
A mesura que anà transcorreguent el franquisme la glòria, i també la fortuna, d’Alberto Puig Palau anaren disminuint. Joan Manuel Serrat va tenir també l’oportunitat de conèixer-lo, i la seva admiració per la figura d’aquest burgès tan proper als cercles intel·lectuals va ser tal que li va dedicar una cançó amb el títol del seu apel·latiu: “Tío Alberto”. Al següent vídeo Serrat canta aquest tema i a més ens el presenta parlant del Tío Alberto amb total agraïment i estima, recordant la sort que va tenir quan al final dels seus dies es casà amb una jove 40 anys menor.
La Barraca d’en Dalí es pot visitar exteriorment en l’actualitat tal i com era llavors. La porta permet veure una mica l’interior, el qual roman pràcticament buit. Dalí va ser allà, tenim fotos que ho testimonien, la barraca es va fer en el seu honor i en el de la seva obra, tot i que tenim la plena certesa que al seu interior no sorgí la font inspiradora del pintor en forma d’obra.
Trackbacks/Pingbacks
[...] si goseu endinsar-vos en el bosc de la zona podreu descobrir una curiositat també màgica. La Barraca d’en Dalí. No us deixarà indiferents i segur que els vostres somnis es sentiran còmodes també [...]