Dansa de la Mort, a Verges, és la processó més important que es fa a la Costa Brava durant la Setmana Santa. Originària de l’Edat Mitjana, aquest poble manté de manera extraordinària, encara avui, una tradició que en molts altres llocs d’Europa ja ha desaparegut.
Durant la Baixa Edat Mitjana aquest espectacle, que tenia per objectiu recordar la figura de la mort davant la vida, tenia lloc de manera generalitzada. Tanmateix, a mesura que passaren els segles ha anat desapareixent de molts llocs. A l’Empordà, a part de Verges, que l’ha mantingut intacta al llarg del temps, tenim constància que la darrera representació es dugué a terme a Rupià el 1935.
El poble de Verges acull cada Dijous Sant els visitants que s’hi apropen per tornar a recordar-los de manera tenebrosa, tot i que un xic satírica, la finitud dels plaers terrenals i l’inevitable final de les nostres vides.
L’espectacle es divideix en dues parts. A la primera, que es representa a la Plaça Major i per la qual és necessari adquirir entrada, s’escenifica el Misteri de la Passió de manera teatralitzada, la vida pública de Jesús, especialment els seus darrers dies. Tot això integrat en un entorn medieval envoltat de muralles i torres medievals que envolten aquesta plaça de Verges. Un cop finalitzada la funció els actors es dirigeixen a la plaça de l’Església, on comença la processó pròpiament dita i on els carrers del poble esdevenen l’escenari del calvari de Crist.
Entre els protagonistes d’aquesta curiosa processó destaquen els romans i sobretot els tètrics esquelets que van saltant en una espectacular dansa acompanyada de dalles, cendres i rellotges: aquesta és la Dansa de la Mort. Una simbologia que, al ritme de tambors, ens anuncia l’hora final, aquest indefugible destí que iguala tots els éssers humans, independentment de la seva condició social i econòmica.
La Dansa de la Mort de Verges ha estat declarada Festa Tradicional d’Interés Nacional i és una cita ineluble per tots aquells visitants de la Costa Brava durant les vacances de Setmana Santa, que són molts.