L’empremta de la comunitat jueva a la zona de l’Empordà va ser molt important durant l’Edat Mitjana. Hem de recordar que la gran història d’aquesta comunitat a Espanya finalitzà pràcticament el 1492, després de l’expulsió dictada pels Reis Catòlics de tots els jueus que es negessin a convertir al cristianisme.

Museu Bonastruc ça Porta, a l'antic barri jueu de Girona, el Call

Girona acull el patrimoni arquitectònic i museístic jueu més important de tot Catalunya, i un dels més rics del territori espanyol. El seu call jueu es va començar a crear al segle XII, moment en què algunes famílies jueves que vivien prop de la Catedral de Girona, ja des del segle IX, es traslladaren al carrer de la Força, on s’uniren per formar una comunitat. En el seu màxim apogeu el Call arribà a aplegar 800 persones, i al llarg de la seva història trobem prohibicions semblants a les de la resta de guettos jueus de les capitals europees, com per exemple l’obligació de tancar les finestres que donaven a zones exteriors al propi Call o la de comerciar fora del barri.

Antiga vivenda jueva al Call de Girona

Tanmateix no sempre foren difícils les relacions entre ambdues comunitats, donat que durant els primers segles de l’Edat Mitjana van ser molts apreciats els coneixements científics d’alguns insignes mestres jueus, com Bonastruc ça Porta, mestre de la Càbala.

En el moment de la seva expusió el 1492 existien a Girona tres sinagogues. Precisament al costat de la darrere d’elles acull la ciutat, en ple barri jueu plagat de petits carrerons laberíntics, el Museu d’Història dels Jueus (carrer de la Força, 10), el millor testimoni cultural que tenim actualment d’aquest esplendorós passat.

Carrers amb escales a Girona que ens porten al centre del barri jueu, el Call

El carrer principal d’aquest petit nucli continua sent el carrer de la Força, a partir del qual es poden explorar la resta de carrerons annexos on trobarem petites empremtes urbanístiques encara presents, com les frontisses de les reixes que servien per tancar els carrers a les nits. Altres elements importants de l’empremta jueva a Girona són el Tapís de la Creació, a la Catedral de Girona, en què representa els jueus amb vestimenta tradicional al segle XI o l’estrella de David, als Banys Àrabs.

Escales de la Catedral de Girona