Va ser al 1930 quan Dalí i la seva dona Gala s’instal·laren en una humil cabana de pescadors davant la badia de Portlligat, molt a prop de Cadaqués. Aquesta petita vivenda va ser progressivament eixamplada durant anys pel matrimoni fins esdevenir una vertadera i original casa, reflex de l’onirisme dalinià, directament orientada a la badia, font d’inspiració del genial artista.
No és pas difícil identificar en molts dels seus quadres el paisatge que envolta aquesta casa. El seu color verd i gris, les oliveres, la costa rocosa i les aigües cristal·lines i transparents, són elements que es troben en moltes de les pintures de Dalí, com per exemple el Crist de Sant Joan de la Creu.
Casa seva a Portlligat va ser l’única vivenda estable del pintor, si més no fins el 1982, després de la mort de Gala, quan es refugià al Castell de Púbol. Segons Dalí, les diferents ampliacions que es dugueren a terme del nucli original van ser realitzades de manera vital i simbòlica tal i com esmenta l’artista:
Portlligat és el lloc de les realitzacions. És el lloc perfecte per a la meva feina. Tot es conjura perquè sigui així: el temps trascorre més lentament i cada hora té la seva justa dimensió. Hi ha una tranquil·litat geològica: és una cas planetari únic.
Visitar la vivenda de Portlligat ens permet introduir-nos en un seguit de cambres laberíntiques les quals, a partir d’una inicial, l’anomenada Vestíbul de l’Ós, es dispersen formant un seguit d’estances de singular decoració, basades en el món simbòlic i surrealista de Dalí: tapissos, catifes, mobles antics, etc. Totes i cada una d’elles tenen una finestra exterior dirigida cap a la preciosa badia del Cap de Creus.
Al costat de les cambres, és possible visitar l’anomenada Torre de les Olles, un altre espai artístic creat per Dalí, formada per una torre que utilitzà com a taller creatiu en què dur a terme esculptures i altres accions artístiques, per les quals va arribar a utilitzar un piano que trobem exhibit.
Després de la mort del pintor el 1989, es van preparar durant 2 anys les cambres per convertir-les en museu. Els múltiples espais que hi trobem són de tres tipus: uns clarament privats, aquells on es desenvolupava la vida diària dels Dalí: menjador, biblioteca, rebedor, sales d’estar. A continuació trobem un altre grup d’estances on es desenvolupava el seu treball: taller, sala de models, etc. Finalment un altre grup més inclou estances per recepcions públiques com el pati, la piscina o el menjador d’estiu.
Um tesoro chamadoTrancoso na Bahia realmente e um lugar para descansar. Eu adoro caminhar pelo quadrado na parte de tarde e beber um caipirinha em um bares badeladas com vista para a igreja nos fundos.