París, maig del 1940. A la França de Vichy, que acaba de signar l’armistici amb el Tercer Reich, que es troba ja a les portes de la ciutat, un home delicat de salut, l’apartament del qual acaba de ser escorcollat per les autoritats, fuig cap al sud. És el filòsof alemany d’origen jueu Walter Benjamin.
Benjamin volia escapar cap als Estats Units i per això, després de passar per Lourdes, es dirigeix a Marsella, on arriba el setembre i on reuneix amb els seus amics Hannah Arendt, Arthur Koestler i Hans Fittko. Ja no era possible embarcar des de Marsella cap a Amèrica, per la qual cosa Hans li va donar l’adreça de la seva germana a Portvendres, al sud de França. El pla seria arribar al nou continent sortint en vaixell des de Portugal. Benjamin acceptà el consell i es dirigí en tren, acompanyat de la fotògrafa Henny Gurland (qui anys després, als Estats Units, esdevindria la dona d’Erich Fromm), i el fill d’aquesta, Joseph.
El contacte a Portvendres, Lisa Fittko, s’encarrega de conduir-los des de Banyuls fins a Portbou per un camí difícil, molt costerut i ple de pedres que Benjamin, malalt del cor, només pot transitar després de descansos de 10 minuts. Finalment arriben al cim de la darrera muntanya, des d’on divisen Portbou. Segons Fittko:
Per fi havíem arribat a dalt. Jo m’havia avançat i em vaig aturar a mirar. El que vaig veure em va semblar fruit d’una mena d’al·lucinació: d’una manera inesperada tornava a veure el mar, d’un blau fosc. I allà baix hi havia Portbou.
A partir d’aquí tot serà baixada. Fittko els deixa i retorna al punt de partida, des d’on en anys posteriors seguirà acompanyant altres exiliats. Benjamin i els seus dos companys es personen a la comissaria de Portbou, un poble fronterer amb signes encara massa evidents dels bombardejos d’una Guerra Civil que havia finalitat només l’any anterior. Tanmateix, la policia espanyola li denega l’entrada al territori espanyol i els anuncien que seran lliurats a les autoritats franceses.
Custodiats, s’hostatjen a l’Hostal França, avui tancat. Benjamin passa la nit a l’habitació número 3. Després d’efectuar un seguit de trucades telefòniques, pren una forta dosi de morfina (que havia aconseguit a Marsella) i al matí següent troben el seu cadàver sobre el llit. Tenia 48 anys.
Walter Benjamin va passar poc més de 12 hores de la seva vida a la localitat de Portbou, però l’empremta que hi va deixar és encara inesborrable. Al nostre proper article descobrirem de quina manera.