La badia de Portlligat, amb les seves mil tonalitats blaus i marrons, és un dels racons més bells i fascinants de la Costa Brava. Té una illa que es troba davant ella i de la qual en rep el nom, a més de protegir-la de les marees i temporals. Salvador Dalí va ser el seu habitant més insigne.
Portlligat (que també trobarem escrita com a Port Lligat) acull a més la Casa Museu de Dalí. Va ser la vivenda del genial escriptor des que la va comprar als anys 30 del segle XX, quan va tornar de Nova York. De fet, adquirí un seguit de vivendes de pescadors que, amb l’ajut d’arquitectes, va aconseguir connectar mitjançant noves parets i passadissos. Una visita a aquest museu dóna compte de la configuració tan especial que té l’espai. Abans d’esdevenir museu, mentre Dalí i la seva esposa Gala ocuparen la vivenda, van passar per aquí personatges com Federico García Lorca, Picasso o Walt Disney. El genial artista va estimar molt aquest paisatge, tant que és així que en moltes ocasions declarà que el considerava com “el lloc més bonic del món”.
L’illa de Portlligat té aproximadament mig kilòmetre de longitud i és un element molt característic del paisatge de la badia. L’illa a tingut per als pescadors de la zona una gran importància com a protecció i refugi. Actualment només hi trobem vegetació i algun arbre, tot i que sabem que amb anterioritat, a l’igual que en el propi nucli de Portlligat, acollí algunes casetes amb habitants, entre elles la del carter del municipi, motiu pel qual també va ser coneguda com l’illa del Correu.
Qui vulgui anar nedant des del nucli de la població fins a l’illa probablement trobi que la distància és massa llarga tot i que, si sortim des del sud de la badia, a la qual accedim a través del passatge de Ses Boquelles i la petita platja d’en Ton, la distància s’acurta fins a només 60 metres.
El nucli de Portlligat es troba adscrit al municipi de Cadaqués. Està format per unes senzilles cases blanques d’antics moradors (avui dia segones residències, la majoria d’elles) i escassament mitja dotzena de carrers empedrats, algunes amb escales. Crida l’atenció la disposició espacial d’aquestes casetes i sobretot les xemeneies coronades per unes piràmides, una vella tècnica per impedir que el vent del nord, la Tramuntana, apagués els focs de les llars.
La platja de Portlligat, per altra banda, té uns 80 metres de longitud i escassament 10 metres d’amplada. Donat que la cala és tan petita i n’hi ha tantes barques, la veritat és que la cala no és de les més atractives per passar un dia de platja, en comparació amb altres platges de Cadaqués que fins i tot tenen bandera blava. Així la cala posseeix papereres, tot i que no dutxes. Ara bé, l’accés per minusvàlids està totalment instal·lat, sobre tot pensant en aquelles persones que desitgin visitar el museu.
Un altre punt d’interés de la zona és l’església de Sant Baldiri, del 1702, que es troba en la part superior de la cala, al costat del cementiri.