Tranquil·la, protegida per una extensa arbreda i envoltada de penya-segats, Sa Boadella conserva encara trets característics de cala verge a només 1 kilòmetre de les platges més concorregudes de Lloret de Mar, i sota un dels jardins més bonics i frondosos de la Costa Brava: el Jardí de Santa Clotilde.
Cala Boadella té uns 200 metres de llarg per uns 25 d’ample. Situada entre la cala de Santa Cristina i la punta d’en Sureda, és una llarga platja i estreta en què les roques granítiques que la composen tracen una marcada divisió, formant al seu torn petites cales. Només les més allunyades de l’entrada són nudistes.
Davant la platja també es divisen formacions rocoses i, en submergir-nos en les seves aigües, comprovarem com la mar es fa profunda de seguida. És transparent i neta, donat que la platja és prou oberta com perquè no romangui en la seva àrea cap tipus de cos estrany.
Però l’ambient idíl·lic i romàntic que es desprèn d’aquesta cala tan especial de la Costa Brava també és degut en bona part al seu entorn. Es troba envoltada d’un bosc de pins blanc amb formes corbades, molt curioses, amb els troncs estirant-se vers la mar. Per altra banda, els penya-segats al voltant de la platja tenen aquell color vermellós tan particular de la zona.
I, com no, tot visitant de Cala Boadella hauria de tenir en compte que, just sobre la cala, es troba el jardí renaixentista de Santa Clotilde, dissenyat a la italiana el 1919 pel senyor Nicolau Rubió i Tudurí. El jardí pot observar-se una mica des de l’exterior, tot i que es molt recomanable consultar els horaris de visita i deixar-se perdre pel seu interior, observant els delicats detalls de les seves flors.
Cala Boadella és una platja que disposa de tots els serveis que es poden esperar per la seva popularitat: dutxes, WC, bar-restaurant, vigilància, etc.
Per arribar-hi des de Lloret de mar, s’ha de prendre la carretera GI-682 que porta fins Blanes. A un kilòmetre de Lloret hi ha una rotonda (punt A) que senyala la direcció cap a la urbanització Santa Clotilde. Preneu aquesta direcció cap a la muntanya, pujant. En un moment determinat veurem que hi ha un camí peatonal vers l’esquerra, mentre que els vehicles es dirigeixen a la part dreta, on aparquen. Des d’allà fins la platja hi ha un camí d’uns 300 metres ben transitable a peu a través d’un bosc.