La Casa-Museo Dalí, a la riba de la badia de Portlligat, a Cadaqués, Costa Brava

No és pas difícil identificar en molts dels seus quadres el paisatge que envolta aquesta casa. El seu color verd i gris, les oliveres, la costa rocosa i les aigües cristal·lines i transparents, són elements que es troben en moltes de les pintures de Dalí, com per exemple el Crist de Sant Joan de la Creu.

El Crist de San Juan de la Cruz mostra la influència de Portlligat a la pintura de Dalí

Casa seva a Portlligat va ser l’única vivenda estable del pintor, si més no fins el 1982, després de la mort de Gala, quan es refugià al Castell de Púbol. Segons Dalí, les diferents ampliacions que es dugueren a terme del nucli original van ser realitzades de manera vital i simbòlica tal i com esmenta l’artista:

Portlligat és el lloc de les realitzacions. És el lloc perfecte per a la meva feina. Tot es conjura perquè sigui així: el temps trascorre més lentament i cada hora té la seva justa dimensió. Hi ha una tranquil·litat geològica: és una cas planetari únic.

Cambra de Gala i Dalí, a la Casa-Museo Dalí, a Portlligat, Cadaqués

Visitar la vivenda de Portlligat ens permet introduir-nos en un seguit de cambres laberíntiques les quals, a partir d’una inicial, l’anomenada Vestíbul de l’Ós, es dispersen formant un seguit d’estances de singular decoració, basades en el món simbòlic i surrealista de Dalí: tapissos, catifes, mobles antics, etc. Totes i cada una d’elles tenen una finestra exterior dirigida cap a la preciosa badia del Cap de Creus.

Vista general de la badia de Portlligat i de la Casa-Museu Dalí, al Cap de Creus

Al costat de les cambres, és possible visitar l’anomenada Torre de les Olles, un altre espai artístic creat per Dalí, formada per una torre que utilitzà com a taller creatiu en què dur a terme esculptures i altres accions artístiques, per les quals va arribar a utilitzar un piano que trobem exhibit.

Torre de les Olles, a la Casa-Museu Dalí, a Portlligat, Cadaqués, Costa Brava

Després de la mort del pintor el 1989, es van preparar durant 2 anys les cambres per convertir-les en museu. Els múltiples espais que hi trobem són de tres tipus: uns clarament privats, aquells on es desenvolupava la vida diària dels Dalí: menjador, biblioteca, rebedor, sales d’estar. A continuació trobem un altre grup d’estances on es desenvolupava el seu treball: taller, sala de models, etc. Finalment un altre grup més inclou estances per recepcions públiques com el pati, la piscina o el menjador d’estiu.

Façana vermella del Teatre-Museu Dalí, a Figueres, amb els seus característics ous al sostre

Antic escenari del Teatre-Museu Dalí, a Figueres, Costa Brava

I precisament en aquesta ciutat, capital de l’Alt Empordà, va voler crear el gran museu de la seva obra, de tota la seva vida artística. Va ser el 1960, en plena maduresa, quan Dalí va restaurar l’antic teatre municipal, construït a mitjans del s. XX, per ubicar-hi el seu museu. Les tasques de rehabilitació van ser dures, donat l’estat ruinos en què es trobava l’edifici arran dels danys soferts durant la Guerra Civil Espanyola.

Una ingent i valuosa tasca de restauració i disseny, dirigida personalment pel propi pintor ampurdanès, van culminar amb la seva inauguració el 1974. Dalí va tenir molt clar que aquell era el lloc perfecte per exposar la seva obra vital, i en una ocasió ho va expressar de la següent manera:

On, si no a la meva ciutat, ha de perdurar el més extravagant i sòlid de la meva obra, on si no? El Teatre Municipal, el que quedava d’ell, va semblar-me molt adequat, i per tres raons: la primera, perquè sóc un pintor eminentment teatral; la segona, perquè el teatre és just davant de l’església on vaig ser batejat; i la tercera, perquè va ser precisament a la sala del vestíbul del teatre on vaig exposar la meva primera mostra de pintura.

Un dels elements més característics del museu és la seva cúpula transparent reticulada, visible des de lluny, fins i tot des de l’autopista al seu pas per la ciutat. Va ser dissenyada per l’arquitecte Emilio Pérez Piñero. Un altre dels elements més característics de l’edifici és la façana de color vermell coronada per figures d’ous.

Cúpula reticulada transparent, que es pot veure des de diversos kilòmetres de distància al voltant de Figueres

El valo artístic que ofereix l’interior del Teatre Museu és impressionant. Hi podem trobar obres de primera línia del pintor com Port Alguer (1924), Noia de Figueres (1926), El nas de Napoléo transformat en una dona encinta que passeja la seva ombra melancòlica entre les ruines originals (1945), etc. Us submergireu en el món surrealista que Dalí va construir al llarg de la seva vida. Les seves restes mortals reposen a la cripta del museu.

Impressionant pintura sota el sostre del museu, que representa Gala i Dalí

Aquest museu és el més visitat de tota la Costa Brava i un dels més visitats de tot el país.

Dalí y Gala posen al jardí del Castell de Púbol

És ben conegut el rol decissiu que va tenir la dona de Dalí, Gala, com a musa de la seva obra des del moment en què la va conèixer, el 1929.

En 1969 Dalí compra un castell del segle XI com a regal per a Gala. En el moment de la seva adquisició el castell, situat al municipi de la Pera, es trobava, certament, en un estat força penós. És el Castell de Púbol, una construcció medieval que va conèixer el seu màxim esplendor entre els segles XV i XVII, com a nucli de la baronia de Púbol.

El Castell de Púbol, a La Pera

El castell està format per tres pisos al voltant d’un pati central. A l’exterior, un preciós jardí en recorda alguns dels principals símbols de l’univers dalinià. Després de la seva compra, Dalí i Gala van iniciar un seguit de reformes de gran valor artístic. El resultat final va ser la conservació de l’atmosfera medieval original de les sales, tot i que amb una ornamentació d’aura romàntica típicament daliniana.

Tron de Gala

La mort de Gala, el 10 de juny de 1982, va suposar un punt d’inflexió en la carrera del gran geni. Gala va ser enterrada a la cripta del castell. Entre 1982 i 1984, Dalí va decidir instal·lar el seu taller al castell. Finalment va morir el 1989 a Figueres.

Estàtua de l'elefant, al jardí del Castell de Púbol

La Fundació Dalí gestiona actualmente el llegat artístic del gran pintor i, des de 1996, és possible visitar el Castell de Púbol. El piano, l’estàtua de l’elefant, el Cadillac, les estàncies privades de Gala i Dalí, la cripta, etc. són els principals atractius amb els que compta la visita, que encantarà coneixedors i no tan coneixedors de l’obra daliniana.