El Castell de Sant Joan, a Lloret de Mar, Costa Brava

Qualsevol torre de vígia que vegem al costat del mar a la Costa Brava va tenir els seus inicis com a edifici defensiu contra els atac provinents del mar. I aquest és precisament el cas que ens ocupa amb el Castell de Sant Joan. Document per primer cop l’any 1041, hem de tenir en compte que el que veiem actualment és només la torre restaurada del que en el passat fou un castell amb muralles, torres i fins i tot capella, consagrada a Sant Joan el 1079 per Sicardis, la senyora del castell i del terme de Lloret.

El Castell de Sant Joan es pot visitar durant tot l’any en diferents horaris i el preu de la seva entrada és reduït. En entrar veurem que l’antiga fortificació era de planta triangular. També trobem, al nord i a l’est, dues ales d’habitacions adossades a la part interna de la muralla i obertes a un pati, on veurem la cisterna, perfectament conservada.

La torre de defensa del Castell de Sant Joan, a Lloret de Mar, és un testimoni de la protecció dels seus habitants davant la pirateria

Finalment, a l’oest, en un petit promontori, es troba la Torre de l’Homenatge, reconstruïda fa uns anys seguint fotografies antigues i des de la qual es divisa la totalitat del terme de Lloret. El visitant podrà pujar fins el cim de la torre i contemplar les seves vistes, el millor de la visita.

A través d'aquestes escales accedim al cim de la torre de defensa, des d'on obtenim una preciosa visió panoràmica de Lloret de Mar

I és que el Castell de Sant Joan ha patit al llarg de la seva existència les diverses vicissituds que aquesta mena de construccions de defensa solen tenir per la seva situació estratègica. Malmès per un atac de la flota genovesa el 1356, afectat per un període d’activitat sísmica durant els anys 1427-1428, el cop més dur el rebé el 1805, al marc de la guerra que enfrontà Anglaterra amb França i Espanya, quan diverses canonades angleses destruiren part de la torre i muralla.

Després de la declaració del Castell de Sant Joan com a Bé d’Interés Cultural el 1949, ha vist garantida la seva supervivència davant la depredació urbanística i, després d’una meritòria i laboriosa tasca de restauració duta a terme durant la segona meitat del segle XX, avui es mostra degudament senyalitzat i arreglat per tal que els visitants puguin conèixer aquest enclavament tan important de la història de Lloret de Mar.

Torre de les Hores, a Pals

La torre és una construcció de planta circular ancorada curiosament sobre roca natural, sota la qual s’han trobat tombes de l’època visigoda.

Tomba visigòtica trobada sota la Torre de les Hores, a Pals, Girona, Costa Brava

En realitat aquesta torre formava part de l’antic castell de la localitat, construït al s. IX, i al qual es refereixen ja documents carolingis del 889 com “castellarum montis Aspero”, fet que ens fa pensar que és un dels castell més antic del Baix Empordà. Tanmateix, durant el decurs de la Guerra Civil Catalana del s.XV aquesta fortificació quedà tan malmesa que el rei donà permís per acabar de derruir-la i aprofità la pedrà per construir l’església de Sant Pere i part de les muralles de la vila. Només roman com a testimoni d’aquell antic castell aquesta Torre de les Hores.

Aquesta il·lustració mostra com era el castell original de Pals

Tal i com esmentàvem anteriorment la torre té 15 metres d’altura i uns 7 de diàmetre. Interiorment es troba dividida en dos pisos. El campanar que corona la torre fou afegit al s.XV per ubicar un rellotge, que donà nom a la torre.

Des de la Torre de les Hores s'obté una gran visió de la plana de l'Empordà, amb les muntanyes del Montgrí al fons

Les vistes de la plana de l’Empordà que ofereix són excepcionals, amb les muntanyes del Montgrí a l’horitzó, i Josep Pla deixà plasmada a la seva obra la predilecció per aquest mirador (sobre el qual trobem una placa que honra la memòria de l’escriptor ampurdanès). Aquest conjunt ha estat declarat Bé d’Interés Nacional.

L'admiració que l'escriptor Josep Pla tingué per aquest racó ha fet que el mirador hagi pres el seu nom

Façana del Monestir de Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols, Girona, Costa Brava

Situat al centre del poble, prop del passeig marítim, el monastir apareix ja documentat al s. X, quan va ser fundat sota l’advocació del màrtir Sant Feliu l’Africà. Es troba situat a l’interior d’una fortificació mil·lenària, on s’ha trobat restes arqueològiques que es troben exposades al Museu de la Ciutat, també situat al mateix complex.

Vista de les torres del conjunt arquitectònic de Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols

El monestir que avui veiem va ser construït al s. XI, tot i que l’aspecte actual barroc prové dels treballs realitzats sobre l’antic edifici al s. XVIII. La particularitat de la seva façana, composta de tres arcs amb forma de ferradura, sostinguts per quatre columnes cilíndriques, fa que el conjunt sigui conegut com Porta Ferrada, principal símbol de la ciutat, i que a més dona nom al famós festival de música que se celebra cada estiu a la localitat. A ambdós costats trobem dues torres defensives medievals: la torre del Fum (de planta semicircular i des de la qual el vigilant emetia senyals de fum als voltants per avisar de l’arribada dels enemics, principalment pirates, per mar), i la del Corn (de planta rectangular i des d’on es feia sonar aquest instrument amb el mateix objectiu d’alerta).

Torre del Fum del Monestir de Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols

L’Arc de Sant Benet (al qual pertanyia l’ordre), de 1747, es troba davant el conjunt i va ser durant molt de temps l’entrada principal al conjunt arquitectònic.

Arc de Sant Benet, antiga entrada al conjunt monumental de Porta Ferrada

L’interior del recinte acull el Museu d’Història de la Ciutat, l’Arxiu Municipal i la seu de l’Escola Oficial de Turisme de Catalunya. El Museu, molt interessant per visitar donat que permet admirar la resta del patrimoni que acull aquest conjunt monumental, es composa de quatre sales que exhibeixen exposicions permanents.

Gràcies a la iniciativa de la baronessa Thyssen, Carmen Cervera, es preveu que en el futur el monestir pugui acollir part de la Colecció Thyssen-Bornemisza, en concret aquelles obres d’art català corresponents als segles XIX i XX, unes 350 aproximadament. No hem d’oblidar l’estreta relació que manté la baronessa amb Sant Feliu, on té residència. Aquesta notícia, anunciada el 2008, suposarà augmentar el prestigi artístic d’aquest conjunt mil·lenari, la visita del qual és inexcusable per aquells que desitgin conèixer el patrimoni arquitectònic de la Costa Brava.

El Mas Pinc, a Begur, Girona, Costa Brava

Però a més la història del Mas Pinc es troba estretament lligada a la vida i, sobretot a la mort, de la millor bailaora flamenca de tots els temps: Carmen Amaya. Nascuda a Barcelona el 1913, en el llavors barri pobre del Somorrostro, la seva figura petita i morena d’art va obtenir un gran reconeixement internacional.

Carmen Amaya, la gran bailaora de flamenco que va morir al Mas Pinc

El 1961 Carmen Amaya va comprar el Mas Pinc i s’hi va establir. Gran amant i apassionada de la Costa Brava, participà activament en la vida del poble fins que una malaltia renal va acabar amb la seva vida. La gran artista va morir en una de les habitacions del Mas Pinc, envoltada de la seva família, el 19 de novembre del 1963. El funeral, celebrat a la mateixa localitat de Begur, va aplegar una gran quantitat de seguidors del flamenc i de la seva figura en particular, que van voler donar el seu darrer adéu a una bailora que va revolucionar l’art flamenc.

Retrat d'una jove Carmen Amaya

Amb el temps el Mas Pinc ha passat a mans de l’Ajuntament de Begur. Actualmente acull la Fundació Nereo, una associació mediambiental que ha estat vetllant per la preservació de la zona natural protegida de Ses Negres, un fragment de litoral de la Costa Begur que s’estén des de Cala Sa Riera fins a la d’Aiguafreda, i en les proximitats de la qual està prohibida la navegació i la pesca.

El Mas Pinc té annexa una torre de defensa original del segle XVII

És possible visitar l’interior de la masia, on es troben records de la bailaora i una exposició natural sobre la faun i la flora de Ses Negres. A l’interior de la casa es pot veure la porta de 1’3 mts per 0,64 mts que porta a la torre de defensa original, de 12,30 mts.

Els voltants del Mas Pinc són també molt interessants. El jardí de Mas Pinc, obert gratuïtament al públic, ha estat condicionat per la Fundació Nereo com a jardí botànic on es troben representades les espècies vegetals més importants del Mediterrani occidental.

En l'entorn del Mas Pinc, al paratge conegut com Es Quinze, comença una ruta a peu cap a Aiguafreda

A més a més, comença en aquest mas un camí forestal que, travessant un paratge boscós conegut com Es Quinze, porta fins a la Cala d’Aiguafreda, a uns 45 minuts a peu.

Sens dubte el Mas Pinc i els seus voltants, amb un gran aparcament de vehicles, és un dels atractius turístics més importants que ofereix Begur als seus visitants.