Platja de Can Cristus, a Sant Antoni Calonge, Girona, Costa Brava

Can Cristus és una platja envoltada de vegetació. És semi-urbanitzada, perque de prop d’ella es troben algunes urbanitzacions. Tanmateix la platja es troba ben protegida per la vegetació i per alguns càmpings que l’envolten, quelcom que augmenta sensiblement el seu grau d’ocupació, sobretot en temporada alta (tot i que no sigui de les més massificades).

Prop de Platja Can Cristus hi ha un camping, fet que le confereix un ambient molt familiar

Situada al municipi de Calonge, proper a Platja d’Aro, té una longitud de 180 metres i una amplada de 40. Està formada per sorra semi-gruixuda i la qualitat de les seves aigües i serveis , que inclouen vigilància, dutxes, rentapeus, papereres, lavabos, aparcaments, rampa d’accés per minusvàlids i guingueta, entre d’altres, és tan important que durant els darrers anys ha rebut consecutivament el guardó de Bandera Blava, distintiu que avala l’enorme feina per consevar la qualitat d’aquest preciós paratge. S’ha de tenir en compte que la platja es troba al final d’una petita riera anomenada Rec de Massoni: quan plou, sobre a l’època primaveral i a la tardor, es formen petits aiguamolls entre la platja i el bosc en què abunden algunes varietats d’ocells marins com, per exemple, rossinyols o boscarla de canyar.

Hi ha diverses manera d’arribar a Can Cristus. La més interessant, per la bellesa del paisatge, és a peu pel camí de ronda des de Platja de Torre Valentina, situada al nord. Es tracta d’un recorregut que no arriba a la mitja hora i que ofereix a més una consecució sense parangó de cales com la Cala dels Homes, la Cala del Paller, la Cala del Forn o el Cap de Roques Planes (ja molt a prop de Can Cristus, i amb un paisatge aplanat extremadament peculiar a tota la Costa Brava). En total uns 1300 metres, aproximadament. També és possible sortir des del camí de ronda que comença a Platja Gran de Platja d’Aro, tot i que en aquest cas la distància és encara més gran.

El Cap de Roques Planes és una formació rocosa molt peculiar, i es troba prop de Can Cristus

La major part de banyistes opten per deixar els seus vehicles als aparcaments habilitats prop de la platja, i que també permeten un fàcil accés a ella. A la dreta de la platja, mirant al mar, i separada per un sortint rocallós, es troba la Platja de Ses Torretes. A la part esquerra, abans d’arribar a Cala del Forn, trobem els illots de Punta d’en Piferrer i els esculls d’Illa Roja, uns sortints rocallosos que embelleixen encara més el paisatge marí d’aquesta preciosa platja de la Costa Brava central.

Posta de sol a la Platja de Can Cristus, a Calonge, Costa Brava

El passeig marítim de la Cala de Tamariu és un entorn idíl·lic per relaxar-se

El nom de la platja prové dels arbres tamarius que creixen a ambdós costats de la riera i dels que encara se’n conserven alguns exemplars al passeig. El seu origen es molt antic, donat que la seva existència s’esmenta ja a la Crònica reial de Ramon Muntaner, al segle XIII. La platja forma una petita badia i posseeix pràcticament tots els serveis que es poden oferir en una bona platja. A més de dutxes, compta amb bars, restaurants, club de submarinisme (el fons de la cala és molt ric, i acull dues xemeneies), club de vela, de caiacs, etc. En aquest sentit es tracta d’una platja d’aigues clares i transparents molt completa.

Salt de roca a la cala de Tamariu

La cala conté, al seu torn, a sud i nord, dos petits racons. Un és la Cala dels Lliris, d’uns 45 metres de longitud, en la qual es conserva encara una antiga barraca comunal del s. XIX, on els pescadors hi desaven les seves eines de pesca.

Cala dels Lliris, en el marge dret de la cala de Tamariu

L’altre racó, a la part esquerra de la Cala Tamariu, i sempre mirant el mar, és la Cala Aigua Dolça, de només 25 metres de longitud, i a la qual s’accedeix pel camí de ronda que recorre tot Tamariu. En aquesta petita cala trobem la font del mateix nom. Més enllà es troba Punta Rubia.

Barraca de pescadors a la cala dels Lliris, del s. XIX

A ambdós costats de Tamariu el camí de ronda continua i ens porta a la resta de cales de Palafrugell: Aiguaxelida, Cala Pedrosa, Llafranc, Calella, etc.

Vista de la cala de Tamariu

El barri mariner de Tamariu celebra la seva festa major el 15 d’agost i inclou actuacions, festa de la escuma, caça aquàtica de síndries i pilota, concerts nocturns i una cantada d’havaneres.