Walter Benjamin (Berlin 1892 - Portbou 1940)

Benjamin volia escapar cap als Estats Units i per això, després de passar per Lourdes, es dirigeix a Marsella, on arriba el setembre i on reuneix amb els seus amics Hannah Arendt, Arthur Koestler i Hans Fittko. Ja no era possible embarcar des de Marsella cap a Amèrica, per la qual cosa Hans li va donar l’adreça de la seva germana a Portvendres, al sud de França. El pla seria arribar al nou continent sortint en vaixell des de Portugal. Benjamin acceptà el consell i es dirigí en tren, acompanyat de la fotògrafa Henny Gurland (qui anys després, als Estats Units, esdevindria la dona d’Erich Fromm), i el fill d’aquesta, Joseph.

Panoràmica de la badia en què es troba Portbou, a Girona, Costa Brava

El contacte a Portvendres, Lisa Fittko, s’encarrega de conduir-los des de Banyuls fins a Portbou per un camí difícil, molt costerut i ple de pedres que Benjamin, malalt del cor, només pot transitar després de descansos de 10 minuts. Finalment arriben al cim de la darrera muntanya, des d’on divisen Portbou. Segons Fittko:

Per fi havíem arribat a dalt. Jo m’havia avançat i em vaig aturar a mirar. El que vaig veure em va semblar fruit d’una mena d’al·lucinació: d’una manera inesperada tornava a veure el mar, d’un blau fosc. I allà baix hi havia Portbou.

A partir d’aquí tot serà baixada. Fittko els deixa i retorna al punt de partida, des d’on en anys posteriors seguirà acompanyant altres exiliats. Benjamin i els seus dos companys es personen a la comissaria de Portbou, un poble fronterer amb signes encara massa evidents dels bombardejos d’una Guerra Civil que havia finalitat només l’any anterior. Tanmateix, la policia espanyola li denega l’entrada al territori espanyol i els anuncien que seran lliurats a les autoritats franceses.

Tomba memorial de Walter Benjamin, al cementiri de Portbou

Custodiats, s’hostatjen a l’Hostal França, avui tancat. Benjamin passa la nit a l’habitació número 3. Després d’efectuar un seguit de trucades telefòniques, pren una forta dosi de morfina (que havia aconseguit a Marsella) i al matí següent troben el seu cadàver sobre el llit. Tenia 48 anys.

Walter Benjamin va passar poc més de 12 hores de la seva vida a la localitat de Portbou, però l’empremta que hi va deixar és encara inesborrable. Al nostre proper article descobrirem de quina manera.

Memorial Walter Benjamin, de Karavan, a Portbou, davant els penya-segats de la badia

El Mas Pinc, a Begur, Girona, Costa Brava

Però a més la història del Mas Pinc es troba estretament lligada a la vida i, sobretot a la mort, de la millor bailaora flamenca de tots els temps: Carmen Amaya. Nascuda a Barcelona el 1913, en el llavors barri pobre del Somorrostro, la seva figura petita i morena d’art va obtenir un gran reconeixement internacional.

Carmen Amaya, la gran bailaora de flamenco que va morir al Mas Pinc

El 1961 Carmen Amaya va comprar el Mas Pinc i s’hi va establir. Gran amant i apassionada de la Costa Brava, participà activament en la vida del poble fins que una malaltia renal va acabar amb la seva vida. La gran artista va morir en una de les habitacions del Mas Pinc, envoltada de la seva família, el 19 de novembre del 1963. El funeral, celebrat a la mateixa localitat de Begur, va aplegar una gran quantitat de seguidors del flamenc i de la seva figura en particular, que van voler donar el seu darrer adéu a una bailora que va revolucionar l’art flamenc.

Retrat d'una jove Carmen Amaya

Amb el temps el Mas Pinc ha passat a mans de l’Ajuntament de Begur. Actualmente acull la Fundació Nereo, una associació mediambiental que ha estat vetllant per la preservació de la zona natural protegida de Ses Negres, un fragment de litoral de la Costa Begur que s’estén des de Cala Sa Riera fins a la d’Aiguafreda, i en les proximitats de la qual està prohibida la navegació i la pesca.

El Mas Pinc té annexa una torre de defensa original del segle XVII

És possible visitar l’interior de la masia, on es troben records de la bailaora i una exposició natural sobre la faun i la flora de Ses Negres. A l’interior de la casa es pot veure la porta de 1’3 mts per 0,64 mts que porta a la torre de defensa original, de 12,30 mts.

Els voltants del Mas Pinc són també molt interessants. El jardí de Mas Pinc, obert gratuïtament al públic, ha estat condicionat per la Fundació Nereo com a jardí botànic on es troben representades les espècies vegetals més importants del Mediterrani occidental.

En l'entorn del Mas Pinc, al paratge conegut com Es Quinze, comença una ruta a peu cap a Aiguafreda

A més a més, comença en aquest mas un camí forestal que, travessant un paratge boscós conegut com Es Quinze, porta fins a la Cala d’Aiguafreda, a uns 45 minuts a peu.

Sens dubte el Mas Pinc i els seus voltants, amb un gran aparcament de vehicles, és un dels atractius turístics més importants que ofereix Begur als seus visitants.