La Fageda d'en Jordà, a Olot, Girona, Costa Brava

Som en un parc volcànic de prop de 15.000 hectàrees, una zona amb uns 40 cons volcànics i unes 20 colades de lava pels pendents de les seves muntanyes. Tots amb una darrera activitat del voltant de 15.000 anys. En el cas del volcà Croscat, sobre la colada de lava que en aquella última gran erupció es produí, s’han anat format al cap dels anys una excepcional fageda.

A la tardor la Fageda d'en Jordà sorprèn el caminant amb la seva varietat de bolets

Els faigs tenen un tronc fi, pero es troben tan junts que ofereix un complet bosc d’ombra que a l’estiu, en aquesta altitud, constitueix un gran lloc de pau, silenci i frescor en un entorn plenament vert, que s’ha conservat verge des que es va començar a formar. Sota aquestes ombres creix una gran quantitat de molses i falgueres, a més d’acollir petites espècies animals, com ardilles, ocellets pit-rojos i unes altres 250 espècies, aproximadament, comptant només els vertebrats.

A la Fageda d'en Jordà s'organitzen passeigs en carro, que gaudeixen nens i grans

Tenint en compte que els faigs són arbres que no solen créixer a la costa mediterrània (al contrari que els pins o les suredes) resulta extremadament curiós comprovar com tan a prop de la Costa Brava s’ha originat un microclima tan particular. En part és així perquè el sòl volcànic sobre el qual creix permet unes bones condicions de drenatge que el mantenen humit. Passejant sobre els diferents itineraris senyalitzats que es troben en aquest bosc observem que es troben coberts per una catifa de fullarasca i dels característics tossals, acumulacions de lava presa que es formaren en el moment de l’erupció, a la baixada de la colada. Són realment molt curiosos i es troben repartits per tot l’itinerari.

A la Zona Volcànica de la Garrotxa és possible seguir diversos itineraris

Arribar fins a la Fageda d’en Jordà és molt senzill. Simplement hem de prendre la carretera GI-254 que uneix Olot amb Santa Pau. Als 4 kms es troba l’àrea de Can Serra, que acull el centre d’informació del parc. Aquí comença un bon seguit d’itineraris, alguns dels quals ens permetran completar en una zona el recorregut per la fageda. Pels qui vulguin caminar més la millor opció és prendre l’itinerari que, passant per Sant Miquel Sacot, arriba fins al volcà de Santa Margarida, el més famós de la zona, per l’extensió del seu cràter i per trobar-se sobre ell l’ermita del mateix nom (en total gairebé 10 kms entre anada i tornada).

L'Àrea de Can Serra és el centre d'información que dona la benvinguda als visitants de la Fageda d'en Jordà

El poeta Joan Maragall (1860-1911) glossà en el seu cèlebre poema sobre la Fageda d’en Jordà la bellesa d’aquest màgic paratge, que molts senderistes romàntics llegeixen a l’interior del bosc:

Saps on és la fageda d’en Jordà ?
Si vas pels volts d’Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n’hagis trobat al món:
un verd com d’aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d’en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s’atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d’aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d’en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

El llac de Banyoles, a l'interior de l'Empordà, Girona, Costa Brava

La comarca del Pla de l’Estany és rica en aigua, donat que es troba situada entre dues conques fluvials: la del Fluvià, al nord, i la del riu Ter, al sud. Per això posseeix diversos estanys, entre els quals el de Banyoles és el més conegut. De gran bellesa, en forma de vuit irregular ovalat, aquest llac té a més un enorme valor ecològic donat que al voltant d’ell s’acumula una gran diversitat vegetal i animal que viu de l’hàbitat que aquest llac d’aigua dolça proporciona.

Panoràmica del las tranquil·les aigües del llac de Banyoles

Banyoles és el municipi situat a la riba dreta. La importància que té el llac per als seus habitants és vital i constitueix un dels principals símbols de la seva identitat. De fet el poble va poder créixer a la seva riba gràcies als canals de rec que els monjos benedictins del monastir de Sant Esteve de Banyoles construiren l’any 812. Aquests canals encara es conserven i creuen el poble. En el seu moment permeteren controlar les crescudes del llac i augmentar l’habitabilitat de la zona. Posteriorment se li donaren uns usos menys vitals com el rentat de la roba, el rec de camps i altres d’industrials(teixits, paper, farina, etc.).

Rec de Can Hort, connectat amb el llac de Banyoles

El llac de Banyoles és avui dia un important pol d’atracció turística i al voltant d’ell es poden dur a terme diverses activitats: el tren Pinxo, un petit tren turístic que recorre la zona sud del llac fins arribar a la preciosa església romànica de Santa Maria de Porqueres, la zona de bany, els passeigs en barca, les cases de pescadors, la visita al petit llac Vilar, al costat del llac gran…

Antiga casa de pesca al costat del llac de Banyoles

El llac de Banyoles, per la seva riquesa natural i paisatgística, es troba inclòs en el pla d’espai d’interés natural, per la qual cosa gaudeix d’un status de conservació elevat, que requereix que tots els visitants en gaudeixin del seu entorn tot respectant-lo.

Els aiguamolls de l'Empordà són un racó natural d'excepcional bellesa situat entre Castelló d'Empúries i Sant Pere Pescador, Costa Brava

Antigament aquests aiguamolls ocupaven gairebé tot el golf de Roses, des de la desembocadura dels rius Muga i Fluvià, a l’Alt Empordà, fins als rius Ter i Daró, al Baix Empordà. Tanmateix, l’expansió de l’agricultura, i la creació de canals de rec i de lagunes a l’interior han reduït amb el pas dels segles la superfície ocupada pels aiguamolls.

El parc es pot visitar durant tot l’any, i es troba perfectament connectat per camins en bon estat, per la qual cosa tant els adults com els nens podran gaudir de la visita. La riquesa botànica i ornitològica del parc és impressionant (es comptabilitzen més de 300 espècies d’aus, entre elles la cigonya blanca o l’ànec collverd).

A la dreta, antigues sitges on s'emmagatzemava l'arrós. Al fons, majestuosos, els Pirineus

Des del punt de vista paisatgístic el parc aplega els elements típics empordanesos: camps inundats (adequats per al cultiu de l’arrós), canals, platges amb sorrals, petites lagunes, etc.

Per als amants de les aus recomanem la utilització de prismàtics. Al parc també trobarem diferents varietats d’aus aquàtiques i no aquàtiques com l’ibis negre, cormorans, caderneres, etc.

Niu de cigonyes als Aiguamolls de l'Empordà

Al llarg de la ruta marcada per al pas dels visitants, de la qual es recomana no sortir per no fer malbé el fràgil ecosistema, trobarem diversos miradors, petites cabanes de fusta en l’interior de les quals podrem observar i fotografiar camuflats les activitats de les aus sense ser vistos per elles.

Així doncs animem tots els visitants de la Costa Brava a efectuar una primera visita a aquest meravellós Parc Natural i no oblidar passar, a l’entrada, per l’oficina de recepció, el Cortalet, on ens facilitaran un mapa amb els itineraris a recòrrer per l’interior del parc i alguns consells per aprofitar al màxim la nostra estància en aquest meravellós entorn de la Costa Brava.

Far del Cap de Creus

El cap és tan extens que comprèn les localitats de Cadaqués, Vilajuïga, Palau-saverdera, El Port de la Selva, Llançà, Pau, Roses i la Selva de Mar.

Paisatge agrest típic del Cap de Creus, a la Costa Brava

El paisatge del Cap de Creus és difícil d’oblidar. Castigat gran part de l’any pel vent del nord (tramuntana), la contaminació ambiental és practicament nul·la degut a la seva baixa ocupació humana. L’erosió provocada per aquest vent i per la sal marina han configurat un paisatge de roques de formes arrodonides que constitueix la seva particular fesomia.

La costa rocallosa, composta principalment de pissarra, s’extén al llarg de tot el cap, conformant petites badies o cales, algunes molt petites, i que únicament permeten el seu accés per mar. En l’imaginari de la població algunes de les roques que són a la costa s’associen a formes animals, com l’àliga de Tudela, el lleó de Cap Gros o la roca de l’illa de Culleró, que probablement inspirà Dalí en l’elaboració de la seva gran obra El gran Masturbador.

Una de les múltiples badies que es troben situades al Cap de Creus

Les aigües són blaves i cristal·lines, i els seus fons contenen una gran riquesa d’espècies submarines, fins a 300. Destaca entre elles la tortuga babaua o la tortuga llaüt, de grans dimensions.

Far del Cap de Creus, ancorat enmig del paisatge rocós

El parc conté un interessant patrimoni arquitectònic, compost sobretot pel Monestir de Sant Pere de Rodes. Menció apart mereix el Far del Cap de Creus : encès per primer cop el 1853, té un abast de 15 milles. Encara avui dia conserva la seva funcionalitat, i l’esplanada en què es troba situat constitueix un excel·lent mirador on molts visitants finalitzen les seves excursions pel Parc Natural, contemplant els penya-segats sobre el que es troba situat i, al nord, la costa francesa.