Parc Natural Cap de Creus

El Cap de Creus constitueix una perllongació dels Pirineus fins la mar, formant una península de uns 150 km2. És el punt més oriental de la península ibèrica, i un punt d’orientació de primer ordre en les cartes de navegació. Des del 1988 és el primer parc natural marinoterrestre del país.

Faro del Cabo de Creus

Far del Cap de Creus


El cap és tan extens que comprèn les localitats de Cadaqués, Vilajuïga, Palau-saverdera, El Port de la Selva, Llançà, Pau, Roses i la Selva de Mar.

Paisaje típico agreste del Cabo de Creus

Paisatge agrest típic del Cap de Creus, a la Costa Brava

El paisatge del Cap de Creus és difícil d’oblidar. Castigat gran part de l’any pel vent del nord (tramuntana), la contaminació ambiental és practicament nul·la degut a la seva baixa ocupació humana. L’erosió provocada per aquest vent i per la sal marina han configurat un paisatge de roques de formes arrodonides que constitueix la seva particular fesomia.

La costa rocallosa, composta principalment de pissarra, s’extén al llarg de tot el cap, conformant petites badies o cales, algunes molt petites, i que únicament permeten el seu accés per mar. En l’imaginari de la població algunes de les roques que són a la costa s’associen a formes animals, com l’àliga de Tudela, el lleó de Cap Gros o la roca de l’illa de Culleró, que probablement inspirà Dalí en l’elaboració de la seva gran obra El gran Masturbador.

Una de las múltiples bahías que posee el Cabo de Creus

Una de les múltiples badies que es troben situades al Cap de Creus

Les aigües són blaves i cristal·lines, i els seus fons contenen una gran riquesa d’espècies submarines, fins a 300. Destaca entre elles la tortuga babaua o la tortuga llaüt, de grans dimensions.

Faro del Cabo de Creus, anclado en medio del paisaje rocoso

Far del Cap de Creus, ancorat enmig del paisatge rocós

El parc conté un interessant patrimoni arquitectònic, compost sobretot pel Monestir de Sant Pere de Rodes. Menció apart mereix el Far del Cap de Creus : encès per primer cop el 1853, té un abast de 15 milles. Encara avui dia conserva la seva funcionalitat, i l’esplanada en què es troba situat constitueix un excel·lent mirador on molts visitants finalitzen les seves excursions pel Parc Natural, contemplant els penya-segats sobre el que es troba situat i, al nord, la costa francesa.

Tags:

Post Author

This post was written by Alex Rigola who has written 103 posts on Blog Costa Brava.

Alex Rigola és editor de Costa Brava's i un apassionat empordanès que gaudeix navegant els caps de setmana amb la seva petita embarcació menorquina per la Costa Brava. Actualment viu a Pals i si freqüentes les rutes cicloturistes d'aquella zona és molt probable que te l'acabis trobant en algun moment. Quan li demanes sobre el seu racó preferit de la Costa Brava no ho dubta pas ni un moment: Cala Montjoi.

No comments yet.

Leave a Reply