Museu de Cinema, a Girona, Costa Brava

Qui ha visitat el museu destaca com es troba de ben estructurada la seva exposició permanent. Comença amb un breu documental, en diferents idiomes, que situa en context el visitant sobre l’evolució històrica que ha experimentat el cinema.

Imatge nocturna de l'original façana de l'edifici que acull el Museu de Cinema de Girona

A continuació el visitant recorre, a través de les quatre plantes en què es troba dividida aquesta exposició, les diferents formes de manifestacions cinematogràfiques produïdes al llarg de la història com la llanterna màgica, la cambra fosca, la fotografia, el zoòtrops (aparells que simulen animals en moviment)… fins l’arribada del cinema més o menys tal i com el coneixem avui dia amb els germans Lumière i les produccions de Georges Méliès.

Entrada al Museu del Cinema de Girona, que acull a més una botiga de souvenirs

En total el Museu del Cinema acull un nombre aproximat de 20.000 peces (entre objectes, aparells, accessoris, fotografies originals, etc.), una tasca ingent a partir de la passió del senyor Mallol, que ha cedit a l’Ajuntament de Girona aquesta excel·lent col·lecció perquè locals i visitants la puguin visitar.

Rere l'aparador i objectes del Museu de Girona hi ha una ingent tasca de catalogació, duta a terme per tal que el visitant pugui fer-se una idea completa de l'evolució d'aquest art.

El museu es troba en un edifici específicament creat per ell, al centre de Girona. Es tracta d’una visita molt recomanada per tota la família, especialment pels nens, donat que el museu ofereix un important nombre d’objectes interactius que els més petits podran manipular per comprendre millor el mecanisme de la llum i les imatges en moviment.

Entre el nombrós conjunt de fotografies originals signades trobem la de la inoblidable Princesa de Mònaco: Grace Kelly

Museu de l'Anxova i la Sal de l'Escala, Girona, Costa Brava

El museu es troba situat a l’antic escorxador, de l’any 1913, un dels edificis més emblemàtics del poble. Una exposició permanent ens mostra l’evolució de l’activitat pesquera a la zona, principalment des del segle XVI fins l’actualitat, fent especial émfasi en la salaó d’anxoves, un procés que ha fet coneguda l’Escala internacionalment.

L'anxova és el peix típic de l'Escala i sol menjar-se amb pa torrat, tomàquet i oli d'oliva, i fins i tot amb pebre. Mediterrani 100%.

Abans de començar el recorregut, un vídeo de 12 minuts de durada (en català, castellà, francès, anglès i alemany) ens explica la importància de la pesca i la salaó en aquest poble, mostrant imatges des del 1926 fins l’actualitat provinents de diversos fons, com la Filmoteca de Catalunya.

Taula de d'elaboració d'anxoves al Museu de l'Anxova de l'Escala

L’exposició permanent (també es duen a terme d’altres temporals) conté objectes relacionats amb l’activitat de la pesca: xarxes, hams, vaixells, eines, imatges històriques… tot exhibit d’una manera molt didàctica per tal que el visitant es pugui fer una bona idea del treball i la indústria relacionats amb l’anxova.

El Museu de l'Anxova, a l'Escala, presenta diversos útils que històricament han fet servir pescadors i manufacturers de l'anxova

El Museu de l’Anxova de l’Escala és a més un centre cultural que organitza diferents visites culturals al poble, com la ruta literària Víctor Català o la marinera en vaixell. A més participa activament a la festivitat més important de la localitat, la Festa de la Sal, que se celebra cada mes de setembre i que organitza actes culturals, lúdics i gastronòmics al voltant de la tradició de l’anxova i la sal.

Cartell corresponent a la Festa de la Sala celebrada el setembre de 2011

A destacar, a més, que el museu es troba al costat de la font i els antics rentador públics, la font i el safareig del Pedró, un conjunt construït el 1796 amb l’objectiu de poder aprofitar l’aigua de la pluja, donat que la del subsòl de l’escala compta amb un alt grau de salinitat. Des del 1916, quan les vivendes comencen a disposar d’aigua corrent, van anar caient en desús.

El Museu Memorial de l'Exili (MUME) es troba a la Jonquera, Girona, Costa Brava

Espanya 1939. Mentre a Europa es gesta l’inici de la Segona Guerra Mundial les tropes de Franco ocupen victoriosament Barcelona i són milions les persones que han de deixar el país a través de l’Empordà per fugir del terror feixista que amenaçava les seves vides. Ho fan per la Jonquera i aquest excel·lent museu recorda aquest dramàtic capítol de la història d’Espanya que tingué la Costa Brava com a testimoni.

Entrem al Museu Memorial de l'Exili, a la localitat de la Jonquera, frontera amb França, per tal de descobrir un capítol fonamental de la història de la Costa Brava, de Catalunya, d'Espanya i també d'Europa.

En total es tracta de més de 1600 metres quadrats que es distribueixen en cinc àmbits temàtics: una consideració general sobre l’exili, l’exili del 1939, la diàspora, la vivència de l’exili i el seu llegat.

Al museu trobarem fotografies, documents (alguns d’ells inèdits), cartes, postals i un llistat d’exiliats que s’exhibeix per mostrar l’abast del drama que suposà la marxa de tantes persones del seu propi país. Entre les fotografies originals més rellevants es troben algunes del fons gràfic de l’Agència i d’altres de fotògrafs com Frank Capa, Francesc Boix (reporter gràfic barcelonès, testimoni al judici de Nuremberg, en haver pres fotografies de l’interior dels camps de concentració), Robin Townsend, Pilar Aymerich, Francesc Abad o Nicole Bergé.

Aquesta llista és un homenatge a aquells que hagueren de creuar aquesta frontera exiliats per la Guerra Civil Espanyola.

Alguns dels documents més curiosos que hi trobem és una guia d’instruccions de l’època sobre l’ús d’explosius, o materials que mostren l’activitat cultural i política que els exiliats tingueren fora d’un país al qual molts mai no tornaren, després d’haver mort anteriorment al final de la dictadura feixista.

El museu és una excel·lent oportunitat per explorar la història d'Europa d'entreguerres. A la foto, Hitler i Franco.

El MUME és una excel·lent oportunitat de recordar la història més dramàtica del segle XX a Espanya i Europa en el context d’un museu modern, que ofereix materials museístics i pedagògics de primer ordre. El museu obre tot l’any i la seva entrada té un preu reduït, essent gratuïta pels més grans de 65 anys i pels menors de 7.

Tot el material exposat al MUME ha estat seleccionat amb cura i demostra l'esperit pedagògic que té aquest museu

Museu Cúria i Presó de Castelló d'Empúries, Girona, Costa Brava

La Cúria-Presó de Castelló d’Empúries fou un complex judicial i penal a l’Edat Mitjana que avui obre les portes a tots els visitants per tal que es puguin submergir en el coneixement del mode de vida en aquella època.

Situat al centre del poble, l’edifici fou construït el 1336 en estil gòtic. La Cúria, al sud, era l’espai on s’impartia justícia i a la Presó els condemnats ingressaven des de l’interior del primer cos edificat. De la primera s’en conserven importants mènsules de talla i destaca la façana sobre la plaça de Sant Jaume, amb els finestrals gòtics restaurats. Per altra banda la Presó té un portal dovellat i les seves cel·les es distribueixen al voltant d’un pati.

Entrada al palau on es troba el Museu Cúria-Presó de Castelló d'Empúries

La presó de Castelló d’Empúries, que ja funcionava al segle XIV i que disposava d’un botxí, és un model singular de presó a l’Antic Règim, estructurada al voltant de l’esmentat pati amb cel·les petites, malsanes i fosques, on només hi entrava un petit punt de llum a través de les finestres petites enreixades.

Els presoners hi deixaren, entre els segles XVII i XIX la petjada dels seus estats anímics, les seves inquietuds i pensaments en abundants graffittis carregats de plasticitat i simbolisme.

El museu compta a més amb una exposició sobre els objectes trobats a l’edifici i un video que ens instrueix sobre la història de Castelló d’Empúries i el paper que hi tingué la Cúria Presó.

La visita a les cel·les de la Curia-Presó es complementa amb una exposició de pintures

L’entrada al Museo Cúria Presó de Castelló d’Empúries costa només 1€ i és una magnífica oportunitat per conèixer com s’esdevenia la vida medieval en un recinte com aquest, i de pas visitar el centre històric del poble, d’incalculable valor.

Es tracta d’una visita que es pot efectuar en família, ja que els nens solen quedar fascinats per les reproduccions dels carcellers que es troben en el recorregut.

El Parc Prehistòric de les Coves de Serinyà, a Girona, Costa Brava

Les Coves de Serinyà formen un dels millors parcs prehistòrics d’Europa occidental per conèixer el pas de l’espècie Neardenthal a l’Homo Sapiens. La visita es fa molt interessant per tota la família (els menors de 6 anys entren gratis i l’entrada d’adult costa uns 4€ aprox.) i es duu a terme en un entorn realment instructiu i amenitzat. Així, els visitants podran conèixer mitjançant un audiovisual introductori l’entorn natural i la vida dels avantpassats que ocuparen aquest espai. Al centre també s’organitzen tallers per infants sobre tir de l’arc amb fletxes i l’elaboració de pintures rupestres amb els materials que feren servir els pobladors de l’època.

Centre d'Interpretació de les Coves de Serinyà, Girona, Costa Brava

Posteriorment, en una sala, es poden observar múltiples reproduccions de les eines que utilitzaren els homínids que visqueren aquí durant el neolític, tant inferior com superior. La visita es pot dur a terme tant amb audioguia com mitjançant visita guiada en hores concertades, i d’ambdues maneres es fa molt interessant, donat que permet contextualitzar correctament la importància de les troballes que podem contemplar.

Les diferents coves que es visiten tenen el seu origen en l’acció natural provocada per l’aigua. Un recorregut ben senyalitzat i condicionat ens permet veure les diverses coves de la zona on s’han trobat restes com ossos i utensilis que ens permeten entendre com foren els pobladors fa milers d’anys i com transcorria la seva vida diària. Així, només sortir de l’edifici, ens endinsem a la Cova de l’Arbreda, encara avui dia en procés d’excavació.

El recorregut de visita a les Coves de Serinyà es troba molt ben condicionat

A continuació visitem la Cova del Mollet, un jaciment molt important on s’ha trobat la resta humana més important de tot Catalunya, una dent humana en 200.000 anys, i restes d’animals com elefants, cérvols, bisons, etc. La major part d’aquestes valuoses restes es troben exhibides al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.

Visita guiada a les Coves Prehistòriques de Serinyà, Girona, Costa Brava

La següent cova que podem visitar és la del Reclau Viver, habitada durant el paleolític superior, i que fou utilitzada tant com a refugi, magatzem i lloc d’enterraments.

Entrada a una de las coves de Serinyà

Fins fa 5.000 anys aproximadament, durant el Neolític, i coincidint amb un canvi de model de caçadors recol·lectors a societat agrícola, l’Homo Sapiens fou abandonant aquest habitat de coves per instal·lar-se en poblats com el de la Draga, que es conserva a la veïna Banyoles, i que no podrem deixar de visitar si ens apropem a aquesta comarca del Pla de l’Estany, tan propera a la Costa Brava i amb un patrimoni arqueològic de primer ordre.

Per arribar fins al Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà, al sudest del municipi, podem fer-ho des de Banyoles, prenent la C-66, la mateixa carretera que ens porta a Besalú, essent ben senyalitzat el seu accés. Es tracta d’un lloc del Pla de l’Estany molt ric des del punt de vista natural, amb una gran varietat faunística, com l’existent al veí Pla de Martís.

El Pla de Martís és un preciós paratge natural situat al costat de Serinyà

La Casa-Museo Dalí, a la riba de la badia de Portlligat, a Cadaqués, Costa Brava

No és pas difícil identificar en molts dels seus quadres el paisatge que envolta aquesta casa. El seu color verd i gris, les oliveres, la costa rocosa i les aigües cristal·lines i transparents, són elements que es troben en moltes de les pintures de Dalí, com per exemple el Crist de Sant Joan de la Creu.

El Crist de San Juan de la Cruz mostra la influència de Portlligat a la pintura de Dalí

Casa seva a Portlligat va ser l’única vivenda estable del pintor, si més no fins el 1982, després de la mort de Gala, quan es refugià al Castell de Púbol. Segons Dalí, les diferents ampliacions que es dugueren a terme del nucli original van ser realitzades de manera vital i simbòlica tal i com esmenta l’artista:

Portlligat és el lloc de les realitzacions. És el lloc perfecte per a la meva feina. Tot es conjura perquè sigui així: el temps trascorre més lentament i cada hora té la seva justa dimensió. Hi ha una tranquil·litat geològica: és una cas planetari únic.

Cambra de Gala i Dalí, a la Casa-Museo Dalí, a Portlligat, Cadaqués

Visitar la vivenda de Portlligat ens permet introduir-nos en un seguit de cambres laberíntiques les quals, a partir d’una inicial, l’anomenada Vestíbul de l’Ós, es dispersen formant un seguit d’estances de singular decoració, basades en el món simbòlic i surrealista de Dalí: tapissos, catifes, mobles antics, etc. Totes i cada una d’elles tenen una finestra exterior dirigida cap a la preciosa badia del Cap de Creus.

Vista general de la badia de Portlligat i de la Casa-Museu Dalí, al Cap de Creus

Al costat de les cambres, és possible visitar l’anomenada Torre de les Olles, un altre espai artístic creat per Dalí, formada per una torre que utilitzà com a taller creatiu en què dur a terme esculptures i altres accions artístiques, per les quals va arribar a utilitzar un piano que trobem exhibit.

Torre de les Olles, a la Casa-Museu Dalí, a Portlligat, Cadaqués, Costa Brava

Després de la mort del pintor el 1989, es van preparar durant 2 anys les cambres per convertir-les en museu. Els múltiples espais que hi trobem són de tres tipus: uns clarament privats, aquells on es desenvolupava la vida diària dels Dalí: menjador, biblioteca, rebedor, sales d’estar. A continuació trobem un altre grup d’estances on es desenvolupava el seu treball: taller, sala de models, etc. Finalment un altre grup més inclou estances per recepcions públiques com el pati, la piscina o el menjador d’estiu.

Façana vermella del Teatre-Museu Dalí, a Figueres, amb els seus característics ous al sostre

Antic escenari del Teatre-Museu Dalí, a Figueres, Costa Brava

I precisament en aquesta ciutat, capital de l’Alt Empordà, va voler crear el gran museu de la seva obra, de tota la seva vida artística. Va ser el 1960, en plena maduresa, quan Dalí va restaurar l’antic teatre municipal, construït a mitjans del s. XX, per ubicar-hi el seu museu. Les tasques de rehabilitació van ser dures, donat l’estat ruinos en què es trobava l’edifici arran dels danys soferts durant la Guerra Civil Espanyola.

Una ingent i valuosa tasca de restauració i disseny, dirigida personalment pel propi pintor ampurdanès, van culminar amb la seva inauguració el 1974. Dalí va tenir molt clar que aquell era el lloc perfecte per exposar la seva obra vital, i en una ocasió ho va expressar de la següent manera:

On, si no a la meva ciutat, ha de perdurar el més extravagant i sòlid de la meva obra, on si no? El Teatre Municipal, el que quedava d’ell, va semblar-me molt adequat, i per tres raons: la primera, perquè sóc un pintor eminentment teatral; la segona, perquè el teatre és just davant de l’església on vaig ser batejat; i la tercera, perquè va ser precisament a la sala del vestíbul del teatre on vaig exposar la meva primera mostra de pintura.

Un dels elements més característics del museu és la seva cúpula transparent reticulada, visible des de lluny, fins i tot des de l’autopista al seu pas per la ciutat. Va ser dissenyada per l’arquitecte Emilio Pérez Piñero. Un altre dels elements més característics de l’edifici és la façana de color vermell coronada per figures d’ous.

Cúpula reticulada transparent, que es pot veure des de diversos kilòmetres de distància al voltant de Figueres

El valo artístic que ofereix l’interior del Teatre Museu és impressionant. Hi podem trobar obres de primera línia del pintor com Port Alguer (1924), Noia de Figueres (1926), El nas de Napoléo transformat en una dona encinta que passeja la seva ombra melancòlica entre les ruines originals (1945), etc. Us submergireu en el món surrealista que Dalí va construir al llarg de la seva vida. Les seves restes mortals reposen a la cripta del museu.

Impressionant pintura sota el sostre del museu, que representa Gala i Dalí

Aquest museu és el més visitat de tota la Costa Brava i un dels més visitats de tot el país.

El Castell de Peralada, a pocs kilòmetres de Figueres

Durant la invasió i creuades franceses de l’Empordà, el 1285, a la mateixa època que va tenir lloc la batalla de les Illes Formigues, el Castell fou totalment destruït per les tropes de Felip III de França i la localitat incendiada. De fet es conserven encara restes de l’antic castell en el centre urbà. Per això, a mitjan s.XIV, es va construir un de nou, el que actualment es conserva, que ha estat reformat en diverses ocasions.

Claustre enjardinat del Castell de Peralada, Girona, Costa Brava

El castell conté un impressionant patrimoni. En el seu interior es troba l’església gòtica del Carme, al timpà del qual es troba un grup escultòric de la Verge amb el Nen envoltat d’àngels, així com un magnífic claustre enjardinat. Els capitells tenen esculpits uns l’escut amb el símbol de la població (una pera), altres l’emblema carmelita.

Escut d'armes de la noble família dels Rocabertí de Peralada

La biblioteca del castell és altre dels elements sobresortints. Donat que el castell fou successivament adquirit per senyors d’una elevada inclinació bibliòfila, la biblioteca compta amb un patrimoni format per uns 80.000 volums, entre ells 200 incunables, 700 exemplars únics o raríssims, 800 executòries de noblesa, etc. L’arxiu documental existent, amb una recopilació elaborada a partir del s.IX és també considerable. Però sens dubte la biblioteca excel·leix en la col·lecció d’obres de Cervantes: posseeix més de 5.000 exemplars del genial autor castellà, entre elles 1.000 edicions diferents d’el Quixot, en 33 llengües diferents.

La Biblioteca del Castell de Peralada

El Castell de Peralada acull a més el Museu del Vi, ubicat en part en cellers del convent carmelita: una ampla exposició que exhibeix més de 750 objectes relacionats amb el món vitivinícola, alguns provinents del s.XIV.

Gran bóta exposada al Museu del Vi del Castell de Peralada, Girona, Costa Brava

Per últim, destacar el Museu del Vidre (el qual conté a més una col·lecció de ceràmica), el més important del país en el seu gènere. Exhibeix més de 2.500 peces que comprèn des de l’Egipte faraònic fins el s.XIX, passant per exemplars de Venècia, Silèsia, Bohèmia i la Granja de San Ildefonso (la fàbrica de vidre del rei d’Espanya, a Segòvia). En matèria ceràmica el museu exposa, entre d’altre valuoses peces, un preciós aixovar funerari composat no tan sols de les urnes sinó també de sivelles, agulles, anells, llances, etc. provinents del s.VI a.C. i que uns antics comtes propietaris del castell van trobar en el recinte quan treballaven en l’arranjament dels jardins.

A més de poder visitar els museus, la direcció del castell organitza visites guiades durant tot l’any, amb l’objectiu de poder contemplar l’interior de les dependències d’aquest edifici tan fascinant.

No hem d’oblidar que durant els mesos d’estiu el castell organitza el Festival de Peralada, un dels events musicals més importants de la Costa Brava, que aplega grans figures de primera línia en el món de la música i les representacions escèniques.

La Ciudatella de Roses

En aquesta mateixa localitat fundà el rei Carles I, en 1543, aquesta Ciutadella, fonamentalment per protegir-la dels atacs pirates i de les tropes franceses. Es tracta d’una fortificació militar, l’entrada de la qual és la monumental Porta de Mar. La superfície total es de 131.480 m2. El seu estil és renaixentista i en el subsòl es troben importants jaciments arqueològics de la que va ser l’antiga ciutat grega de Rhode, fundada el 776 a.C.

Església a l'interior de la Ciutadella de Roses, Costa Brava

A més, en aquella mateixa zona es troben més mostres d’ocupació posterior: el barri hel·lenístic dels segles IV i III a.C., la vila romana (II-VI d.C.), el monestir lombardo-romànic de Santa Mari (s.XI), i altres troballes del s.XIX. Per tant, estem parlant d’una zona amb una riquesa arqueològica en el seu subsòl.

Gran part d’aquestes troballes s’exhibeixen al Museo Arqueològic de la Ciutadella, edificat al costat de la muralla de Llevant, que acull a més multitud d’objectes quotidians de les civil·litzacions que s’establiren sobre aquesta zona. La seva visita ens transporta més enllà del nostre temps, i ens permet conéixer quins mitjans de vida utilitzaren els pobladors de la zona.

Museu de la Ciutadella de Roses, a l'interior del recinte

El museu es troba dividit en tres àmbits: recinte, sala museu i una sala d’exposicions polivalent.

La Ciutadella de Roses va ser declarada conjunt històrico-artístic el 1961, i constitueix un dels exemples més clars de la diversitat de cultures i pobladors que ocuparen el nostre territori.

Dalí y Gala posen al jardí del Castell de Púbol

És ben conegut el rol decissiu que va tenir la dona de Dalí, Gala, com a musa de la seva obra des del moment en què la va conèixer, el 1929.

En 1969 Dalí compra un castell del segle XI com a regal per a Gala. En el moment de la seva adquisició el castell, situat al municipi de la Pera, es trobava, certament, en un estat força penós. És el Castell de Púbol, una construcció medieval que va conèixer el seu màxim esplendor entre els segles XV i XVII, com a nucli de la baronia de Púbol.

El Castell de Púbol, a La Pera

El castell està format per tres pisos al voltant d’un pati central. A l’exterior, un preciós jardí en recorda alguns dels principals símbols de l’univers dalinià. Després de la seva compra, Dalí i Gala van iniciar un seguit de reformes de gran valor artístic. El resultat final va ser la conservació de l’atmosfera medieval original de les sales, tot i que amb una ornamentació d’aura romàntica típicament daliniana.

Tron de Gala

La mort de Gala, el 10 de juny de 1982, va suposar un punt d’inflexió en la carrera del gran geni. Gala va ser enterrada a la cripta del castell. Entre 1982 i 1984, Dalí va decidir instal·lar el seu taller al castell. Finalment va morir el 1989 a Figueres.

Estàtua de l'elefant, al jardí del Castell de Púbol

La Fundació Dalí gestiona actualmente el llegat artístic del gran pintor i, des de 1996, és possible visitar el Castell de Púbol. El piano, l’estàtua de l’elefant, el Cadillac, les estàncies privades de Gala i Dalí, la cripta, etc. són els principals atractius amb els que compta la visita, que encantarà coneixedors i no tan coneixedors de l’obra daliniana.