El Mirador de la Creu, en Begur, Girona, Costa Brava

A més de les excel·lents vistes que ofereix, el Mirador de la Creu és interessant pel seu doble accés. D’una banda permet arribar a ell a través d’una pista forestal que surt del Mas Pinc, la masia on passà els seus darrers anys de vida i morí la bailaora Carmen Amaya. Per arribar al Mirador de la Creu des d’aquest punt no s’ha de prendre la mateixa pista forestal que porta fins Aiguafreda a través el paratge de Es Quinze, sinó que s’ha de prendre la carretera, que després esdevé camí no asfaltat, i que es troba a l’esquerra de l’entrada principal al pàrquing de la casa.

Per altra banda, donat que la pujada al mirador es troba totalment asfaltada, és possible pujar a ella en cotxe o a peu des de Aiguafreda, Sa Riera o Sa Tuna, les cales més properes. Simplement hem de prendre la carretera de Puig Rodó, que és el nom que rep aquest montícul en què es troba situat el mirador.

Pals y las Montañas del Montgrí son perfectamente visibles desde la cima del Puig Rodó, donde se encuentra el Mirador de la Creu

La vista que ens espera des d’aquest Mirador de la Creu és de 360º. Al nord observem en primer terme, després de les darreres muntanyes del Massís de Begur, la Platja de Pals, extensa, que arriba, després de la desembocadura dels rius Daró i Ter, fins l’Estartit, situat just davant les Illes Medes, que es veuen perfectament. Les muntanyes del Montgrí, amb la seva característica figura que ens recorda el perfil d’un bisbe ajagut, tot i que d’altres hi prefereixen veure una figura femenina. A més, en la mateixa direcció nord, és possible veure les cases de Roses i el perfil de la costa que arriba fins el Cap de Norfeu.

El Mirador de la Creu, en Begur, también nos ofrece unas bellas vistas de las Islas Medas

En aquesta banda est en direcció al mar veiem en primer terme la muntanya que es troba al costat del Cap Sa Sal.

En aquest costat oest contemplem en tota la seva extensió les muntanyes de Begur, i fins i tot el Castell de Begur i algunes vivendes del poble. Al sud distingim perfectament Cala Aiguafreda i el llarg braç de roca, la Punta d’es Plom, que es troba davant Cala Sa Tuna.

Desde el Mirador de la Creu, hacia el sur, avistamos la Cala Aiguafreda y la Punta d'es Plom, el brazo de roca que se extiende frente a la Cala Sa Tuna

El Mirador de la Creu té dos punts de contemplació. Un en què finalitza el tram asfaltat, perfecte per visualitzar la zona nord, la de la Platja de Pals. Tanmateix, per obtenir les millors vistes, aconsellem pujar al promontori que es troba al costat a través d’un corriol que fa pujada i ple de vegetació, des d’on obtindrem una visió més completa dels voltants.

L'església de Santa María de Cadaqués es troba al punt més alt d'aquest poble de la Costa Brava i del Cap de Creus, tan vinculat a la vida i obra de Salvador Dalí

Tot i que l’església fou originalment construïda al segle XIII, el saqueig sofert pels pirates sarracens el 1543 (en concret pel pirata turc Barbaroja) obligà a reconstruir-la en anys posteriors, motiu pel qual l’actual edifici, d’estil gòtic, es conserva des del segle XVI.

Per accedir a l’església i al seu meravellós mirador haurem de pujar pels costeruts carrerons blancs de Cadaqués. És possible que en algun moment haguem de demanar a un local sobre la direcció correcta, donat que en el laberint de carrers no sempre hi trobarem indicacions.

El perfil de l'església de Santa Maria de Cadaqués és molt fàcil de reconèixer des del mar

L’església de Santa Maria de Cadaqués és l’edifici religiós més emblemàtic. Està format per una nau única amb capelles laterals, absis poligonal de set cares i un campanar de torre de base quadrada amb el cos superior octogonal. Crida l’atenció que tot l’exterior de l’església sigui blanc, quelcom típic de les localitats eminentment marineres com Cadaqués.

Retaule barroc profusament decorat de l'església de Santa Maria de Cadaqués, a la Costa Brava

El retaule de l’altar major, que destaca davant la sobrietat exterior, està dedicat a la Verge de l’Esperança, és d’estil barroc i fou realitzat per Pau Costa. Està compost de fusta daurada i mostra una viva iconografia, com per exemple la de la representació dels propis mariners que sufragaren l’obra. L’església conté 9 retaules més també elaborats amb fusta daurada, de mida inferior.

Detall d'un pescador al retaule barroc de l'església de Santa Maria de Cadaqués

L’església de Santa Maria es troba normalment tancada, i només obre durant els oficis religiosos. També ens podem dirigir a l’Oficina de Turisme de Cadaqués per comprovar si hi ha programades visites guiades durant la temporada alta. Des de l’exterior és possible veure el retaule de l’altar gran. En qualsevol cas la pujada a aquest edifici tan singular del perfil de Cadaqués ens permetrà gaudir de les meravelloses vistes que, cap al sud, permeten veure el Far de Cala Nans i l’illa propera de Es Cucurucuc de Sa Sabolla.

La plaça que es troba al costat de l'església de Santa Maria de Cadaqués és un excel·lent mirador vers la costa del Cap de Creus

Muralles de Girona, una meravellosa talaia de la ciutat

Els murs de Girona ofereixen avui dia al visitant un espectacular passeig en altura amb excel·lents vistes panoràmiques sobre la ciutat i un entorn amb edificis de la mateixa època que aquesta important edificació defensiva.

Situades en la seva major part a l’est del centre històric de la ciutat, un dels millors jocs per començar aquest passeig és als Jardins de la Muralla, als seus peus, prop de Plaça Catalunya. Un altre dels trams més significatius del recorregut és el que comença als jardins John Lennon. Des d’aquí s’accedeix al tram del monestir de Sant Pere de Galligants, que proporciona unes magnífiques vistes de la Catedral i el Passeig Arqueològic.

Als voltants de les Muralles de Girona trobem també diversos jardins d'abundant vegetació, sobretot a la primavera

Avui sabem que la muralla més antiga de Girona data del segle I a.C., i és la que aixecaren els romans per fundar la pròpia ciutat de Gerunda, un punt estratègic en el recorregut imperal de la Via Augusta. Encara es conserva part de la muralla d’aquella època a l’anomenada Porta Rufina, a la zona nord de la plaça de Sant Domènec.

Els passeigs per les Muralles de Girona, que ofereixen interessants vistes panoràmiques, és una de les activitats preferides pels visitants

Als segles IX-X, durant l’època carolíngia i amb motiu del domini àrab, Girona es trobava a la frontera entre ambdós regnes, el franc i l’àrab. Degut a aquesta situació estratègica els francs efectuaren importantíssimes reformes com el desdoblament de la muralla en alguns trams i l’elevació d’algunes torres.

Al llarg de les Muralles de Girona trobem diverses torres de defensa, corresponents a diferents èpoques de la seva història

L’expansió del nucli urbà als segles XIV i XV obligà a construir muralles més enllà de les originals, fins i tot a l’altra banda del riu Onyar, per tal de protegir per exemple la zona del Mercadal. Per això en aquells segles es milloraren les defenses afegint nous baluards com els que trobarem a la plaça del Lleó.

Tanmateix el segle XIX suposà la confirmació urbanística de la pèrdua de funcionalitat de les muralles de Girona (com igualment passava en altres ciutats, com Barcelona), per la qual cosa, amb l’objectiu de permetre’n l’expansió, es començaren a enderrocar alguns trams, fonamentalment els situats a la part oest de la ciutat. En concret l’últim es produí el 1974, que suposà la desaparició del portal al costat de l’església de Sant Pere de Galligants.

El camí que porta vers les Coves de Ses Falugues ofereix unes vistes indescriptibles sobre Cala Aiguablava, a Begur

L’accés a les coves de Ses Falugues s’ha de fer a peu, a través d’un corriol que passa entre les roques granítiques que conformen aquest paratge de Begur. El recorregut no és ni molt menys perillós (els nens més grans de 10 anys el podran fer sense dificultat), però sí que es requereix en certs moments superar alguna roca que potser les persones més grans trobin complicada.

La zona de Ses Falugues, a Begur, és un espai natural protegit que hem de respectar

Sens dubte aquest peculiar accés ha propiciat el desconeixement general del que ha estat considerat l’element més enigmàtic dels que composen el panorama arqueològic de Begur. Des que foren descobertes i se’n començà a parlar, els estudiosos Pella i Forgas i Salvador Raurich les consideraren artificials, motiu pel qual es generaren diverses conjectures sobre les diferents intencionalitats amb que foren creades.

Por aquest corriol ens dirigim cap a les Coves de Ses Falugues, a Begur, Girona, Costa Brava

Entre aquestes hipòtesis llençades sobre el seu significat es postulà que eren monuments dedicats a la fertilitat (per la seva forma vaginal), monuments funeraris (per la situació) o bé sitges on es desaven provisions (quelcom menys plausible tenint en compte que la seva inclinació fa difícil l’emmagatzemament segur).

Tanmateix, i de manera sorprenent, un estudi dut a terme de manera conjunta per les universitats de Girona i Barcelona, que es publicà a finals del 2011, determinà que les Coves de Ses Falugues (com algunes altres del mateix tipus a la Costa Brava) eren naturals.

Les misterioses Coves de Ses Falugues, a Begur, Girona, Costa Brava.

D’aquesta manera els departaments de Geologia i Cartografia d’aquestes universitats afirmen que aquestes cavitats són tafonis, cavernes arrodonides que poden arribar fins als 3 metres i que són relativament habituals arreu del món.

Un altre dels arguments esgrimits per descartar la creació humana en aquestes roques és que, durant el tercer mil·leni abans de Crist, quan se’n suposava la seva excavació, la civilització existent no disposava encara dels materials necessaris per foradar una roca granítica tan dura com aquesta.

A la tornada donem un darrer cop d'ull al paisatge. A la dreta, el Parador d'Aiguablava.

Sigui com sigui, les Coves de Ses Falugues i el paratge natural que les envolta, continuen essent avui dia una destinació excursionista molt recomanable a Begur que permet gaudir d’una jornada en un mitjà natural i d’excel·lents vistes sobre Aiguablava i els seus voltants.

Torre de les Hores, a Pals

La torre és una construcció de planta circular ancorada curiosament sobre roca natural, sota la qual s’han trobat tombes de l’època visigoda.

Tomba visigòtica trobada sota la Torre de les Hores, a Pals, Girona, Costa Brava

En realitat aquesta torre formava part de l’antic castell de la localitat, construït al s. IX, i al qual es refereixen ja documents carolingis del 889 com “castellarum montis Aspero”, fet que ens fa pensar que és un dels castell més antic del Baix Empordà. Tanmateix, durant el decurs de la Guerra Civil Catalana del s.XV aquesta fortificació quedà tan malmesa que el rei donà permís per acabar de derruir-la i aprofità la pedrà per construir l’església de Sant Pere i part de les muralles de la vila. Només roman com a testimoni d’aquell antic castell aquesta Torre de les Hores.

Aquesta il·lustració mostra com era el castell original de Pals

Tal i com esmentàvem anteriorment la torre té 15 metres d’altura i uns 7 de diàmetre. Interiorment es troba dividida en dos pisos. El campanar que corona la torre fou afegit al s.XV per ubicar un rellotge, que donà nom a la torre.

Des de la Torre de les Hores s'obté una gran visió de la plana de l'Empordà, amb les muntanyes del Montgrí al fons

Les vistes de la plana de l’Empordà que ofereix són excepcionals, amb les muntanyes del Montgrí a l’horitzó, i Josep Pla deixà plasmada a la seva obra la predilecció per aquest mirador (sobre el qual trobem una placa que honra la memòria de l’escriptor ampurdanès). Aquest conjunt ha estat declarat Bé d’Interés Nacional.

L'admiració que l'escriptor Josep Pla tingué per aquest racó ha fet que el mirador hagi pres el seu nom

Des del Mirador de San Ramón, a Begur, Girona, Costa Brava

Podem arribar fins l’Ermita de Sant Ramon des del centre mateix del poble, on es troba l’Església de Sant Pere i l’Ajuntament de Begur. Prenem el carrer que puja cap al Castell (es veuen clarament els seus murs, dalt, des del seu inici), i anirem seguint el seu recorregut que ens porta cap a l’esquerra on trobem ja la Torre de Sant Ramon, una de les poques torres de defensa originals que es conserven encara. Aquí comença, pujant per escales, el carrer de Sant Ramon, que ens durà vers l’ermita. Al davant es troba el mirador.

Un carrer en pendent, amb escales i amb força vegetació decorativa, ens duu versel Mirador de Sant Ramon i el Castell de Begur

Donat que les primeres referències a l’Ermita de Sant Ramon daten del 1627, sabem que fou originàriament construïda a principis del segle XVII. El sant devot a qui es dedicà, Sant Ramon Nounat (1204-1240), consagrà bona part de la seva vida al rescat de captius de les zones costaneres de l’Empordà, presos per pirates del nord d’Àfrica. En diverses ocasions viatjà a aquella zona per gestionar-ne alliberaments i oferir-se com hostatge a canvi. Allà també diu la tradició que fou martiritzat per predicar el cristianisme entre els infidels. Una figura com aquesta va tenir molta importància a Begur, donat que ja per aquells temps era molt castigada per les ràtzies pirates que robaven, assassinaven i segrestaven els seus habitants.

Per cert, el cognom Nounat té el seu origen al seu naixement per “cesària”… bé, si es pot anomenar així al fer que el viscomte Ramon Folc I de Cardona, obrís amb una espasa el ventre de la seva mare, ja morta abans de néixer, per extraure el bebé. Per això, a més, és el patró de les embarrassades.

L’Ermita de Sant Ramon fou lamentablement destruïda durante la Guerra Civil el 1936, tot i que el 1951 la donació particular de Maria Lladó, una important vídua rica del poble, en permetés la reconstrucció.

Davant el Mirador de Sant Ramon trobem la capella del mateix nom, dedicada a la devoció d'aquest sant dels captius i les dones embarassades

El Mirador de Sant Ramon, juntament amb l’ermita, ofereix al visitant un dels millors paisatges de la Costa Brava central. Permet vistes del Massís de Begur, de la Platja de Sa Riera, la Platja de Pals i les Illes Medes, amb l’ombra del Cap Norfeu al fons. A l’hivern veurem fàcilment els cims nevats del Pirineus, igual que podem fer des del cim del Castell, on, per la seva importància, cal proseguir el nostre recorregut si és que no l’hem visitat anteriorment, i al qual s’arriba en 10-15 minuts de pujada.

Cada 31 d'agost se celebra a la Capella de Sant Ramon , a Begur, el día del sant

L’Ermita es troba habitualment tancada i només obre les portes en dos ocasions de l’any_ el 31 d’agost, dia de Sant Ramon, i el Diumenge de Rams, dia de la benedicció de les palmes.

Posta de sol des del cap de Sant Sebastià, Palafrugell, Girona, Costa Brava

Constitueix un conjunt paisatgístic i arquitectònic d’importància a la Costa Brava, donat que en ell coincideixen nombrosos monuments: una ermita, una torre de defensa, un espectacular mrador i un poblat ibèric. Es molt conegut per tenir un dels fars més importants del Mediterrani i un preciós mirador, molt alabat i estimat a l’obra de Josep Pla.

Aquests són els seus principals punts d’interés:

Oratori de Sant Baldiri

L’oratori de Sant Baldiri és una capella data al segle XIX i situada a l’esplanada del mateix nom, al costat del lloc on es troba el poblat pre-romà.

Oratori de Sant Baldiri, al cap de Sant Sebastià, Palafrugell

Poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda

Sabem que el poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda existí entre els segles VI a.C. i I d.C. a la part de major altitud de la muntanya, a uns 160 metres sobre el nivell del mar. Les seves excel·lents condicions de vigilància al voltant de tota la zona eren un lloc ideal per la defensa. Podem contemplar les excavacions dutes a terme a l’esplanada de l’Oratori de Sant Baldiri, després d’una notable restauració duta a terme per l’Ajuntament de Palafrugell entre el 2008 i el 2009.

El jaciment ibèric de Sant Sebastià de la Guarda es troba condicionat per la seva visita gratuïta

Far de Sant Sebastià

El far es troba al cim d’aquesta muntanya, que separa els nuclis de Llafranc i Tamariu. Fou construït el 1857 i té una alçada de 165 metres. Se’l considera el far més important dins el Golf de Lleó i un dels d’abast més gran en el Mediterrani.

El Far de Sant Sebastià

Mirador de Sant Sebastià

El Mirador de Sant Sebastià es troba a un dels costats de l’emblemàtic far de Sant Sebastià. Ens proporciona unes espectaculars vistes de la costa central i del Mar Mediterrani. Des d’ell contemplem, al sud, Llafranc i Calella de Palafrugell, a l’oest el municipi de Palafrugell, i al nord els penya-segats que protegeixen, per exemple, Cala Pedrosa (a la qual es pot accedir mitjançant un accidentat camí de ronda de descens, durant uns 45 minuts, i que comença al costat de la torre de defensa).

Torre de defensa de Sant Sebastià

La historia ibérica del conjunto monumental convive con su pasado medieval. La torre de La història íbera del conjunt monumental conviu amb el seu passat medieval. La torre de defensa, original del segle XII, constitueix un testimoni visible de la necessitat de defensa que, davant l’assetjament pirata, tenien els habitants de la zona.

Torre de defensa de Sant Sebastià, al cap de Sant Sebastià, la qual també es pot visitar

El conjunt monumental del cap de Sant Sebastià de la Guarda és una zona molt familiar on passar una agradable estona en família tot gaudint del seu divers patrimoni històric i de les meravelloses vistes.

Vista aèria de Punta Falconera, a Roses, Girona, Costa Brava

Punta Falconera deu l’origen del seu nom a l’ancestral presència de falcons a la zona. Aquesta punta (la forma de la qual a més alguns reconeixen com el cap d’un falcó) és la zona més meridional de tot el Cap de Creus. Realment es troba just després de Cala Almadrava (o Canyelles Grosses), la qual es distingeix perfectament des del sortint.

A la carretera cap a Cala Montjoi, que surt de Roses, aquest panell ens indica el punt on aturar-nos per arribar a Punta Falconera

Aquesta excepcional situació geogràfica provocà que entre el 1944 i el 1993 la Punta Falconera esdevingués zona militaritzada, i que s’hi crées una bateria de costa amb 5 búnquers. Va formar part de l’anomenada Línia P o Línia Gutiérrez, una franja creada pel govern franquista (1939-1975) davant possibles atacs aliats durant la Segona Guerra Mundial. De fet, si fins avui dia Punta Falconera no ha estat urbanitzada ha estat en bona part gràcies a aquesta ocupació militar. Quan l’exèrcit abandona la zona el Cap de Creus ja gaudia de la protecció derivada del seu estatus com a parc natural.

Antic búnquer militar a Punta Falconera, Roses, Costa Brava

Aquests búnquers són encara visibles. Formats per una galeria de 30 metres, d’1,5 metres d’amplada per 2 d’alçada, en ells s’emmagatzemaven armament i s’acondicionaren per a la instal·lació de canons. Aquest complex mai complí la seva funció bèl·lica per a la qual havia estat preparat, donat que Espanya no fou afectada per cap atac durant la Segona Guerra Mundial.

Punta Falconera ens ofereix avui dia un interessant conjunt de camins que ens permet de recòrrer-la. Al fons, Cala Almadrava

Punta Falconera té un interesantíssim tramat de camins, uns 29 en total, sobretot en la seva part sud, que serveixen d’excel·lent guia per observar la vegetació, formada sobretot per pins i matolls, amb molt bones vistes. Els darrers anys l’ajuntament de Roses ha adquirit els terrenys de Punta Falconera i actualment s’hi organitza, durant la primera setmana de juny, l’Aplec de la Falconera, una festa anual de caràcter local i familiar en què se celebra la recuperació d’aquest preciós paratge per al gaudi de tots els ciutadans.

La recuperació, per al gaudi dels seus ciutadans, de la Punta Falconera és celebrada any rere any pels habitants de Roses

Monestir de Sant Pere de Rodes, al Port de la Selva, Girona, Costa Brava

Les primeres notícies en forma de document que tenim del Monestir també anomenat Sant Pere de Roda, provenen del s. IX. En aquell moment encara havia de ser una cel·la monàstica (quelcom semblant a una petita ermita), tot i que és cert que en la base de l’edifici s’han trobat fonaments encara més antics, probablement de l’època romana o paleo-cristiana.

Nau central del monestir de Sant Pere de Rodes

Aquesta cel·la va ser dependent de Sant Esteve de Banyoles fins que finalment va obtenir-ne la independència l’any 947, essent el seu primer abat Hildesind, fill d’un noble anomenat Tasi. El 1022 va ser consagrada com basílica. La part arquitectònica més meritòria del monestir va ser construïda a partir del 1100. Es va erigir la portalada, el claustre, la galilea i posteriorment una altra portalada, aquesta del Mestre de Cabestany, algunes peces de la qual es conserven al Museu de Peralada i al Museu Marés de Barcelona.

Capitell d'una de les columnes de Sant Pere de Rodes, conservat al Museu de Peralada

En qualsevol cas la vida religiosa en el monestir va ser molt activa fins a finals del segle XIV. La pesta negra (que es va cobrar la vida de 24 monjos), la falta de donacions i la por a la pirateria (que va obligar a fortificar el recinte) dugueren la comunitat a una decadència agreujada per ser objecte de diferents espolis degut sobretot a enfrontaments bèl·lics. Així, el 1693, els francesos espolien la Bíblia de Rodes, que es manté a la Biblioteca Nacional de París.

El monestir està format per tres naus, les laterals força estretes, amb tres absis i un creuer.

Interior del campanar del Monestir de Sant Pere de Rodes

El conjunt va ser declarat Monument Històric Nacional el 1930 i actualment es troba obert al públic en horari regular per tal que pugui ser visitat per tots aquells interessats en un edifici fonamental en la història de l’Empordà.

Claustre del Monestir de Sant Pere de Rodes, en ple Cap de Creus, Costa Brava

El Castell de Sant Joan, sobre el puig, sempre domina Blanes

Simplement per aquestes precioses vistes, de 360º, val la pena de pujar al castell, de fàcil accés donat que es troba asfaltat pels vehicles. De l’antic castell original, document ni més ni menys ja a l’any 1002, es conserva la torre de defensa, d’uns 15 metres d’alçada per 8 metres de diàmetre exterior, i un fragment de la muralla.

Vistes de Blanes des de la Torre de Sant Joan, amb la punta de Sa Palomera a la platja

Com molts altres castell de la costa en aquella època, el Castell de Sant Joan va ser construït com a edifici de defensa, especialment davant atacs provinents del mar, duts a terme per pirates. Ja en el segle XIV va formar part del conjunt de castells i fortificacions que, amb l’objectiu de defensar Barcelona pel nord, es podien comunicar en línia (mitjançant senyals sonors o fum) fins arribar a la ciutat comtal. A aquest grup de castells se’ls va anomenar línia de la Tordera (en referència al riu que els creua).

La Torre de Sant Joan, a Blanes, testimoni de la antiga defensa costera contra la pirateria

La torre ha sofert diversos avatars al llarg de la seva història. Abans de ser rehabilitada el 1958, havia servit com a estació de telegrafia òptica militar durant part del segle XIX i fins i tot com a refugi durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Avui, tanmateix, el conjunt es mostra amb la tota la seva esplendor al visitant.

Vistes des d'un dels finestrals del Castell de Sant Joan

La torre és visible pràcticament des de qualsevol punt de Blanes i el seu accés per carretera permet a més contemplar unes precioses vistes de la villa, de les seves platges i del mar, als nostres peus. A la mateixa muntanya es troba també l’Ermita de Sant Joan, que per manca d’espai es va edificar fora del recinte fortificat, probablement al s. XIII.

L'ermita de Sant Joan, originària del s. XIII, va ser construïda fora del recinte per manca d'espai