La Cala el Crit, a Mont-ras, Costa Brava, es una cala verge que amaga en el seu nom una dramàtica llegenda

La història que tots els habitants de la zona coneixen és possible que passi per llegenda, tot i que les dades que s’han donat són tan concretes i la situació tan veraç en el temps en què es van produir aquests fets que, si no podem donar-la per absolutament certa, si mes no podem assegurar que fets semblants s’han produït al llarg de la Costa Brava en aquells segles tan perillosos pels seus habitants.

En aquella època, a causa d’una intensa boira, uns pirates es van haver de refugiar a la Cala Font-Morisca, també a Mont-ras, al costa del Crit, a la cerca de refugi. Amatents sempre de masos on robar o bé de persones a les que segrestar o prendre com esclaus, els pirates sentiren el cant d’un gall, que va delatar la propera presència d’un mas: Cal Gall Peric.

Es van dirigir cap allà i van trobar una família amb les seves dues filles. Un dels pirates va decidir emportar-se la noia perquè li semblava molt bonica, per la qual cosa la va enxampar en contra de la seva voluntat fins a l’embarcació. La noia s’hi va resistir i va mossegar el dit del pirata que l’agafava. Aquest, enrabiat per l’acció, va treure la seva espasa i matar la noia en plena platja. El crit aterrador de la jove va ser tan fort que es va sentir en diversos kilòmetres al voltant.  I d’aquest fet prové el nom de la cala. Van prendre la seva família sencera com presoners i van cremar la casa, deixant a la platja el cadàver de la noia.

Representació de la jove assessinada pels pirates, trista protagonista de la llegenda de la Cala del Crit

Avui dia la Cala el Crit és un preciós i gairebé remot racó de la Costa Brava central situat gairebé davant les Illes Formigues. És una cala poc freqüentada i de fàcil accés (amb permís per practicar el nudisme), tot i que per arribar a ella hem de caminar uns centenars de metres des d’on s’aparca el vehicle, a través d’un bon camí que passa per un bosc de pins. La seva sorra és gruixuda i daurada i a la mateixa platja existeixen un parell d’antigues cabanyes de pescadors. La cala en sí és petita, de només 50 metres de llarg per 15 d’ample, i no sol ser gaire freqüentada ni tan sols a l’estiu, probablement per la seva accessibilitat i manca de serveis. Estem parlant d’una cala verge. També es pot arribar des del camí de ronda que comença a Es Castell, Palamós, i passa per Cala Estreta.

Cala el Crit, a Mont-ras, prop de Palamós, es troba en un preciós entorn natural verge de la Costa Brava central

Per això Cala Crit no és una cala del tot tancada. Cap al nord trobem un conjunt de roques banyades pel mar, que la fan molt atractiva pel busseig. Cap al sud, després de la cala contigua de Font-Morisca, amb un terra de còdols, el camí de ronda continua fins arribar a Es Castell i Palamós. Tot plegat té un entorn que invita a allargar la seva visita més enllà dels seus límits.

I bé, això era tot el que us volíem contar sobre la Cala del Crit, ja veieu que no és una cala que us pogueu trobar per casualitat, us haureu d’apropar expressament per visitar-la perquè es troba força amagada, tot i que la seva bellesa natural i fins i tot la seva història bé s’ho val.

Una roca negra davant la platja domina Cala la Fosca

Van recórrer tota la costa de nord a sud a la cerca d’aquell racó on establir-se. Passaren pel golf de Roses, que consideraren massa ample pel petit refugi que cercava, se li va acudir establir-se a la cala d’Aiguablava, a Begur, tot i que les muntanyes que l’envoltaven li recordaven massa la seva antiga casa.

Cala Fosca, a Palamós, Girona, Costa Brava

Les cales de Calella i Llafranc la temptaren en un principi, tanmateix no es va decidir fins que una avaria a la seva nau la va obligar a aturar-se passades les Illes Formigues, al costat del Cap Gros on, en descendir del vaixell va restar sorpresa de la finíssima sorra de la platja i de la seva suavitat.

Allà, al costat de les carícies de les onades de la mar, va sol·licitar el seu seguici que fos erigit el seu castell. I es va fer d’aquesta manera, se li va construir un petit paradís a la seva imatge i semblança amb horts i jardins. Els pescadors de la zona van quedar corpresos tant de la bellesa com de l’alegria de la princesa, a qui van obsequiar amb el millor peix. Ella, en agraïment, els retornava amb la seva simpatia i cançons.

Cala Fosca, a Palamós, d'aigües transparents

El senyor feudal, que tenia un altre castell anant cap a la veïna cala d’es Castell, va quedar tan enamorat de la jove que envià ambaixades per demanar la seva mà. Tanmateix Pirene tenia el cor robat per qui la va salvar de l’incendi de les muntanyes, per la qual cosa va haver de rebutjar la petició d’aquell senyor. Aquest, desairat i rabiós pel rebuig de la jove princesa, i després de diverses amenaces, va cremar una nit el castell de la jove i el seu seguici, reduint-lo a cendres.

Del palau de la princesa no en resta més que un conjunt de ruïnes, les quals es van anar empassant les onades del mar amb el pas dels anys. Només una roca negra, la que sobresurt avui dia al mig de la platja, ha pogut romandre al llarg dels segles.

Cala Fosca és una de les cales més freqüentades de Palamós durant l'estiu

Del castell d’aquell malvat senyor encara es conserven les restes dalt del promontori a ponent de la Cala Fosca, amb les seves torres i muralles mig derruïdes, així com el fossar defensiu de l’entrada, precisament per dificultar-ne la invasió.