Clots de Sant Julià, a Vulpellac, Girona, Costa Brava

Un clot és una cavitat feta sobre el terreny, en forma de receptacle. L’aspecte que avui ofereix aquest conjunt de roques antigament explotades és certament sorprenent, perquè algunes són zoomòrfiques. Sabem que aquesta cantera és anterior a la nostra era, i el conjunt arqueològic està format per uns 20 forats que ocupen una extensió aproximada d’1 km quadrat, alguns de fins a 10 metres de profunditat, per la qual cosa hauríem de tener una certa precaució sobre on trepitgem.

Algunes de les roques que formen els Clots de Sant Julià mostren figures zoomòrfiques, com aquesta balena

Aquesta cantera es troba enllaçada per vies de connexió entre la roca que donen un aspecte força misteriós al conjunt megalític. Fou explotada durant moltíssims secles, fins i tot per diverses civilitzacions, ja que es creu que fou en el segle VI. a.C. quan es començaren a efectuar les primeres extraccions, fins pràcticament el segle XVIII. Per això s’han localitzat pedres provinents d’aquesta cantera al proper poblat ibèric d’Ullastret, a l’església prerromànica de Sant Esteve de Canapost o a la romànica de Sant Esteve de Peratallada.

Els diferents estrats que formen els murs dels Clots de Sant Julià són testimonis de la llarga història d'explotació que s'ha dut a terme sobre aquesta pedrera

Sobre els Clots de Sant Julià circulen diverses llegendes. Una d’elles ens indica que fou un dels primers llocs on foren martiritzats els cristians de la zona. Així s’explica que un dels punts més característics del conjunt, l’anomenat Tron de la Reina o Sitial (també Pont de la Bruixa), un aflorament de roca natural amb les parets llises, contingui una creu a la seva cara interior. També es baralla la possibilitat que fos una capella paleocristiana on es practiqués l’eremitisme.

El Tron de la Reina és una altra de les conegudes roques que formen els Clots de Sant Julià, a Vulpellac, prop de Peratallada

Per arribar a aquest racó poc conegut però amb un fascinant conjunt megalític (declarat Bé d’Interés Nacional el 2013), de molt fàcil accés a peu, podem partir des del nucli medieval de Vulpellac, en ple Empordà, i caminar per la GR-92.1 que ens duu fins Canapost i, posteriorment Peratallada, travessant el bosc. Els Clots es troben a només 1,3 kms de Vulpellac, abans d’arribar a Canapost i el camí no ofereix cap tipus remarcable de pendent ni dificultat. És una sortida apta per tota la família que encantarà sobretot els amants de la natura i dels conjunts megalítics.

La pista forestal GR-92.1, que transita entre Vulpellac i Canapost, en duu cap als Clots de Sant Julià

El Parc Prehistòric de les Coves de Serinyà, a Girona, Costa Brava

Les Coves de Serinyà formen un dels millors parcs prehistòrics d’Europa occidental per conèixer el pas de l’espècie Neardenthal a l’Homo Sapiens. La visita es fa molt interessant per tota la família (els menors de 6 anys entren gratis i l’entrada d’adult costa uns 4€ aprox.) i es duu a terme en un entorn realment instructiu i amenitzat. Així, els visitants podran conèixer mitjançant un audiovisual introductori l’entorn natural i la vida dels avantpassats que ocuparen aquest espai. Al centre també s’organitzen tallers per infants sobre tir de l’arc amb fletxes i l’elaboració de pintures rupestres amb els materials que feren servir els pobladors de l’època.

Centre d'Interpretació de les Coves de Serinyà, Girona, Costa Brava

Posteriorment, en una sala, es poden observar múltiples reproduccions de les eines que utilitzaren els homínids que visqueren aquí durant el neolític, tant inferior com superior. La visita es pot dur a terme tant amb audioguia com mitjançant visita guiada en hores concertades, i d’ambdues maneres es fa molt interessant, donat que permet contextualitzar correctament la importància de les troballes que podem contemplar.

Les diferents coves que es visiten tenen el seu origen en l’acció natural provocada per l’aigua. Un recorregut ben senyalitzat i condicionat ens permet veure les diverses coves de la zona on s’han trobat restes com ossos i utensilis que ens permeten entendre com foren els pobladors fa milers d’anys i com transcorria la seva vida diària. Així, només sortir de l’edifici, ens endinsem a la Cova de l’Arbreda, encara avui dia en procés d’excavació.

El recorregut de visita a les Coves de Serinyà es troba molt ben condicionat

A continuació visitem la Cova del Mollet, un jaciment molt important on s’ha trobat la resta humana més important de tot Catalunya, una dent humana en 200.000 anys, i restes d’animals com elefants, cérvols, bisons, etc. La major part d’aquestes valuoses restes es troben exhibides al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.

Visita guiada a les Coves Prehistòriques de Serinyà, Girona, Costa Brava

La següent cova que podem visitar és la del Reclau Viver, habitada durant el paleolític superior, i que fou utilitzada tant com a refugi, magatzem i lloc d’enterraments.

Entrada a una de las coves de Serinyà

Fins fa 5.000 anys aproximadament, durant el Neolític, i coincidint amb un canvi de model de caçadors recol·lectors a societat agrícola, l’Homo Sapiens fou abandonant aquest habitat de coves per instal·lar-se en poblats com el de la Draga, que es conserva a la veïna Banyoles, i que no podrem deixar de visitar si ens apropem a aquesta comarca del Pla de l’Estany, tan propera a la Costa Brava i amb un patrimoni arqueològic de primer ordre.

Per arribar fins al Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà, al sudest del municipi, podem fer-ho des de Banyoles, prenent la C-66, la mateixa carretera que ens porta a Besalú, essent ben senyalitzat el seu accés. Es tracta d’un lloc del Pla de l’Estany molt ric des del punt de vista natural, amb una gran varietat faunística, com l’existent al veí Pla de Martís.

El Pla de Martís és un preciós paratge natural situat al costat de Serinyà

Visita al jaciment ibèric d'Ullastret, a Girona, Costa Brava

Després d’haver visitat el Puig Castellet (a Lloret de Mar) i Sa Cobertera (a la platja d’es Castell de Palamós)  passem per aquest gran jaciment que conté a més una seu del Museu Arqueològic, monogràfica sobre aquesta població ibera tan important a la Costa Brava.

Aquest conjunt arqueològic d’Ullastret, a només 2 kms del centre de la localitat, està format realment per dos poblats ibèrics: el del Puig de Sant Andreu (per on trascorre la major part de la visita) i la illa d’en Reixac, separats entre si per uns 500 metres.

Les excavaciones dutes a terme a Ullastret han tret a la llum un autèntic poblat ibèric

El jaciment es troba sobre un petit pujol des del qual es pot arribar a veure un gran paisatge. Avui dia sabem que aquest assentament es fundà al segle VI a.C. i que es trobava enmurallat i flanquejat per set torres. Al seu interior podrem veure restes de vivendes (algunes senyorials, fet que implica ja una certa divisió social), sitges, cisternes i espais públics com temples. També es conserva una necròpoli (antic cementiri). Al segle IV a.C. es produí una importantíssima ampliació del recinte emmurallat que en triplica la seva superfície.

Durant el recorregut és possible veure les sitges i dipòsits en què els ibers emmagatzemaven els cereals i altres productes

Els ibers tingueren en aquella època un important contacte comercial amb els fenicis i els grecs. En concret, la tribu que ocupà aquest poblat és la dels indiketes o indigetes i, per les investigacions dutes a terme sobre aquest jaciment, que continuen a data d’avui, pensem que Ullastret era llavors una mena de ciutat amb el seu mercat, centre de manufactura de béns i distribució, així com un nucli religiós i militar.

L’arribada dels roman va haver de suposar un important daltabaix per aquest poblat iber, donat que a començaments dels segle II a.C. la fortificació fou progressivament  abandonada, sembla ser que sense cap tipus de violència, per part dels seus habitants.

Les excavacions per desvetllar més detalls sobre la vida dels antics ibers a Ullastret continua avui dia encara de manera activa

Sabem també que durant l’època medieval carolíngia s’aprofità la posició estratègica que ocupà el poblat per construir-hi un castell del qual es conserven encara les muralles i les torres.

La superfície del poblat d'Ullastret és considerable, es tracta del més gran jaciment ibèric de tota Catalunya

El Museu Arqueològic d’Ullastret manté les restes més valuoses trobades durant les excavaciones realitzades al poblat i es troba obert durant tot l’any, essent el seu horari de 10h a 18h d’octubre a maig, i de 10h a 20h de juny a setembre (tancat els dilluns).

Mosaïc de la Vil·la Romana dels Ametllers, a Tossa de Mar, Girona, Costa Brava

Del resultat dels treballs arqueològics duts a terme en aquest jaciment es desprèn que aquesta vil·la fou ocupada entre els segles II a.C. i IV d.C. La finca ocupa bona part de l’àrea del Turó de Sant Magí, un pujol al nucli urbà de Tossa. Distribuïda en diferents terrasses, la inferior correspon a una zona rústica, formada per magatzems, dipòsits d’oli i una premsa. En les superiors es troba la zona urbana amb unes termes i habitacions pavimentades amb mosaïcs, entre els quals destaca el conegut com Vitalis, del s. IV d.C., nom que probablement correspongui al senyor de la casa.

La Vil·la Romana dels Ametllers, a Tossa de Mar, permet un recorregut pel seu jaciment

Sobre la història d’aquesta gran vil·la sabem que a partir de l’època de l’emperador August patí una gran transformació en què se separa la zona urbana de la rústica. Al segle I d.C. la vil·la s’organitza al voltant de dos grans jardins, en un dels quals es construeix una piscina ornamental. Tot aquest pati s’estructura en funció d’un gran triclinium o menjador, avui desaparegut.

La Vil·la Romana dels Ametllers mostra una estructura d'estances molt ben definides

Així com altre vil·les de l’entorn anaren desapareixent en favor de la construcció de vivendes més petites, sabem que la vil·la romana dels Ametllers només fou abandonada a partir dels segles VII-VIII d.C., moment en què part del terreny fou utilitzat com necròpolis. S’ha de remarcar que, tot i que la major part de les restes trobades són d’origen romà, també es té constància de la presència d’un poblat ibèric.

Els mosaïcs de la Vil·la Romana dels Ametllers són la prova d'un passat gloriós a Tossa de Mar

La major part del valuós patrimoni trobat a la Vil·la Romana Ametllers pot ser visitat al Museu Municipal de Tossa de Mar, lloc que ens permetrà conèixer amb més detall la vida i costums d’aquells antics pobladors que ja gaudiren de la nostra Costa Brava en una època tan remota.

La Vil·la Romana de Pla de Palol, a Platja d'Aro, Girona, Costa Brava

Avui hem descobert una de les colònies romanes més importants de la Costa Brava: la Vil·la Romana de Pla de Palol, d’uns 10.000 metres quadrats aproximadament. A pesar de ser coneguda des del 1876 no és fins el 1959 quan es duen a terme els primers treballs d’excavació. El 1984 es reprenen per ser mostrats al públic el 1998.

Indicatiu de la història de l'assentament romà de Pla de Palol

Què sabem avui dia d’aquestes edificacions romanes? Aquest recinte va ser ocupat entre el segle I a.C. i el VII. d.C. Destaquen la presència de termes, signe de què aquesta vil·la tenia un fort component residencial. També tenim moltes restes del tipus d’activitat econòmica que es duia a terme a Pla de Palol. En concret va ser un important centre vitivinícola que fins i tot va exportar vi a la resta de l’Imperi. Coneixem la participació en aquesta indústria d’un personatge de l’època anomenat Porcianus.

A la vil·la de Pla de Palol es conserven restes dels recipients on s'emmagatzemaven els productes

Des del punt de vista arquitectònic la vil·la s’estructura al voltant de dues o tres grans terrasses i unes termes. A les proximitats s’han trobat magatzems que havien d’encabir vins, olis, cereals, etc. També van extraure argila de la zona per fabricar ceràmica, una altra de les activitats que més han perdurat al llarg del temps a l’Empordà. Tots aquests productes eren exportats cap a l’exterior des del proper port natural de Cala Rovira.

Terrasses i termes són els dos tipus d'estàncies més comunes a Pla de Palol

És possible visitar el jaciment romà i conèixer la seva història a través de visites organitzades que efectua l’Oficina de Turisme de Platja d’Aro, sens dubte una excel·lent oportunitat per conéixer in situ el patrimoni clàssic de la Costa Brava.

Estàncies de la Vil·la Romana de Pla de Palol, visitable mitjançant l'Oficina de Turisme de Platja d'Aro

La Ciudatella de Roses

En aquesta mateixa localitat fundà el rei Carles I, en 1543, aquesta Ciutadella, fonamentalment per protegir-la dels atacs pirates i de les tropes franceses. Es tracta d’una fortificació militar, l’entrada de la qual és la monumental Porta de Mar. La superfície total es de 131.480 m2. El seu estil és renaixentista i en el subsòl es troben importants jaciments arqueològics de la que va ser l’antiga ciutat grega de Rhode, fundada el 776 a.C.

Església a l'interior de la Ciutadella de Roses, Costa Brava

A més, en aquella mateixa zona es troben més mostres d’ocupació posterior: el barri hel·lenístic dels segles IV i III a.C., la vila romana (II-VI d.C.), el monestir lombardo-romànic de Santa Mari (s.XI), i altres troballes del s.XIX. Per tant, estem parlant d’una zona amb una riquesa arqueològica en el seu subsòl.

Gran part d’aquestes troballes s’exhibeixen al Museo Arqueològic de la Ciutadella, edificat al costat de la muralla de Llevant, que acull a més multitud d’objectes quotidians de les civil·litzacions que s’establiren sobre aquesta zona. La seva visita ens transporta més enllà del nostre temps, i ens permet conéixer quins mitjans de vida utilitzaren els pobladors de la zona.

Museu de la Ciutadella de Roses, a l'interior del recinte

El museu es troba dividit en tres àmbits: recinte, sala museu i una sala d’exposicions polivalent.

La Ciutadella de Roses va ser declarada conjunt històrico-artístic el 1961, i constitueix un dels exemples més clars de la diversitat de cultures i pobladors que ocuparen el nostre territori.

Les excavacions d’aquest enclavament van començar el 1908 i encara avui dia s’hi continua treballant, donada la importància de les troballes que s’han anat desvetllant al llarg d’aquests anys (es calcula que fins el moment actual, només s’ha posat a la llum el 25% de la seva extensió).

Porta Sud de la muralla de la Neápolis

Sabem que des del segle VI abans de Crist els grecs colonitzaren la zona, entrant en contacte directe amb la civilització dels ibers, de la que se’n conserven restes de poblats en bona part de l’Empordà. Va ser cap al 218 a.C. quan els romans començaren la seva penetració a la península ibèrica i ho van fer, precisament, pel golf de Roses, on es troba aquest meravellós lloc natural.

Ruines d'Empúries, domus romana

Les ruïnes es troben a uns 2 km de l’Escala, localitat situada al sud, i a uns 500 metres de Sant Martí d’Empúries, al nord. Un interessant passeig marítim, inaugurat el 1992, uneix ambdues localitats.

La visita es pot dur a terme en una hora i quart, aproximadament, i es recomana no anar-hi en hores centrals del dia durant l’estiu, donat l’excessiu calor i la poca ombra que la zona exterior ofereix.

Les ruïnes ofereixen restes de les construccions romanes i gregues. Per exemple, s’ha conservat en un excel·lent estat de conservació l’estàtua d’Asklepios, deu de la medecina, situada dintre el temple dedicat al mateix deu.

Asclepi, deu de la medicina

Per la seva riquesa arqueològica, Empúries constitueix un nucli privilegiat per entendre l’evolució de l’urbanisme grec occidental en el Mediterrani i el romà del període final de la República.