Les Illes Medes, davant la platja de l'Estartit, Girona, Costa Brava

No és pas casualitat que aquestes illes es trobin davant un massís tan important com el Montgrí. De fet els geòlegs afirmen avui dia que no són més que una extensió d’aquestes muntanyes. L’any 2008 unes investigacions de cartografiat en 3 dimensiones fent servir radars revelaren que, a uns 8 metres de profunditat, un riu submarí d’aigua dolça arriba a les Medes provinent del Montgrí, fet que explica el descens de la temperatura de l’aigua en uns 2ºC que experimenten els submarinistes a tan poca profunditat.

Il·lustració que mostra l'orografía submarina de les Illes Medes, l'Estartit

Per aquestes i d’altres investigacions dutes a termen, que continuen en curs, aquest arxipèlag es troba entre els més estudiats del Mediterrani occidental i fou uns dels primers enclavaments a Espanya on es començà a investigar la fauna submarina, als anys setanta.

Fotografia antiga que ens mostra el Far de les Illes Medes, a la Costa Brava

El pioner d’aquesta recerca fou Jacques Cousteau, qui ja feu exploracions al fons d’aquestes illes el 1954. Justament el dia que es complia el centenari del naixement del genial explorador submarí francès, l’11 de juny del 2011, arribava a les Medes l’embarcació de la seva Fundació Alcyone, amb l’objectiu de dur a terme uns estudis sobre l’estat actual del fons submarí en comparació amb el moment en què Cousteau l’estudià, sobretot pel que fa als grans peixos i al corall vermell.

Les Illes Formigues, davant la costa de Palamós i Calella de Palafrugell

Són roques nues, pràcticament sense vegetació, i quan la mar es troba brava sol cobrir-les. Tanmateix posseeix un far de senyalització marítima de 6 milles d’abast a la denominada Formiga Gran. Aquests illots serveixen de refugi a aus marines com gavines i corbs.

Balissa indicadora de les Illes Formigues, entre Calella de Palafrugell, Mont-ras i Palamós, Costa Brava

Les Illes Formigues van ser l’escenari d’un important capítol de la història de la Catalunya medieval. Davant elles va tenir lloc, el dia 28 d’agost de 1285, durant el regnat de Pere II el Gran, una batalla naval contra l’armada de Felip III de França.

L’exèrcit francès invadí Catalunya arran del conflicte amb la Corona d’Aragó pel Regne de Sicília. Aquesta invasió va tenir a més la consideració de croada per part del Papa de Roma. L’exèrcit invasor de terra va tenir en tot moment el suport naval de la flota francesa que li subministrava queviures. Per això el rei Pere III decidí atacar directament la flota francesa per detenir la invasió. Va portar els seus vaixells ancorats a Palerm, Sicília i, comandats per l’almirall Roger de Llúria atacà els francesos a l’altura de les Illes Formigues. Una placa a l’extrem de l’illot ens recorda l’esdeveniment.

Placa conmemorativa de la Batalla de les Islas Formigues

La derrota naval va ser completa i aquesta, juntament a les següents de Roses els dies 3 i 4 de setembre, provocà la retirada francesa també des de terra. El rei francès Felip III va morir malalt aquell mateix any a Perpinyà i va ser enterrat a la Basílica de Saint Denis.

Una de les millors maneres de visitar les Formigues, a més de en vaixell, és directament en caiac o en patins de mar, des de qualsevol de les cales properes a ella, com és la Cala Es Castell, per exemple.

Espectaculars formacions rocoses sobre les Illes Formigues