Els arrossars més importants de l'Empordà es troben a Pals, al costat de la seva platja

El cultiu de l’arròs té una llarga tradició a Pals. Sabem que els àrabs introduiren el cultiu de l’arròs a la península al s. IX, tot i que no es fins el 1452 quan trobem documents que testimonien la concessió per construir a Pals un molí d’arròs i les corresponents sèquies de rec. Tanmateix, per motius sanitaris, aquest cultiu estigué durant molts anys abandonat fins que el 1894 un empresari emigrant de Torroella que havia fet fortuna a Cuba, Pere Coll i Rigau, comprà les finques del Mas Gelabert i Arenals de Mar, per reintroduir-lo.

El cerealt, per al seu creixement, necessita de camps permanentment anegats, amb una fondària de 15 a 20 cms., i amb una temperatura de l’aigua relativament alta, de 18 a 25 graus. Aquestes condicions són justament les que ofereix les Basses d’en Coll durant els mesos d’abril a octubre, la temporada en què creix l’arròs, paradoxalment la temporada estival de secà. Tanmateix, durant l’estiu, els arrossars llueixen un color verd intens que, juntament amb els canals i arbres de ribera que els envolten, donen un valor afegit i únic a aquest paisatge.

Ruta pels arrossars de Pals, les Basses d'en Coll, Girona, Costa Brava

La varietat de l’arròs que es cultiva aquí és semblant a la del tipus bomba, caracteritzat per no passar-se fàcilment durant l’ebullició. Es cultiva de manera ecològica segons el reglament CEE 2078/92, que exigeix severes normes per obtenir un producte agrícola ecocompatible amb l’ambient i la natura. Si el seu aspecte és menys brillant que altres arrossos recordi que és perquè s’elabora artesanalment i no es fa servir cap tipus d’additiu. L’arròs a la cassola caldós de Pals, el plat típic de la localitat, és senzillament deliciós i es recomana tastar-lo als seus restaurants.

Paquet d'arròs de Pals, de la varietat bomba

Per aquells que tinguin més dificultats per fer aquesta senzilla ruta a peu, o bé pels nens, circula un tren turístic amb rodes, l’anomenat Xiulet de Pals, que fa un entretingut recorregut per l’espai natural, que inclou la visita a la masia arrossera del segle XV.

Un passeig per les Basses d'en Coll. Al fons, l'imposant Massís del Montgrí

Just a l’altre costat de les Basses d’en Coll, en direcció a la platja, es troben les dunes de Pals, un altre element natural de gran valor per entendre aquest ecosistema.

Al centre d'informació de les Basses d'en Coll trobarà consells i rutes per recórrer l'espai natural

Recórrer aquest meravellós espai natural a la plana de l’Empordà, amb les impressionants muntanyes del Montgrí al fons com a escenari, és una de les activitats més familiars que es poden dur a terme a la Costa Brava.

Vista aèria de Punta Falconera, a Roses, Girona, Costa Brava

Punta Falconera deu l’origen del seu nom a l’ancestral presència de falcons a la zona. Aquesta punta (la forma de la qual a més alguns reconeixen com el cap d’un falcó) és la zona més meridional de tot el Cap de Creus. Realment es troba just després de Cala Almadrava (o Canyelles Grosses), la qual es distingeix perfectament des del sortint.

A la carretera cap a Cala Montjoi, que surt de Roses, aquest panell ens indica el punt on aturar-nos per arribar a Punta Falconera

Aquesta excepcional situació geogràfica provocà que entre el 1944 i el 1993 la Punta Falconera esdevingués zona militaritzada, i que s’hi crées una bateria de costa amb 5 búnquers. Va formar part de l’anomenada Línia P o Línia Gutiérrez, una franja creada pel govern franquista (1939-1975) davant possibles atacs aliats durant la Segona Guerra Mundial. De fet, si fins avui dia Punta Falconera no ha estat urbanitzada ha estat en bona part gràcies a aquesta ocupació militar. Quan l’exèrcit abandona la zona el Cap de Creus ja gaudia de la protecció derivada del seu estatus com a parc natural.

Antic búnquer militar a Punta Falconera, Roses, Costa Brava

Aquests búnquers són encara visibles. Formats per una galeria de 30 metres, d’1,5 metres d’amplada per 2 d’alçada, en ells s’emmagatzemaven armament i s’acondicionaren per a la instal·lació de canons. Aquest complex mai complí la seva funció bèl·lica per a la qual havia estat preparat, donat que Espanya no fou afectada per cap atac durant la Segona Guerra Mundial.

Punta Falconera ens ofereix avui dia un interessant conjunt de camins que ens permet de recòrrer-la. Al fons, Cala Almadrava

Punta Falconera té un interesantíssim tramat de camins, uns 29 en total, sobretot en la seva part sud, que serveixen d’excel·lent guia per observar la vegetació, formada sobretot per pins i matolls, amb molt bones vistes. Els darrers anys l’ajuntament de Roses ha adquirit els terrenys de Punta Falconera i actualment s’hi organitza, durant la primera setmana de juny, l’Aplec de la Falconera, una festa anual de caràcter local i familiar en què se celebra la recuperació d’aquest preciós paratge per al gaudi de tots els ciutadans.

La recuperació, per al gaudi dels seus ciutadans, de la Punta Falconera és celebrada any rere any pels habitants de Roses