L'església de Santa María de Cadaqués es troba al punt més alt d'aquest poble de la Costa Brava i del Cap de Creus, tan vinculat a la vida i obra de Salvador Dalí

Tot i que l’església fou originalment construïda al segle XIII, el saqueig sofert pels pirates sarracens el 1543 (en concret pel pirata turc Barbaroja) obligà a reconstruir-la en anys posteriors, motiu pel qual l’actual edifici, d’estil gòtic, es conserva des del segle XVI.

Per accedir a l’església i al seu meravellós mirador haurem de pujar pels costeruts carrerons blancs de Cadaqués. És possible que en algun moment haguem de demanar a un local sobre la direcció correcta, donat que en el laberint de carrers no sempre hi trobarem indicacions.

El perfil de l'església de Santa Maria de Cadaqués és molt fàcil de reconèixer des del mar

L’església de Santa Maria de Cadaqués és l’edifici religiós més emblemàtic. Està format per una nau única amb capelles laterals, absis poligonal de set cares i un campanar de torre de base quadrada amb el cos superior octogonal. Crida l’atenció que tot l’exterior de l’església sigui blanc, quelcom típic de les localitats eminentment marineres com Cadaqués.

Retaule barroc profusament decorat de l'església de Santa Maria de Cadaqués, a la Costa Brava

El retaule de l’altar major, que destaca davant la sobrietat exterior, està dedicat a la Verge de l’Esperança, és d’estil barroc i fou realitzat per Pau Costa. Està compost de fusta daurada i mostra una viva iconografia, com per exemple la de la representació dels propis mariners que sufragaren l’obra. L’església conté 9 retaules més també elaborats amb fusta daurada, de mida inferior.

Detall d'un pescador al retaule barroc de l'església de Santa Maria de Cadaqués

L’església de Santa Maria es troba normalment tancada, i només obre durant els oficis religiosos. També ens podem dirigir a l’Oficina de Turisme de Cadaqués per comprovar si hi ha programades visites guiades durant la temporada alta. Des de l’exterior és possible veure el retaule de l’altar gran. En qualsevol cas la pujada a aquest edifici tan singular del perfil de Cadaqués ens permetrà gaudir de les meravelloses vistes que, cap al sud, permeten veure el Far de Cala Nans i l’illa propera de Es Cucurucuc de Sa Sabolla.

La plaça que es troba al costat de l'església de Santa Maria de Cadaqués és un excel·lent mirador vers la costa del Cap de Creus

El Monestir de Santa Maria de Vilabertran es troba a aquesta darrera localitat, al costat de Figueres, a Girona, Costa Brava

Les primeres referències a un edifici religiós al mateix lloc on es troba l’església les trobem a un document del rei Lotari, a finals del s.X, on es parla d’un petit edifici amb església dedicat a Santa Maria.

Tanmateix, aquesta joia del romànic, tal i com la coneixem avui dia, nos es construí fins a un segle després, quan un dels seus cuidadors, Pere Rigall (el cos del qual es conserva enterrat a l’interior) aconseguí atraure donacions i més clergues per tal de construir l’edifici romànic que fou consagrat el 1100.

El Claustre de Santa Maria de Vilabertran pot ser visitat, així com la resta de les seves dependències

A partir d’aleshores la influència i el poder de la Canònica de Santa Maria foren augmentant progressivament i, com a exemple d’això, cal pensar que aquí se celebrà el 29 d’octubre de 1295 el matrimoni reial entre Jaume II i Blanca d’Anjou, una unió dinàstica pactada entre cases reials quan la núvia tenia 15 anys d’edat.

En aquesta imatge s'aprecia la bellesa del claustre de Santa Maria de Vilabertran

El conjunt arquitectònic conté diversos elements que poden ser visitats. Així, trobem l’església de la planta basilical, formada per tres naus rematades amb tres absis i un creuer.

Creu sobre l'altar del Monestir de Santa Maria de Vilabertran

Un altre dels elements més interessants del conjunt és el claustre, de forma trapezoidal i format per arcs senzills i capitells que recorden l’estil corinti, tot i que amb elements decoratius més simples. També es visita la sala capitular, l’antiga sagristia, el dormitori gòtic i el refectori, tots ells llocs on es desenvolupava la vida dels monjos durant el temps en què la Canònica estigué habitada.

Nau central de l'església de Santa Maria de Vilabertran, a l'Alt Empordà

Un dels tresors que conserva aquesta església és una creu de plata del segle XIV, la creu processional d’orfebreria gòtica més gran de Catalunya, amb 1,60 metres d’altura i 1 metre d’amplada, recoberta de fines làmines de plata daurada.

Aquesta preciosa creu gòtica és una de las joies més importants que acull el Monestir de Santa Maria de Vilabertran, al poble de Vilabertran

La Canònica de Santa Maria de Vilabertran, que també acull exposicions, es troba oberta durant tot l’any en diferents horaris, que poden ser consultats a l’oficina de turisme, i el preu de l’entrada és d’uns 3€, comptant a més amb una de reduïda per estudiants i persones més grans de 65 anys.

Ermita de Santa Coloma de Fitor, a Forallac, en mig de les muntanyes de les Gavarres

El seu accés es duu a terme mitjançant la pista forestal des dels diferents pobles que envolten aquesta zona de les Gavarres: la Bisbal de l’Empordà, Vall-llobrega, Mont-ràs. Aquest camí és perfecte per recorre’l en vehicle, btt o bé a cavall. Es tracta d’un recorregut entre el bosc que permet introduir-se en plena natura per gaudir d’una zona rural, sense edificis.

L’ermita romànica de Santa Coloma de Fitor es troba en una esplanada d’herba meravellosa, un magnífic prat que acull una zona de picnic i un recinte per a la cura de cavalls, on és possible llogar un per efectuar recorreguts al llarg de les pistes forestals que envolten aquest lloc. Fou consagrada l’any 948 pel bisbe Gomar de Girona, i habitada pels templaris durant el segle XII. La cronologia arquitectònica del temple és complexa, fet que explica la diversitats d’estils que acull. Així, els dos pisos de la torre del campanar són de diferents èpoques. El primer, amb finestres d’arc de mig punt, és original de la construcció primera al s.X, mentre que el segon ja és del s.XII i segueix el cànon lombard amb finestres geminades.

Una ermita amb tants segles de vida acull històries molt interessants, però probablement la més coneguda de totes sigui la que volta l’assassinant del seu Rector, l’any 1817, el cos del qual reposa sota la llosa de la porta. En aquell època tres persones trucaren la porta de l’ermita una freda nit sol·licitant auxili. L’ama de claus, habitant de l’ermita amb el Rector, els obrí la porta. Eren tres coneguts bandolers de la zona que agrediren i maltractaren el Rector per robar-li. Donat que el pobre no tenia diners, ja que pràcticament vivia de la caritat dels feligresos de la zona, els lladres els colpejaren, torturaren i fins i tot cremaren viu a la xemeneia. El religiós morí tres dies després arran dels cops, tot i que tingué prou lucidesa per reconèixer, amb el testimoni de la criada, aquests lladres de la zona.

Sota la porta de l'Ermita de Santa Coloma de Fitor trobem la làpida de la tomba del Rector assassinat el 1817

Aquests delinqüents criminals foren poc després enxampats i condemnats a la terrible molt per desmembració, consistent en lligar cadascun dels braços i cames del condemnat a quatre cavalls els quals tiraven en els quatre punts cardinals. A més, després de l’execució, penjaren, per escarment de futurs assassins, algunes d’aquestes extremitats en gàbies de ferro a l’esplanada al costat de l’ermita, gàbies que es van mantenir fins als anys 70 del segle passat.

L’ermita de Santa Coloma de Fitor, després de força dècades d’abandonament, fou objecte d’una important reestructuració els anys 90 i actualment el seu interior és visitable. La Rectoria, per la seva part, acull un centre natural de conservació de les Gavarres, el qual exposa per als coneixedors dels visitants, el patrimoni arquitectònic i natural de la zona.

Altar de l'Ermita de Santa Coloma de Fitor, a Forallac, muntanyes de les Gavarres, Costa Brava

La visita a l’Ermita de Santa Coloma de Fitor és una excel·lent oportunitat per descobrir l’entorn rural de les Gavarres i apreciar el seu patrimoni romànic.

Al voltant de l'Ermita de Santa Colomar trobem els cavalls pastant

L'església de Santa Helena de Rodes, al cap de Creus, al Port de la Selva

Tot i que tradicionalment s’ha donat com a data inicial d’aquesta antiga església el segle X, unes excavacions efectuades l’any 2007 ha revelat l’existència d’un cementiri entre els segles VIII i IX.

S'ha revelat l'existència d'un cementiri sota l'església de Santa Helena de Rodes

L’església ha sofert al llarg dels segles un important nombre de modificacions. Originalment, als segles IX-X, estava formada per una única nau. Posteriorment foren afegides les naus laterals, a l’igual que el característic campanar sobre la façana.

Nau interior de l'església de de Santa Helena de Rodes, Girona, Costa Brava

L’església de Santa Helena de Rodes també és coneguda pel seu nombre original, Santa Creu de Rodes, degut a la petita localitat en què es trobava. Encara avui és possible veure les restes, en forma d’arcs i murs de cases, d’aquell antic nucli històric que fou abandonat durant l’Edat Mitjana, sembla ser que per fundar el barri de la Santa Creu, a Mallorca, tot i que quedà molt delmat demogràficament arran de la pesta negra del 1345. En qualsevol cas l’església perd la seva condició parroquial el 1572, fet que dóna compte del nivell de despoblació que devia tenir el llogarret ja en aquella època. El 1880 fou definitivament clausurat.

Restes de la porta de tramuntana de l'antiga vila de Santa Creu de Rodes, al costat de l'església

L’església que, a l’igual que el veí Monestir de Sant Pere de Rodes, ha estat objecte d’expoli en diverses ocasions es troba actualment en estat de restauració. Avui és un racó d’espiritualitat per al viatger amb unes impressionants vistes al mar, al monestir veí i a l’imponent Castell de Sant Salvador, un excel·lent mirador de tota la comarca.

L'església de Santa Helena de Rodes es troba prop del Monestir de Sant Pere de Rodes, el qual fins i tot es pot observar en aquesta imatge, a la part dreta central

L'ermita de Sant Grau d'Ardenya, a Tossa de Mar, Girona, Costa Brava

L’ermita es troba en una carretera en bon estat, tot i que amb força corbes que, sortint de la GI-682, pocs metres després de Cala Salionç (sentit Sant Feliu) puja per les muntanyes de l’Ardenya. Es tracta de la carretera de Llagostera, la GIP-6821.

Aquest rètol indicatiu, passada la Cala Salionç, en direcció Sant Feliu, ens indica la ruta vers l'Ermita de Sant Grau d'Ardenya

A uns 5 kms, davant una creu de pedra al costat de la carretera, trobem aquesta ermita amb un aspecte una mica desangelat avui dia. Tanmateix, el orígens, si més no llegendaris, d’aquesta ermita són d’allò més insignes donat que va ser fundada ni més ni menys que per la mare del rei Jaume I el Conqueridor, Maria de Montpellier (Montpellier 1182 – Roma 1213), esposa de Pere II d’Aragó.

Aquesta creu de pedra al costat de la carretera ens indica el punt en què es troba l'ermita de Sant Grau d'Ardenya

De camí de tornada a França pernoctà en aquesta zona, que trobà adient per convertir-la en el santuari de Sant Grau d’Aurillac (també Gerard d’Aurillac), per la qual cosa sol·licità el bisbe del monestir d’Orleans, a França, que portés les relíquies del sant. De fet, segons diu la llegenda, sense fonament històric, Sant Grau passà aquí una temporada a una cabana de Tossa de Mar al segle IX, en què viví. Aquesta cabana seria l’actual monestir, on encara es conserva una relíquia del sant i la gerra on desava l’aigua.
Al llarg dels anys el santuari ha sofert diversos canvis. Així, el 1462, es construeix el mas que l’envolta i que impedeix contemplar amb tota la seva bellesa l’edifici. Durant la Guerra d’Independència pateix una època d’abandonament i el 1882 es reconstrueix en bona part en estil neorromànic, i es restauren bona part de les imatges que durant la guerra s’havien conservat a la parròquia de Tossa. L’interior conserva una pila baptismal del 1666. Des de l’any 2009 l’ermita de Sant Grau pertany a l’Ajuntament de Tossa de Mar, motiu pel qual properament veurem un millor accés públic, que permetrà aprofundir en el seu coneixement.

Nau lateral de l'ermita de Sant Grau d'Ardenya, Tossa de Mar

Cada 13 d’octubre, en commemoració de la festivitat litúrgica de Sant Grau la capella obre, se celebra missa al migdia i es ballen sardanes davant l’ermita: es tracta de l’Aplec de Sant Grau.

Els voltants de l’ermita de Sant Grau compte a més amb un altre gran atractiu. Davant el mas, al costat contrari al de la carretera, trobem un excel·lent mirador cap als peus de les muntanyes de l’Ardenya, que es dirigeixen vers el mar. Sobre a uns 300 metres sobre ell.

Molt a prop de Sant Grau es pot resseguir la ruta megalítica del Puig de Cadiretes amb dos menhirs i un paradolmen, la Pedra Sobre Alta, a uns 300 metres.

Paradolmen megalític Pedra sobre Alta, a unos 300 metres de l'ermita de Sant Grau, a Tossa de Mar

Imatge del convit que cada 24 de juliol se celebra al costat de l'ermita de Santa Cristina, a Lloret de Mar

De gran tradició marinera, aquesta petita església té al seu darrere una gran història, en sintonia amb els preciós paratge en què es troba. A pesar que el temple actual, d’estil neoclàssic, és de finals del segle XVIII, trobem les primeres notícies d’aquesta ermita i de la seva devoció per la màrtir Santa Cristina ja el 1376.

Altar de l'ermita de Santa Cristina, a Lloret de Mar, Costa Brava

L’interior és realment captivador. El seu ric altar major, fabricat a Itàlia i fet d’un marbre de diversos colors, es complementa amb un seguit de curiosos ex-vots consistents en boniques embarcacions en miniatura, totes de delicada factura i alguna fins i tot reconeguda internacionalment, com la que representa el vaixell “Sebastià Guma”, premiada amb una medalla d’argent a l’illa de Cuba. S’ha de dir que la majoria d’aquestes miniatures són del segle XVIII.

Els petits vaixells en miniatura que pengen de les parets son ex-vots de segles passats, de gran valor històric i artístic

Just al darrere de l’ermita s’estén una preciosa terrassa presidida per un enorme i centenari pi verd, sota el qual se celebra cada 24 de juliol el Dia de Santa Cristina, un convit de pescadors en honor a la santa, en què es menja un estofat típic. Aquest lloc té a més molta història donat que l’agost del 1934, tal i com indica una placa commemorativa, s’hi va celebrar una junta de govern de la Generalitat sota el gran pi. Aquest lloc ofereix unes meravelloses vistes sobre la cala de Santa Cristina, a l’esquerra, i la de Treumal, a la dreta. S’hi pot accedir, a més, a aquesta última, per un caminet que comença aquí mateix.

Placa commemorativa del Consell de Govern que la Generalitat celebrà a l'ermita el 1934

L’ermita de Santa Cristina té al darrere una significativa història d’esforços per part dels seus parroquians. Va ser construïda per sufragi popular i a més també, en el seu temps, s’hi adquiriren per una suma de diners les relíquies de la santa: el crani, la costella i el fémur, de les quals només es conserva la primera en l’actualitat.

Aplec dels Perdons és el nom del pelegrinatge dels devots mariners de Santa Cristina, cada 24 de juliol

L’ermita té dues dates d’especial animació: l’esmentat 24 de juliol, dia de la santa, i també el segon diumenge de Quaresma, quan se celebra “l’aplec dels Perdons”, una caminada que comença a la plaça de la Villa de Lloret fins la pròpia ermita. A més, degut al seu romàntic entorn, són moltíssimes les parelles que s’hi casen.

En aquesta pelegrinatge, també per mar, els mariners reten tribut a la seva verge santa patrona, per tal que els protegeixi de possibles mals durant el seu ofici

Aquest espai natural de gran bellesa té habilitat un pàrquing de pagament pels qui desitgin passar-hi tot el dia, o bé poden aprofitar per aparcar en el espai proper habilitat pel Museu Botànic de Pinya de Rosa, a pocs centenars de metres. En qualsevol cas, no hi ha cap excusa per no visitar aquest memorable i carismàtic racó de la Costa Brava.

Gala y Dalí es casaren en secret al Santuari dels Ángeles, el 1958

Així és, hem parlat força sobre el triangle dalinià, format pel Teatre Museu a Figueres, la Casa Museu a Portlligat i el Castell Museu de Púbol, però pocs coneixen aquest escenari tan important en la vida de la parella.

El Santuari de la Mare de Déu dels Àngels ofereix un espectacular mirador sobre l'Empordà

El santuari es troba a Sant Martí Vell, prop de la localitat de Madremanya, a només 12 kms de la ciutat de Girona. S’ha de dir que és un dels miradors més espectaculars de tota la Costa Brava: des d’ell albirem el massís de les Gavarres, sobre el qual es situa, bona part de la Costa Brava central i nord, la planície formada pel Baix Empordà, l’Alt Empordà, la Serra de Roda, les Alberes, la comarca de la Garrotxa, les Guilleries, el Montseny i la planície sobre la qual s’assenta la comarca de la Selva. També és perfectament visible el trànsit d’avions a l’Aeroport de Girona.

El marc natural en què es troba el Santuari dels Àngels és d'una gran bellesa, situat en ple bosc i muntanyes

La boda de Gala i Dalí es va celebrar el 8 d’agost del 1958, i es va celebrar en la més estricta intimitat, tant que no va ser fins quatre dies després que els mitjans de comunicació es van fer ressò de l’enllaç. Ambdós arribaren al santuari en un Cadillac, conduït per la nòvia, el mateix que avui s’exposa al Teatre-Museu Dalí de Figueres. Només cinc testimonis assistiren a l’enllaç, i tots ells eren autoritats religioses i civils.

Imatge exvot del Santuari dels Àngels que representa la Guerra de la Independència espanyola de 1812

El Santuari dels Àngels és el més famós de la ciutat de Girona, i el seu origen és molt remot. Una llegenda parla del patiment del quatre màrtirs de Girona (Germà, Paulí, Just i Sici) en aquesta muntanya. Ja el 1424 trobem referències d’indulgències concedides a qui oferissin donatius a aquest santuari. Tanmateix aquest ha patit en diverses ocasions l’espoli d’alguns dels seus tresors, como la pèrdua de la imatge medieval durant la Guerra de Successió, el 1710, i la de l’antic retaule de la Verge i el sant drap. Fins i tot l’edifici va resultar malmés en diverses ocasions, i l’actual no presenta un gran interés arquitectònic.

Entrada al Santuari dels Àngels, prop de Girona, a Sant Martí Vell

El Santuari dels Àngels és un lloc perfecte per passar un matí o tarda en família. Posseeix una zona d’esbarjo infantil i es molt estimada pels excursionistes que solen efectuar caminades des de Girona o el centre del poble de Sant Martí, a uns 5 kms, fins arribar a ell, sobretot durant el 2 d’agost, quan se celebra el Dia de la Mare de Déu dels Àngels.

Esculptura de la Verge a l'interior del Santuari dels Àngels

Façana del Monestir de Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols, Girona, Costa Brava

Situat al centre del poble, prop del passeig marítim, el monastir apareix ja documentat al s. X, quan va ser fundat sota l’advocació del màrtir Sant Feliu l’Africà. Es troba situat a l’interior d’una fortificació mil·lenària, on s’ha trobat restes arqueològiques que es troben exposades al Museu de la Ciutat, també situat al mateix complex.

Vista de les torres del conjunt arquitectònic de Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols

El monestir que avui veiem va ser construït al s. XI, tot i que l’aspecte actual barroc prové dels treballs realitzats sobre l’antic edifici al s. XVIII. La particularitat de la seva façana, composta de tres arcs amb forma de ferradura, sostinguts per quatre columnes cilíndriques, fa que el conjunt sigui conegut com Porta Ferrada, principal símbol de la ciutat, i que a més dona nom al famós festival de música que se celebra cada estiu a la localitat. A ambdós costats trobem dues torres defensives medievals: la torre del Fum (de planta semicircular i des de la qual el vigilant emetia senyals de fum als voltants per avisar de l’arribada dels enemics, principalment pirates, per mar), i la del Corn (de planta rectangular i des d’on es feia sonar aquest instrument amb el mateix objectiu d’alerta).

Torre del Fum del Monestir de Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols

L’Arc de Sant Benet (al qual pertanyia l’ordre), de 1747, es troba davant el conjunt i va ser durant molt de temps l’entrada principal al conjunt arquitectònic.

Arc de Sant Benet, antiga entrada al conjunt monumental de Porta Ferrada

L’interior del recinte acull el Museu d’Història de la Ciutat, l’Arxiu Municipal i la seu de l’Escola Oficial de Turisme de Catalunya. El Museu, molt interessant per visitar donat que permet admirar la resta del patrimoni que acull aquest conjunt monumental, es composa de quatre sales que exhibeixen exposicions permanents.

Gràcies a la iniciativa de la baronessa Thyssen, Carmen Cervera, es preveu que en el futur el monestir pugui acollir part de la Colecció Thyssen-Bornemisza, en concret aquelles obres d’art català corresponents als segles XIX i XX, unes 350 aproximadament. No hem d’oblidar l’estreta relació que manté la baronessa amb Sant Feliu, on té residència. Aquesta notícia, anunciada el 2008, suposarà augmentar el prestigi artístic d’aquest conjunt mil·lenari, la visita del qual és inexcusable per aquells que desitgin conèixer el patrimoni arquitectònic de la Costa Brava.

Monestir de Sant Pere de Rodes, al Port de la Selva, Girona, Costa Brava

Les primeres notícies en forma de document que tenim del Monestir també anomenat Sant Pere de Roda, provenen del s. IX. En aquell moment encara havia de ser una cel·la monàstica (quelcom semblant a una petita ermita), tot i que és cert que en la base de l’edifici s’han trobat fonaments encara més antics, probablement de l’època romana o paleo-cristiana.

Nau central del monestir de Sant Pere de Rodes

Aquesta cel·la va ser dependent de Sant Esteve de Banyoles fins que finalment va obtenir-ne la independència l’any 947, essent el seu primer abat Hildesind, fill d’un noble anomenat Tasi. El 1022 va ser consagrada com basílica. La part arquitectònica més meritòria del monestir va ser construïda a partir del 1100. Es va erigir la portalada, el claustre, la galilea i posteriorment una altra portalada, aquesta del Mestre de Cabestany, algunes peces de la qual es conserven al Museu de Peralada i al Museu Marés de Barcelona.

Capitell d'una de les columnes de Sant Pere de Rodes, conservat al Museu de Peralada

En qualsevol cas la vida religiosa en el monestir va ser molt activa fins a finals del segle XIV. La pesta negra (que es va cobrar la vida de 24 monjos), la falta de donacions i la por a la pirateria (que va obligar a fortificar el recinte) dugueren la comunitat a una decadència agreujada per ser objecte de diferents espolis degut sobretot a enfrontaments bèl·lics. Així, el 1693, els francesos espolien la Bíblia de Rodes, que es manté a la Biblioteca Nacional de París.

El monestir està format per tres naus, les laterals força estretes, amb tres absis i un creuer.

Interior del campanar del Monestir de Sant Pere de Rodes

El conjunt va ser declarat Monument Històric Nacional el 1930 i actualment es troba obert al públic en horari regular per tal que pugui ser visitat per tots aquells interessats en un edifici fonamental en la història de l’Empordà.

Claustre del Monestir de Sant Pere de Rodes, en ple Cap de Creus, Costa Brava

Vistes que s'aprecien des del mirador de Mas Ventós, a Palau-Saverdera, Girona, Costa Brava

Mas Ventós es troba en la mateixa carretera d’accés que ens duu al Monestir de Sant Pere de Rodes. Per això, si viatgem cap a aquesta meravella medieval passarem pel davant del mirador. Aquest és un lloc idíl·lic per descansar. Situat al mig de la Serra de Rodes (també anomenada de la Verdera), és un lloc de calma absoluta.

El paisatge abasta des de Castelló d’Empúries fins el Castell de Sant Salvador, arribant fins i tot a la cima del Canigó. El mirador té forma de mig cercle i la seva visió és completament oberta, sense cap tipus d’obstacle artificial ni natural que ens impedeixi contemplar el paisatge en tota la seva esplendor.

Plànol sobre el Mirador de Más Ventós, prop de Roses

El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, Empuriabrava i la pròpia vila de Roses són altres dels punts fàcilment reconeixibles des del mirador, a uns 460 metres sobre el nivell del mar.

Però és que a més aquest racó posseeix un curiós i interessant entorn. Precisament el nom vé donat per l’antiga masia que es troba al seu costat, en una zona de lleure i de pícnic. Un lloc perfecte per passar unes bones hores en família amb una edificació de datació incerta però en qualsevol cas anterior al segle XVIII. Va ser remodelada pels seus propietaris, els Ducs de Medinacelli, el 1878, i va romandre ocupada fins mitjans dels segle passat. Avui és possible reconèixer en el seu interior el forn.

L'antic Mas Ventós encara es pot distingir al costat del mirador

Per aquells a qui els agradi caminar el Mas Ventós és a més l’inici d’una preciosa ruta, de dificultat baixa i d’una hora aproximada de durada, que permet veure en tot moment el mar i que condueix fins la ermita de Sant Onofre, de color blanc brillant, situada sobre una roca i que data com a mínim del 1362. En ella se celebra una romeria cada segon dissabte de maig, la qual aplega els veïns de la localitat de Palau-Saverdera. I es que des d’aquesta ermita també s’obtenen unes meravelloses vistes de l’Empordà.

Camí que duu fins l'església de Sant Onofre des del mirador de Mas Ventós

Una de les sardanes més populars del repertori català, composta per Jaume Bonaterra i Dabau (1898-1985), Sota el Mas Ventós, rep el seu nom d’aquest paratge tan inspirador.

L'església de Sant Onofre s'erigeix sobre un promontori rocós