Muralles de Girona, una meravellosa talaia de la ciutat

Els murs de Girona ofereixen avui dia al visitant un espectacular passeig en altura amb excel·lents vistes panoràmiques sobre la ciutat i un entorn amb edificis de la mateixa època que aquesta important edificació defensiva.

Situades en la seva major part a l’est del centre històric de la ciutat, un dels millors jocs per començar aquest passeig és als Jardins de la Muralla, als seus peus, prop de Plaça Catalunya. Un altre dels trams més significatius del recorregut és el que comença als jardins John Lennon. Des d’aquí s’accedeix al tram del monestir de Sant Pere de Galligants, que proporciona unes magnífiques vistes de la Catedral i el Passeig Arqueològic.

Als voltants de les Muralles de Girona trobem també diversos jardins d'abundant vegetació, sobretot a la primavera

Avui sabem que la muralla més antiga de Girona data del segle I a.C., i és la que aixecaren els romans per fundar la pròpia ciutat de Gerunda, un punt estratègic en el recorregut imperal de la Via Augusta. Encara es conserva part de la muralla d’aquella època a l’anomenada Porta Rufina, a la zona nord de la plaça de Sant Domènec.

Els passeigs per les Muralles de Girona, que ofereixen interessants vistes panoràmiques, és una de les activitats preferides pels visitants

Als segles IX-X, durant l’època carolíngia i amb motiu del domini àrab, Girona es trobava a la frontera entre ambdós regnes, el franc i l’àrab. Degut a aquesta situació estratègica els francs efectuaren importantíssimes reformes com el desdoblament de la muralla en alguns trams i l’elevació d’algunes torres.

Al llarg de les Muralles de Girona trobem diverses torres de defensa, corresponents a diferents èpoques de la seva història

L’expansió del nucli urbà als segles XIV i XV obligà a construir muralles més enllà de les originals, fins i tot a l’altra banda del riu Onyar, per tal de protegir per exemple la zona del Mercadal. Per això en aquells segles es milloraren les defenses afegint nous baluards com els que trobarem a la plaça del Lleó.

Tanmateix el segle XIX suposà la confirmació urbanística de la pèrdua de funcionalitat de les muralles de Girona (com igualment passava en altres ciutats, com Barcelona), per la qual cosa, amb l’objectiu de permetre’n l’expansió, es començaren a enderrocar alguns trams, fonamentalment els situats a la part oest de la ciutat. En concret l’últim es produí el 1974, que suposà la desaparició del portal al costat de l’església de Sant Pere de Galligants.

Vista nocturna del recinto amurallado de la Vila Vella de Tossa de Mar

Amanecer sobre la Vila Vella de Tossa de Mar, Girona, Costa Brava

Els seus murs són actualment l’únic exemple a tota la costa catalana de vila medieval fortificada que ha aconseguit perdurar en el temps. Construïda al segle XII i reconstruïda en part al segle XIV, es troben en excel·lent estat de conservació al costat de les seves quatre torres, tres cilíndriques: la Torre de les Hores, la Torre d’en Joan i la Torre del Codolar.

A l’interior del conjunt trobem, a més de les 24 viviendes de l’època en què el nucli comptava amb més població, una església gòtica avui en ruïnes, l’església de Sant Vicenç, potser l’edifici més fotografiat avui per les meravelloses vistes que ens ofereix sobre la badia de Tossa.

El Far de Tossa, obert el 1917, substituí les antigues fogates com a mitjà de senyalització marítima. Annex al far es troba el Centre d’Interpretació dels Fars de la Mediterrània, un centre d’estudis impulsat pel govern de la Generalitat de Catalunya que investiga i supervisa la conservació dels fars existents sobre la costa catalana del Mediterrani.

Faro de Tossa de Mar, Costa Brava

I això no és pas tot. La Vila Vella alberga igualment el Museu Municipal, que conté vestigis prehistòrics, romans (com un mosaic amb el nom original del poble: Turissa), i pintures d’artistes distingits que han passat part de la seva vida artística aquí, com l’obra “El violinista celest”, 1934, del francès Marc Chagall.

Durant els anys 50 Ava Gardner i James Mason protagonitzaren a Tossa el film “Pandora i l’holandès errant”. Encara avui alguns dels habitants del poble recorden amb nostàlgia aquella visita i la bona impressió que causà a l’actriu nord-americana la bellesa dels paisatges de Tossa. Per això, en agraïment, el poble manté viva la memòria d’aquells dies gràcies al monument que l’esculptora Ció Abellí dedicà a Ava Gardner.

Esculptura de Tossa de Mar a l'actriu Ava Gardner

Recentment Tossa de mar tingué l’honor de rebre el Tour de França, el 9 de juliol del 2009. Fou un esdeveniment certament inoblidable perquè permeté donar a conèixer al mon sencer i especialment als amants del ciclisme, la bellesa d’aquest poble i de la Costa Brava.

Vila Vella de Tossa fou declarada Monument Històric Artístic Nacional pel govern espanyol, una garantia de preservació en el futur d’aquest conjunt tal i com el coneixem avui dia.

Baños Árabes de Girona, Costa Brava

El primer que hem de tenir en compte és que, tot i l’antiguitat d’aquests banys, que es remunten ni més ni menys que a l’any 1194, no es tracta d’una construcció feta per habitants àrabs, sinó que es va bastir en una època en qué la ciutat ja no era ocupada per invasors africans (de fet Girona ho estigué durant un breu període de temps, en comparació amb d’altres llocs de Catalunya, i de fet ja feia segles que no hi eren).

Els banys àrabs, com els romans, eren un costum molt arraigat a l’època i per això es decidí construir-ne, amb permís del rei, uns al centre de la ciutat. Un lamentable enfrontament medieval, conegut com el Setge de Girona en què xocaren interessos polítics i religiosos entre el 1283 i el 1285,  al marc d’una creuada papal, suposà la destrucció original d’aquests banys per part de qui es feia càrrec de la defensa de la ciutat, Ramon Folc de Cardona, que enderrocà totes les edificacions extramurs que poguessin ser susceptibles de ser utilitzades per l’enemic francès.

La llum natural raja a través de la cúpula sobre la piscina octogonal dels Banys Àrabs

Tanmateix aviat foren reconstruïts, de manera que el 1294 l’edifici ja estava de nou disponible com a banys fins que al segle XIV fou clausurat, passant a mans privades.

El 1617 l’edifici viu un nou i curiós capítol, en instal·lar-se en ell una comunitat de monges caputxines, adaptant-lo a les seves necessitats i creant una cuina, bugaderia i un rebost. I així continuà fins el 1929, quan finalment els Banys Àrabs de Girona passaren a la titularitat pública per ser rehabilitats, conscients del gran valor històric que la construcció té.

La millor manera d’accedir a aquests preciosos Banys Àrabs és a peu, i a poder ser que siguin complementats amb una visita als Jardins de Mart, just al costat. La planta dels banys és rectangular i en ella es pot apreciar clarament les diferentes estànces de què era format: l’Apodyterium (Vestidors), el Frigidarium (Sala Freda), Tepidarium (Sala Templada), el Caldarium (Sala Calenta) y el Furnus (Forn i Caldera).

Columnes al voltant de la piscina dels Banys Àrabs, a Girona, Costa Brava

La parte que més crida l’atenció és la piscina octogonal, sobre la qual es situa la cúpula (visible des de l’exterior) que deixa passar la llum natural. Igualment són interessants els capitells d’aquesta piscina, que mostren motius geomètrics, animals (per exemples unes àligues) i vegetals.

Vista exterior de la cúpula de l'Apodyterium dels Banys Àrabs, Girona

Els Banys Àrabs de Girona es troben oberts tots els dies, excepte les grans festivitats, i el preu de l’entrada és reduït.

Nit d'estiu sobre el teulat dels Banys Àrabs de Girona. A l'esquerra la torre de l'església de Sant Feliu

El pont medieval de Besalú, a Girona, Costa Brava

Aquest pont romànic, originari del segle XI, apareix majestuós a l’entrada del poble. De 125 metres de longitud aproximada per 5 metres d’amplada, el pont dona la benvinguda als visitants i és l’element arquitectònic més fotografiat, amb diferència, de tot el conjunt d’edificis històrics, d’origen medieval, que acull Besalú.

La bellesa d'aquest pont fa que sigui de llarg l'element arquitectònic més fotografiat de Besalú

Bastit amb 7 arcs de mig punt, assentats estratègicament sobre unes grans roques que sobresurten del riu Fluvià, aquest punt ha estat tradicionalment la via d’accés principal a Besalú.

Tot i que el pont original és del segle XI, les dues torres fortificades que es poden observar es construiren durant el segle XIV, al regnat de Pere IV, per tal de poder tenir una vigilància constant del pas de persones i mercaderies, i al mateix temps obligar a pagar un peatge a tot aquell que hi circulés.

Torre situada a un dels extrems del pont medieval de Besalú, Girona

El pont ha passat per diverses vicissituds al llarg de la seva història, donat que desde sempre ha estat un element estratègic per la defensa de Besalú. Així, fou parcialment malmès durant la Guerra Civil espanyola, tot i que les reformes dutes a terme durant els anys 60, de gran valor històric i artístic donat que es basaren en l’original, permeteren gaudir d’aquest gran patrimoni tal i com el coneixem finalment avui dia.

El Semàfor, en el Cap de Begur, centenari edifici de telecomunicacions

Per arribar al Cap de Begur des del centre del poble de Begur s’ha de prendre la carretera del Camí del Mar i a continuació el Camí del Semàfor. Aquesta última és una carretera asfaltada que es va crear quan es va construir el Semàfor. Es troba en bones condicions tot i que s’ha d’anar amb precaució, donat que és estreta i la circulació és de doble sentit. Un cop arribem al final d’ella, prop del mar, podrem aparcar el cotxe en la urbanització Cap de Begur, i caminar uns 5 minuts per un còmode camí de terra, on ja veurem des de l’inici la figura de l’edifici.

El Cap de Begur ens ofereix una excel·lent vista del massís de Begur

Abans d’arribar al reixat que l’envolta, a uns 100 metres, podrem gaudir d’una excel·lent vista de la zona sud del Cap de Begur, la qual dona directament vers la Cala d’Aiguablava. Travessant un túnel de roca s’arriba a un altre curiós mirador davant el mar.

100 metres abans d'arribar a l'edifici, a la dreta, el final d'aquest túnel ofereix un altre mirador cap al Mediterrani

El Semàfor és actualment un edifici en desús. Tanmateix, des de la seva inauguració el 1891 fins als anys 70 l’edifici s’ha encarregat de servir d’orientació marítima per als vaixells que travessaven la zona. Avui dia les seves tasques s’han automatitzat i la tecnologia satèl·lit ha aconseguit suplir les seves funcions.

Tot i no complir avui dia cap de les funcions per les quals va ser creat, el Semàfor es manté intacte exteriorment

Tanmateix, en el seu moment, la creació d’aquest servei va ser tot un event per al poble de Begur. En disputa amb Palafrugell, que proposava com a ubicació el Far de Sant Sebastià, finalment van els begurencs qui se la van adjudicar, de manera que el 10 de desembre de 1891 el llavors alcalde de Begur, Josep Font, en nom del rei Alfons XIII, va declarar inaugurada l’estació electrosemafòrica del Cap de Begur. Una festa al Casino Union Bagurense de la localitat va servir per celebrar un acte tan important per futur de la vila.

Dibuix antic del Semàfor al Cap de Begur, de principis del segle passat