Cementiri marí de l'Escala, Girona, Costa Brava

L’Escala és una localitat de sobres coneguda a la Costa Brava per la seva producció d’anxoves, d’excel·lent qualitat. El 1835 es va fundar aquest cementiri per acollir els habitants del poble. El 1970 es va deixar de fer servir per la prohibició de dur a terme sepelis als nuclis urbans.

Els nínxols del cementiri marí de l'Escala són d'un blanc enlluernador sota la llum del sol

Tanmateix, la vida d’aquesta joia neoclàssica no va fer més que començar com a monument donat que, també per evitar que l’especulació urbanística acabés amb ella, el moviment veïnal va pressionar les autoritats per tal que fos declarat monument històrico-artístic, com efectivament va esdevenir el 1974.

El cementiri està format per un atri a l’entrada, una zona majoritària de nínxols rematats per timpans recoberts de cal, la qual li confereix un color blanc enlluernador, típic de molts paisatges mediterranis, i a més 4 panteons. La capella correspon al panteó de la família Maranges.

Làpida de la tomba del fotògraf Josep Esquirol, al cementiri de l'Escala

El cementiri marí de l’Escala acull les restes de dues gran figures catalanes. La primera és Caterina Albert, oriünda de la localitat, qui, sota el pseudònim de Víctor Català, escriví grans obres de la literatura catalana, la més important de les quals fou Solitud. També hi trobarem la tomba de Josep Esquirol, el fotògraf de l’Escala que va prendre les primeres fotografies del jaciment arqueològic d’Empúries, i de qui es conserva el seu fons fotogràfic a la vila.

Nínxol corresponent a l'escriptora catalana universal de l'Escala, Caterina Alberta (Victor Català)