El Castell de Sant Joan, a Lloret de Mar, Costa Brava

Qualsevol torre de vígia que vegem al costat del mar a la Costa Brava va tenir els seus inicis com a edifici defensiu contra els atac provinents del mar. I aquest és precisament el cas que ens ocupa amb el Castell de Sant Joan. Document per primer cop l’any 1041, hem de tenir en compte que el que veiem actualment és només la torre restaurada del que en el passat fou un castell amb muralles, torres i fins i tot capella, consagrada a Sant Joan el 1079 per Sicardis, la senyora del castell i del terme de Lloret.

El Castell de Sant Joan es pot visitar durant tot l’any en diferents horaris i el preu de la seva entrada és reduït. En entrar veurem que l’antiga fortificació era de planta triangular. També trobem, al nord i a l’est, dues ales d’habitacions adossades a la part interna de la muralla i obertes a un pati, on veurem la cisterna, perfectament conservada.

La torre de defensa del Castell de Sant Joan, a Lloret de Mar, és un testimoni de la protecció dels seus habitants davant la pirateria

Finalment, a l’oest, en un petit promontori, es troba la Torre de l’Homenatge, reconstruïda fa uns anys seguint fotografies antigues i des de la qual es divisa la totalitat del terme de Lloret. El visitant podrà pujar fins el cim de la torre i contemplar les seves vistes, el millor de la visita.

A través d'aquestes escales accedim al cim de la torre de defensa, des d'on obtenim una preciosa visió panoràmica de Lloret de Mar

I és que el Castell de Sant Joan ha patit al llarg de la seva existència les diverses vicissituds que aquesta mena de construccions de defensa solen tenir per la seva situació estratègica. Malmès per un atac de la flota genovesa el 1356, afectat per un període d’activitat sísmica durant els anys 1427-1428, el cop més dur el rebé el 1805, al marc de la guerra que enfrontà Anglaterra amb França i Espanya, quan diverses canonades angleses destruiren part de la torre i muralla.

Després de la declaració del Castell de Sant Joan com a Bé d’Interés Cultural el 1949, ha vist garantida la seva supervivència davant la depredació urbanística i, després d’una meritòria i laboriosa tasca de restauració duta a terme durant la segona meitat del segle XX, avui es mostra degudament senyalitzat i arreglat per tal que els visitants puguin conèixer aquest enclavament tan important de la història de Lloret de Mar.

Palau del Castell de Peratallada, a Girona, Costa Brava

Només arribar a la vila medieval, ens sorprèn l’enorme fossar que l’envolta, excavat sota roca viva… i és que Peratallada fou un dels nuclis medievals més inexpugnables de l’època, degut al seu robust sistema defensiu, basat en el recinte emmurallat que encara avui podem observar.

El castell, al qual accedim per un pont llevadís, es troba al seu torn assentat sobre la roca, d’uns 5 metres d’altura. Fou el nucli inicial en què la població va anar creixent i tot i que sabem que el castell fou construït el 1065, romanen restes d’una fortificació anterior, que demostren l’emplaçament estratègic que tingué aquesta roca ja des de temps remots. De fet el nom de Peratallada prové del llatí “petra scissa” o “petra tallada”.

Torre de l'Homenatge, la coneguda torre del Castell de Peratallada

Potser l’element més característic de tota la fortificació sigui la Torre de l’Homenatge, de planta rectangular i d’aproximadament 8 metres d’altura, que es troba rematada per merlets. El seu accés es troba restringit de la resta del castell mitjançant un pont llevadís, fet que ens fa pensar que aquest element fou concebut com torre de defensa i darrer refugi en cas d’entrada al castell dels enemics.

Passejant pels carrers medievals de Peratallada

Per la porta principal del castell, de façana gòtica, s’accedeix al Pati d’Armes. A la dreta tenim l’Aula Major, una sala romànica de grans dimensions en què el senyor feudal impartia justícia. Altres portes del Pati ens duen fins la nau anomenada el Parlador, formada per set arcs transversals de mig punt, on la població solia aplegar-se per discutir qüestions públiques.

El palau del Castell de Peratallada es troba orientat vers una plaça porticada medieval

Una altra part de la façana del castell és la formada pel seu palau que, orientat a llevant, dona a la Plaça del Castell del poble, en què destaquen quatre finestrals formats per columnes gòtiques de mida petita. I és que aquest Castell té una història ja mil·lenària que li ha permès d’incloure diversos estils en la seva estructura, bàsicament romànica, però també amb elements gòtics i fins i tot barrocs.

El Castell de Sant Esteve de la Fosca es troba a tocar de la Platja de la Fosca

En aquest moment que escrivim el Castell de Sant Esteve es troba immers en un procés de restauració que ha de permetre als visitants veure el seu interior i observar amb un major deteniment la bellesa i singularitat d’aquesta defensa creada al segle XII sobre un promontori rocós de gran importància estratègica, ja que des d’aquí es controla la badia de la Fosca.

L’origen d’aquest castell es troba estretament lligat al desenvolupament de Palamós com a centre portuari. El 1276, després del matrimoni de Pere el Gran amb la princesa Constanza de Sicília, el rei decideix desplaçar el port més important de la zona des de Torroella de Montgrí fins Palamós, establint allà la seva flota de guerra. Per a això compra la fortificació al bisbat de Girona, juntament amb tot el territori que l’envolta. De fet, el centre defensiu ja existia llavors, motiu pel qual es pensa que aquest mateix punt exercí una tasca defensiva en l’època romana i fins i tots en l’època dels ibers. Només futures excavacions que es duguin a terme al seu subsòl podran confirmar aquest extrem.

Al costat del Castell de Sant Esteve de la Fosca passa el còmode camí de ronda que ens duu de Platja Es Castell (i més enllà) fins la Platja Fosca

A pesar de l’estat en què es troba actualment aquest castell, ha estat protagonista d’alguns episodis històrics importants. El més famós d’ells és la Batalla de les Illes Formigues, que va tenir lloc als illots que es poden divisar des del castell, en direcció nordest. En aquella ocasió el rei catalano-aragonès Pere el Gran utilitzà aquesta fortalesa com a base de l’atac que la seva esquadra de Sicília, comandada per Roger de Llúria, llançà contra els francesos, que en sortiren derrotats.

Al segle XVI es construí un mas al costat del castell i, amb el pas dels segles, el conjunt s’ha anat deteriorant. Tanmateix, a pesar del seu estat ruïnós, és fàcil distingir les dues plantes de l’edifici, i el gran talús que el soporta. Originalment s’hi trobava la Capella de Sant Esteve, reconstruïda al segle XIX a certa distància del castell.

El Castell de Sant Esteve de la Fosca, a Palamós, es troba assentat sobre un penya-segat, a una altitud aproximada de 20 metres

Qui visiti la Platja de la Fosca no s’hauria de perdre una visita a aquesta castell, donat que es troba a pocs centenars de metres de la platja i permet, passejant pel camí de ronda, obtenir una panoràmica de tota la badia de la Fosca, amb la seva gran Roca Fosca de color negre al centre, la muntanya del Cap Gros (en direcció sud) i la Cala s’Alguer i Cala es Castell (al nord).

El Castell de Sant Esteve de la Fosca, una nit d'estiu, il·luminat per la lluna plena

Castell de la Trinitat, a Roses, Costa Brava

El topònim Trinitat (tot i que el castell també és conegut popularment com Castell de la Poncella o Botó de Roses) prové de l’ermita antigament situada al vessant sud del promontori del Puig Rom, a 60 metres sobre el nivell del mar, juntament amb una torre de defensa, abans de ser edificat aquest castell. Aquella ermita fou construïda el 1508, tot i que la seva vida va ser efímera donat que el 1544, abans fins i tot de la construcció de la Ciutadella, Carles V n’ordenà la destrucció per erigir el castell. L’autor del projecte fou l’enginyer castellà Luis de Pizarro. Set anys després l’obra era finalitzada.

El Castell de la Trinitat es troba sobre la muntanya de Puig Rom, al costat del Far de Roses

El castell, relativament petit en mida, té una planta irregular en forma d’estrella de cinc puntes desiguals, amb les arestes sobresortints. En el seu moment el Castell de la Trinitat fou ideat per acollir una guarnició de 350 homes, disposant de dues cisternes i magatzems de reserves que podien contenir viandes per llargs períodes de temps.

Se sap que el 1564 defensà el poble de Roses de dos vaixells pirates que acabaren fugint, i que en 1645 fou pres per primer cop per la rendició a un exèrcit francès comandat pel Comte de Duplesis.

La vista panoràmica que obtenim de la badia de Roses sobre el Castell de la Trinidad és d'una gran bellesa

Estava clar que un castell en una zona fronterera i en una posició tan estratègica com la seva havia de patir els avatars propis de les guerres i conflictes que s’han produït a l’Empordà al llarg de la història. I, efectivament, en el cas del Castell de la Trinitat també ha estat així. Durant la Guerra del Francès, el 1814, el castell fou víctima de les voladures dutes a termes per tropes angleses i espanyoles per evitar que el castell fou pres per les tropes franceses invasores, i el deixaren en un estat semi-ruïnós en què ha romàs durant gairebé 200 anys.

Vista panoràmica del port i la badia de Roses des del Castell de la Trinitat

Finalment el Castell de la Trinitat fou restaurat durant els anys 2002 i 2010, d’una forma un xic polèmica, donat que l’estructura resultant no ha respectat l’original històric. Avui dia serveix com a escenari de diversos actes lúdics de la localitat així como de concerts de música, i és possible dur a terme visites al seu interior a preu reduït per tal de poder reconèixer el valor històric d’aquesta important fortificació renaixentista.

Avui dia ja és possible visitar l'interior del Castell de la Trinitat, a Roses

Castell de Requesens, a Cantallops, prop de la Jonquera, Girona, Costa Brava

Per arribar a aquest castell i gaudir de la seva arquitectura i de les vistes haurem de fer una excursió a peu d’una hora llarga començant des de la localitat de Cantallops. El trajecte és de pujada tot i que el camí no ofereix cap complexitat més enllà d’això. L’objectiu és clarament visible dalt del turó, per la qual cosa no té pèrdua, a més de trobar-se degudament senyalitzat. Els boscos de castanyers, alzines i pins es combinen a més amb alguns dolmens del voltant com els de Puig Rodó i els del Coll de Medas, testimonis d’una zona habitada ja des de temps llunyans. També es creuen rierols i la Font Rovellada, una de les poques fonts amb alt contingut de ferro, amb aquest gust tan picant que té aquest tipus d’aigua. Per descendre es pren un altre camí, de manera que el trajecte d’anada i tornada és circular.

Plànol del Castell de Requesens, a Cantallops, Alt Empordà

El castell es construí cap al segle XI, per la qual cosa estem davant un edifici mil·lenari. La seva creació s’emmarca en les lluites pel comtat de Rosselló, comarca avui dia pertanyent a França. Era un punt estratègic de defensa de camí cap al proper Puig Neulós, d’uns imponents 1.257 metres.

El Castell de Requesens está format per una triple línia de muralles

Es podrà apreciar fàcilment que la fortificació es troba formada per una triple línia de muralles, amb algunes torres arrodonides, altres quadrades i amb merlets. A la part inferior es troba el pati i una capella, que inclou elements romànics de l’època original en què el castell fou construït.

Torre del Castell de Requesens

El conjunt arquitectònic ha cridat l’atenció d’algunes productores cinematogràfiques i en els darrers anys s’hi han rodat dues pel·lícules: El Perfum (2006, que també escollí com a localització el Castell de Sant Ferran, a Figueres) i El Caballero del Dragón (1985, protagornitzada entre altres per Harvey Keitel i Miguel Bosé).

Durant els mesos d’estiu el castell es troba obert durant el dia, d’11 a 19h i es permet l’entrada a un mòdic preu, amb l’objectiu de sufragar-ne la restauració. La resta de l’any només es permet l’accés els caps de setmana.

Vista aèria del preciós Castell de Requesens

S’ha d’apreciar d’aquesta visita no tan sols el conjunt arquitectònic, sinó la pròpia ruta d’arribada, de gran valor natural i prehistòric. Qui visiti el Castell de Requesens passarà una excel·lent jornada d’excursió i gaudirà a més d’unes vistes privilegiades sobre tota la serra de l’Albera.

Castell de Sant Ferran, a Figueres

Construït el 1751, durant el regnat de Ferran VI, la construcció de la Reial Plaça de Guerra de Sant Ferran en un lloc tan fronterer com Figueres tenia un clar objectiu: evitar la invasió de les tropes franceses. En ella s’allotjarien 5 batallons d’infanteria i 5 esquadrons de cavalleria, amb un total de 6000 homes i 500 cavalls. En el seu moment, tant per les innovadores tècniques d’enginyeria implementades com per la magnitud de la construcció, va ser tot un èxit. La fortalesa té un perímetre de 3.2 kms, 32’5 Ha de superfície i una capacitat d’emmagatzemament d’aigua en les seves cisternes de 9 millions de litres.

El castell ofereix un magnífic i tranquil passeig pels racons més desconeguts al gran públic: la Plaça d’Armes, l’església, les impressionants cavallerisses, la presó, etc.

Les cavallerisses del Castell de Sant Ferran, a Figueres

Com a fets anecdòtics destacar que el Castell de Sant Ferran ha vist en el interior el servei militar d’un jove anomenat Salvador Dalí, el 1925, l’encarcellament d’alguns dels responsables del fracassat cop d’estat del 1981 o el rodatge de diverses pel·lícules, entre elles “El Perfum”(2006).

Foto d'època, 1933, a la porta principal del Castell de Sant Ferran, a Figueres

El Castell de Sant Ferran fou declarat com Bé d’Interés Cultural per la Generalitat de Catalunya, i el consorci del mateix nom és el que vetlla avui dia per la conservació i la difusió d’aquest excel·lent monument que els visitants poden gaudir.

Pati d'Armes del Castell de Sant Ferran, Figueres

El Castell de Sant Joan, sobre el puig, sempre domina Blanes

Simplement per aquestes precioses vistes, de 360º, val la pena de pujar al castell, de fàcil accés donat que es troba asfaltat pels vehicles. De l’antic castell original, document ni més ni menys ja a l’any 1002, es conserva la torre de defensa, d’uns 15 metres d’alçada per 8 metres de diàmetre exterior, i un fragment de la muralla.

Vistes de Blanes des de la Torre de Sant Joan, amb la punta de Sa Palomera a la platja

Com molts altres castell de la costa en aquella època, el Castell de Sant Joan va ser construït com a edifici de defensa, especialment davant atacs provinents del mar, duts a terme per pirates. Ja en el segle XIV va formar part del conjunt de castells i fortificacions que, amb l’objectiu de defensar Barcelona pel nord, es podien comunicar en línia (mitjançant senyals sonors o fum) fins arribar a la ciutat comtal. A aquest grup de castells se’ls va anomenar línia de la Tordera (en referència al riu que els creua).

La Torre de Sant Joan, a Blanes, testimoni de la antiga defensa costera contra la pirateria

La torre ha sofert diversos avatars al llarg de la seva història. Abans de ser rehabilitada el 1958, havia servit com a estació de telegrafia òptica militar durant part del segle XIX i fins i tot com a refugi durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Avui, tanmateix, el conjunt es mostra amb la tota la seva esplendor al visitant.

Vistes des d'un dels finestrals del Castell de Sant Joan

La torre és visible pràcticament des de qualsevol punt de Blanes i el seu accés per carretera permet a més contemplar unes precioses vistes de la villa, de les seves platges i del mar, als nostres peus. A la mateixa muntanya es troba també l’Ermita de Sant Joan, que per manca d’espai es va edificar fora del recinte fortificat, probablement al s. XIII.

L'ermita de Sant Joan, originària del s. XIII, va ser construïda fora del recinte per manca d'espai

El Castell de Peralada, a pocs kilòmetres de Figueres

Durant la invasió i creuades franceses de l’Empordà, el 1285, a la mateixa època que va tenir lloc la batalla de les Illes Formigues, el Castell fou totalment destruït per les tropes de Felip III de França i la localitat incendiada. De fet es conserven encara restes de l’antic castell en el centre urbà. Per això, a mitjan s.XIV, es va construir un de nou, el que actualment es conserva, que ha estat reformat en diverses ocasions.

Claustre enjardinat del Castell de Peralada, Girona, Costa Brava

El castell conté un impressionant patrimoni. En el seu interior es troba l’església gòtica del Carme, al timpà del qual es troba un grup escultòric de la Verge amb el Nen envoltat d’àngels, així com un magnífic claustre enjardinat. Els capitells tenen esculpits uns l’escut amb el símbol de la població (una pera), altres l’emblema carmelita.

Escut d'armes de la noble família dels Rocabertí de Peralada

La biblioteca del castell és altre dels elements sobresortints. Donat que el castell fou successivament adquirit per senyors d’una elevada inclinació bibliòfila, la biblioteca compta amb un patrimoni format per uns 80.000 volums, entre ells 200 incunables, 700 exemplars únics o raríssims, 800 executòries de noblesa, etc. L’arxiu documental existent, amb una recopilació elaborada a partir del s.IX és també considerable. Però sens dubte la biblioteca excel·leix en la col·lecció d’obres de Cervantes: posseeix més de 5.000 exemplars del genial autor castellà, entre elles 1.000 edicions diferents d’el Quixot, en 33 llengües diferents.

La Biblioteca del Castell de Peralada

El Castell de Peralada acull a més el Museu del Vi, ubicat en part en cellers del convent carmelita: una ampla exposició que exhibeix més de 750 objectes relacionats amb el món vitivinícola, alguns provinents del s.XIV.

Gran bóta exposada al Museu del Vi del Castell de Peralada, Girona, Costa Brava

Per últim, destacar el Museu del Vidre (el qual conté a més una col·lecció de ceràmica), el més important del país en el seu gènere. Exhibeix més de 2.500 peces que comprèn des de l’Egipte faraònic fins el s.XIX, passant per exemplars de Venècia, Silèsia, Bohèmia i la Granja de San Ildefonso (la fàbrica de vidre del rei d’Espanya, a Segòvia). En matèria ceràmica el museu exposa, entre d’altre valuoses peces, un preciós aixovar funerari composat no tan sols de les urnes sinó també de sivelles, agulles, anells, llances, etc. provinents del s.VI a.C. i que uns antics comtes propietaris del castell van trobar en el recinte quan treballaven en l’arranjament dels jardins.

A més de poder visitar els museus, la direcció del castell organitza visites guiades durant tot l’any, amb l’objectiu de poder contemplar l’interior de les dependències d’aquest edifici tan fascinant.

No hem d’oblidar que durant els mesos d’estiu el castell organitza el Festival de Peralada, un dels events musicals més importants de la Costa Brava, que aplega grans figures de primera línia en el món de la música i les representacions escèniques.

El Castell de Begur, a Girona, Costa Brava

Tot i que s’ha trobat restes ibèriques sobre el mateix cim, que indiquen un antic assentament, els orígens del castell en si es remunten al segle XI, quan el senyor feudal Arnust de Begur el va construir sobre una de les muntanyes més altes de Begur, per la seva posició estratègica i les bones vistes que proporcionava. Passà per diferentes propietaris fins que el rei Pere IV el Cerimoniós el ven a la família Cruïlles el 1360, la qual el conservà fins que finalment, el 1604, el baró Carles de Vilademany i de Cruïlles el ven a la pròpia localitat de Begur, fet molt important aquest, donat que ja no tornaria a mans privades mai més.

Tal i com es pot observar, a pesar del seu encant i bellesa, del Castell de Begur no en que queda més que els seus fonaments. El seu estat és fruit de les seves vicissituds històriques, un preu que ha hagut de pagar per la seva excel·lent situació estratègica.

Imatge panoràmica del Castell de Begur i els seus voltants, a Girona, Costa Brava

El castell ha sofert durant la seva agitada vida tres grans destruccions. La primera durant la Guerra Civil Catalana (1468), la segona durant la incursió francesa comandada pel Duc de Noailles el 1694. I la darrera, fins ara definitiva, durant la Guerra de la Independència contra els francesos el 1810.

L’actual estat del castell, decorat al cim amb uns bonics merlets, és obra d’una delicada restauració efectuada durant el segle XX. Els accessos han estat, a més, arranjats de manera que avui és possible la seva visita fins i tot per a persones amb mobilitat reduïda o que es desplacen en cadira de rodes.

Un element de ceràmica al centre del cim permet identificar els punts geogràfics més importants del paisatge al voltant del Castell de Begur

La vista és absolutament excepcional. Al cim els visitants trobaran a més un preciós mapa de ceràmica esculpit sobre el qual podran identificar els diferents elements del paisatge empordanès visibles des d’aquesta meravellosa talaia: les Illes Medes, la badia de Roses, els Pirineus (amb el Canigó), Palamós, Sa Riera en primer terme…

Des del cim del Castell de Begur s'obté una excel·lent vista de Sa Tuna i el golf de Roses

Castell de Torroella de Montgrí

Va ser construït entre el 1294 i el 1304 pel reu Jaume II sobre la muntanya del mateix nom, de tipus calcari. Es va fer erigir sota ordres del comtat de Barcelona com a zona de defensa davant el comtat d’Empúries, liderat pel comte de Ponç. Tanmateix, la part interior del castell no es va acabar donat al domini final del comtat de Barcelona sobre el d’Empúries. Tanmateix, externament el castell conserva un aspecte acabat.

Recorregut de pujada al Castell de Torroella de Montgrí

Els murs son de 13 metres d’altura, i l’estil de la fortificació es troba en la línia dels importats d’Orient després de les primeres croades, amb una planta quadrada de 31 metres per costat, quatre torres cilíndriques en les seves cantonades (a dalt de les quals pot pujar el visitant), fossars i una cisterna.

La Cova del Duc ofereix unes grans vistes sobre el mar

El 1988 es va dur a terme un ambiciós projecte de restauració que ha retornat l’esplendor al castell, el qual pot ser visitat gratuïtament per qui ho desitgi mitjançant una excursió cap al cim de la muntanya que pot començar al propi poble de Torroella de Montgtrí, i que triga uns 45 minuts, aproximadament. En aquest trajecte es també molt interessant la visita a la Creu de la Santa Caterina, l’ermita del mateix nom i el Cau del Duc, una cova natural habilitada pels homínids durant l’antiguitat i que ofereix unes meravelloses vistes sobre el vessant sud de la Costa Brava.