Principal símbol de la localitat i el seu mirador més conegut, el Castell de Begur conté, fins i tot en el seu estat actual, segles d’una mil·lenària i agitada història. La seva visita és molt recomanable per qui desitgi gaudir d’un agradable passeig finalitzat amb unes inoblidables vistes de tot el centre de l’Empordà.
Tot i que s’ha trobat restes ibèriques sobre el mateix cim, que indiquen un antic assentament, els orígens del castell en si es remunten al segle XI, quan el senyor feudal Arnust de Begur el va construir sobre una de les muntanyes més altes de Begur, per la seva posició estratègica i les bones vistes que proporcionava. Passà per diferentes propietaris fins que el rei Pere IV el Cerimoniós el ven a la família Cruïlles el 1360, la qual el conservà fins que finalment, el 1604, el baró Carles de Vilademany i de Cruïlles el ven a la pròpia localitat de Begur, fet molt important aquest, donat que ja no tornaria a mans privades mai més.
Tal i com es pot observar, a pesar del seu encant i bellesa, del Castell de Begur no en que queda més que els seus fonaments. El seu estat és fruit de les seves vicissituds històriques, un preu que ha hagut de pagar per la seva excel·lent situació estratègica.
El castell ha sofert durant la seva agitada vida tres grans destruccions. La primera durant la Guerra Civil Catalana (1468), la segona durant la incursió francesa comandada pel Duc de Noailles el 1694. I la darrera, fins ara definitiva, durant la Guerra de la Independència contra els francesos el 1810.
L’actual estat del castell, decorat al cim amb uns bonics merlets, és obra d’una delicada restauració efectuada durant el segle XX. Els accessos han estat, a més, arranjats de manera que avui és possible la seva visita fins i tot per a persones amb mobilitat reduïda o que es desplacen en cadira de rodes.
La vista és absolutament excepcional. Al cim els visitants trobaran a més un preciós mapa de ceràmica esculpit sobre el qual podran identificar els diferents elements del paisatge empordanès visibles des d’aquesta meravellosa talaia: les Illes Medes, la badia de Roses, els Pirineus (amb el Canigó), Palamós, Sa Riera en primer terme…
Trackbacks/Pingbacks
[...] on es troba l’Església de Sant Pere i l’Ajuntament de Begur. Prenem el carrer que puja cap al Castell (es veuen clarament els seus murs, dalt, des del seu inici), i anirem seguint el seu recorregut que [...]
[...] aquest costat oest contemplem en tota la seva extensió les muntanyes de Begur, i fins i tot el Castell de Begur i algunes vivendes del poble. Al sud distingim perfectament Cala Aiguafreda i el llarg braç de [...]