Cala Pedrosa, a l'Estartit, Torroella de Montgrí, Costa Brava

El Massís del Montgrí és un fragment de crosta terrestre que, durant la formació dels Pirineus, fa 40 milions d’anys, es desprengué del seu nucli per lliscar uns 30 kms cap al sud. El resultat és un sistema de muntanyes situat entre la plana empordanesa i el mar.
A la banda de llevant, davant el mar, el Montgrí forma impressionants penya-segats de roca calcària, dels més importants a tota la Costa Brava juntament amb els del Massís de Begur i el Cap de Creus.
Per arribar a Cala Pedrosa, un espai de pau en ple Parc Natural, haurem d’arribar a peu des del camí local senyalitzat que comença al Camping Estartit, al centre del poble (si us desplaceu en vehicle és possible avançar encara més perquè part del camí es troba asfaltat). El sender d’anada és de descens i la ruta en si, que es pot efectuar entre 30 i 45 minuts, és ja tota una experiència que ens permet recòrrer aquest Parc Natural protegit ple de pins i d’una vegetació adaptada al mitjà rocós i castigat pel fort vent de la Tramuntana.

El camí que porta cap a Cala Pedrosa és pedregós i travessa el Parc Natural del Montgrí

Un cop a Cala Pedrosa observem la seva peculiar fesomia. El seu nom prové del llit de còdols arrodonits que conformen la seva superfície. L’aigua és totalment transparent, tot i que la impregnació d’algunes algues al fons rocós li confereix per moments una tonalitat verdosa natural.

Cala Pedrosa, a l'Estartit, és una cala tranquil·la que també fan servir algunes embarcacions de lleure per fondejar

Davant la cala s’alça l’illa de la Pedrosa, a la qual s’hi pot arribar nedant perfectament, donat que es troba a 100 metres. Des d’aquesta illa, que té una altitud màxima de 30 metres, al nord, després del Golf de la Morisca, divisem un dels accidents geogràfics més sobresortints de la Costa Brava: la Roca Foradada, un túnel natural navegable en plena roca viva que es troba en el Cap Castell.

De camí a Cala Pedrosa les vistas que s'obtenen de les Illes Medes són excel·lents

Desprem de gaudir banyant-nos a la poc freqüentada Cala Pedrosa podrem tornar a l’Estartit o encara continuar pel camí local de forta pujada fins la Cala Ferriol, podent gaudir d’unes vistes més properes a la Roca Foradada, i d’altres impressionants penya-segats sobre el mar, com el Salt del Pastor. Per aquesta excursió es recomana dur calçat de muntanya, donat que el terreny és pedregós, tal i com podem veure en les fotografies.

Cala de Roques Planes, a Calonge, Girona, Costa Brava

Ja hem parlat d’algunes de les excel·lents platges i cales que formen aquest meravellós camí de ronda que trascorre com un continuum entre la Platja Gran de Platja d’Aro i la Platja Torre Valentina, a Calonge. Potser el paisatge més encisador de tots ells, per la seva exclusivitat, sigui la Cala Roques Planes, també coneguda com Roques Blanques, degut a la claredat del color de la seva roca, que destaca davant la resta de cales al voltant.

La morfologia de les roques que formen Cala de Roques Planes és molt original i sorprenent

Les imatges mostren clarament davant quin tipus de cala ens trobem. És protegida al nord pel Cap de Roques Planes, i té un petit espai de sorra fina en què és possible fins i tot prendre el sol. Els banyistes i visitants accedeixen pel camí de ronda que es troba en ambdós costats. Des de la propera platja de Can Cristus, al sud, a només 10 minuts a través de la Cala del Forn i del Paller, entre d’altres, el caminant descobreix un escenari idíl·lic i paradisíac on la força del vent i de l’aigua s’han aliat per erosionar al llarg de mil·lenis les roques situades aquí. Si hi arriben des del camí de ronda que surt des de Platja Valentina el trajecte pot ser d’uns 25 minuts, aproximadament.

Al sud de Cala Roques Planes trobem la no menys interessant Platja de Can Cristus, també a Calonge, Costa Brava

Davant la cala, a més, es troben un seguit d’illots rocallosos que encara atorguen una bellesa més gran al paisatge. Entre ells els més grans són la Roca de Ses Gavines, just davant, a 100 metres), i els Esculls de les Cigales (a la part nord, més propera al propi cap).

El paisatge de Cala Roques Planes, al costat de les illes que l'envolten, és molt suggerent

La visió d’aquest paisatge és inoblidable, i crida molt l’atenció veure com els banyistes estenen la seva tovallola davant les mateixes roques, no necessàriament sobre la sorra. Això dóna bona prova de la condició de “roques planes”, aptes per poder-s’hi ajaure. Nens i grans gaudeixen recorrent tot el conjunt de roques, d’origen granític i de poca altura. L’absència d’algues o líquens adherits fan que el recorregut sigui atractiu, tot i que és recomanable dur calçat de goma per tal que sigui més còmode.

És molt freqüent trobar a parts iguals banyistes i passejants sobre Roques Planes

La platja en si té uns 35 metres de longitud, permet la pràctica del nudisme i no proporciona cap servei. L’esmentada Platja de Can Cristus, que es troba a uns 300 metres al sud, és molt més completa. El fons de les aigües de Cala Roques Planes és blau turquesa i rocallós, molt recomanat per practicar l’esnòrquel, donat que hi abundan espècies de moluscles, eriços de mar i crancs. També és un racó idoni per practicar la pesca amb canya.

Tot el cap de Roques Planes té una vida submarina molt activa... hem enxampat aquest cranc una mica despistat!

Sens dubte Cala Roques Planes, a Calonge, és un dels paisatges més inoblidables de la Costa Brava.

Cala Ferriol, a l'Escala, Costa Brava

Des del maig del 2010 Cala Ferriol i el seu entorn pertanyen al declarat Parc Natural del Montgrí, un sistema muntanyós de gran valor ecològic que comprèn les Illes Medes i la desembocadura del riu Ter.

Per visitar Cala Ferriol a peu hem de tenir en compte que aquesta part del litoral està formada per les darreres roques del Montgrí sobre el Mediterrani, on forma precioses cales, a més d’aquesta, com la Cala Pedrosa, la Cala Montgó, etc., i espectaculars formacions rocoses sobre el mar com la cèlebre Roca Foradada. Per això no es troba urbanitzada i ni tan sols és possible el seu accés en vehicle.

Roca Foradada, gran roca amb túnel navegable, es troba prop de Cala Ferriola, a l'Escala

Per arribar a Cala Ferriol podem sortir de Cala Montgó, a l’extrem nord de la zona, o bé, com en el nostre cas, des de l’Estartit, per un camí forestal amb pujades i baixades de dificultat moderada, endinsant-nos en l’interior del parc i gaudint dels seus paisatges, la vegetació i fauna autòctones. La ruta té una durada de entre 60 i 90 minuts, depenent del nostre ritme.

EL trajecte a peu cap a Cala Ferriol trascorre pel mig del Parc Natural de les Muntanyes del Montgrí

El premi final és una cala d’aigües cristal·lines, verge, formada per còdols, no per sorra, i d’uns 150 metres de longitud. Es troba situada en una badia orientada a llevant. En ella, a més, desemboca un petit rierol que baixa de dalt de les muntanyes a la primavera i tardor, èpoques humides en què transporta un cabal d’aigües netes. Davant d’ella es poden veure uns petits illots, anomenats Illots de Cala Ferriol. Davant tanta roca i riquesa submarina, formada per un ecosistema similar al que trobem a les properes Illes Medes, és freqüent veure visitants practicant esnòrquel per tot el perímetre que forma la cala.

Finalment arribem a Cala Ferriol, absolutament verge i d'aigües transparents

Tal i com es pot apreciar Cala Ferriol no té serveis i, a pesar de la seva llunyania de qualsevol centre urbà, sobretot a l’estiu, sol ser visitada, sovint per embarcacions que hi fondegen. Des de l’Estartit alguns vaixells turístics (amb visió submarina) permeten visitar-la a l’estiu, per la qual cosa es tracta d’una alternativa més per contemplar aquest preciós paisatge, si no tenim l’oportunitat de poder fer la travessa a peu.

Cala Banys, a Lloret de Mar, Girona, Costa Brava

Tanmateix, al darrere aquest ambient tan exòtic, trobem que Cala Banys és una cala acollidora i de fàcil accés a través d’un camí de ronda que vé del nord, molt ben arreglat.

Realment Cala Banys, d’uns 100 metres de longitud, no és tant una cala en què passar el dia prenent el sol (de fet no té sorra) sinó una cala per contemplar i sobretot per relaxar-se. També els pescadors de canya gaudeixen en aquest emplaçament, donada l’abundància de diverses espècies de peix de roca que hi ha a la Costa Brava.

A la pròpia cala trobem el Bar Cala Canys, ja des de finals dels anys 60, un històric bar-restaurant que és en realitat una ampla terrassa sobre la cala amb sofàs i ambient chillout en què podrem acomodar-nos i gaudir de l’entorn tot prenent un refresc.

El bar-restaurant de Cala Banys permet gaudir de les vistes de la cala en un ambient chill-out

El camí de ronda de Cala Banys té força possibilitats. Podrem seure en alguns dels racons habilitats per això, o bé continuar seguint-lo cap al nord fins arribar a la Platja de Lloret, just on es troba el Monument a la Dona Marinera, excel·lent mirador, a menys de 10 minuts a peu.

El Mirador de Llaverías, a la parte dreta de la Cala Banys, Lloret de Mar

Per altra banda, al costat sud de la cala, pujant unes escales, es troba el Mirador Joan Llaverías, una petita i íntima terrasseta dedicada pel poble a aquest pintor enamorat de Lloret de Mar, on passà els seus darrers estius.

Aquesta placa de ceràmica sobre el Mirador de Llaverías recorda el pintor, tan estimat pels lloretencs

Qui vulgui arribar en cotxe a aquest idíl·lic paratge ha de saber que és possible fer-ho donat que just a sobre de la cala hi ha un aparcament. Per fer-ho hem de seguir des del centre de Lloret el mateix camí senyalitzat que porta fins al Castell de Sant Joan, el qual es troba cap al sud, a uns 10 minuts caminant, també per una zona molt natural i no urbanitzada.

Les nits de lluna, des de la terrassa, Cala Banys ofereix una visió molt romàntica

Cala Tavallera, al mig del Cap de Creus, Port de la Selva, Girona, Costa Brava

La GR11 és una mítica ruta de gran recorregut que surt del Cap Higuer, al Cantàbric, i finalitza al Cap de Creus. Uneix per tant l’Oceà Atlàntic amb el Mar Mediterrani, i ho fa al llarg d’uns 788 kms de recorregut. El camí necessari que us proposem per conèixer aquesta platja no és tan llarg, no os preocupeu.

Per arribar a Cala Tavallera haurem d'anar a peu

Per arribar a aquest racó tan verge com fabulós, Cala Tavallera, hem de sortir del Port de la Selva resseguint aquest GR11. Per tant, hem d’oblidar d’arribar-hi en vehicle, a no ser que aquest sigui un tot-terreny preparat per desplaçar-se sobre zones amb pedres. Cap al final del port de la localitat es troben les balisses que indiquin el camí. Per aquesta zona trobarem una cruïlla que indica ‘Cala Tavarella’ i ‘Sant Baldiri’. Ambdues rutes porten a la cala tot i que recomanem seguir la darrera ja que permet contemplar a més les ruïnes d’aquest interessant edifici romànic mil·lenari.

Ermita de Sant Baldiri, prop de Cala Tavallera, al Port de la Selva

En total son gairebé 2 hores de trajecte (uns 2 kms) per un camí no massa complicat. La recompensa final és una cala verge, d’aigües poc profundes i inserta a una badia cap al nord que ofereix una agradable sensació de perspectiva al banyista.

Imatge panoràmica de Cala Tavallera, al Port de la Selva, Cap de Creus, Costa Brava

D’uns 135 metres de longitud aproximada i 15 metres d’amplada, Cala Tavallera no té cap mena de serveis i la seva superfície està formada prinicipalment per còdols i quelcom de sorra. És la típica cala del Cap de Creus caracteritzada per aquests colors negres i grisos de tota la roca que l’envolta. Donada la seva dificultat d’accés la cala és nudista i molt poc freqüentada durant tot l’any. Un lloc meravellós, just premi per al caminant qe vol descobrir paratges verges poc trepitjats.

La qualitat de l'aigua a Cala Tavallera és excel·lent

Cala Estreta, Palamós, Girona, Costa Brava

Per poder gaudir d’aquesta cala serà necessari caminar des de la Platja de es Castell aproximadament uns 20 minuts. Es tracta d’un passeig important però preciós: ja se sap que a la Costa Brava les cales més boniques es troben sovint amagades i no són de fàcil accés (si no, probablement, no serien tan verges). En aquest sentit Cala Estreta no és cap excepció, tot i que el recorregut sigui força pla i no transcorri per cap paret de roca.

Des de es Castell prenem el camí de ronda cap al nord. Es tracta d’un camí que passa per una de les millors successions de cales que podem trobar a la zona: Cala Sània, Cala els Corbs, Cala Canyers, Cala Estreta, Cala d’en Remendon, Cala Roca Bona, Cala del Cap de Planes, Cala el Crit i, finalment, la platja del Golfet, als peus del Cap Roig.

La Cala Estreta, a Palamós, es troba inserida en un marc natural incomparable

Des de es Castell prenem en primer lloc el camí de terra per l’interior del bosc (compte, no cal prendre el camí que porta al Poblat Ibèric de es Castell) que, després de 20 minuts, ens duu cap a una pineda que permet, ara sí, caminar directament en direcció al mar.

Cala Estreta es troba en un entorn absolutament natural. No hi cap construcció ni traça de presència humana. La cala es, efectivament, estreta, de poc més de 100 metres, i es troba dividida en dos per un sortint de roca força espectacular anomenat la Roja.

La morfologia rocosa de Cala Estreta, a Palamós, ens ofereix figures sorprenents, i algunes zoomòrfiques, com la del Drac

Mirant al mar, a l’esquerra, trobem un altre sortint rocós a través del qual podrem passar a la Cala d’en Remendon, una altra de les precioses platges que conformen aquest privilegiat fragment de costa de Palamós, amb unes aigües esplèndides que inviten a practicar l’esnòrquel per les seves interessants roques. En aquesta part esquerra de la cala es poden entrellucar uns illots a pocs metres amb una morfologia molt particular, tant que un d’ells s’anomena des de temps immemorables “el drac adormit”. Per altra banda les illes que veiem davant la cala a 1 km de distància són les Formigues, d’enorme bellesa i protagonistes a més d’un important episodi bèl·lic naval de la història del Catalunya, al segle XIII.

Cala Estreta és una platja sense serveis en què, per les seves especials característiques de baixa afluència i difícil accés (més per la distància a peu a recórrer que per l’orografia del recorregut), es permet la pràctica del nudisme.

Vista aèria de Punta Falconera, a Roses, Girona, Costa Brava

Punta Falconera deu l’origen del seu nom a l’ancestral presència de falcons a la zona. Aquesta punta (la forma de la qual a més alguns reconeixen com el cap d’un falcó) és la zona més meridional de tot el Cap de Creus. Realment es troba just després de Cala Almadrava (o Canyelles Grosses), la qual es distingeix perfectament des del sortint.

A la carretera cap a Cala Montjoi, que surt de Roses, aquest panell ens indica el punt on aturar-nos per arribar a Punta Falconera

Aquesta excepcional situació geogràfica provocà que entre el 1944 i el 1993 la Punta Falconera esdevingués zona militaritzada, i que s’hi crées una bateria de costa amb 5 búnquers. Va formar part de l’anomenada Línia P o Línia Gutiérrez, una franja creada pel govern franquista (1939-1975) davant possibles atacs aliats durant la Segona Guerra Mundial. De fet, si fins avui dia Punta Falconera no ha estat urbanitzada ha estat en bona part gràcies a aquesta ocupació militar. Quan l’exèrcit abandona la zona el Cap de Creus ja gaudia de la protecció derivada del seu estatus com a parc natural.

Antic búnquer militar a Punta Falconera, Roses, Costa Brava

Aquests búnquers són encara visibles. Formats per una galeria de 30 metres, d’1,5 metres d’amplada per 2 d’alçada, en ells s’emmagatzemaven armament i s’acondicionaren per a la instal·lació de canons. Aquest complex mai complí la seva funció bèl·lica per a la qual havia estat preparat, donat que Espanya no fou afectada per cap atac durant la Segona Guerra Mundial.

Punta Falconera ens ofereix avui dia un interessant conjunt de camins que ens permet de recòrrer-la. Al fons, Cala Almadrava

Punta Falconera té un interesantíssim tramat de camins, uns 29 en total, sobretot en la seva part sud, que serveixen d’excel·lent guia per observar la vegetació, formada sobretot per pins i matolls, amb molt bones vistes. Els darrers anys l’ajuntament de Roses ha adquirit els terrenys de Punta Falconera i actualment s’hi organitza, durant la primera setmana de juny, l’Aplec de la Falconera, una festa anual de caràcter local i familiar en què se celebra la recuperació d’aquest preciós paratge per al gaudi de tots els ciutadans.

La recuperació, per al gaudi dels seus ciutadans, de la Punta Falconera és celebrada any rere any pels habitants de Roses

Cala Salionç, a Tossa de Mar, Girona, Costa Brava

La urbanització, del mateix nom, posseeix de tota mena de serveis, per això, davant la cala, podrem trobar un restaurant, un supermercat, dutxes, papereres, telèfon, etc. Cala Salionç té una platja de sorra gruixuda i daurada. Les seves dimensions no són gaire grans, 80 metres de llargària per uns 50 metres d’amplada, però té l’avantatge que, per la seva posició geogràfica, estigui molt protegida del embats del vent del nord. Al centre de la cala podem distingir un petit rierol que baixa del massís de les Cadiretes, el qual es troba eixut en època estival.

Cala Salionç es una platja de sorra envoltada de pins sobre les roques al costat del mar

A ambdós costats de la platja trobem promontoris rocosos ideals per practicar el submarinisme i gaudir del fons. A més, a l’esquerra de la cala, sempre mirant al mar, trobarem un camí de ronda molt ben arranjat que ens permetrà gaudir d’un agradable passeig.

A la part esquerra de la cala comença un breu però interessant camí de ronda

Així, trobem una petita entrada de mar d’aigües transparents a la roca que pot ser franquejada mitjançant un preciós pont de fusta. En aquesta entrada de mar és molt recomanable prendre un bany, a l’ombra que fan les parets de roca que l’envolten. Continuant per aquest camí de ronda vegem amb curiositat que algunes roques presenten un color verdós, fruit de l’oxidació que pateix el ferro en què són riques. El final del camí de ronda, a tan sols 500 metres, ens porta a contemplar la part nord de la resta de cales fins arribar a Sant Feliu de Guíxols.

Petit i modern pont de fusta que forma part del camí de ronda vers el nord, a Cala Salionç

Cala Salionç és doncs una cala interessant dintre el conjunt de cales que es troben entre Tossa de Mar i Sant Feliu, tot i que té l’inconvenient de què, en estar situada en una urbanització privada que impedeix el pas amb vehicle als no residents, en dificulta la visita. Per això només podrem baixar a peu o en bicicleta per una carretera asfaltada amb pendent, d’uns 2 kms de longitud des de la GI-182 fins la platja.

El final del camí de ronda permet contemplar el perfil de la resta de cales de Costa Brava, fins Sant Feliu de Guíxols, a la part nord

La Platja El Golfet és una excel·lent cala apartada del centre de Calella de Palafrugell, i una mica menys freqüentada que la resta del municipi

Es tracta d’una cala rústica i molt pintoresca, sorprenentment poc coneguda de la Costa Brava. La seva situació geogràfica, allunyada del centre de Calella de Palafrugell, on es troben altres cales també molt interessants com la del Canadell, Port Bo, etc. fa d’ella la gran desconeguda de la zona. Tanmateix, la bellesa salvatge d’aquesta platja és captivadora i molt diferent de la resta d’aquest municipi.

La sorra de la Platja el Golfet és gruixuda i daurada

El Golfet, situada al final de la urbanització del mateix nom, és una cala envoltada de vegetació exhuberant per tot arreu. Es troba en el centre d’una petita badia flanquejada per l’anomenada Punta d’els Forcats, des de Llevant, i pel Cap Roig, des de ponent. Té una longitud de 75 metres i una amplada de 20, i en no ser rústica no compta amb cap tipus de servei. De sorra gruixuda i daurada, en el costat esquerre de la cala, des d’on s’arriba pel camí de ronda des del centre de Calella, hi ha una gran roca molt característica amb pins al capdamunt, que sol ser força fotografiada pels visitants.

Les roques i la vegetació del Golfet fan d'ella un entorn exhuberant i molt atractiu

Per arribar a ella en vehicle haurem d’anar a aquesta urbanització, i baixar unes escales. Com hem esmentat també s’hi arriba des del camí de ronda que comença a Calella, en concret a la Platja Port Pelegrí, i es pot fer en uns 35 minuts aproximadament, passant per sota un seguit d’atractius túnels sota la roca (uns 5 o 6). La Cala del Golfet comença ja a entreveure la mateixa tonalitat rogenca en les seves roques que ja trobem clarament a les del Cap Roig, adjacent. Aquest color, juntament amb el verd dels pins que gairebé toquen el mar, i el blau turquesa de les seves aigües transparents, donen el típic caràcter de bellesa salvatge a aquesta cala, que comparteix amb tantes altres de la Costa Brava.

Vista panoràmica de la Cala El Golfet

El Golfet, que en ser tan rústica no disposa de serveis, es troba en una posició geogràfica arrecerada dels embats del vent del nord, la Tramuntana. En la distància podem arribar les Illes Formigues que, amb la resta del paisatge rocallós que conforma la ribera d’aquesta preciosa cala, contribueixen encara més a reforçar la seva bellesa paisatgística, essent a més un especial atractiu per als amants del submarinisme o simplement de l’snorkel, desitjosos sempre d’explorar el fons marí existent entre les seves roques.

Cala Sa Conca, a Platja d'Aro, Girona, Costa Brava

La sorra és gruixuda i de color daurat. L’entrada al mar té un cert pendent. Cala Sa Conca sol ser de les cales més concorregudes a l’estiu. La seva extensió, bons serveis, facilitat d’aparcament i bellesa paisatgística fan que sigui una de les cales preferides per molts turistes que gaudeixen de la Costa Brava en aquesta zona propera a Platja d’Aro. La cala es troba envoltada d’un bosc de pins que fa que el seu entorn sigui realment natural.

Cala Sa Conca és una platja molt familiar i popular a la zona de Platja d'Aro

Pels qui no tan sols estiguin interessats a descansar i prendre el sol sobre la sorra, han de saber que en el costat dret de la cala (sempre mirant cap al mar), en direcció a Sant Feliu de Guíxols, comença un camí de ronda que arriba fins a la platja de Sant Pol, una altra de les platges més boniques de la zona.

A un i altre costat de la Platja Sa Conca tenen el seu inici camins de ronda

Pel costat esquerre, en direcció a Platja d’Aro, el camí de ronda ens porta al port esportiu de Marina de Port d’Aro. Degut a que es troba en les proximitats d’aquest port esportiu no és freqüent veure fondejar embarcacions en aquesta cala.

Cala Sa Conca i la Cala dels Oriços

S’ha de remarcar que Cala Sa Conca està dividida clarament en dues zones. El promontori rocós davant la cala es l’Illot de Sa Conca. La part més extensa és la Cala Sa Conca en sí, i la més reduïda, en algunes zones amb un fons rocallós, es la Cala dels Oriços o s’Oriçar, anomenada així per la presència d’eriços de mar en els seus fons.

Les aigües de Cala Sa Conca son molt netes i transparents

Cala Sa Conca presenta sempre un fons pràcticament transparent i unes aigües netes. Els serveis són complets, comptant amb una guingueta, dutxes, lavabos, lloguer de parasols, de tumbones i una caseta de socorrisme. En vehicle s’hi accedeix per les carreteres C-31 i GI-666 (mireu els itineraris en el mapa).